Junts torna a enredar la troca

Segons he pogut llegir, Junts, que s'ha envalentit després de l'acord assolit per votar la presidenta del Congrés de Diputats, demana que per aconseguir la investidura, Pedro Sánchez ha de pactar l'amnistia, incorporant-hi Laura Borràs, pels fets al capdavant de l'Institut de les Lletres Catalanes.

Ja ho he dit en altres ocasions, però ara que torna a sortir el tema, i que es posa com a condició per arribar a un acord d'investidura, vull recordar que no es poden confondre les coses i per tant no es pot estar enredant a la gent. Laura Borràs va ser condemnada per haver fraccionat contractes i d'aquesta manera haver afavorit empreses de la seva corda. 

Podem estar d'acord que el judici i posterior condemna va ser molt estricte si ho comparem amb altres casos similars, i això segur que té a veure amb el càrrec que ocupava i amb el marc de les condemnes i judicis pel procés d'independència. Malgrat tot, s'ha de dir les coses pel seu nom i no barrejar-les.

Junts té tot el dret de demanar l'amnistia, també de la senyora Laura Borràs, com també podria demanar-la per a altres persones i casos que ara desconeixem, però ficar-ho en el mateix sac de les negociacions no és la millor manera de clarificar les coses. 

Crec que la posició de Junts, si es manté, no ajudarà a arreglar les coses. Tot i entenent que la senyora Borràs ha pagat el preu de la seva posició, manera de pensar i dir, en un entorn gens favorable, el delicte pel qual se la condemna no té a veure amb el procés independentista, sinó amb la corrupció. Podem estar d'acord que no hi havia lucre personal, però això la condemna ja ho deu tenir en compte.

El fraccionament dels contractes per esdevenir menors i no haver de passar pels controls dels contractes majors, és una pràctica massa habitual. S'hauria de vetllar perquè això no passés i denunciar aquelles pràctiques que, per les raons que siguin, no arriben a ser jutjades. Caldria no fer diferències en funció de si una persona o un partit polític et cau més bé o no, però dit això, al final qui no actua d'acord amb la llei administrativa, i contracta directament a qui li ve de gust, ha de pagar-ne les conseqüències.

M'imagino que les negociacions per a la investidura seran llargues i complexes, i no serà aquesta la principal causa de malestar. De totes maneres els ciutadans voldríem que els nostres representants polítics fossin coherents, transparents i amb les idees clares. No maregem la perdiu, perquè llavors perdrem bous i esquelles.

Encara més sobre el judici a Laura Borràs

No sé com acabarà el judici a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, però en tot cas la imatge que s'està donant dels polítics catalans i de les nostres institucions públiques és penós. Ja he dit més d'una vegada que els jutges li tenen ganes a la presidenta, i també molts polítics d'altres formacions, i potser del mateix partit polític. Això no treu, però, que si les coses no es fan bé no s'hagin de denunciar i, si cal, portar a judici.

Per la informació que tinc, haig de pensar que la manera d'obrar de Laura Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes no va ser la més apropiada, i que la pràctica de fraccionar els contractes perquè passin com a contractes menors i d'aquesta manera evitar el llarg camí de les grans contractacions, no és una bona manera de gestionar els béns públics. 

No entro a valorar si el fraccionament es va fer per afavorir una empresa o amics concrets, sinó que em quedo simplement amb el fet de modificar el procediment i contractar a dit, sense donar l'oportunitat a altres empreses a presentar-hi oferta.

El nostre Ajuntament fa temps que està treballant amb empreses amb qui té el contracte caducat, i això, a part de ser una anomalia administrativa, impedeix la lliure concurrència d'altres empreses per fer els mateixos serveis. Es parla que els preus no s'han actualitzat i que per això les empreses tenen pèrdues, però no es diu que potser, amb un nou contracte, les empreses serien unes altres.

L'administració pública ha de ser molt curosa a l'hora de fer les coses, i això provoca alentiment en els processos, i per això és important avançar-se en el temps per evitar estar fora de termini, amb contractes caducats i irregularitats que no agraden a ningú.

La realitat que està vivint Laura Borràs és que una pràctica massa comú a l'administració pública, sembla que només l'hagi comès ella, i que hagi de suportar tot el pes de la Justícia, que d'altres polítics i alts càrrecs s'estalvien de patir.

És per això que, si realment es declara culpable a Laura Borràs, caldria mirar atentament si hi ha altres pràctiques, fetes per altres polítics d'altres colors, que també s'haurien d'analitzar i, si fa el cas, jutjar. No pot ser que tot es concentri en una persona pel fet d'haver estat presidenta d'un Parlament que ha pres decisions que no han agradat a l'Estat espanyol.

Tants caps i tants barrets

Mai més ben dit parlant de les opcions polítiques de la dreta catalana. Si ha estat impossible la unitat entre ERC i JxCat a l'hora de fer front el constitucionalisme, ara se'ns presenten multitud de propostes gairebé tantes com polítics a l'atur.

Hem conegut que la gent que es va reunir a Poblet, exmilitants de CIU que no han acabat de veure clar on havien de continuar, finalment han decidit constituir-se com a partit polític o plataforma de partits per presentar-se a les properes eleccions.

Noms com Pascal, Recoder, Xuclà, Campuzano o el mateix Ramon Espadaler podrien formar part d'aquesta nova opció política que podríem sintetitzar com a catalanistes que renuncien a la unilateralitat, el missatge que predicava Unió Democràtica abans de fer fallida, on s'hi afegeixen exdirigents de Convergència que grinyolaven al començament de la moguda independentista dins de la formació.

M'imagino que la notícia deu caure bé entre els militants d'ERC perquè d'aquesta manera, amb el fraccionament del vot de la dreta catalanista, veuen més fàcilment que puguin arribar a ser, per primera vegada, la primera força del catalanisme independent, que no vol dir necessàriament la primera força del Parlament.

En aquesta nova formació política, pensant en les properes eleccions, s'hi podrien sumar la gent de Lliures, Demòcrates i la Lliga Democràtica, totes elles coincidents en la idea del catalanisme no trencador.

Per què votar Errejón a Catalunya?

Aquesta és la pregunta que em faig i no acabo de veure-hi la resposta. Errejón diu que és per desbloquejar l'esquerra, un bloqueig per la manca d'acord entre PSOE i Podemos, els seus rivals per a les eleccions del 10 de novembre. I a Catalunya?

El seu interès és mobilitzar l'abstenció d'antigues eleccions i treure gent del PSC i Comuns per engrescar-los en el seu projecte. Un projecte que d'entrada sembla dedicat a Madrid, però que pretén no excloure-hi la resta de l'Estat. 

No acabo de veure que a Catalunya hi hagi necessitat d'un nou partit d'esquerres, i més aviat opino que serà negatiu per al global. El fraccionament mai és bo, i difícilment servirà per sumar. Es tracta d'una picabaralla entre Iglesias i Errejón?

De fet Errejón vol pactar amb el PSOE per donar-li el suport perquè pugui governar. Em pregunto si no hauria estat més encertat de presentar-se dins les sigles del PSOE i no haver d'esperar els resultats per sumar vots.

Al final et creus que la política és actualment una cosa d'egos i d'ànsies de poder, de personalismes que no ens porten enlloc. Veurem com acaba tot plegat i a qui afavorirà el fet de presentar-se a les eleccions del 10 de novembre.