Unió cada vegada més desunida

Hi ha actituds similars que podem posar sobre la taula. Penso que el paper que fa Duran a Unió Democràtica és força similar al de Rajoy en el PP. La gran diferència és que Rajoy governa a Espanya i decideix amb majoria absoluta tot allò que vol, i en canvi Duran només pot anar fent la viu-viu, i algú dirà fer la punyeta a Mas.

El resultat de la consulta d'Unió Democràtica d'aquest cap de setmana és, al meu entendre, un gran fracàs de Duran, Espadaler i la resta de la Junta defensors del Sí. Tot i haver guanyat és un fracàs perquè, en primer lloc la diferència és mínima i ja sabem que quan un govern o institució organitza una consulta o referèndum, defensant una opció, té tots els punts de guanyar, i fer-ho solemnement. Això no ha passat.

També és un fracàs perquè una vegada ha guanyat el Sí, ningú sap què ha de passar. Creieu que és lògic que UDC demani a CDC que canviï el full de ruta? Si gairebé el 50% dels seus militants no ho volen! De quina manera forçarà els votants del No a que acceptin el lideratge de Duran en contra del President, CDC i ERC?

Duran ha predicat sempre que la posició de Rajoy era un error i s'ha lamentat que no s'adonés que havia de canviar. Duran i Lleida ha vist l'error de Rajoy, però no el seu. És allò de la palla a l'ull de l'altre i la biga en el propi.

Aquests dies passaran coses i suposo que seran importants dins d'Unió Democràtica. No seran, però les úniques que veurem. Forcades, també al meu entendre, continua equivocant-se, i això em sap més greu, perquè pot tenir més conseqüències.

N'hi ha que han existit sempre, però n'hi ha d'altres que han sorgit darrerament. Hem tornat als temps dels messies que ens han de salvar de tots els mals, sense que s'adonin que el més important és treballar de manera coordinada i des de la base, però tots, no només la majoria i uns quants mirant-s'ho des de dalt.

El petit príncep és vigent després de més de setanta anys

Avui, festivitat de Sant Ignasi de Loiola, fa 21 anys del nostre casament i setanta que va desaparèixer Antoine de Saint-Exupéry, autor de l'obra El petit príncep, del qual en guardo un bon record i que sovint hi penso, sobretot en moments de reflexió sobre el comportament dels humans, el nostre comportament.

Avui hem pogut parlar amb els nostres fills gràcies a les tecnologies que en la nostra joventut no ens podíem imaginar i que ara, fins i tot treure-ho a destacar sona una mica ridícul, perquè ja ho tenim del tot assumit.

Avui és el darrer dia de juliol, quan oficialment comencen les vacances, encara que, sortosament per als que em podem gaudir, les fem de manera escalonada i no ens trobem tots en els mateixos llocs. Seria un desastre!

Una de les coses curioses, lligada amb una notícia que treia Ràdio Arenys sobre les dificultats de cobertura de telefonia a Arenys de Mar, és que puguis parlar en vídeo conferència amb la costa del Pacífic i tinguis tants problemes per utilitzar el telèfon mòbil per parlar amb Mataró. Llegeixo a la notícia que sembla ser que d'aquí a quatre o cinc anys podran quedar resolts aquests problemes. ¿És això normal d'un país avançat, o bé es tracta d'un exemple més de que vivim en un país de pandereta?

Som en un país que construïm quilòmetres i més quilòmetres de vies d'alta velocitat sense calcular la seva rendibilitat, i en canvi posem tots els paranys possibles per connectar una de les grans entrades del comerç internacional, com és el port de Barcelona. De què creieu que es tracta? d'incompetència o de ganes de fer-nos la punyeta?

Si encara no ho heu fet o bé fa temps que el vàreu llegir, us recomano que llegiu El petit príncep, i veureu de quina manera retrata els humans que ens creiem tan avançats. M'agradaria que al president Rajoy, un dia d'aquests que estigui gaudint de vacances, se li aparegués el petit príncep i es parés a pensar en tot el que li diria. No és només qüestió de sensibilitat, sinó també d'honestedat i dignitat.