La censura de Movistar+ a petició de Vox

Aquests dies s'ha destapat una presumpta censura de Movistar+, on Telefònica és el principal accionista, a tot tipus d'humor que pogués mofar-se de Vox. Sembla ser que aquest partit d'extrema dreta hauria pressionat a l'empresa perquè no permetés més burles.

La queixa de molts treballadors de Movistar+ ha vingut a demostrar que alguna cosa passava, i que el partit polític tenia influència suficient com per aconseguir que moltes vinyetes quedessin amagades i no es publiquessin.

En els diferents debats en què s'ha tractat el tema, ha quedat en evidència que no tothom accepta de bon grat la crítica i encara menys en forma de sàtira. Els partits de dreta acostumen a ser força l'objectiu de l'humor, i precisament no són pas els més propensos a acceptar-ho.

No cal dir que Vox ha donat prou motius per fer-ne burla, encara que al darrere hi ha una preocupació pel mal que poden fer a la democràcia d'aquest país. No podem oblidar que són presents al Congrés de Diputats, i també al Parlament català, i això vol dir que hi ha molta gent que els ha votat.

És una mala notícia que hi hagi censura a la llibertat d'expressió, sobretot quan es tracta de prohibir acudits en un marc propici per fer-los. No estem dient que estiguin fora de context, sinó que es tracta d'espais expressament escollits per a la sàtira.

Hem de denunciar qualsevol tipus de censura, que no tingui una justificació prou clara, i no pas per interessos de partit o ideologia. Qui es belluga per l'espai públic ha d'acceptar que està disposat a rebre crítiques i que davant de segons quines actuacions, se'n puguin escriure acudits. Si Movistar+ es presta a rebre pressions de l'extrema dreta, potser ens haurem de plantejar com tractar l'empresa i fer públic tot allò que calgui per descobrir què es remena pels despatxos.

La situació del Sàhara no canvia

Les informacions que han arribat aquests dies des del Sàhara són inquietants. Espanya va abandonar-los i l'ONU ha estat incapaç de forçar la convocatòria d'un referèndum. Una situació que es pot entendre amb un govern de dretes, però que resulta incomprensible amb el PSOE i Podemos al capdavant. 

Resulta molt complicat analitzar la situació actual des de la distància, perquè no saps com t'arriba la informació, quins interessos hi ha pel mig i què hi ha de cert. De totes maneres, és preocupant saber qui hi ha joves que s'hi estan desplaçant per enfrontar-se al Marroc.

Són massa anys de paràlisi, de domini del Marroc d'unes terres que havien de ser dels sahrauís, i que Espanya no va fer res per evitar-ho. Llegia l'altre dia un acudit on s'esperava que Felipe González fos nomenat president espanyol perquè se'ls solucionés el problema. No només ha passat Felipe González, sinó també Rodríguez Zapatero i ara Pedro Sánchez, i la situació continua igual.

Arran de les notícies d'aquests dies, he recordat l'Ahmed, que va estar amb nosaltres un estiu, que li va permetre ser fora del desert d'Algèria, i que m'agradaria saber en quina situació es troba. Han passat molts anys, i de ben segur que no haurà tingut un vida fàcil. Voldria pensar que està bé i que el seu futur pot millorar. Malauradament, som massa injustos i egoistes, i ens mirem massa el melic.

Emulant l'extrema dreta per vèncer-la

L'escrit d'avui me l'ha inspirat l'acudit de Ferreres a la contraportada de l'ARA. Malauradament els partits polítics arriben a emular els adversaris perquè no els prenguin vots. Per desgràcia sempre es va a pitjor. En el cas de l'acudit de Ferreres, és preocupant que per evitar que els partits d'extrema dreta prenguin força, els altres partits els imitin i els copiïn els seus principis. Així és com actua l'autocensura. Per por a ser censurat, tu mateixes te la imposes, per la qual cosa el censor s'estalvia feina i n'obté els mateixos resultats. 

A Europa l'extrema dreta avança de manera preocupant. Cada vegada el seu discurs té més seguidors, probablement perquè té un grau de demagògia i populisme molt alt. Culpar els altres de tots els teus mals és la manera més fàcil de viure, encara que sigui enganyat i que al final no et soluciona res.

Avui promoure la defensa dels drets humans sembla una quimera. Ho trobàvem un objectiu que justificava tots els esforços que calguessin. Ara et miren com una bèstia rara. Què diu aquest que defensa? Pensar que hi pugui haver persones insensibles a l'atac als drets humans et desmoralitza, però no podem perdre energia i hem de continuar lluitant.

Prohibit el color groc

No és un acudit, sinó una cosa molt seriosa. El color groc és prohibit perquè condiciona el vot. Quin país!!! No només els llaços de color groc, sinó també il·luminar edificis oficials de color groc, o les fonts públiques, i tot allò que tiri a groc serà prohibit per la Junta Electoral de torn. I jo que em pensava que el fet de tenir mig govern a la presó i la resta a l'exili (això TV3 no ho pot dir), seria motiu suficient per influir el vot, ara resulta que és el color groc.

M'imagino que el dia 21 de desembre el sol no apareixerà, doncs el seu groc esplendorós condicionaria el vot dels electors. Caldrà tapar tot allò que groguegi, no fos cas que ens servís per decantar el vot. ¿Hi ha alguna persona sensible que a hores d'ara no tingui el vot condicionat per la injustícia de tenir els nostres polítics presoners sense ser jutjats, i els fatxes condemnats, al carrer per decisió dels 12 jutges del Tribunal Constitucional?

Quina vergonya de país! Quina vergonya de club d'estats europeus, que es protegeixen les misèries perquè no es descobreixi la corrupció que els enfanga. I ara surt l'Audiència Nacional, eximint el president del govern espanyol d'anar a declarar, no fos cas que el seu delicte fos encara més vist!

Que ningú em vingui a explicar mai més que la Justícia en aquest Estat es practica de manera independent dels altres poders, ni de la mateixa manera per a tothom. Tenim condemnats a Suïssa que no saben què és estar en una presó, i polítics de PP amb no se quantes sentències condemnatòries i viuen tan tranquils. Siguem francs i acceptem que els jutges són humans i... molt del PP!

Espanya és la millor nació del món

... i tot i així volem sortir-ne. Som uns desagraïts i uns inconscients. On estarem millor?

El senyor Rajoy és per ell sol un acudit. Llàstima que sigui un mal acudit i que a mi em fa vergonya escoltar-lo, i m'avergonyeix pensar que és el meu president, cosa que no ho puc dir d'Artur Mas, ni tampoc ho vaig dir ni pensar de José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Josep Tarradellas, al marge de la simpatia que podia tenir per uns i altres.

És una llàstima que el nivell del president sigui tan baix, en tots sentits, i que els discursos que escup siguin tan mediocres, com les paraules que va expressar en el funeral de Mandela. Esclar que si el màxim que arriba a llegir és la premsa esportiva, no podem esperar d'ell gaire res més del que ens ha demostrat des del primer dia.

Espanya no es mereix ni un president com Rajoy, ni un govern tan irrellevant i mediocre. No cal dir que tampoc ens mereixem un govern ultraconservador que fa pudor de naftalina i que ens condueix al desastre i a la terra de la injustícia, on la diferència entre rics i pobres es fa més gran.

Rajoy és la riota dels dirigents europeus i això ens beneficia, perquè la causa catalana agafa més força. És important que el PSOE se'n decanti tant com pugui, i formuli el seu propi discurs, si de veritat vol esdevenir l'alternativa de govern que Espanya necessita.