La notícia sobre la condemna al jutge Garzón per les escoltes als advocats del cas Gürtel sortirà a la primera pàgina de tots els diaris del país, i travessarà fronteres. El jutge Garzón fa molts anys que és protagonista, ja sigui per la seva personalitat i manera d'actuar, com pels casos que ha treballat, amb repercussió internacional.
La sospita sobre l'aparent immunitat de què gaudeixen els jutges al nostre país, ha quedat desacreditada en el cas del jutge Garzón, i la condemna a 11 anys d'inhabilitació com a magistrat, en seria una prova irrefutable.
Què ha passat? com és possible que un jutge com ell, de cop i volta se li hagi complicat l'existència? a què es deu que un jutge que es va atrevir amb Pinochet, i el va deixar un any reclòs a la Gran Bretanya, ara es trobi amb aquesta condemna?
Es poden fer moltes lectures i la més fàcil és acusar els magistrats que l'han condemnat, de protegir els imputats del cas Gürtel. O bé afirmar irònicament que en el moment que el jutge no s'enfronta a uns independentistes dies abans dels jocs olímpics de Barcelona, sinó a unes persones amb molt poder polític, amb persones implicades que tenen responsabilitat pública, se li paren els peus.
També es pot afegir que el jutge Garzón s'ha atrevit a investigar sobre els assassinats del franquisme, i ja sabem que la transició democràtica va consistir en oblidar el passat, sense demanar responsabilitats, encara que hi hagués un passat fosc amb moltes víctimes innocents, i quaranta anys de dictadura.
Malgrat tot, aquestes sospites i opinions es poden rebatre amb l'escrupolós treball tècnic del tribunal, interpretant que el jutge sabia molt bé que no tenia cap dret a filtrar els comunicats entre els advocats i els imputats en el cas que s'investigava. És evident que la població necessita uns mínims de protecció, i no tot s'hi val.
Hem de reconèixer que en un país com el nostre, amb sentències judicials més que dubtoses, i comportaments del Tribunal Constitucional poc clars, una sentència, pel cas que sigui, a un jutge que també volia investigar el passat del cop d'estat militar, en relació a les víctimes desaparegudes, provoca moltes preguntes i inspira poca confiança a la població.
A la incertesa que vivim, motivada per la crisi econòmica i la desconfiança als governants de torn, se li suma una sentència que provoca esquerdes en un vitrall força escantonat i que entre tots hem de procurar sostenir. No he estat mai un admirador del jutge Garzón, ni m'ha agradat l'aire prepotent que sempre l'ha envoltat, però molt em temo que els enemics que ha anat conreant al llarg dels anys, han trobat la manera d'inculpar-lo, per un error comés contra unes persones especials, no uns simples ciutadans en hores baixes, o reivindicatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada