L'excel·lència

Una de les coses que trobo a faltar és la capacitat de les persones per excel·lir. Potser són imaginacions meves, o el fet d'anar-me fent gran i caure en la trampa de pensar que abans es feia tot millor, però en aquests moments no sé veure gaire interès per fer bé les coses. Anem molt ràpids i de seguida ho volem tenir llest. Hem perdut la cultura de l'esforç i tot ens ha de venir rodat, sense gaires entrebancs. I d'aquesta manera l'objectiu prioritari és tirar endavant, de la manera que sigui.

    A mi sempre m'ha agradat i he lloat les persones que són capaces de fer bé les coses. Quan veus que aquella persona ha aconseguit l'excel·lència en els seus objectius. No només en els resultats, sinó també en les maneres. Parlar bé, amb arguments i coneixement. Saber debatre i acceptar allò que potser no tens tan clar com un altre, i rectificar a temps, i sempre amb les ganes de fer-ho el millor possible.

    Podríem parlar de molts àmbits i encara ens quedaríem curts. Limitar-ho en alguns pot semblar que només són aquests els que ho estan fent malament. Quan poses exemples, però, sempre hi ha el perill de creure que tot passa allà, i no és així. Si parlem de política veiem com els nostres representants no són els més encertats a l'hora d'actuar. Escoltes els discursos que fan a les institucions i t'adones que el nivell no és l'ideal per exel·lir, sinó que passen molt justets.

    Però no tot s'acaba en la política. La manera que molts professionals treballen, ja sigui al comerç, la restauració, o a les empreses, tampoc hi veus aquell punt d'excel·lència, si més no buscada, perquè no sempre s'aconsegueix. Aconseguir uns bons resultats en qualsevol dels àmbits en què ens belluguem, no és fàcil, i el que em preocupa més és la manca de voluntat perquè allò que es faci sigui el millor possible.

    Penso que si cada dia dediquéssim una estona a pensar en tot el que fem i la manera de millorar-ho, en gaudiríem més i tothom hi sortiria guanyant. No es tracta només de veure allò que fan els altres, sinó començar per nosaltres mateixos. Creieu que és més important acabar un projecte que executar-lo buscant la perfecció? Diuen que els perfeccionistes hi pateixen molt. Jo crec que, malgrat tot, hauríem de trencar una llança al seu favor i intentar que la nostra societat fos més perfeccionista i no tan desmanegada o insensible. El tema donaria per a molt, però ho deixo aquí.

El jovent, els més perjudicats

Les noves mesures contra la Covid, a part d'afectar directament a la restauració i l'oci nocturn, té especial incidència en els joves, que són els que acostumen a sortir de nit, i ara tenen en contra el toc de queda des de la una fins a les sis de la matinada. Els més grans, que no acostumem a sortir de nit, ens passa una mica de llarg.

Si tens el costum de celebrar les festes nadalenques i de cap d'any a casa amb els teus familiars, les mesures dictades pel govern català i avalades pel TSJC, no tenen efectes i pots fer la vida ben normal. Als joves, però se'ls tanquen moltes portes i això, vulgues o no, té la seva repercussió.

Hi ha qui ho substitueix per moure's il·legalment, trobar-se amb amics bevent alcohol mig amagats, o bé enfrontant-se a la policia. No és estrany, doncs, que els empresaris de l'oci nocturn es queixin, i diguin que l'alternativa a les mesures és aquesta i que per tant no té sentit dictar-les.

A casa celebrarem la nit de cap de Nadal i la de cap d'any a casa, en petit comitè, amb la filla mil quilòmetres lluny, però molt a prop gràcies a les xarxes socials. El dinar de Nadal, amb un gruix més de família, tots ventilats i separats al màxim.

Des d'aquest blog, per a totes les persones que em seguiu, aprofito la diada per desitjar-vos un Bon Nadal, en companyia de totes les persones que us estimen. 

Fer complir les mesures que s'han pres és una responsabilitat

Davant les noves mesures contra la Covid, ara que ha arribat la variant òmicron a casa nostra, hem pogut observar una discussió entre el govern, la fiscalia i el TSJC, el qual ha donat la raó al govern i li ha avalat les mesures previstes, entre les quals destaquen la d'un màxim de 10 persones, tant en llocs públics com privats, i el toc de queda d'una a sis de la matinada.

El més important de tot, però, és si aquestes mesures es compliran i qui ho controlarà que així sigui. Ho dic perquè a Alemanya, per posar un exemple, els restaurants no permeten entrar si no s'acredita estar vacunat. Fan ensenyar el green pass i el dni. Aquesta manera de ser, no acostuma a ser usual a casa nostra. No crec que això funcionés de la mateixa manera.

Ara que han obligat durant quinze dies a tancar l'oci nocturn, el govern hauria de vetllar perquè es complissin totes les mesures dictades. Ja que, havent-hi uns empresaris perjudicats directament, no seria decent que tothom fes de la seva, sense cap tipus de control ni conseqüències.

És ben cert que els països del sud ens comportem d'una manera molt diferent a les del nord. Hi haurà excepcions, però majoritàriament som molt menys obedients, potser perquè tampoc rebem les instruccions amb prou rigidesa i coherència. Que el govern espanyol només faci obligatori l'ús de la mascareta al carrer, quan a Catalunya es prenen aquestes mesures tan restrictives, és una mostra més de la disbauxa. 

El govern català ha escoltat els assessors mèdics i ha pres una decisió agosarada, sabent que tindria molta gent enfadada. Ara el que caldria és que els empresaris perjudicats rebessin una compensació econòmica per les pèrdues que tindran. Les mesures s'han pres amb molt poc marge de temps, i això també ha deixat en estat de xoc el sector de la restauració i de l'oci nocturn.

Per si de cas... anem al teatre!

Aquests dies estem enfrontant les ganes de poder celebrar un Nadal una mica normal, amb la por d'excedir-nos i que arribi una tercera onada del coronavirus. Avui mateix s'han donat a conèixer les noves mesures a tenir en compte, pensant en els dies de festa, i la impressió que tens és que el govern et fa un obsequi sense estar-ne gaire convençut.

Una mica és el que se'ns deia fa uns dies, assegurant que si hi haguessin diners per compensar, no es permetria l'obertura d'establiments de restauració. Si fóssim capaços d'acceptar un Nadal confinats, no ens deixarien sortir a celebrar-lo amb la família.

L'única esperança és que es confirmi que ben aviat podrem vacunar-nos i deixar enrere aquest malson, tot i que no està clar que això passi aviat. La Gran Bretanya feia públic que començarien a vacunar de manera massiva els seus ciutadans, i al darrere ha aparegut Rússia que no vol ser menys. Aquí es parla del primer trimestre de l'any vinent.

Pel que pugui ser, i aprofitant l'escletxa, els de casa ens hem apuntat a assistir al concert d'aquest diumenge al Teatre Principal. Un concert de piano a quatre mans, a càrrec de Nexus Piano Duo, amb obres de Beethoven, de qui enguany celebrem els 250 anys del seu naixement. No fos cas que tornin a tancar els teatres. Ja fa molts mesos que no sé què és seure en una butaca d'un teatre!

El sou de l'alcalde d'Arenys de Mar

He entrat al web municipal per llegir el comunicat oficial arran de la dimissió de la regidora del PP, Belen Quintero, com a membre del govern. Si ho interpreto bé, el govern es va comprometre a subvencionar en 60.300 euros la productora Brutal Media, per la producció de la pel·lícula Laia, amb el compromís que les despeses repercutissin a empreses locals. Em sembla bé.

El conveni es signava el 2016 i es preveia rebre una subvenció de la Xarxa Local de la Diputació de l'exercici 2016. És a dir, tota l'operació es feia en el pressupost 2016. S'avançaven esdeveniments, però era factible.

El problema sorgeix quan la productora avança el rodatge a finals de 2015, amb pressupost 2015, i es signa el conveni. No sé veure en el comunicat en quina partida pressupostària se sustenta el conveni ni si té l'informe favorable d'Intervenció.

Tampoc entenc el paràgraf on diu que "l'alcalde contactarà amb tots aquests proveïdors per comunicar-los aquesta eventualitat i reiterar-los el compromís adquirit". Empreses del sector de la restauració, segons el comunicat. Què vol dir això? Que aquests restaurants no han cobrat ni cobraran fins que l'Ajuntament pagui la subvenció a la productora? I quan serà això? Quan la Diputació de Barcelona acordi subvencionar l'Ajuntament?

El comunicat m'ha portat al link de la reestructuració del cartipàs municipal, d'aquí a la composició municipal, i finalment a retribucions i indemnitzacions dels càrrecs electes i personal eventual. No m'hi havia fixat mai, però suposo que és degut a la nova llei de transparència.

He mirat què cobrava l'alcalde i m'ha semblat que era poc, però quan he vist el que cobrava el personal eventual m'ha entrat un dubte: si el cap de comunicació cobra 1.858 euros bruts al mes, i catorze pagues, llavors les dotze pagues mensuals de 47.430,74 euros de l'alcalde em sembla excessiu.

Retribucions de càrrecs electes:

	Càrrec	Dedicació	Sou en euros bruts mensual (12 pagues)
Estanislau Fors	Alcalde	Exclusiva	47.430,74
Xavier Masgrau	1r Tinent d'Alcalde	Exclusiva	38.000
Susanna Mir	Regidora	Parcial (90%)	29.000

Amb bitllet de tren per anar a la platja

Segons he pogut llegir, Adif ha tancat l'accés a l'estació de tren a les persones sense bitllet, la qual cosa representa que tampoc es pot anar a la platja, sinó que per a les persones residents en aquella zona d'Arenys, els caldrà anar fins a la Riera per poder-hi accedir.

Com ja he dit moltes vegades en aquest mateix bloc, l'administració local, l'ajuntament, controla només una part del municipi, la resta són competència de Renfe, Costes, Ports, l'ACA, Carreteres... I si s'aprova la reforma de l'administració que proposa el Partit Popular, encara seran menys les competències, i més les queixes i posteriors resignacions.

Si a Espanya prevalés el sentit comú i l'eficiència econòmica, quan es va construir el pas subterrani per accedir a les diferents andanes, les administracions s'haurien posat d'acord per construir el pas independent d'accés directe a la platja, però no, a Espanya cada organisme va pel seu compte i si fa la punyeta a l'altre, millor. Ara, si mai s'arriba a construir el pas, el cost serà més alt. Això em fa pensar que jo no l'arribaré a veure mai.

És molt bo sortir a fora, de turisme, però sobretot per veure com s'organitzen altres pobles per resoldre temes que a Arenys fa molts anys que tenim encallats, i no em refereixo al passeig Arenys-Canet, o cap a Caldes d'Estrac, que hi juga diners d'altres administracions, que no tenim, sinó temes com el Mercat municipal, el comerç local, la restauració, el turisme... Ens mirem massa el melic i ens resistim a aprendre dels altres. Som setciències.