I ara tot s'atura?

Demà comença el Mundial de futbol i tot fa pensar que passarem un mes tranquil, amb moltes persones concentrades en el futbol i descuidant les picabaralles diàries sobre política. La immigració, l'habitatge o l'ensenyament deixaran d'ocupar les primeres pàgines dels diaris, o no?

Em pregunto si a ple segle XXI el futbol encara serveix per despistar a la gent i deixar de tenir interès en temes que preocupen la resta de dies. Segur que hi ha persones molt aficionades al futbol i a la seva selecció que ho viuran amb passió, i que deixaran en un segon terme altres preocupacions, però voldria pensar que no seran la majoria. Que avui, encara que pugui agradar més o menys el futbol, la gent és conscient que hi ha temes que no es poden deixar de banda.

Però l'experiència ens demostra que acostumem a aparcar temes quan sorgeix algun esdeveniment, o al darrere hi ha algun poder interessat a despistar-nos. La visita del papa, per exemple, ha ocupat les primeres pàgines dels diaris i, sense llevar-li importància, ha posat en un segon pla temes que semblava que eren únics i prioritaris. 

Potser necessitem distreure'ns de tant en tant, per no viure excessivament angoixats, però hauríem de tenir present que les pauses no ens poden fer oblidar el que realment cal treballar i lluitar per aconseguir. Podem intentar passar estones més divertides i distretes, però sent conscients que demà hi haurem de tornar a ser.

Sí que m'agradaria pensar que la manipulació de la gent i el populisme enganyós que aquests dies s'han frenat, no tornaran, o bé ho faran amb menys força, una vegada el papa torni al Vaticà. Que el seu missatge hagi servit per a alguna cosa, si més no per adonar-nos que les persones són el més important a tenir en compte i que els servidors públics estan per això: per servir els altres, no per aprofitar-se'n.

Fart de les notícies d'aquests dies

He decidit llegir les notícies molt per sobre per no enutjar-me més del compte. De fet no ho he decidit, sinó que la naturalesa, que és molt sàvia, m'ha fet despistar i no m'ha deixat temps per llegir la premsa. Així que poca cosa puc comentar al respecte, tret d'aquest desig, cada vegada més fort, de que s'acabi tot d'una punyetera vegada i que sigui el que hagi de ser, la qual cosa no vol dir que jo no tingui ja el vot decidit.

He votat sempre, des que em varen deixar. Els més joves no poden entendre que en una època no gaire llunyana, - no sóc tan gran -, la ciutadania no podia votar. Que tampoc es creguin que deixant-nos votar ja està tot arreglat, eh! Com a mínim, però, t'alliberes una mica i et desfogues contra allò que sents que t'oprimeix.

El dia 27 de setembre, i l'endemà no tot serà igual. Algú estarà molt content i d'altres molt enfadats, però continuarem treballant, els que tenim la sort de poder-ho fer, i somiant en aquell país que tan desitgem. Si som assenyats, no tenim res a perdre, però ho hem de ser tots. Els que volen la independència i els que fan mans i mànigues per enterrar-la.

En el Ple municipal d'Arenys de Mar, també es va fer palesa l'opció d'ICV. Això, per alguns ha suposat treure's un pes del damunt. El dilema entre votar la CUP o ICV ha desaparegut, i segons quins siguin els resultats a nivell de país, ICV es pot convertir en un record històric i un trist descendent del PSUC.