El concepte de diàleg en espanyol és confús

Llegeixo encuriosit que el diàleg ha començat a caminar entre Catalunya i Espanya. No sé si és un miratge o bé és cert que Espanya accepta el diàleg com a via d'entesa. Perquè, digui el digui la senyora Camacho, fins ara ha estat el govern del senyor Rajoy qui ha tancat les portes al diàleg, a no ser que s'entengui per diàleg la imposició d'unes normes estrictes sense capacitat de replicar.

Penso que Espanya viu en el món del monòleg, i el més trist és que no se n'adona i ho confon per diàleg. Haurien de saber que el diàleg només és possible quan les dues parts tenen la capacitat i voluntat d'escoltar-se mútuament. Si un xerra i no escolta, no està dialogant, i això sembla que en espanyol no s'entén.

Ara diuen que s'obren a dialogar sempre i quan es renunciï a la consulta. Posar condicions al diàleg no és una bona manera d'iniciar-lo, ja que una part surt condicionada. La consulta pot acabar essent matèria de discussió i moneda de canvi per aconseguir una alternativa de consens, però això ha ser fruit del diàleg i no com a imposició prèvia.

És per això que la meva confiança en el suposat diàleg és molt minsa, i penso que poc avançarem. Tant de bo m'equivoqui.

Els catalans som la pesta!

Aquesta és la tàctica del govern espanyol: escampar a tort i a dret que som molt dolents i que no ens escoltin ni ens rebin, perquè portem la pesta. Demà, a l'ARA de paper, surt una entrevista al Secretari d'Exteriors i de la Unió Europea, en Roger Albinyona, i explica que el Ministeri d'Exteriors espanyol es dedica a parlar amb el cos diplomàtic i els expliquen la seva versió dels nostres somnis independentistes, i fins i tot sembla ser que els pressionen perquè no rebin els representants catalans.

Si algú es pensava que el govern espanyol aniria amb el lliri a la mà, estava molt equivocat. Sovint som nosaltres els que portem el lliri, i ara no podem ser febles ni agafar-nos-ho a la lleugera. És per això que no entenc que ERC proclami que la consulta l'hem de fe ja, d'aquí a pocs mesos. Crec que es tracta d'una manca de reflexió i d'una visió massa simplista de la situació.

Aquesta pressa i superficialitat en totes les seves decisions deu ser l'explicació del alts i baixos tan freqüents del partit; canvis de dirigents; naixement de corrents interns...

No us oblideu que sou la pesta i que per això passa el que passa. Demà, si us insulten pel carrer, no dubteu que serà algú que ha vist el documental de TeleMadrid, o bé no ens coneix de res, però es considera capacitat per jutjar-nos i insultar-nos.

Que tingueu una bona entrada d'any!

La mort del doctor Moisès Broggi, amb 104 anys, no és simplement la mort d'una persona que ha viscut per sobre de l'esperança de vida, ni tan sols la mort d'una persona que es va significar políticament en els darrers anys de la seva vida, sinó la d'una persona amb una llarga vida de servei als altres, per la seva professió, actitud i coherència.

El seu currículum i historial és llarg, no només pels anys viscuts, sinó també per la densitat, la riquesa de la seva vida, que és un referent a tenir en compte. Són les persones com el doctor Broggi les que fan créixer el nostre país i fan que tots n'estiguem orgullosos. Què no pagaríem perquè comptéssim amb polítics d'aquesta categoria? N'hi ha?

Algú dirà que tot i viure tants anys, no haurà pogut veure el resultat de la consulta, ni tan sols saber si hi haurà consulta. El meu pare, que té 92 anys, em deia que ell tampoc no hi seria a temps, però jo l'he animat dient-li que ni els seus nets no ho podran veure si no passa algun miracle.

Però avui és dia de propòsits per al nou any i segur que tots en tenim una colla. Com a poble que anhela la sobirania caldria exigir-nos més compromís i complicitat. La gran resposta del dia 11 de setembre ens va enlluernar i deixar de veure que encara hem de convèncer molta gent, i ens cal anar units. Deixar de banda algunes desavinences i procurar prendre tot allò que ens uneix, allò que tenim de comú.

Jo em disposaré a menjar el raïm pensant en tot allò que he aconseguit gràcies als que m'acompanyen i estimen, i em proposaré retornar-los el mateix amb escreix durant el 2013. Pensem que de tot, el més valuós és la família. Tot el que fem per a ella, ens revertirà en beneficis. Que tingueu una molt bona entrada d'any!

Atenció demà amb l'home dels nassos

Hi ha tradicions i tradicions, i n'hi ha que es conserven i d'altres que desapareixen o si més no perden força. Penso per exemple en el dia dels sants innocents i en l'home dels nassos. No els vull donar més importància de la que tenen, però sí que quan érem petits sempre ho comentàvem i les bromes del dia 28 eren molt innocents. Els diaris s'hi varen apuntar, i em sembla que ja s'ha deixat de fer.

Demà sortiré a veure l'home dels nassos i estic segur que me'l trobaré, però quan ho expliqui a casa no els farà cap gràcia. Els temps canvien i ara entenem el que ens explicaven els nostres pares. Ells varen viure uns canvis espectaculars, res a veure amb els que viurem nosaltres, si més no tan dràstics.

És cert que si el govern de Mas aconseguís organitzar la consulta, la situació que viuríem seria històrica, però els canvis organitzatius no tenen res a veure amb els canvis tecnològics que es varen succeir al llarg del segle XX. Per avenços que es pugui fer en Internet i comunicacions, mai representaran el salt que va suposar el telèfon, o la televisió. Els nostres fills tenen més facilitats que nosaltres en segons quines tècniques, però la diferència entre nosaltres i els nostres pares va ser espectacular.

Demà dilluns, darrer dia de l'any, serà una jornada de transició al nou any. L'any en què s'ha de construir tot el procés per a la consulta sobiranista, però també un any amb una pressió econòmica molt crítica. Serà un any on es podrà veure la capacitat dels nostres polítics de fer-nos avançar com a poble, però també la nostra capacitat com a poble de ser més assenyats que arrauxats.

Mas i Rajoy volen parlar de coses diferents

Aquests dies només sents a Rajoy dient que vol parlar amb en Mas. Hi vol dialogar, però només d'aquelles coses que són dialogables, o sigui, d'allò que ell vol i no del que vol Mas. Ara Mas, una vegada ha tancat el govern, també diu que vol parlar amb en Rajoy, però de la consulta, que com cal suposar no forma part de les coses dialogables segons Rajoy. Això vol dir que si s'arriben a trobar no sé pas què pot passar. Cadascú parlarà de coses diferents i no arribaran enlloc.

Jo sempre havia pensat que calia parlar de tot. Sobretot escoltar l'altre i després opinar, però sense tancar-se a res. Una altra cosa és el cas que en fas d'allò que no t'interessa, però no voler parlar d'alguna cosa... més aviat són poques ganes de dialogar, perquè tampoc t'obliga a res.

No sigui que si Mas comença a parlar de la consulta i si Rajoy no li gira la cara, llavors aquests catalans, que són la tinya, diran que Rajoy no-sé-què, que no té voluntat de diàleg... Esclar que tancar la porta com l'altra vegada no va anar massa bé. A Rajoy li va costar molt convèncer els seus que ell no li havia tancat la porta als morros a Mas. És que aquest Mas n'ha après molt!

Ara tenim l'independentista com a conseller de Presidència (i afers estrangers, però d'amagat). Un conseller que no ha demostrat mà esquerra, sinó que sempre ha tirat pel boc gros. Si l'Homs ha de fer de comercial, no sé si farem gaires amics. No sé si farem gaires vendes. Ja està bé que sigui algú convençut, però... la diplomàcia també es valora i aquest osonenc no és que en tingui massa.

En Puig li han tret la porra, però ara no sé com se les haurà amb els aturats! Potser serà la manera que aquests segueixin els cursos i aconseguim que treballin per a la comunitat. D'energia en té! i l'economia submergida? i aquells tallers plens de xinesos? a veure si tenim un problema diplomàtic amb la Xina!

El problema l'han traspassat a l'altre osonenc, l'Espadaler. Com a conseller de Medi Ambient s'ho passava molt bé, però ara amb mossos, bombers i forestals, potser se li haurà girat feina. A veure què en dirà en Vila d'Abadal. Estarem entretinguts, i de reüll mirarem si els dos presidents dialoguen.

Un nou estat més just i solidari

Estem malbaratant massa energia per culpa d'uns incendiaris, però no podem oblidar que necessitem guardar forces per enfrontar-nos a més atacs que ens vindran. En la nostra història hi predomina massa el color dels perdedors, i això engresca els enemics i ens desanima davant de qualsevol atac. Convé treure'ns de sobre aquesta sensació de que tot ens és desfavorable, i procurar d'entendre que la unió fa la força.

També hem de ser prou intel·ligents per no deixar-nos confondre de manera que ens distreguin fàcilment, i oblidem que estem en crisi i no s'hi val a badar. La Unió Europea acaba de rebre el Nobel de la pau, perquè ha aturat les guerres que han fet història, però és incapaç d'aturar moltes morts i víctimes de la pobresa extrema.

Necessitem construir un estat, al marge d'Espanya, però no un estat qualsevol. Cal recuperar la justícia social, un país cohesionat on a tothom li respectin els drets més elementals. De què ens serviria la independència si construíssim un país injust, amb unes institucions poc democràtiques, i amb una població empobrida i sense il·lusió. Tot això s'ha de preparar i no acontentar-nos només amb una data per a la consulta. Si el futur no es veu clar, de poc servirà organitzar el referèndum.

Qui sigui més espavilat serà qui s'ho emportarà al cove. Ara és una bona ocasió que si deixem perdre, difícilment ho tornarem a viure.

El diàleg de Rajoy i Cospedal

Des de fa un parell de dies només sentim a parlar de diàleg. Ens reclamen dialogar i jo ja no sé què entenen per diàleg. Voldria pensar que quan dues persones dialoguen, alternen la paraula i l'oïda. Parlen i escolten l'altre, i m'imagino que arriben a conclusions, encara que sigui per acceptar que amb l'altre no hi ha res a fer. Què hi va anar a fer Mas a la Moncloa? A imposar el Pacte Fiscal?

A mi em sembla que els catalans hem dialogat molt, potser no ho hem fet prou bé, però el que no pot ser és que els altres basin el diàleg en imposicions dialèctiques i menys en l'insult. Podem repassar tots els insults que hem rebut els catalans? També els insults amb què ens ha obsequiat la segona del PP, la senyora Cospedal?

El que no pot ser és que després de 30 anys de democràcia, havent estat espoliats i haver patit atacs ferotges la nostra llengua i cultura, sobretot per part del Tribunal Constitucional, en el moment que el poble, de manera majoritària, diu prou, ara ens acusin de poc dialogants i provocadors de no sé quantes calamitats, i a més ens insultin.

No pot ser que en el moment que un president català diu les coses pel seu nom i, avalat per una majoria, anunciï la voluntat de convocar una consulta sobre el nostre futur, se li digui covard, en paraules de la senyora Camacho, o xantatgista, proclamat pel mateix Rajoy.

Estic convençut que si en aquests moments, al president Mas, el govern de l'Estat li oferís una sortida justa per a Catalunya, en finançament i respecte a la identitat pròpia, a canvi de renunciar a la independència, el president ho proposaria a la ciutadania per poder-s'hi adherir. Què vull dir amb això? Que el president Mas no persegueix la independència per sí mateixa. El gran problema és que Espanya no ens mereix cap confiança, ni els seus dirigents ni les seves institucions. Continuem sentint-nos marginats i explotats. Només els interessa els nostres diners, i aquesta desconfiança no fa possible una sortida que eviti el trauma i l'angoixa per a uns quants.

Ningú ens pot acusar de no voler dialogar. Ho hem intentat sempre i hem estat mesells fins ara. No poden obligar-nos, amb la paraula, a continuar cedint a canvi de res. Ho podran fer amb joc brut i amb la força de les armes, però mai de la raó ni del sentit comú. Amb Espanya, mani qui mani, és pràcticament impossible dialogar.

Polèmica amb els coloms d'Arenys

Sempre m'havien dit que quan tens una responsabilitat, per bé que ho facis no fas content a tothom. Acostuma a passar que uns ho volen blanc i els altres negre. Què has de fer? actuar d'acord amb el que penses i amb el que creus? però si has estat escollit et deus als teus electors. A quins? els que ho volen blanc o els que defensen el negre?

Què passa amb els coloms d'Arenys? doncs passa que durant tot el mandat passat i de manera reiterativa, el principal equip de l'oposició preguntava al govern per què no es feia res contra la 'plaga' de coloms de la vila. Les preguntes i precs al Ple municipal es varen formular de diferents maneres, totes en boca de qui va acabar sent el portaveu del seu grup, i que ja no forma part del Consistori.

Doncs ara que CIU ha recuperat el govern municipal, encara que en minoria, i tot i no comptar entre els seus electes amb qui va estar insistint en la cacera dels coloms, s'ha posat en marxa un sistema per capturar-los. Tot feia pensar, doncs, que finalment hauria arribat la pau a la vila, i ja no hauríem de sentir a parlar mai més dels coloms. Doncs, us equivoqueu!

Acaba d'aparèixer un grup de vilatans, o no? que estan recollint signatures contra la captura dels pobres coloms. Els defensors de la llibertat dels coloms a la nostra vila. Unes persones que mai varen dir res sobre les constants peticions de l'esmentat regidor perquè s'actués per eliminar aquestes "rates amb ales" que invadien la nostra vila. Ara que el govern de torn pren les mesures, surten i protesten.

Què farà el govern de CIU? ¿farà cas als firmants del manifest favorable als coloms, com va fer cas als firmants per la defensa de mantenir una platja que ha perdut la bandera blava? contra la reivindicació dels firmants, només hi té la lluita d'un exregidor. O potser, els detractors dels coloms organitzaran una recollida de signatures perquè es faci fora aquests animals tan molestos?

A qui haurà de creure l'alcalde Estanis? el seu company de partit, o els firmants de la defensa dels coloms? Governar és prendre decisions, i aquestes poden ser encertades o equivocades, però el que no es pot fer és no decidir. Passarà com amb la platja del Cavaió?

Per cert, avui hi ha Ple municipal a Mataró, i estic pendent de veure si el Secretari prendrà la mateixa decisió que la Secretària de l'Ajuntament d'Arenys, i a les 12h de la nit farà anar a dormir els regidors i regidores mataronins. Es poden estalviar un parell o tres d'hores ben bones!

Què ens desestabilitza la llei de consultes o el maltractament a Catalunya?

Aquesta era la pregunta que es feia la vicepresidenta del govern català, quan ha sentit que la seva homòloga espanyola acusava el govern català de desestabilitzar econòmicament l'Estat amb iniciatives com la llei de consultes.

No entendré mai que en un sistema democràtic faci tanta por la consulta popular. No diuen que la sobirania resideix en el poble? doncs per què no ha de poder opinar? 

Jo diria que poca cosa podem fer per perjudicar més l'economia, i estem massa a mercè dels mercats que no s'acaben de creure que Rajoy i les seva política aconsegueixi treure'ns del clot. Vaig escriure fa pocs dies que necessitàvem un govern fort, però no prepotent. Pensava que Rajoy donava la imatge de fortalesa, de tenir clar què havia de fer, encara que no ens agradés. En aquests moments hi he vist un gir important, i ha donat mostres de flaquesa. Fins i tot dóna la impressió que el seu partit no està tan unit com caldria, i com ens tenia acostumats.

Tampoc he entès gaire l'actitud d'Alícia Sánchez-Camacho. De cop i volta s'ha fet fonedissa. Avui he seguit una estona el debat del Parlament i m'ha cridat l'atenció no veure-la. Em pensava que estaria allà defensant el seu partit, però pel que he vist, l'ha substituït un diputat company seu. M'imagino que deu estar treballant com justificar el tracte de Madrid amb els pressupostos. Li passa el mateix que al PSC quan governava el PSOE a Madrid. No és qüestió de color polític, sinó de bàndol, d'un costat o l'altre de l'Ebre.

La meva resposta al títol de l'escrit és evident. Les consultes no desestabilitzen, a no ser que estiguis en contra de la voluntat del poble. Si creus en el poble i estàs al seu servei, el què vols i desitges és que s'expressi, i treballes per donar-li totes les eines perquè pugui opinar sobre allò que li interessa, allò que l'afecta. Aquesta és la meva visió de la política. Per res més m'hi hauria ficat, per res més podré justificar l'actuació del polític de torn.

La independència per a quan siguem grans

No us perdeu l'article d'avui d'IU Forn, a l'ARA. De veritat que no té preu. Sabeu que IU no té pèls a la llengua, i diu les coses pel seu nom. Ja sé que parlar de Suïssa i dels suïssos és cosa fàcil, però no em direu que no està molt encertat? 

L'altre dia algú deia que vivim en un país de fireta. Quan parlem de país ens referim a Espanya, però també Catalunya. No es penseu que nosaltres siguem tan diferents. Potser ens entenem millor, però el ridícul també el sabem fer. Molesta veure que hi hagi països on els seus habitants són i actuen de manera responsable. 

L'exemple de l'escrit d'IU Forn era el referèndum, i el resultat obtingut, i s'imagina què hauria passat a casa nostra si ens haguessin donat l'oportunitat de manifestar-nos. Si veiem com han actuat els sindicats aquests darrers dies, amb unes proclames típiques de finals del franquisme, o d'una pel·lícula dels germans Ribes. O mireu com està darrerament el moviment veïnal. 

En una discussió que vaig tenir no fa gaires dies, em defensaven que els partits polítics, quan es varen legalitzar, es varen endur els millors, els que havien estat grans líders veïnals, i es varen quedar les segones o terceres opcions. Uns moviments veïnals que tenen grans dificultats perquè la ciutadania els segueixi, col·labori i participi al barri, però també unes associacions amb unes juntes que s'han perpetuat en el temps, com si no hi hagués ningú més per exercir de president o secretari. 

Portem gairebé quaranta anys de democràcia, però no ho acabem de fer bé del tot, i la nostra picaresca, i també desconfiança, fa que actuem amb nocturnitat i traïdoria, malmetent les relacions socials, i avançant molt poc. 

L'ANC ens demanarà que ens pronunciés sobre el nostre futur com a poble sobirà, i ho farà comptant amb les persones que som. Caldrà que aprenguem a actuar amb més ètica, amb més confiança i transparència, per ser millors. 

Hem d'exigir justícia fiscal, però al mateix temps entendre quina és la realitat econòmica. Si exigim que l'administració actuï de manera il·legal, o ignorem que els recursos s'han acabat, i volem més i més, l'única cosa que aconseguirem serà continuar vivint en la ignorància, essent la burla de tots.

Consulta popular contra la Constitució espanyola

Hi ha una frase pronunciada pel recent nomenat arenyenc de l'any 2011, el senyor Joaquim Cassà i que destaca la revista l'agenda, en el seu número de març, que és molt encertada: "Depenem massa de les subvencions i això ens fa perdre la iniciativa". M'agradaria que tothom la reflexionés, tant els que atorguen les subvencions com els que les reben. Hi estic molt d'acord. El problema és que ens han acostumat massa a fer per allò que ens donen, i no estem disposats a lluitar per res.

Però jo avui no vull parlar de la política populista, per no dir xantatgista, de comprar vots amb subvencions gratuïtes, sinó de la nostra capacitat de prendre iniciatives, i proposo a l'Ajuntament d'Arenys de Mar superar el llistó de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, i que convoqui una consulta popular per prescindir de la Constitució espanyola en el terme municipal. No us sembla una bona iniciativa?

El Ple municipal d'ahir dijous, l'Ajuntament d'Arenys de Munt va aprovar una moció per a la convocatòria d'una consulta popular per decidir si pengen o no la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament. Ja sabeu que, gràcies a la iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana d'anar a despenjar una bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Sant Pol (que no la tenia penjada), ara la delegada del govern espanyol a Catalunya, vol denunciar tots els pobles que no la tenen penjada. Els d'Arenys de Mar només la pengem un dia a l'any.

Jo vull anar més enllà de la penjada i despenjada de banderes, i em vull ficar amb la Constitució espanyola, que és el principal obstacle perquè els catalans aconseguim el nostre objectiu, i per això animo els regidors i regidores del meu ajuntament que convoquin aquesta consulta, i a veure qui la fa més grossa. De fet ho tenim guanyat, perquè el PP i PSC només sumen 6, i els altres partits sempre s'han manifestat molt independentistes.

El problema de tot plegat és que aquestes consultes no serveixen per a res. Només per distreure'ns i desviar-nos del camí que hem de seguir. Si algú té més iniciativa, que la posi en pràctica.