Ahir va ser notícia la penjada d'uns cartells amb la imatge de qui fou president de la Generalitat i també alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que no podem titllar de mal gust, sinó de vergonyants i inadmissibles. No sé si podrem saber-ne els autors, però en tot cas hem de concloure que no es poden acceptar de cap de les maneres.
Estem molt acostumats als insults dirigits als polítics de tots els colors, però això no ens ha de privar de reflexionar-hi i intentar lluitar-hi amb totes les forces. Cal diferenciar la crítica de l'insult. No podem deixar d'opinar contra tot allò que considerem que no es fa prou bé, ja sigui per incapacitat dels polítics o fins i tot per actuacions de corrupció i engany. El que no es pot fer és insultar com a pràctica per desprestigiar-los, perquè només aconseguirem demostrar com som, i augmentar la desafecció vers la política d'una gran majoria de ciutadans.
La crítica és saludable si es fa amb cura i argumentant-la. És bona perquè ajuda a reflexionar sobre el que s'està fent i pensar en millorar-ho. És cert que hi ha un costum de maquillar les coses i fer creure a la gent allò que no és, sobretot quan hi ha unes eleccions properes i el que interessa és perpetuar-se en el govern, o fer veure que tens la solució a tot, per aconseguir-lo.
Darrerament hem pogut llegir algunes notícies de persones que han dedicat temps a la política i que estan cansades de rebre insults de tot tipus, fins a extrems que no vull ni tan sols reproduir. Totes les persones que hem entrat en política hem experimentat què és rebre insults gratuïts, i només quan t'ha passat pots arribar a entendre què representa. Sempre, però, i vull insistir-hi per la importància que té, cal diferenciar l'insult de la crítica. Quan assumeixes una responsabilitat política has d'acceptar que rebràs molta crítica, ja sigui perquè no ho acabes de fer prou bé, o simplement perquè hi ha gent que pensa diferent i voldria que actuessis d'una altra manera.
No és estrany que hi hagi poca gent engrescada en entrar en política. Ni els sous són el que algú es pensa, ni la pèrdua de l'anonimat i la tranquil·litat no es veuen prou compensades per la satisfacció de ser útil al poble que estimes.
És per això que demanaria un esforç a tothom per aparcar qualsevol tipus d'insult i sí, en canvi, afinar bé la crítica a actuacions poc afortunades o plantejaments sense prou arguments de les persones que han decidit presentar-se a les properes eleccions municipals. Tots ens devem al municipi que hem escollit per viure-hi, i una manera altruista és acceptar assumir la responsabilitat de governar-lo. Que ningú no hagi de fer-se enrere per culpa de l'insult gratuït, la majoria de vegades sota l'empara de l'anonimat més covard.
