Aquest rei no és el meu

Deixant de banda que no m'agrada la monarquia com a sistema polític, aquest rei espanyol que va fer el discurs que va fer el passat 3 d'octubre no pot ser mai el meu rei. No em considero el seu súbdit, com ell pretén, ni tampoc l'aniria a rebre, perquè m'ha ofès.

He llegit l'entrevista de l'Antoni Bassas al fundador i president del Nexus Institute, Rob Riemen, que avui surt a l'ARA, i l'he trobat interessant. Ahir em referia a C's els qualificava de mala gent. Penso que estem vivint una època molt dolenta, on ens caldria una reflexió profunda abans de continuar avançant. M'ha cridat l'atenció la definició de populisme que fa Rob Riemen, quan l'equipara al feixisme. Allò que pensàvem que es tractava d'una banalització del feixisme, resultarà que no, que estem vivint i patint els efectes d'un nou feixisme.

Ningú podrà negar que darrerament s'han envalentit aquells hereus del franquisme que ens crèiem desapareguts i penedits. Santa innocència! Ara podem entendre el ressorgiment de personatges i moviments com C's, totalment fidels a la visió populista i, després de llegir Riemen, feixista. 

No ens ha de venir de nou posicions i actituds com les de C's, el PP i representacions folklòriques de bufons com qui s'autoproclama president de Tabàrnia. Feixisme pur, que se senten representats per un rei que em va deixar clar que mai m'havia representat ni ho podria fer en un futur.

El bufó del regne ja no parla de llibertat d'expressió

El bufó del rei, que ara s'ha autoproclamat president de Tabàrnia, tindria un paper a jugar si es tractés d'una persona honesta, coherent i amb dos dits de front. Vàrem ser moltes les persones que ens manifestàrem exigint llibertat d'expressió, quan el franquisme va actuar contra els Joglars. M'imagino que no ho deu recordar. Sense haver de fer l'esforç de pensar en els polítics catalans presos a Madrid, es podria concentrar en el rapper condemnat a més de tres anys per la lletra de les seves cançons.

Si a Boadella li funcionés bé el cap s'adonaria que aquest noi que han condemnat per 'injuriar' el rei, ha estat víctima com ell, ara ja fa uns quants anys. Seria, doncs, l'ocasió per sortir a defensar-lo, però no ho farà.

Boadella fa molts anys que va fer un gir cap a la comoditat, va abraçar el poder de mans de la dreta més radical i casposa d'Espanya, per viure bé, sense problemes, encara que la seva consciència vulgues moure's i rondinar una mica. Ell no té consciència i se li en fot tot i tothom. Ell només pensa en la seva persona i renuncia als seus ideals si aquests li poden comportar algun problema.

Boadella no es va vendre al dimoni, sinó al PP d'Aznar i Rajoy, i acabarà els seus dies, Déu faci que trigui molt, rient-se de mig món, fent el paper que millor li escau, el paper de bufó del regne.

Entretinguts amb la possible nevada, aparquem el Procés

Parlar del Procés avui seria repetir més del mateix. Ho deia en Serrat, marejant la perdiu es maregen ells mateixos. M'agradaria que tot plegat estigués resolt, però no entraré a parlar del mateix. Tenim la sort que avui ens hem entretingut amb la possibilitat de nevades al costat del mar i, com passa a la meva vila, ens hem quedat amb les ganes.

Ahir havent dinat, a Tavertet, parlàvem amb un pagès de fora vila que manifestava ser contrari a la neu. El dilluns el va deixar incomunicat a casa i va haver de tornar al llit. Ens parlava de quan treballava al bosc i la neu el podia deixar uns dies sense poder-hi entrar i, per tant, sense sou. 

Als urbanites de vora mar ens fa gràcia veure nevar i desitjaríem que això passés cada hivern, perquè no em patim les conseqüències. Veure nevar és tota una festa, i fins i tot acceptem quedar atrapats a la carretera perquè ho vivim com una experiència divertida. Quan la neu t'afecta el dia a dia i et pot deixar sense feina o amb problemes de comunicació, ja no és el mateix. No és estrany, doncs, que la visió de les nevades, a cotes baixes, no es rebin de la mateixa manera per part de tothom.

Avui, doncs, llegint les peripècies d'alguns dels afectats per les nevades ens ha entretingut i hem deixat de pensar per una estona en el ditxós procés, si em permeteu que així el qualifiqui. També podríem passar l'estona mirant el bufó del regne com actua de president de Tabàrnia, sinó fos que ho fa amb la mala llet que el caracteritza des de que va haver de marxar derrotat de Catalunya. La seva obsessió contra Jordi Pujol el va fer embogir i l'odi el va estendre a tots els catalans.