Un nou revés a la justícia espanyola

Avui hem d'estar contents per la decisió de la justícia belga de no extradir el raper Valtònyc a Espanya. Una vegada més s'ha demostrat que en qüestió de drets Espanya va molt per darrere d'altres estats europeus. Un cop més la justícia espanyola rep una bufetada d'un tribunal de justícia europeu.

El dret d'expressió s'ha defensar encara que no t'agradi. És per això que ens costa tant haver de suportar segons quines declaracions feixistes dels partits d'extrema dreta. Aquests s'emparen en la democràcia per fer-la desestabilitzar. Nosaltres hem de defensar el seu dret a dir el que diuen, però ens trobem que la justícia espanyola no fa el mateix contra aquells que critiquen l'establishment.

No he tingut temps de llegir les notícies del dia, però sí que m'he fixat amb aquest titular que crec que val la pena comentar-lo. Malauradament la decisió del tribunal belga no servirà perquè el raper pugui tornar lliurement a Espanya, ni tampoc per alliberar l'empresonat Hasél.

La lluita d'una persona, acompanyada d'un bon equip d'advocats, ha permès deixar en entredit la justícia espanyola. M'agradaria que els membres del govern més progressista de la història s'adonessin del fet, i moguessin fitxa per resoldre la situació en què ens trobem. No és bo que un partit socialista en el govern, vagi acompanyat d'un poder judicial tan retrògrad, i a més li doni suport, o entengui que s'ha de creure el que sentencien. Hi ha prou motius com per dubtar de la seva imparcialitat i sentit democràtic.

És vergonyós el que està passant a Espanya, quaranta anys després del franquisme. Han estat capaços de perdonar tots els mals provocats durant la dictadura, i en canvi són incapaços de defensar un dret, com és el de la lliure expressió. No he llegit la reacció del govern, però m'imagino que anirà, dissortadament, en la línia d'acatar tot el que diu la (in)justícia espanyola.

En democràcia s'acaten les sentències

Totalment d'acord. En un model de democràcia on aquesta es segueixi escrupolosament és evident que les sentències s'han d'acatar, perquè s'entén que els poders polític i judicial són independents i no existeix polítics ni jutges corruptes o que prevariquin. El problema rau quan aquesta puresa no existeix i es té constància de polítics corruptes i jutges que prevariquen i fan favors als amics.

Seria llarg de relatar els diferents exemples que demostren que a Espanya la democràcia està corrompuda i que hi ha jutges amb molt poder que han prevaricat i han enganyat la societat. Només fixem-nos en les darreres notícies sobre l'acta del Tribunal Suprem on entre altres acords s'aprovava la designació del jutge Llarena com a magistrat del Tribunal. Segons vaig poder llegir, es va fer trampa per afavorir el nomenament d'un jutge molt amic del president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial.

Què vull dir amb tot això? Doncs quan desconfies dels actors (polítics i jutges) és lògic que siguis reticent a acceptar totes les sentències. No n'hi ha un pam de net! És una llàstima arribar a aquesta situació, i preferiria poder afirmar que confio en les sentències encara que no m'agradin, però no és això. La meva fe amb els jutges d'aquest país ha desaparegut. Ja no hi confio i per tant tinc la tendència a no acceptar les seves sentències, perquè hi veig mala fe.

Senyor Hernando, per dignitat hauria de dimitir

Em podreu dir que no hi entenc res de partits polítics i us donaré la raó, però no em fareu canviar d'opinió: Si un polític en 24 hores canvia radicalment el seu discurs, als meus ulls és indigne i no pot assumir responsabilitats públiques. Em direu que es tracta de disciplina de partit, i jo diré que una cosa és acatar i l'altra enganyar la gent. Si avui defenses aferrissadament una posició, demà no pots fer el mateix de la posició antagònica. Si això és política jo no crec en la política.

Alguna vegada havia comentat que em resultava molt estrany que un advocat pogués estar defensant i acusant una mateixa persona en funció de qui fos el seu client. Se'm fa estrany i em qüestiona la justícia i tot el que l'envolta. Digueu-me rar, però així és com penso.

Que el senyor Antonio Hernando fa quatre dies estigués defensant amb totes les seves forces la posició del NO és NO, i ara vingui a dir que tots els diputats socialistes han d'abstenir-se per donar el govern a Rajoy no té, als meus ulls, cap tipus de justificació. Si al senyor Antonio Hernando l'han fet canviar el discurs, que plegui, però no ho farà perquè li va el sou i el plat a taula.

Això és el que desencisa la gent i fa que cada vegada hi hagi menys confiança en els polítics, perquè se'ls veu el llautó. Només el temps pot transformar les persones i les idees, però no d'un dia per l'altre, només per mantenir la cadira.

Esclar que el senyor Hernando no està sol. Parlant de dignitat té l'exemple del senyor Felipe González que li hauria de caure la cara de vergonya i amagar-se, però no... Ell té la vida ben solucionada!