Exercir de català no és fàcil!

Avui ho he experimentat. Una vegada més. Haig de dir que tothom ha estat molt amable i que algú, des de fora, podia pensar que l’impertinent era jo. Si vols defensar el teu dret a expressar-te en la teva llengua sempre t’has d’enfrontar amb mil obstacles. No és estrany que moltes persones cedeixin i es passin al castellà. No és el meu cas.

Necessitava contactar amb una empresa de serveis, que en soc client. Tot i que l'app que tinc d'ells et permet utilitzar el català, quan t'hi poses en contacte no és tan fàcil que t'entenguin. Si, com és el meu cas, no canvies de llengua, la comunicació es complica i necessites més temps. Val la pena? Sí!

He començat escrivint en un xat de l'empresa, però el meu interlocutor s'ha excusat. No m'entenia. M'ha demanat que li confirmés el meu número de telèfon i m'ha comentat que en pocs minuts es posarien en contacte amb mi. Ha trigat una mica, però al cap d'una estona una noia, molt amable, m'ha trucat per dir-me que em transferia a un seu company, que m'atendria en català. 

Crec que aquesta és la manera d'actuar. Amb amabilitat i empatia, però sense claudicar. Sense passar-se al castellà, perquè si no defensem la nostra llengua nosaltres, està vist i comprovat que els altres no ho faran. Alguns per odi i ganes de perjudicar-nos. D'altres, per ignorància o poca voluntat.

Aquesta empresa, que té un abast internacional, instal·la unes plaques informatives a les façanes dels seus clients. N'he vist a Suècia, en suec. També a Alemanya, en alemany. I al nostre país acostumen a ser totes en castellà. A casa nostra, però, no! A casa la tenim en català, perquè en tenen disponibles, però l'has de demanar expressament. Malauradament, he pogut comprovar que la majoria, per no dir totes les plaques que he vist, són en castellà. Per què no demanem que les volem en català? Varen trigar uns dies més del compte, però ens les varen proporcionar.

Aquesta constància i insistència és l'única manera d'aconseguir que el català sigui present al nostre país. Cal tenir-ne consciència i no defallir. Ens constarà un mica, i potser algú ens dirà talibans, però hi tenim tot el dret. No us desanimeu. És molt el que podem aconseguir!

Dol a València

L'incendi dels habitatges, ahir la tarda a València, ens ha corprès a tots. És molt difícil posar-se a la pell dels afectats, encara que tots som conscients de les terribles conseqüències. En primer lloc per les víctimes mortals, que és totalment irreversible, però també pels danys materials, econòmics i emocionals que han patit els residents als habitatges incendiats, un fet que no oblidaran mai més.

    Quan succeeixen fets com aquest t'adones del risc que patim constantment, a vegades per una mala gestió de les coses, i d'altres per imponderables en què poca cosa es pot fer al respecte. És important, però, que es treballi per investigar les causes del sinistre. La procedència de les guspires que van iniciar l'incendi, i el fet que es propagués tan ràpidament, afectant tot l'edifici.

    Llegint les primeres notícies tot indica que la velocitat amb que les flames varen propagar-se per tot l'edifici podria ser degut al tipus de material de la façana. El mateix que va passar fa pocs anys en un edifici de la ciutat de Londres on hi varen morir més de setanta persones. I això ens fa pensar molt. Com és possible que hi hagi uns materials que poden agreujar les conseqüències d'incendis fortuïts, i que no es trobi la manera de detectar-ho i posar-hi remei abans no sigui massa tard?

    No pretenc donar les culpes a ningú. Ni soc la persona adient ni crec que sigui la solució al problema. Penso que cal reflexionar sobre el fet i investigar si hi ha més edificis al món que poden patir les mateixes conseqüències. Detectar-los i reparar-los ens estalviaria possibles morts del futur i tot el que comporta la destrucció d'uns habitatges, on hi ha records i patrimoni, que o bé és irrecuperable, o que suposa grans costos per rehabilitar.

    Des d'aquí envio el meu condol a les famílies afectades per aquest incendi devastador, desitjant-los que es puguin recuperar el més aviat possible, i a les autoritats a qui correspongui, els demano un esforç per trobar definitivament la causa del fet, i l'inici d'una investigació exhaustiva per localitzar possibles edificis que es puguin trobar en la mateixa situació. Estic segur que des de les pròpies constructores, les institucions que han validat els projectes, els col·legis d'arquitectes i altres ens que se'm puguin escapar, poden aconseguir reunir la informació necessària per identificar altres habitatges on s'utilitzés la mateixa tècnica i productes, si és que realment s'arriba a la conclusió que aquesta n'ha estat la causa.

Maó vist

La Maria Roura no entenia per què el seu cunyat, en Lluís Domènech, no li acabava la casa. Li havia deixat amb tota l’obra vista i no li havia enguixat la façana per rematar la feina. 

Aquesta anècdota em va recordar una altra, també real, que va succeir durant les obres de restauració de l’església romànica de Tavertet. Estaven gratant les parets per treure-li el guix i va tenir lloc una primera comunió d’una família de pintors, de pintors de paret. La queixa de l’endemà dilluns era que, tot i entenent que estaven d’obres, al rector no li hauria costat res ordenar que fessin una emblanquinada a les parets perquè fos més presentable als ulls dels convidats a la festa. 

Podem dir de tot, començant per ignorància o desconeixement de l’art, però en el fons el que ens porta sovint a pensar és que veiem el món per un forat, i aquest és petit i esbiaixat. Jutgem per allò que veiem, condicionats per la nostra manera de ser, per com ens han educat, i ens sembla que tot allò que es fa diferent és un error. Hi ha qui hi posarà més èmfasi, o qui s’hi rebel·larà amb força, o si en té l’ocasió, imposarà el seu criteri, i n’hi ha d’altres que ho criticaran o bé ho suportaran estoicament.

En política acostuma a passar que pensem que nosaltres tenim la raó i els altres estan equivocats. Els partits polítics, que són la plataforma per fer política al nostre sistema democràtic, acostumen a fallar per la seva manca d’autocrítica i la desconsideració cap a les persones, els seus militants, que acostumen a dir amén a tot, perquè així poden escalar posicions, oblidant-se de les pròpies conviccions.

Pixar on no toca!

Avui a les xarxes socials he vist que algú havia enganxat un cartell denunciant els incívics que tenen gos i embruten els nostres carrers impunement. Són moltes les actituds inapropiades d'unes poques persones que molesten a la majoria. No és tan difícil comportar-se i intentar mantenir nets els nostres carrers. No hem d'esperar que el nostre Ajuntament ens netegi la brutícia dels carrers, sinó que hem d'evitar d'embrutar-los nosaltres.

Es repeteixen en el temps les queixes per no recollir les caques del gos o per pixar on no toca. Cada vegada hi ha més persones que surten a passejar el seu gos amb una ampolla d'aigua per regar per sobre dels pixums, però el que molts no saben és que no es pot deixar pixar el gos a qualsevol lloc, encara que després s'hi tiri aigua. 

Per començar ha de quedar clar que està prohibit pixar a les façanes de les cases. Això ho diu la normativa vigent, i a més és de sentit comú. Passant-hi aigua per sobre no se soluciona el problema, i això tothom que passeja un gos ho hauria de saber.

De la mateixa manera que s'està fent una campanya explicativa sobre el reciclatge de les deixalles i la implantació del sistema de recollida de la brossa del porta a porta, seria bo que també s'endegués una campanya explicativa de com s'ha de comportar una persona que passeja el seu gos per la vila. Ja sé que ho diu molt clar el reglament corresponent, i que tots tenim l'obligació de conèixer-ho, però no està per demés un recordatori amable, per després buscar la manera que tothom en faci cas.

Una vegada més hem de parlar de comportaments a la via pública, i semblaria que això ja ho hauríem de tenir molt clar des de sempre, ja sigui perquè ens ho ensenyen a casa, o perquè tenim prou coneixement com per saber què està bé i què no.

Viure en societat no és difícil si tens clara una consigna: no vulguis per als altres allò que no vols per a tu mateix. Oi que no t'agradaria que es pixessin a la façana de casa teva, encara que després te la ruixin amb aigua? Doncs no permetis que el teu gos ho faci a la façana d'un veí qualsevol de la teva vila. Respectem les coses de tots, respectem les coses dels altres.

És qüestió de civisme i convivència

Amb el tortell de reis hem acabat les festes de Nadal, unes festes amb els polítics molt entretinguts, sobretot al Congrés de Diputats on demà sembla ser que elegiran Pedro Sánchez president del govern espanyol.

A Arenys ho hem acabat amb la tradicional nit de naps i cols que, segons he pogut llegir, enguany ha estat plena d'incidents i bretolades, algunes de les quals recriminables pel que suposa de perill i desperfectes del mobiliari urbà i també privat.

Sembla que amb el pas del temps s'ha perdut inspiració que embelleixi la festa i s'ha caigut massa en la destrossa d'elements urbans. Pràcticament una sola figuració i la resta a base de pancartes no del tot originals. Costa de trobar l'equilibri entre l'enginy i l'oportunitat, i ens agafem al més fàcil, que és malmetre coses. Això, però no fa gràcia.

Ens hem despertat amb un Arenys encara més brut, ple de pixarades i excrements de gossos, que els seus amos i passejadors no recullen. Segur que l'Ajuntament s'hi pot fer més a l'hora de netejar la vila, però tots plegats hi hem de col·laborar. No hi pot haver un vigilant per a cada propietari de gos incívic, i a la nostra vila, aquests en són uns quants.

Hi ha qui es pensa que permetent el seu gos pixar-se a la façana del veí, i tirar-hi una mica d'aigua n'hi ha prou, i no és això. A les façanes i al mobiliari públic no hi pot pixar el gos. A veure si entre tots ho fem entendre als nostres convilatans incívics.

Un bon candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar

Continuant amb les declaracions a Ràdio Arenys dels alcaldables del proper 26 de maig, el torn d'avui era per a Josep Antoni López, de la llista Arenys en Comú. Fent una lectura en diagonal t'adones que les seves propostes i/o promeses són realitzables i tenen un component social que a mi m 'interessen. Més enllà del Consell del Poble, les seves propostes són creïbles. I ho dic perquè històricament el partit que representa a la nostra vila, el tema participatiu ha estat molt teòric, però no s'ha acabat de concretar mai en res. Tinc les meves raons per pensar que no hi creuen tant com prediquen i només cal repassar els fets dels darrers anys per veure que poca cosa s'ha fet, si alguna cosa hi ha, quant a participació. Això sí, a cada campanya electoral surt el tema.

Tot i així la persona de Josep Antoni López em mereix molta més confiança que d'altres candidats o candidates que poden xerrar molt, però que tots sabem que és pura façana, sobretot ara que toca guanyar vots. Josep Antoni López és una bona persona que de ben segur farà tot el que pugui per a la nostra vila, sense preocupar-se per a ell mateix. Ni ego ni prepotència, sinó treball d'acord amb els seus principis.

Quan aquests darrers dies he parlat d'alternatives a les dues forces que tot fa pensar que poden liderar la lluita per l'alcaldia, he pensat seriosament en la persona d'en Josep Antoni López, de la mateixa manera que crec en l'Ona Curto, alcaldable per la CUP. Ambdues candidatures podrien fer una bona feina si els vilatans i vilatanes els donéssim el nostre suport.

Em discuteixo sovint quan es parla que en una població com Arenys de Mar la gent vota les persones més que no pas els partits. Jo sempre dic que seria una sort que això fos totalment cert, però la història ens ha demostrat que no és així. Quan un partit ha estat a dalt, a nivell de país, els resultats municipals els han afavorit, però quan han estat sota mínims, han tingut una davallada important a les eleccions locals. Repeteixo que seria bo que majoritàriament votéssim les persones, perquè a Arenys tindríem uns nous candidats que probablement ens mereixeríem. (és cert que hi ha excepcions i, com probablement passarà a Badalona, hi ha alcaldables a qui el nom pesa més que les sigles del partit).