La CUP aposta per la participació de veritat

M'he llegit les declaracions d'Ona Curto, transcrites a la pàgina web de Ràdio Arenys i hi he sabut veure moltes ganes de canviar la dinàmica del govern municipal que ara plega, però també la dinàmica de l'anterior govern. Es creuen la participació, cosa que no podem dir del govern d'Estanis Fors ni tampoc d'Annabel Moreno, encara que aquests ho dissimulen amb un procés participatiu i el consell d'infants. La resta de consells... 

La CUP té la raó de ser en la gent i per això defensa la participació, perquè no pot ser d'una altra manera. Aquesta hauria de ser la pràctica dels governs progressistes, però no acostuma a passar. La participació és dura, no és un exercici fàcil i a més és molt poc agraït, però en l'actitud dels governants es demostra si s'hi creu o no.

Els governs actuals, en general, creuen que amb la llei de transparència ja en tenen prou. Esforçant-se en ensenyar les misèries ja queden redimits de tota culpa, però no és això. A més, ens trobem en casos com a Arenys que no se'ns deixa veure les actes de les sessions de la Junta de Govern, per posar un exemple. Sempre amb excuses. Tampoc s'ha volgut modificar el ROM, obsolet, per por a haver d'ensenyar massa coses.

L'Ona planteja temes sobre el funcionament de l'Ajuntament i també de formació als treballadors municipals. És important l'organització del personal i la seva formació. Podem queixar-nos més o menys de la burocràcia administrativa, però a vegades hi ha un problema de base i, sobretot, una manca de direcció tècnica que fa carregosa la tasca administrativa. He parlat amb membres de la CUP i tenen molt clar que això ha de canviar.

No és estrany que la CUP es presenti com a revulsiu, perquè es tracta de desencallar l'Ajuntament, adormit des de fa un parell de mandats, amb grans promeses i pocs resultats, per no parlar de l'eficiència que no es veu per enlloc.

La credibilitat del nostre president

Estic molt d'acord amb l'article de Josep Ramoneda a la contraportada de l'ARA. L'he llegit de dalt a baix pensant que descrivia molt bé tot el que he pensat aquests dies sobre el nostre president. No hi ha dubte que Ramoneda és un gat vell i il·lustra amb enginy la dinàmica política del nostre país.

Ho pensava avui: no m'agrada el meu president. Jo sempre he acceptat el president del meu país, encara que no l'hagi votat. De tots els que he vist, des de Tarradellas fins a Torra, haig de dir que és l'actual qui em preocupa més que sigui president. Llegint l'article d'en Ramoneda queda clar quin és el problema de Quim Torra, la manca d'autoritat.

Com molt bé diu l'articulista, l'autoritat es basa en la credibilitat d'una persona. No necessàriament hi has d'estar d'acord, però has de veure-li una coherència en tot el que diu i fa, i això no passa amb el nostre president. Té sortides que són veritables atzagaiades, reaccions infantils i fora de lloc. No cal anar a eleccions per rellevar el president, potser només es tractaria de fer un pas al costat i confiar que sorgeixi un president amb cara i ulls, que sàpiga afrontar la realitat amb autoritat, que no vol dir autoritarisme, sinó que sigui creïble i generi confiança. 

Avui he vist que els mateixos partits polítics que li donen suport han qüestionat les darreres paraules amenaçadores al partit en el govern de l'Estat. Quan s'ostenta un càrrec de tanta responsabilitat no es pot sortir amb ciris trencats. S'ha de vigilar molt el que es diu, tant des del punt de vista estratègic, com de seriositat i responsabilitat. Em preocupa la seva continuïtat com a president, probablement perquè li he perdut la confiança, i signaria on fos per canviar de president.

La Maria Antònia tenia raó, la Forcadell presidenta

Ja ho deia divendres la Maria Antònia. Aquesta amiga jubilada que s'apunta a tots els cursos, viatges i espectacles, sembla ser que té més informació que tots nosaltres. Divendres ja ens deia que ERC proposaria Carme Forcadell per a presidenta del Parlament català, que es podria constituir dilluns vinent.

La decisió la veurien bé CDC i ERC, i molt probablement també la CUP. El que no està tan clar és que hi hagi consens per elegir el president del govern i ja hi ha qui pensa en unes noves eleccions autonòmiques per al mes de febrer o març.

Potser sí que donarem la raó els que fa temps que demanen que ens deixem d'històries i ens posem a treballar. Estic segur que de treballar ho fan, però si més no la sensació és de pèrdua de temps, i això a vegades és suficient com per aturar-ho tot.

Diu la Carme Forcadell que intentarà ser la presidenta de tots. D'entrada ha de ser la presidenta de tot el Parlament, si finalment és l'escollida, i això vol dir que s'haurà d'entendre i acceptar diputats i diputades tan distants amb ella com C's i PP.

C's entren amb molta força. La força que els dóna haver multiplicat gairebé per tres el nombre de representants, i el que és més important, esdevenir la primera força de l'oposició, amb nou diputats més que el PSC i més que doblant en escons al PP, Catalunya sí que es pot i la CUP.

El paper de C's els primers dies serà clau per entendre quina serà la dinàmica parlamentària durant aquesta legislatura que, com es preveu, pot ser molt curta. D'uns pocs mesos, si no s'aconsegueix formar govern, o d'un any i mig, si es confirma el full de ruta cap a la independència. La campanya i els resultats electorals del 20 de desembre també afectaran significativament el desenllaç parlamentari català.