Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balcons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balcons. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de gener del 2026

Naps i cols, i poesia

Arriba la nit de naps i cols i el jovent es prepara per celebrar la tradició d'Arenys, a la nit màgica dels reis d'Orient. Mentre els Reis Mags reparteixen regals a les famílies, els joves es dediquen a penjar naps als balcons de les noies, i aquestes cols als nois, acompanyats de poemes picants. Bé, això és el que marca la tradició, i que s'acompanya amb la penjada de pancartes per la vila, amb to satíric, normalment contra el govern de torn.

L'endemà al matí sempre hi ha sorpreses, però també algun disgust, ja que no sempre tothom es comporta de manera civilitzada i hi ha algú que confon les sàtires amb el vandalisme. De fet, no és gaire més diferent del que passa a la vida diària a les nostres poblacions, on hi ha qui sap conviure respectant els altres i qui no ha après com comportar-se en societat.

M'agradaria que aquesta tradició, que no cal perdre, anés acompanyada de l'enginy i la creativitat. És bo que ens esforcem a ser positius i creatius. A veure qui és més enginyós, a l'hora d'escriure els poemes, redactar les pancartes i ornamentar els carrers i places, sense haver de malmetre res ni ofendre a ningú. Es tracta de tenir bon gust, sense necessitat de molestar, més enllà d'aquelles bromes que potser a algú li pot costar  d'acceptar, però que quan tens un càrrec públic saps que un dia o altre cauran. 

Des de fa vint-i-cinc anys, els joves es troben per sopar plegats abans de començar la gresca, perquè és la millor manera de mantenir de manera conjunta la tradició, marcant les regles i gaudint-ne. Sobretot, gaudint-ne. 

Avui potser passaran una mica de fred i caldrà que vagin ben abrigats. Sabrem com s'ho han fet per proveir-se dels naps i les cols, sense que els nostres pagesos en rebin les conseqüències. Arrancar naps amb temperatures properes als zero graus no és el més confortable. 

Que passeu una bona nit de Reis, i que aquests us portin molts regals. I si cau algun nap o col, que el poema sigui ben original!

dijous, 10 de setembre del 2020

La vila dels Teletubbies

Avui m'han demanat si jo vivia al poble dels Teletubbies. D'entrada m'he quedat una mica parat, primer perquè de fet no són de la meva època, però per altra banda no sabia a què es referia amb la pregunta. Què passava al meu poble que es pogués confondre amb el poble de les Teletubbies. M'han ensenyat la foto i ho he vist clar.

Arenys celebra aquests dies l'Arenys de flors, i s'intenta engalanar la vila amb flors, finestres i balcons, i l'Ajuntament acostuma a posar bonica alguna plaça o, en el cas d'aquest any, la seva façana. De fet, obro parèntesi, aquest cap de setmana s'acumulen les celebracions, algunes d'elles ajornades per culpa de la pandèmia, com és la Fira del Solstici d'estiu, i també podrem visitar la fira de brocanters i col·leccionisme. Tanco parèntesi.

No és la primera vegada que comento la decoració que prepara aquest ajuntament amb motiu de l'Arenys de flors, perquè em crida l'atenció el gust del promotor o dissenyador. Ja vaig dir l'altra vegada que es tractava de gustos i per tant cadascú té els seus. He comprovat que no coincideixen amb els meus, i veig que tampoc amb qui em preguntava la relació del meu poble amb els Teletubbies.

No es tracta de passar vergonya, sinó saber defensar que no tothom pensa igual ni li interessen les mateixes coses. El que és important és que es puguin celebrar actes culturals malgrat la pandèmia, i que ho aprofitem per passejar i saludar els amics i convilatans. Si l'ornamentació ens serveix per riure per sota el nas, agafem-nos-ho de bon humor i gaudim del llarg cap de setmana.

dimarts, 31 de març del 2020

La descoberta del teletreball en temps de crisi

Per a molts el teletreball l'hem descobert de cop, sense suficient preparació i amb força estrés. De ben segur que el teletreball no és està pendent de l'ordinador bona part del dia, sinó realitzar les tasques normals, però des de casa. De fet, la situació no és normal i per això les tasques tampoc no ho són. La necessitat d'estar a punt per a cadascuna de les novetats que es van registrant, i a vegades fent dues o tres o coses a l'hora, sobretot converses, fa que al cap del dia arribis cansat i necessitis una mica d'exercici. Un exercici que forçosament has de fer a casa.
Esclar que no gaire lluny de casa tenim unes persones amb una feina molt més feixuga, amb molt de desgast físic i psíquic, i amb un perill real de contegiar-se. No és estrany que els haguem d'estar molt agraïts, i per això les mostres de suport i gratitud des dels balcons i les portes de casa, cada dia a les 8h del vespre.
No crec que la societat canviï gaire després que passi el coronavirus, la societat és com és, i cada vegada més individualista. Una qualitat és la capacitat de reaccionar solidàriament, i això sí que ho té. Són poques, malauradament encara massa, les persones que viuen al marge dels problemes reals de la societat quan explota una desgràcia com l'actual. Sortosament la gran majoria de persones són bones i tenen bones reaccions. Gràcies, a totes les persones que heu sabut estar al lloc que ens reclamava l'ocasió!

dimecres, 25 de març del 2020

El coronavirus ens presenta el nostre veí

Es fa difícil trobar una notícia que no estigui lligada directament o indirecta amb el coronavirus. Des de les que parlen del nombre d'afectats i l'evolució que això té a casa nostra fins aquelles que et comenten accions solidàries i iniciatives d'entreteniment per passar millor les hores del confinament. 
No estem acostumats a estar a casa tantes hores i dies seguits, fins i tot aquelles persones que ens agrada feinejar per casa, llegir o escoltar música. Sembla que el simple fet que t'imposen la reclusió, ja et venen ganes de sortir a donar el vol.
El coronavirus ens haurà canviat els hàbits, però no sé si suficientment com perquè una vegada hagi passat tot, no tornem als costums d'abans. Segur que hi ha més d'una família que amb el confinament ha descobert els seus veïns d'escala, o de l'edifici del costat. Això sobretot passa en ciutats grans, més que no pas en pobles petits. 
Ja sigui perquè resulta interessant treure el cap pel balcó, o bé aquells veïnatges on han tingut lloc actuacions musicals, haurem pogut veure el nostre veí amb qui potser no havíem coincidit mai. També haurem sentit la quitxalla del pis de sobre, corrent pel passadís, o fent botar la pilota.
Probablement haurem hagut de tenir més paciència amb els veïns o amb els propis familiars de la casa. Són moltes hores que propicien més d'una enganxada. Tot és més difícil, però hem d'estar orgullosos de poder conviure. Imagineu-vos per un moment aquelles persones que no tenen la sort de tenir familiars, o veïns, perquè no tenen un lloc fixe on viure. Gaudim de la companyia i, amb dos metres de distància, conversem amb els nostres veïns de balcó.

dijous, 30 de maig del 2019

No m'agraden les flors de fusta i cartró

Estic a favor de la festa d'Arenys en flors, però m'agradaria que fossin flors de veritat, i si no n'hi ha prou, que hi poséssim plantes, però això d'adornar-ho en cartró o fusta pintades les flors no em fa el pes. Tant de bo que els carrers i places de la nostra vila fossin totes plenes de plantes i flors naturals, que tots plegats ens comportéssim d'una manera civilitzada i procuréssim mantenir nets els carrers.
Tot l'any hauria de ser la festa de la flor i la planta, sense necessitat de concursar, simplement adornant la nostra casa, les finestres i balcons, pel fet de sentir-nos millor. Si això no és possible, acontentem-nos amb un cap de setmana a l'any, però sisplau no fem trampes.

dissabte, 21 de juliol del 2018

Aquest país és dels barruts

Aprofito l'anècdota d'aquesta matinada a la vila per generalitzar-ho perquè realment és el que està passant actualment. Vivim un temps en què els poca-soltes o els barruts fan el que volen, i aquells que es volen comportar correctament en reben les conseqüències.
Probablement tenim més normes i lleis que mai, però el problema és fer-les complir. En el cas de l'administració local, aquest fet s'accentua, i sinó repasseu quantes normes són vigents a la nostra vila i el grau d'incompliment sense que als infractors els passi res. Probablement les infraccions de trànsit serien de les poques que es fan pagar.
Aquesta matinada, al voltant de les 4h s'han pogut sentir focs d'artifici que segons sembla han llançat els clients d'un establiment de la vila. Per obsessió professional d'aquestes setmanes, només se m'ha acudit pensar en les possibles tortugues babaues que pugessin estar intentant nidificar a les nostres platges.
Segons llegeixo a la pàgina de Ràdio Arenys, el concessionari de l'establiment s'ha disculpat tot i manifestar que no era la seva responsabilitat ja que els seus clients ho han fet des de fora del seu establiment. Considerant on tenen l'establiment, se'm fa difícil distingir on és dins i on fora...
Us recomano que feu l'exercici de constatar quantes normatives locals no s'estan complint i no passa absolutament res. Per exemple baixos amb aparcament de cotxes sense placa de gual i per tant sense pagar el tribut. Repartiment de propaganda per les cases, deixant la majoria de vegades la paperassa per terra i que després va al carrer, i no hi ha autorització. Equips d'aire condicionat a les façanes i balcons. Brossa col·locada davant la casa el dia que no toca.
N'hi ha més, i llavors ens preguntem: per què carai hem de seguir les normes si el nostre veí les incompleix, resultant-li molt més fàcil? Al final els carrers són bruts i tothom fa el que vol, i qui ho vol fer bé no té dret ni a protestar. Governar un municipi no és fàcil, però si més no és bo intentar-ho.

dilluns, 5 de gener del 2015

Nit de reis, naps i cols

Nit de reis i també, a Arenys de Mar, de naps i cols. Avui al TN ens han recordat que fa 30 anys de la nevada fins arran de mar, amb imatges de la cavalcada de Vic, retransmesa per TV3, i la neu a la platja i port d'Arenys. A mi m'ha recordat que l'endemà al matí vaig haver de treure la neu de sobre els dipòsits d'aigua, que va glaçar tots els flexors i inutilitzar el circuit d'aigua de casa. Avui estem més ben preparats, però no neva. Tret d'algun dia que vàrem veure algunes volves, no n'hem tornat a veure més, sempre el límit ha quedat uns metres per sobre.
Els reis treballaran tota la nit, però a Barcelona, al club de futbol que porta el seu nom, ja els hi han passat carbó. Zubizarreta i Puyol ja han agafat les maletes i sortit del club, un acomiadat i l'altre per decisió pròpia. Ara ja n'hi ha molts que es fixen en Luís Enrique per veure què li passa després de la desfeta de diumenge.
A Arenys hi haurà també molta feina a fer. Caldrà omplir els balcons de naps i cols i decorar alguna plaça de la vila, amb crítiques més o menys enginyoses. No s'espera incivisme ni travessar la línia vermella, com ara està de moda dir. Mantenir les tradicions és bo, però respectant les persones i el mobiliari urbà. La disbauxa no és dolenta si es fa amb seny.
De les nits de reis guardo el record de la majestuositat de la cavalcada de Vic i l'emoció continguda veient com els nens i nenes de la residència Mar i Cel rebien els regals de la mà dels mateixos reis a Arenys de Mar. Segur que m'ho sentireu a dir sempre més. La innocència i les criatures alegres sempre m'han emocionat. Per això vaig plorar rodejat de criatures cantant el Tirant lo Blanc.
Demà Arenys no es despertarà blanc de neu, sinó amb alguna sorpresa en més d'una casa i el reporter oficial de la vila ens oferirà els treballats elaborats pels joves, abans que la brigada municipal ho enretiri. Que els reis us portin moltes coses.