Avui és el dia de dir-hi cadascú la seva, si el PSC està acabat, o més aviat li ha anat bé que Carme Chacón perdés la votació, de si ara el PSC es podrà plantar més fàcilment davant del PSOE...
No hi ha dubte que ens agrada especular sobre què faran els altres, i la veritat és que d'alguna manera el què pugui fer o deixar de fer el PSC té una certa transcendència, perquè ningú li pot negar el paper que juga dins l'espectre polític català.
Llegia aquesta tarda el posicionament d'ICV i ERC sobre el pacte fiscal en la línia d'un concert econòmic, i la petició que feien perquè el PSC s'hi afegís. De moment, si hem de fer cas a les declaracions que s'han pogut sentir fins ara, el PSC no està pel concert, i en tot cas seria un concert desafinat. El que no sabem és si les declaracions estaven en funció del que podia passar aquest cap de setmana a Sevilla, i si ara poden ser més explícits i més compromesos amb el nostre país.
No hi ha dubte que a molts ens agradaria escoltar de l'executiva del PSC, el seu compromís per treballar plegats per aconseguir eliminar aquest espoli fiscal, i recuperar la dignitat que ens mereixem. No es tracta de demanar la independència, per si això els espanta, sinó justícia fiscal i compromís estatal per racionalitzar una situació que no és acceptable.
La solidaritat que se'ns demana no la negarem. En tot cas ho poden fer quatre de quatre, però sí que exigim no perdre posicions en el rànquing per l'espoli sofert. Hi ha prou mecanismes per trobar solucions que no siguin traumàtiques i, sobretot, perquè no ens prenguin pel "pitu" del sereno.
La manera com es va resoldre el resultat del congrés del PSC, em fa desconfiar que l'executiva sortint sigui capaç de tirar endavant el canvi que alguns demanaven, i que potser ara ja no ho recorden. Seria bo que ens sorprenguessin i, lliures ara de la càrrega que hauria suposat la victòria a Sevilla, de Carme Chacón, s'atreveixin a caminar plegats amb la resta de partits per aconseguir una situació fiscal més justa, que permeti sortir de la crisi amb l'esforç que se'ns pot exigir, i no més.
La pregunta que faig a la Carme Chacón en particular, i al PSC en general, és per què no el concert econòmic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada