La Justícia i el senyor Trump

La poca confiança de la gent amb la Justícia no és una exclusiva de Catalunya o Espanya, sinó que ho trobem a molts llocs del planeta. Nosaltres ens hem centrat molt amb el Procés i d’alguna manera té una explicació, però si fem l’esforç de deixar de mirar-nos el melic per uns moments ens adonarem que a fora també hi ha motius per escandalitzar-se i reconèixer que la justícia no és igual per a tothom.

Avui em fixaré amb el senyor Trump i els problemes que té amb la Justícia. Si ho examinem de prop i intentem observar la repercussió que té per a la seva persona se’ns plantejarà un dubte: tot l’enrenou el perjudica o el beneficia? Pensant en les eleccions presidencials de l’any vinent, no us sembla que tot plegat li està fent propaganda i li proporciona més admiradors?

A un pobre desgraciat si li cau la Justícia a sobre el deixa planxat, però a un poderós pot arribar-lo a beneficiar. Trump, com tants d’altres, té recursos suficients per enfrontar-se a la Justícia i acabar guanyant, no tan sols judicialment, sinó també políticament.

Aquesta posició tan diferent d’uns i altres fa que arribi un moment que no et fies de ningú, i conclous que els poderosos sempre en sortiran guanyant, i la resta dels mortals haurem d’aguantar el que calgui, tinguem o no raó, haguem o no comés el delicte que se’ns imputa. El món no és just, i no només a casa.

Reinventar TV3

Vaig llegir l'entrevista al director de TV3, el senyor Sigfrid Gras, al diari ARA, i la veritat que em va decebre una mica. Avui la Mònica Planas, també al diari ARA, no el deixa gaire bé. M'imagino que no és fàcil dirigir en aquests moments una televisió pública, amb els nous reptes, bàsicament per sortir de la televisió tradicional, que ja no convenç. I ha de ser difícil per la pressió política que reben, a part del que puguin dir i expressar els teleespectadors.

Haig de dir que miro molt poc la televisió, però sí que he passat èpoques que era més fidel a la cadena. Suposo que la poca qualitat dels programes que s'emeten també hi ha influït, però no vull donar-los tota la culpa. M'ha deixat d'interessar la televisió i em dedico més a la lectura. Les notícies del dia les pots trobar a qualsevol racó d'Internet i no quedar despenjat.

Pel que es desprèn de l'entrevista esmentada no es genera gaire entusiasme ni es preveu cap gran millora del panorama televisiu català. Estic segur que hi ha bons professionals que hi estan treballant, i que buscaran la manera de mantenir un nivell adequat perquè la televisió no acabi desapareixent de les nostres vides, però segur que ho tenen difícil.

Em fa gràcia quan parlen de limitar la política als espais televisius, quan la política està a tot arreu. Una altra cosa és evitar propaganda gratuïta dels partits polítics, sobretot quan aquests són els que dirigeixen el país. La política en sentit ampli és present en totes les relacions humanes, i és bo reflexionar-hi i poder saber què hi ha de cert en totes les decisions que es prenen i que ens afecten directament.

També és cert que hem viscut uns anys amb un excés de tertúlies que han tingut en el Procés la base de tota la xerrameca. Estem una mica cansats, i s'ha de trobar l'equilibri per deixar de mirar-nos el melic, sense oblidar que no podem viure al marge del que passa al món, el més immediat, però també el més llunyà.

La tria dels tertulians també ha estat una llosa que ha afectat la credibilitat de la televisió. Segurament no s'ha escollit els millors, prioritzant els amics i els més accessibles. Entenc que no és fàcil trobar el posicionament idoni per no ser rebutjat pels més fidels seguidors, obrint les portes a aquelles veus que són més crítiques, però que poden aportar una visió des de fora que ens ha d'enriquir a tots plegats.

Estic convençut que difícilment tornaré a mirar la televisió amb la freqüència que ho havia fet anys enrere, però sí que m'agradaria poder descobrir una televisió que m'aportés més coneixements, més opinions diverses, sense oblidar la gran tasca que la televisió catalana ha fet per fomentar la nostra llengua i la nostra cultura. Ha estat el contrapès a la repressió que ens ha vingut de fora, i d'un sector intern de pensament anticatalà.

La Generalitat i els jocs d'hivern

No acabo d'entendre la manera de procedir de la Generalitat de Catalunya en relació a la proposta d'organitzar els jocs olímpics d'hivern de l'any 2030. Sembla ser, perquè jo no ho he vist, que estan sortint anuncis televisius a favor de la seva organització quan el més calent és a l'aigüera. En primer lloc perquè encara no s'han posat d'acord amb l'Aragó com es distribueixen les seus, però sobretot perquè hi ha un compromís d'organitzar un referèndum per saber què opina una part de la població catalana. Entenc que s'està construint la casa per la teulada, però el que és més fort és que s'intenta influenciar la població que tindrà dret a opinar. És clara la posició del govern català, malgrat tots els interrogants.

Ja vaig dir un dia que no em semblava bé que només poguessin opinar uns quants catalans i catalanes, quan la repercussió, si més no econòmica, afecta la totalitat de la població. Des de quan sectorialitzem la responsabilitat de govern? Al marge que hi hauria alguna activitat que es faria a la mateixa ciutat de Barcelona, i als seus ciutadans no se'ls consultarà, tots els catalans quedem afectats per l'organització dels jocs, si s'acaben fent al nostre país.

Però a més de tot això, hi ha la picabaralla amb l'Aragó, que posa en dubte la presentació final de la proposta d'organització dels jocs. Avui ja es parlava que potser la proposta seria d'organitzar-ho tot des de Catalunya, deixant fora l'Aragó, però... i si els pocs que podran opinar decideixen que no volen els jocs? Tota la feina que s'està fent, i la propaganda favorable que diuen que ja surt al carrer, no haurà servit de res, si finalment no es volen els jocs. 

Penso que el govern català s'equivoca amb tots aquests preparatius. Jo soc contrari a l'organització perquè em sembla que el nostre país no reuneix les condicions per organitzar-los, i que no es pot hipotecar tota la inversió necessària des de fa anys, i ara, amb l'excusa dels jocs, intentar millorar les comunicacions dels pobles dels Pirineus. Però al marge de la meva opinió, que tampoc me la demanen, no em sembla correcta la posició del govern ni la pressió que exerceixen contra els catalans que podran opinar al respecte.

Tot plegat ho situo al mateix sac de la inoperància a l'hora de governar d'aquest govern, el poc respecte a la ciutadania, i el mal concepte i pràctica de la participació ciutadana. Així no es fa, i em sembla que cal dir-ho ben clar. Probablement qui haurà de decidir finalment quina és la seu organitzadora dels jocs tindrà prou elements com per creure que el nostre país no està preparat per dur-ho a terme.

La campanya de les municipals en marxa

Falta un any per a les eleccions municipals i sembla que els partits polítics ja s'estan posant les piles, i una de les coses que saben fer és enviar propaganda a les cases parlant d'allò que han fet, si són al govern, i allò que no ha fet el govern, si són a l'oposició. 

Avui he rebut a casa un fulletó del PSC local, del mes d'abril, on se'm convida a participar a l'arrossada del passat diumenge 1 de maig. D'entrada, doncs, ja no anem bé. Si no són capaços d'enviar a temps la propaganda que els ha de portar a governar el municipi, què podrem esperar d'ells?

Entrant a veure què ens diu el PSC podem observar que és molt crític amb la CUP. Probablement perquè és el partit polític que els va deixar a l'oposició. Si ho recordem, en el mandat passat era el PSC qui va pactar amb ERC i Comuns per deixar JxArenys a l'oposició, i en canvi en aquest mandat ERC i Comuns varen pactar amb la CUP i qui es va quedar a l'oposició, amb JxArenys, va ser el PSC.

En el fulletó que s'ha enviat avui a les cases d'Arenys deixen molt clar que la recollida selectiva, malgrat haver incrementat la taxa, no ha avançat, i que és la CUP qui més endarrerit està en el compliment del PAM.

És cert que molts esperàvem més de la CUP, i hem pogut veure que no aconseguien moltes de les coses que s'havien proposat. La manca d'experiència en el govern no pot ser la justificació per no fer els deures, ja que és un perjudici pel bon funcionament del nostre ajuntament. Tirar-se els plats pel cap tampoc és el que més ens agrada als vilatans, sinó que el que voldríem és que entre tots s'avancés en el govern de la nostra vila.

Sigui com sigui, la campanya s'ha obert i m'imagino que ara vindrà la contra per justificar la crítica rebuda. Ens agrada saber per què es fan les coses i també per què no s'han fet, però el que més ens agrada és que els nostres representants polítics s'arremanguin i sigui eficients a l'hora de gestionar la cosa pública.

Eleccions a cinc mesos vista

El president Torra ha anunciat que una vegada tinguin aprovats els pressupostos dirà la data de les eleccions, i això vol dir que ens esperen cinc mesos de campanya electoral. Molts volíem que les eleccions es convoquessin, perquè ja no podíem avançar més, però el que fa més mandra és això d'haver d'aguantar tants mesos de campanya. Estem molt cansats.

La pregunta que em faig és quines persones es presentaran per a aquesta nova legislatura. Ara ja no caldrà parlar ni exigir unitat, perquè s'ha vist ben clar que no hi ha cap mica d'interès, ara només ens haurem de fixar en les persones que posen a les llistes. Seran els mateixos? no hi haurà recanvis?

S'ha demostrat que, amb el president inclòs, aquest govern no ha funcionat, i no només és culpa de la situació política ni del fracàs del pla B per a la independència, sinó que la capacitat política dels governants s'ha demostrat escassa. Un perfil molt baix de consellers i staff, ens ha conduït al fracàs i haver de convocar noves eleccions.

No és culpa d'ERC que ha girat l'esquena a JxCat, sinó que ni uns ni altres han sabut donar la talla i fer política, treure el país de l'atzucac i aconseguir avançar en política social en uns moments de gran necessitat per a una bona part de la població.

Estic content que es convoquin eleccions, però se'm farà massa llarg. Haurem d'aguantar encara massa temps els mateixos governants, amb l'afegit de la propaganda en campanya. Tornarem a barallar-nos amb els llaços i pancartes? Haurem de suportar els impresentables de C's fins reduir-los al que veritablement representen? Paciència nois que això va per a llarg!

C's, un intrús a casa nostra

Aquest migdia, arribant a casa, m'he trobat amb la propaganda electoral de C's. Els sobres els tinc guardats, com acostumo a fer des de les primeres eleccions del 1977, les primeres que vaig poder votar, no només per l'edat (21 anys), sinó perquè el franquisme va donar lloc a la transició democràtica que tant n'hem parlat i que no ens acabem de posar d'acord en la seva eficàcia ni bondat.

Veure la propaganda de C's a casa m'ha provocat un cert rebuig i angúnia, per no dir una altra paraula.  Com també em passa quan veig a la web de Ràdio Arenys que parla del candidat de Ciutadans a l'alcaldia d'Arenys de Mar. No cal ni que sàpiga qui és, que segurament és una bona persona amb moltes ganes d'entrar al Consistori i de poder treballar per a la vila, però el seu logo em recorda massa Arrimadas, Rivera i Carrizosa, i m'esforço per treure-me'ls del cap. No es mereixen que ocupin part dels meus pensaments, unes persones tan desagradables, inhumanes i interessades, que només busquen la provocació, ja que les regnes del poder no les aconsegueixen.

Se'm fa difícil pensar que hi pugui haver persones a la vila que m'ha acollit, que puguin treballar per a un partit amb uns líders com els que acabo de nomenar. És cert que el món és divers i sortosament no tots pensem igual, però sí que fora bo que tots procuréssim treballar en positiu per als altres, per fer una societat més justa i humana, i per arraconar les injúries, els insults i l'odi que massa vegades ens ha aportat els principals responsables de l'existència de C's.

Haig de reconèixer que sempre he pensat que totes les forces polítiques haurien de formar part del Consistori de la nostra vila, per representar tothom, però ara, havent vist com actuen des de C's en el Parlament català, i sense conèixer els noms dels arenyencs que es presenten a les eleccions per aquesta força, desitjo que no hi entrin, per estalviar-nos, si de cas, un comportament deplorable com ens té acostumats l'Arrimadas i en Carrizosa.

Recital a Sa Voga

Ahir vàrem assistir a un recital musical al pati de l'hotel Sa Voga, a càrrec d'en Dídac Rocher i en Fèlix Cucurull. D'entrada felicito la iniciativa dels propietaris de l'hotel que se sumen a les propostes culturals de la nostra vila en temps d'estiu. L'espai, que no dóna per a molta cabuda, estava ple i sense necessitat d'una gran propaganda. No cal dir que els músics porten molta claca i tenen molts simpatitzants, però això no els treu mèrit al poder de convocatòria.

M'ho vaig passar bé. No em va sorprendre en Dídac, que ja l'havia escoltat en més d'una ocasió, però sí en Fèlix Cu, que només l'havia sentit a través d'Internet. Em va agradar la seva posada en escena i la seva capacitat de mantenir l'interès dels que estàvem ben a prop d'ells gaudíem de la música i la poesia. Empatia que no tothom té, sense haver de fer grans escarafalls, que és el que a mi m'interessa.

Va ser una bona vetllada que va aplegar arenyencs de tota la vida i nou vinguts, i per alguns una prèvia al concert de Jazz que començava tot seguit al Xifré.

I recordava el meu escrit de l'altre dia quan parlava d'excel·lència i esperit de superació. Veia en l'actuació d'en Dídac i en Fèlix gust musical, s'ho passaven bé i ens ho feien passar bé a nosaltres, amb qualitat, ben treballat fins i tot els improvisats. Un detall: una mala entrada d'en Fèlix en una peça, es va corregir amb rigor i seriositat. Algú potser hi hauria fet broma, però en Fèlix va actuar professionalment. Moltes gràcies per la bona estona que ens vàreu fer passar!

Reflexionem, però... tan difícil és veure qui no ens mereixem?

Avui toca reflexionar i per això no hi ha propaganda electoral... potser valdria la pena modificar la llei, oi? Amb les xarxes socials se'n surten prou bé de demanar el vot sense demanar-lo explícitament. Però els catalans no podem dir-hi res perquè amb els anys que fa que en tenim competència, no hem estat ni tan sols capaços d'aprovar una llei electoral. Així ens van les coses.

Demà, doncs, votarem, i molts tindrem el disgust de veure que malgrat que sigui el partit més corrupte de la història de la democràcia a Espanya, aquest partit tornarà a guanyar, i Déu faci que no tingui possibilitats de governar. No em fio gens dels altres partits. (no dic nom de partits per no fer propaganda el dia de la reflexió).

Aquest partit corrupte, que ha tingut ministres corruptes i ineptes, que només han aconseguit el càrrec per amiguisme i no pas per capacitats, és com una taca que no marxa ni amb lleixiu. És una taca que alimenten els jutges, els banquers, els directors dels grans mitjans de comunicació, el gran capital i els nostàlgics.

Aquest partit corrupte que està presidit per un personatge gris i també corrupte, que ha cobrat diner negre i dietes que no li corresponien, tornarà a guanyar en una Espanya que encara viu quaranta anys enrere. I guanyarà perquè el seu històric adversari no ha aixecat el cap des que el seu líder va haver de marxar amb les mans embrutades.

L'Estat Espanyol és un estat radial d'autopistes, AVE i clavegueres. Amb aquest Estat no es pot estar tranquil i només saps segur que sempre tindràs les de perdre, sobretot si parles català, com quan Franco ens ho tenia prohibit.

Tret de sortida a una nova campanya electoral

Aquesta nit comença la campanya electoral per a les generals del 26 de juny, i celebro la decisió dels partits polítics locals de no penjar propaganda a fanals i arbres de la vila. Ho celebro per l'estalvi econòmic, però també perquè ens faran més fàcil aquests quinze dies de declaracions i promeses, que al final queden en no-res.

Entretant, avui al Parlament català es lamentaven de tot el que no podran fer enguany per l'actitud de tots els partits de l'oposició, incloses les CUP, en donar suport a l'esmena total als pressupostos. I nosaltres ho veiem passar i no hi podem fer res.

El ministre Montoro riu descaradament pel ridícul del nostre Parlament i ens anima a continuar units a Espanya per poder continuar rebent les seves almoines. I nosaltres ho escoltem i no hi podem fer res.

El senyor Millet continua pendent del judici pel saqueig del Palau de la Música, però l'absolen de qualsevol responsabilitat sobre el famós hotel del Palau. I a nosaltres ens ho expliquen i no entenem res.

Les CUP mantenen la seva coherència i l'oposició només es fixa en el full de ruta del govern català, però entretant la ciutadania ha de suportar dia sí dia també els retards dels serveis públics de transport, i ningú se'n fa responsable.

Aquesta és la situació a poques hores de l'inici d'una campanya electoral que, d'acord amb els darrers sondejos, no justificarien unes noves eleccions.

Podem sumar més per quedar-nos on som

Llegint avui la Marina Subirats a l'ARA, sembla com si qui tingui la raó de tot sigui Catalunya sí que es pot, Podem, En Comú Podem... O com se n'hagi de dir. Per què ara sí i abans no? O potser abans també, però eren quatre gats. Què és el que ens guia o ens fa decidir si una opció és l'encertada o no? Si l'Ada Colau s'hi posa d'esquena, allò no val, però si hi va de cara, sí?

Entenc que la Marina Subirats ens demana que renunciem a la independència i ens afegim al dret a decidir, que serem més. És així, oi? Però no són més els que demanaven la independència que no pas els del referèndum? Llavors vol dir que a Catalunya manen les minories? Les CUP, amb 10 diputats, tenen més força que Junts pel Sí, amb 62?

Permeteu-me que us digui que en política tot és permès i les crítiques s'aguanten per sí mateixes. Ara és blau i demà serà groc, però no vulguis que ho sigui ara, sinó que espera a demà. Com que el PP no vol que Mas sigui investit president, ara resulta que es preocupen per la reputació de les CUP, i la seva coherència. Diuen que no podrien entendre que les CUP investissin el president d'un partit corrupte. Això ells que són tan nets i exempts de qualsevol sospita de corrupció, els del PP.

Jo no sé com acabarà la història de les CUP. Crec que tots plegats n'hem fet més propaganda del compte i allò que alguns vèiem com una espurna i una escletxa en un món opac i gris, se'ns ha convertit en foc d'encenalls. Les CUP poden arribar a ser història, sigui quina sigui la decisió d'avui, perquè han rebut més glòria del que realment es mereixien.

Els que, com jo, no hem sigut fidels a cap partit polític concret, sinó que hem donat suport a aquella formació que en cada moment ens ha semblat la millor opció, hem acabat cansats de tots i totes. Sabeu que fa falta? Intel·ligència. També intel·ligència política, però sobretot intel·ligència, i excel·lència. El nostre país és on es troba, per la mediocritat imperant.

Jo li demano a la Marina Subirats, que m'expliqui què en traurem de demanar el dret a decidir, si la majoria de l'Estat no pensa donar-nos-el? Estarem més units, això sí, però fotuts igual o pitjor!

A poc més de 24 hores de conèixer el futur de Catalunya

Avui es jornada de reflexió i, per tant, no es pot fer campanya a favor dels partits polítics que es presenten a les eleccions de demà. Qui no pot fer campanya? Ningú? Només els partits polítics? Ho deia ahir que en els temps que correm, pretendre mantenir una jornada de reflexió lliure de propaganda electoral és una quimera. Caldria canviar-ho, i si mai arribem a tenir una llei electoral pròpia, seria bo liquidar-la.

Aquests dies de campanya he sentit a més d'un polític, de més d'un partit polític, que es queixava de la Junta Electoral Central. No només els partits independentistes arran de la compensació de TV3 als no independentistes, sinó també per part d'aquests últims. Polítics de partits que han estat incapaços de pactar una llei electoral catalana. Vergonya haurien de tenir els principals responsables, PSC, ICV i CIU. Tot el que els pugui desagradar de la llei vigent, fa més de trenta anys que ho podien haver canviat.

El cas de la llei electoral pròpia, és un exemple entre tants d'altres dels interessos partidistes, que posen per davant de tot, els interessos del partit. No és estrany que els electors s'ho pensin dues vegades abans d'acudir a les urnes, i que per això l'índex d'abstenció sigui tant alt i creixent. 

Com que al final tothom ha acceptat que les eleccions de demà no són unes simples eleccions autonòmiques, cal esperar que la participació sigui més elevada. És important que així sigui, per tal que el resultat sigui més significatiu, tant si guanyen els partits independentistes, com si ho fan els unionistes. 

Hem de ser capaços de posar per davant de tot l'esperit democràtic i saber acceptar la derrota, com fem amb la victòria. Demà, agradi o no, els resultats no deixaren indiferents a ningú. Hi haurà qui voldrà negar qualsevol lectura dels mateixos, però guanyi qui guanyi, la repercussió serà important i la política pot fer un gir de 180 graus.

La CUP es prepara per a un govern municipal de participació

Si una cosa sabem certa és que el diumenge 24 de maig hi haurà eleccions municipals. Què passarà abans o després ja no ho podem dir, i cada vegada resulta més difícil de preveure. El govern espanyol es serveix de la Fiscalia General per posar-ho tot molt difícil o molt fàcil, segons com es miri.

Conviurem amb les preparatives per conformar programes i candidatures municipals amb la incertesa de si s'avancen les eleccions a Catalunya o bé el president Mas vol acabar la legislatura i convocar-les després de les estatals.

A Arenys ja s'han organitzat diferents actes relacionats amb les eleccions municipals del maig vinent, cadascú de la manera que li va més bé i ho considera, amb la característica gairebé comú de parlar de la participació.

No ens deixem enganyar, però per aquesta paraula i valorem-la a fons. És molt fàcil dir que volem que la gent participi i molt diferent donar les eines perquè aquesta participació sigui real i no només una propaganda electoralista. L'experiència ens ha de servir per posar a cadascú en el seu lloc.

Algú creu que el govern municipal actual és fidel a la participació? Vull recordar que en l'inici d'aquest mandat es va suprimir la regidoria de participació, la qual es va recuperar amb l'entrada en el govern del grup municipal socialista. Què s'ha fet fins ara?

El procés participatiu per decidir què es fa amb una part del pressupost d'inversions, que ja es va fer en el mandat anterior, és l'única cosa que ens ha ofert el govern municipal actual. Participar no és només això. Participar no és només convocar una Audiència Pública anual. Participar vol dir molt més.

Però que ningú s'enganyi. Què han fet els grups municipals de l'oposició? criticar l'únic acte de participació d'aquest mandat que ha seguit els mateixos paràmetres que quan ells eren en el govern? És molt fàcil desautoritzar el govern, quan no es tenen responsabilitats, però cal ser coherent i honest en la crítica.

Tot fa pensar que el proper mes de maig tindrem poques possibilitats d'escollir forces polítiques que es creguin de veritat la participació. El poble català ha demostrat que està al costat del govern de la Generalitat quan ha convingut. Estic convençut que això també pot passar a Arenys, i per ara l'únic grup municipal que ha demostrat que es creu la participació i que vol treballar-la perquè sigui efectiva és la CUP. Veurem si d'aquí al mes de maig algú més s'ho planteja seriosament.

Russos i creuers a la baixa

Avui podies llegir dues notícies referides al turisme que no són massa positives. Per una banda ens deien que el mes de juliol ha experimentat una disminució del 20% en el nombre de creueristes a Barcelona respecte a l'any passat, i l'altra el descens important de turistes russos al país. Les previsions que s'havien fet, per l'experiència dels darrers anys, s'han vist estroncades. Sembla ser que la devaluació de la moneda russa en seria una primera causa, i també la propaganda estatal per anar de vacances a altres estats o a la mateixa Rússia.

He recordat un escrit de Xavier Roig en què, com acostuma a ser en ell, es queixava molt que baséssim les nostres expectatives de creixement econòmic en el turisme. Tot i que ell en té mes coneixement, jo seria menys radical i diria que no és bo pensar que el turisme és la nostra salvació, però sí que és important tenir-lo en compte i innovar.

El redactor de la notícia sobre la disminució del nombre de turistes russos d'enguany, afegia que aquests eren els que més consumien, per la qual cosa el descens és més impactant. Els turistes majoritaris de poblacions com Lloret i Calella, aporten pocs diners, si bé la suma d'ells és important, però els maldecaps que ocasionen no ens fan gaire bona propaganda.

Hem treballat poc el turisme de qualitat, pensant que amb els turistes de les poblacions abans esmentades ja en teníem prou, i ara que semblava que trobàvem el filó amb els creuers, ara ens diuen que aquests també es desinflen.

Em ve a la memòria el famós estudi econòmic d'Arenys de Mar, que havia de servir de base per promocionar la vila i fer-la créixer econòmicament, però que ens hem quedat com sempre amb una mà al davant i l'altra al darrere. Els diferents equips de govern que han passat per l'ajuntament han estat incapaços de rellançar la vila i continuem vivint del record i anant a treballar a fora de la població perquè a casa poca feina hi ha.