No podem abaixar tant el llistó

Darrerament ha creat polèmica les decisions que hi ha hagut sobre els suspensos, ja sigui en l'ensenyament o en unes proves d'accés a la Policia Nacional. Pel que sembla, la manera d'evitar que la gent suspengui és eliminant el concepte, o l'examen, i d'aquesta manera tothom feliç i enganyat.

La vida és prou dura com per ensenyar els joves, i als no tan joves, que cal esforç en tot per anar superant les proves que se't van presentant. Si la tàctica és facilitar-ho tot, sense exigir cap tipus d'esforç, el futur de la nostra societat serà un desastre.

No penso que la nostra generació ni les anteriors estiguessin tan traumatitzades per la por a rebre un suspens durant els estudis. Després vàrem poder comprovar que no sempre resultava fàcil trobar una bona feina, un fet que ara potser és fins i tot més complicat. 

Aquesta manera d'educar els nois i noies, evitant el que es considera un trauma si els presentes un suspens, no crec que sigui la millor manera d'encarrilar-los per a la vida. El cas de la Policia Nacional, amb un sindicat que defensava la mesura, per no considerar que fer faltes d'ortografia tenia cap incidència en la vida professional de la policia, es podria aplicar a l'ensenyament obligatori. Llavors veuríem què exigiríem als nostres alumnes, ja que està clar que no tot el que s'ensenya té una incidència directa sobre la feina que acabaran fent, si és que tenen la sort de trobar-ne.

Aquesta manera de pensar, tan limitada, no porta enlloc més que a la mediocritat que predomina al nostre entorn. Llavors ens queixem que no avancem, però si anem abaixant el llistó del nostre coneixement, el que es pugui esperar de nosaltres és molt poc. 

Definitivament, no em sembla bé amagar la realitat del no assoliment dels coneixements mínims que s'ha d'exigir a una persona, sigui jove o gran, sinó que en tot cas s'ha de canviar la manera d'ensenyar i motivar la gent perquè tingui interès en aprendre. Tots tenim molt clar que quan una cosa interessa, la persona aconsegueix els coneixements necessaris per utilitzar-la. No siguem tan condescendents a l'hora de valorar la progressió en l'estudi, si volem realment un món millor.

Un final d'estiu tranquil i sense canvis

Està comprovat que a finals d'agost, quan s'apropa un nou curs d'activitats més o menys rutinàries, a la feina o a l'escola, és quan tot està més apagat. L'estiu ha estat ple de notícies singulars que ens han mantingut al dia les novetats, també excentricitats de polítics i famosos, però arriba un moment que aquestes notícies ja no ocupen les pàgines dels diaris, i tret que no passi alguna cosa anormal, la monotonia ha impregnat la premsa.

Sí que és cert que hi ha partits polítics que ho aprofiten per començar a escalfar el nou curs, però no deixa de ser un conjunt de notícies poc atractives o repetides d'altres anys. Avui, per exemple, semblava com si el PSC tenia ganes de remoure la vida interna del partit, presentant la possibilitat de canvis en la primera secretaria del partit a favor de Salvador Illa. Després de no haver aconseguit la presidència de la Generalitat, tot i el seu triomf electoral, ara caldria donar-li més protagonisme. Amb el govern a l'ombra no n'hi ha prou.

La dreta espanyola ha continuat la crítica als partits del govern, però amb poca força, aprofitant la pròpia inèrcia d'abans d'estiu, i penso jo que amb molt poc encert, si més no amb pocs resultats efectius de cara a deteriorar la imatge del president Pedro Sánchez, a qui se l'ha de felicitar la seva capacitat de mantenir-se al capdavant, tot i algunes decisions preses que es podrien considerar arriscades i valentes.

A casa, abans de la pandèmia, aprofitàvem aquests finals d'estiu per sortir a fer una passejada, com per posar punt i final a l'estiu, abans de començar el curs. És una manera d'allargar les vacances, i treure'n el màxim rendiment. Tenim la sort, però que vivint a Arenys, ja gaudeixes prou bé de la pausa laboral i poca cosa més tens a demanar. Avui a la platja, a primera hora i abans que arribessin les persones de fora, era agradable gaudir d'una bona temperatura de l'aigua i la seva netedat. No es pot dir el mateix de la cura que l'Ajuntament de la vila té de l'entorn que té molt que desitjar i demostra el fracàs de l'opció de la CUP per un canvi que els arenyencs ens mereixíem. L'assignatura ha quedat suspesa i caldrà veure si amb les noves mesures aprovades recentment es pot notar el canvi desitjat.

L'Athletic passa l'eliminatòria de la Champions

Acabo de veure el final del partit de la Champions entre l'Athletic i el Nàpols i molt content per la victòria i classificació de l'Athletic. Tot i que no sóc un gran aficionat al futbol, el meu equip és l'Athletic i per tant no gaire acostumat a les victòries.

De petit, a l'escola, tots teníem un equip i un jugador que valoràvem. A mi no em deixaven jugar massa perquè no ho feia gens bé, però el meu jugador era l'Aranguren i el meu equip l'Athletic, i així va quedar. Els pocs partits que he anat a veure en un camp de futbol, el del Barça i el del Sabadell, ha estat per veure jugar l'Athletic. Quan arriba el cap de setmana mai sé contra quin equip juga, però el diumenge el vespre sempre miro quin ha estat el resultat. 

Al nostre país continua l'estira i arronsa entre CIU i ERC. El motiu és la sospita d'ERC de que el govern de CIU no complirà l'acord de treure les urnes al carrer el dia 9-N. CIU diu que sí, però el que molts ens preguntem és: podrà?

La posició del govern espanyol, i la de Rajoy en concret, és molt clara i no veig que hagi de canviar. L'orgull espanyol és molt gran i aquí ningú no baixa del burro. Tots els números, doncs, els tenim en contra, però hi ha en suspens la confiança que imperi la unitat entre les forces polítiques catalanes i la societat civil. La incògnita continuarà unes setmanes més.