L'enfrontament entre l'Arenys Bàsquet i l'Ajuntament no és bo per Arenys

Desconec com s'ha seleccionat l'entitat organitzadora del ball de Carnestoltes ni les queixes del Club de l'Arenys Bàsquet, per tant no puc opinar, però m'agradaria comentar quina és la imatge que es veu des de fora i de quina manera es desprestigia l'entitat i l'equip de govern.

Vull entendre que ambdues parts tenen la seva raó i que el problema és que no coincideixen en els raonaments, però les amenaces i arguments que llegeixo no m'acaben de convèncer. El fet d'haver organitzat un acte durant 19 anys, per sí sol no és motiu suficient per organitzar-lo per vintena vegada. 

Tampoc entenc que un dels motius de la protesta sigui que deixen d'ingressar quatre mil euros. Si hi ha guany al darrere entenc que hi havia un conveni entre l'entitat i l'ajuntament, on això quedava reflectit, o bé es tractava d'una convocatòria de subvencions, on hi podien optar diferents entitats, o una concessió administrativa on també calia que hi constessin tots els números. Si l'ajuntament diu que en la justificació en cap cas es parlava d'aquest benefici, algun desordre hi ha.

L'administració té molts defectes alhora d'actuar i un d'ells ha estat la poca fiscalització que s'ha realitzat en activitats amb diner públic. Tant en el cas de les subvencions o dels contractes, els comptes han de ser clars i, a vegades, per populisme, clientelisme o electoralisme, no s'ha actuat prou bé i s'ha mal acostumat les entitats.

Amb això no vull dir que sigui el cas que avui tracto, sinó que en podríem llistar molts de diferents administracions públiques. No ho hem fet prou bé, i arreglar-ho és incòmode, gens agraït, i posa en perill la cadira. 

L'Arenys Bàsquet té prou solera com per no perdre el seu bon nom amb segons quin tipus de manifestacions. L'ajuntament necessita generar confiança i bon fer. Ambdós estan obligats a entendre's i això s'ha de fer dialogant. Arenys no es pot permetre l'enfrontament de dues entitats tan significatives.

Hem patit, però hem guanyat

Ha estat molt emocionant, i fins al final no ha quedat clar qui s'emportava la victòria. Em refereixo al partit de bàsquet entre l'Arenys de Mar i el Canet, d'aquesta tarda al pavelló de la nostra vila.
Us haig de dir que era la primera vegada que assistia a un partit de bàsquet en directe, tot i que és un esport que m'agrada, encara que no hi entenc. La regidora d'esports, la Lorena Estrada, m'havia comentat que era un partit emocionant, tant per la rivalitat de dos equips de dues poblacions veïnes, com per l'equilibri de forces.
Als primers minuts de joc, he pensat que de rivalitat veïnal sí, però d'equilibri de forces no n'hi havia pas tant. El domini ha estat per part del Canet durant bona part del partit, però l'emoció ha vingut a partir del tercer quart, i sobretot del darrer, en que s'ha aconseguit empatar en el darrer segon, per la qual cosa s'ha jugat una pròrroga de cinc minuts, que miraculosament, ha empatat el Canet, amb un triple al darrer segon. S'ha hagut de jugar una segona pròrroga de cinc minuts, que ha començat molt igualada, però on s'ha imposat l'Arenys, amb més facilitat del que es podia preveure. Un triomf molt lluitat per l'equip local, i molt celebrat pels espectadors que el seguíem amb passió i nerviosisme.
La tarda no s'ha acabat perquè hi havia un acte del PSC a la sala noble del Calisay, i més tard la inauguració de l'exposició "Pinzells de dona", coordinada per l'artista local Pere Planells, i amenitzat pels cants d'una bona representació del grup de dones de Rocafonda, de Mataró.
Tarda densa i viscuda, que s'acaba amb la notícia de la victòria del Vic, a la semifinals de la Copa del Rei, i la derrota del Barça al camp de l'Atlètic de Madrid, acompanyada de la victòria del Real Madrid. Tornen els cinc punts de diferència. El Barça ja no depèn d'ell mateix.