Cada dia tenim més limitada la llibertat d’expressió

Amb tot aquest anar amunt i avall amb creus grogues i l'intent de retirar-les, ens hem perdut la substància, i uns i altres sembla que anem una mica despistats. Els llaços grocs, les creus i les tovalloles o bufandes grogues no s'utilitzen per reclamar la independència de Catalunya. El groc s'ha agafat per exigir la llibertat d'unes persones que no han estat jutjades i se les ha empresonat injustament.

I als nostres polítics empresonats i exiliats, hi sumem els jordis a qui s'acusa de violents quan les imatges han demostrat tot el contrari, i els cantants de qui se senten ofesos per les seves lletres, i totes aquelles persones que veuen censurada la seva llibertat d'expressió, per culpa d'uns jutges que utilitzen erròniament i també interessadament la justícia. El color groc de l'exigència perquè es faci justícia i que aquesta no depengui de la voluntat política. Volem una justícia imparcial, com se la suposa, però que de moment no actua com a tal.

El tripijoc entre jutges i polítics ja no es porta a terme de manera dissimulada, sinó que ho fan a cara descoberta, segurs que ningú no els en demanarà comptes, perquè tenen tot el poder controlat. Aquesta és la gran misèria que domina el nostre país, més enllà de passejar símbols per carrers i ciutats. La nostra societat ha sofert una involució dramàtica, de la qual ens costarà sortir-nos-nos.

No es pot permetre l'empresonament de persones pel simple fet de criticar les forces armades, el rei o la sagrada Constitució. I això encara és més descarat, quan paral·lelament es fomenta i no es castiga l'atac a les nostres institucions i els seus representants legítims. Amb aquest model de país, no podem anar bé, i es fa molt difícil creure que es pugui solucionar a curt i mitjà termini. L'improbable èxit de la moció de censura a M. Rajoy no és cap garantia, tampoc, per aconseguir un país just i respectuós amb les nostres institucions.

La diversitat ens enriqueix, evitem el conflicte

Quan m'he refet del cansament d'aquest matí he decidit escriure el post d'avui. He pensat quina era la notícia del dia que voldria comentar i he fet una petita volta a través de les xarxes socials. De què parlen aquesta tarda de diumenge?

Puc parlar de corrupció, fent esment de la sentència del cas Gürtel, o bé de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez. També puc parlar de les creus grogues que es van plantant a diferents poblacions catalanes, avui a Mataró...

Tot això està passant i es repeteix dia sí dia també. Em pregunto què en dirà la història? Què en coneixeran els nostres néts? Serà important per a l'evolució del nostre país o bé quedarà en una trista anècdota en un paràgraf del llibre de text?

Aquest matí, en un moment donat, he palpat la indignació que provocava una processó de creus grogues. He intentat entendre què discorria per les ments d'aquelles pacífiques persones, i si pensaven el mateix que jo. La complexitat dels nostres pensaments fa que les reaccions siguin diferents i només has de demanar serenitat i no fer cap mal pas.

Per què és tan difícil conviure persones diferents? Només hi trobo una resposta: ens falta respecte a la diversitat. No suportem que l'altre sigui diferent de tu. Que pensi diferent i tingui uns altres costums, una altra manera de fer. Resulta totalment estúpid perquè la diversitat ens enriqueix, o així ho hauríem de veure. Què estem fent malament? Què ens ha fallat?

Aquest matí coincidien en un espai obert, no massa gran, diferents cultures que conviuen de costat, cada dia, i per uns instants ens hem mirat i hem descobert que les persones no som tan diferents si prioritzem el diàleg i el gaudir plegats d'una festa.

Els nostres polítics s'haurien de fixar més en les persones i prendre exemple. No es pot estar en política per benefici propi, sinó per servir i ajudar a conviure les persones en la diversitat. Aquesta és la gran recompensa. El demés no comporta conflictes.

Qui són els violents, que no respecten els altres, que ataquen amb traïdoria?

Aquest cap de setmana ha estat notícia l'agressió d'uns encaputxats enretirant les creus plantades a la platja de Canet de Mar. És evident que la lectura que se'n fa dels fets és diferent segons qui sigui que ho analitzi. Per als unionistes, el sol fet de plantar les creus a la platja ja és motiu d'agressió i només té com a resposta la violència. Per als independentistes o simplement, per als que estimen aquest país i la democràcia, plantar les creus és una manera de denunciar la pèrdua de drets dels catalans. 

Som capaços d'entendre les dues posicions? No dic de justificar-les, dic simplement d'entendre! Si en som capaços, llavors que cadascú hi reflexioni i em respongui unes qüestions:

Qui són els violents? Qui són els intolerants? Qui defensa la democràcia? Qui trenca la pau i la convivència?

És molt simplista acusar els independentistes de fracturar la societat. Qui els acusa què pretén? Voldria que continuessin submisos? Reivindicar justícia, millor tracte i respecte als drets més elementals, és fracturar la societat? No seria més lògic pensar que qui la fractura és qui exerceix el poder sense justícia, sense legitimitat?

Avui es fa difícil diferenciar la defensa de l'independentisme de la defensa de la democràcia. Es pot estar en contra del poder establert a l'Estat sense aspirar a la independència. Sí. Només reivindicant el dret a decidir com volem constituir el nostre país, acceptant el resultat, i lluitant per un país més just.

És una llàstima que partits polítics amb una gran història democràtica, també amb moments i personatges foscos, però amb el sacrifici de molta gent, pugui ara acabar menjant-se les engrunes d'un partit nefast, enganyós i perillós per a la democràcia, com és C's.

Continuen condemnant corruptes amb un currículum polític impressionant, que han desgraciat un partit, el PP, que al marge de la nostra opinió, no es mereixeria trobar-se en la situació en què es troba, per a la dignitat de moltes persones de la base, i simpatitzants, que en un moment o altre hi han cregut. 

Sisplau llegiur Rob Riemen, llegiu els clàssics, i reflexioneu!