Salut

Avui parlàvem del sistema sanitari dels EUA que, segons se’ns ha dit sempre, no cobreix les necessitats de les persones si aquestes no disposen de suficients diners per fer-hi front. Comentàvem que cada vegada s’allarga la vida, però això no vol dir que es visqui millor. A mesura que ets vas fent gran la teva salut empitjora i tens més necessitat d’assistència sanitària.

A casa nostra n’hem parlat molt perquè hem passat d’un servei sanitari que era enveja de molts a una situació força més precària, amb dificultats per trobar especialistes que estiguin a l’abast dels habitants del disseminat.

Però el tema de la salut és important perquè només en parlem quan tenim problemes. Si ens trobem bé no en parlem ni hi pensem. No fem res per prevenir el que ens pugui afectar i a vegades som poc prudents i ens exposem fàcilment a patir problemes de salut. 

Si et pares a pensar veus que sempre hi ha entrebancs que et fan la vida més difícil, però no hi ha res més important que gaudir de bona salut. Els que pateixen alguna malaltia ho tenen molt clar, però també ho hauríem de tenir en compte els que gaudim de bona salut. Els que podem fer diferents activitats sense impediments. 

Fem una mirada al nostre voltant i imaginem-nos per uns instants què hauríem de deixar de fer si tinguéssim aquells problemes de salut del nostre veí, del nostre amic o del parent llunyà. Segur que si la malaltia ens afecta personalment o algun familiar proper no ens caldrà gaire imaginació. 

En el comiat de la M. Àngels Tàpias

Avui hem acomiadat a la M. Àngels, acompanyats dels seus amics i amigues del Cor l'Aixa. No podia ser d'una altra manera, ja que la seva passió era el cant coral, i han estat molts anys els que n'ha pogut gaudir, els mateixos que els companys han gaudit de la seva amistat. 

La M. Àngels era una persona discreta. No volia protagonisme. Aquesta senzillesa de cor, feia que te l'estimessis, que t'hi trobessis bé al seu costat. Em sap greu no haver compartit més hores amb ella i en Jordi, a qui estimava i li oferia tot el suport que necessitava.

El record que tinc de la M. Àngels és el d'una persona disposada sempre a estimar, amb senzillesa i amb un gran cor. Hi ha persones que s'han de fer notar per sentir-se realitzades. La M. Àngels, no. Podia passar desapercebuda, però en el fons ella era present, i els seus amics, familiars i estimats n'eren plenament conscients. Gaudia veient com els altres eren feliços, en gran part gràcies al seu suport i saber estar. 

De la mateixa manera que ha viscut, la seva partida ha estat de manera discreta, sense fer soroll, deixant però un buit important a la vida dels que l'han estimat i viscut amb ella, rebent tota la seva gratitud i entrega. 

Tots sabem que tindrem un final, i estem disposats a acceptar-ho, però sempre esperem que arribi el més tard possible. Pensem que aquesta encara no era l'hora de la M. Àngels. Era massa jove i per això el dolor és més gran.

Desconeixia la malaltia de la M. Àngels, probablement perquè en Jordi també és una persona molt discreta, o perquè no coincidíem en les activitats que en aquests moments portem a terme uns i altres, i per això la mort de la M. Àngels m'ha sobtat i colpit al mateix temps.

L'església parroquial estava a vessar per acomiadar la M. Àngels, una mostra més de l'estima que la seva persona produïa entre tots els amics i familiars d'aquesta vila, però també coneguts i saludats. Si estimes seràs correspost, i en això la M. Àngels era un exemple. T'estimarem sempre, i procurarem cuidar el teu estimat Jordi, ara que no podrà gaudir de la teva presència, estima i protecció.

.

Continuen morint persones per la Covid

Tot el garbuix de notícies i informació sobre la pandèmia fan que no acabem de veure exactament quin és l'abast real de la malaltia i les conseqüències que comporta avui dia. No passa dia que no escoltem declaracions de metges i representants polítics informant de les variants del coronavirus i les infeccions que provoquen, també dels hospitalitzats, però poc sobre les morts que continuen produint-se.

La impressió que tenim és que l'actual variant òmicron és més lleu i que les persones vacunades ho superen més fàcilment, tot i que no deixen d'infectar-se. Costa arribar a saber què passa amb els malalts ingressats a les unitats de cura intensiva.

Passem molta estona intentant entendre tots els protocols a seguir, sobretot aquesta setmana que s'ha reiniciat el curs escolar, i crec que se'ns escapen detalls importants, que algú pot considerar alarmistes, però que no podem deixar de pensar-hi i conèixer.

Avui llegia a El Capgròs, de la premsa de Mataró, que des del dia 1 de gener ja són vuit les víctimes per Covid, que han mort a l'hospital de la ciutat. Us haig de dir que m'ha sobtat la xifra, perquè considero que són moltes morts i que potser no se n'ha parlat prou.

No es tracta d'espantar la gent, però sí que seria bo que tothom conegués que continuen morint persones a causa de la pandèmia, i que cap mesura és prou bona mentre aquestes morts vagin augmentant. M'imagino que les xifres de Mataró no deuen ser tan diferents a les d'altres hospitals i ciutats, la qual cosa potser ens falta aquesta informació per creure'ns millor l'abast de la malaltia i saber a què ens enfrontem.

La informació que he llegit no és prou exhaustiva i, per exemple, no especifica si es tracta de persones no vacunades ni si tenien alguna malaltia prèvia o bé la seva edat. No és qüestió de xafarderia, sinó de tenir més dades que ens serveixin per comportar-nos més responsablement i valorar la feina que encara hi ha per tal de normalitzar una situació que ens crèiem superada.

Els darrers espeternecs de Trump

Feia dies que no em parlàvem, però Trump ha tornat a ser notícia pels seus esforços per no marxar de la Casa Blanca, tot i que ha quedat clar d'anada i tornada que va perdre les eleccions, i que no s'ha pogut demostrar que hi hagués hagut frau. Ara són unes converses telefòniques on pressiona i fins i tot amenaça perquè li trobin els vots que li fan falta per guanyar a Georgia. Vergonyós!

He arribat a pensar que l'home no es troba bé del cap, ja no es tracta d'una obsessió per mantenir-se al poder, sinó que es tracta d'una malaltia que el fa desvariejar. Sembla estrany que els seus propers no siguin capaços de fer-li veure que no hi té res a fer, i que està fent el ridícul, posant a prova la qualitat democràtica dels EUA.

Algú ha comentat per la xarxa que li resulta fastigós, i en certa manera entenc el sentiment. No es pot ser d'aquesta manera, quan s'ha ocupat un càrrec de tanta responsabilitat. Sembla impossible que un home d'aquesta poca qualitat, hagi pogut estar quatre anys al capdavant de la potència mundial dels EUA. Ho podries entendre d'una persona amb poca cultura i recursos, però no d'una persona que ho ha tingut tot, potser tot menys l'educació...

Fa molt temps que els EUA necessiten passar pàgina, i crec que els que més ho desitgen són la majoria de republicans, que els ha fet quedar molt en evidència. La incapacitat de tenir una persona que els pogués representar de manera brillant i democràtica. No sé si la salut de Joe Biden li permetrà presentar-se a la reelecció, però en tot cas els republicans tenen quatre anys per treballar a fons com recuperar el seu posicionament i tenir alguna opció a recuperar la presidència dels EUA.

Com afecta a la salut el coronavirus

Avui es reclamava més atenció als efectes del coronavirus, també en persones joves. Sovint ens fixem només en les morts, que evidentment és el més greu, però no tant en els problemes que ocasionen a les persones que se'n surten amb vida, però amb moltes seqüeles.

Deia el periodista que potser si s'entrés més en el detall de tots aquests problemes que deixa la malaltia, assumiríem més responsabilitat a l'hora de prendre mesures per evitar caure o fer caure els altres en la malaltia. La mort la veiem molt lluny, i si oblidem aquestes reaccions, que encara no sabem si persistiran o bé a la llarga desapareixeran, no parem tanta atenció en la malaltia, ni en les mesures per evitar contraure-la.

Suposo que a la Marató d'aquest diumenge es veuran casos d'aquests i ens explicaran què han patit i estan patint les persones que han estat contagiades amb el coronavirus. Potser serà la manera de prendre'n més consciència i prendre més mesures aquests dies de festes nadalenques.

Perquè les mesures que ha pres el govern català i que tindran efectes a partir de dilluns dia 21 de desembre són un xic incoherents, no són ni carn ni peix, i ho deixen massa en mans de la gent, a la seva predisposició a tenir en compte que cal minimitzar els moviments, sense que els prohibeixin.

Crec que han estat molt taxatius amb les activitats professionals dels restauradors, i molt laxes amb la mobilitat. Permeten anar on sigui, sempre i quan s'hi vagi en família. Permetran que les famílies amb segona residència puguin anar a la Cerdanya a esquiar, però qui no en disposi, s'hagi de quedar a casa. Ja sé que mai es fa prou bé al gust de tothom, però penso que en aquesta ocasió no han estat prou justos amb les persones que en reben les conseqüències d'una manera més directa i intensa.

Si ho diu Putin, sí

Si Putin felicita el candidat Joe Biden, llavors vol dir que sí que va guanyar les eleccions. Després de gairebé un mes i mig de celebrar-se les eleccions, i amb l'aprovació del Col·legi Electoral queda clar que el guanyador de les eleccions als EUA va ser Joe Biden i que el perdedor ha estat Trump, que no ha pogut demostrar el frau electoral que tant ha predicat.

Calia que Putin felicités Biden per quedar convençuts de qui era el guanyador. Els dubtes, però venien més per interessos del propi president rus, que no pas del funcionament electoral. Putin estava molt tranquil amb la presidència de Trump, que el feia bo i gairebé normal.

El Col·legi Electoral va ratificar els resultats electorals amb victòria de Joe Biden i ara ja només falta que ho proclamin el Congrés i el Senat, si no m'equivoco, el dia 6 de gener. La presa de possessió serà el 20 de gener. Quan abandonarà la Casa Blanca l'actual president?

Segons he llegit sembla ser que Trump encara estaria esperant que passés algun miracle i que es revertís el resultat i d'aquesta manera poder continuar presidint el país. És obstinació o malaltia? S'haurà desprestigiat el país? Haurà fracturat el país i obligarà Biden a cosir-lo?

Diuen que s'ha demostrat que als EUA la democràcia està ben implantada i que res la pot fer tombar, però jo penso que en molts moments s'ha posat en dubte aquesta garantia i el fet que s'hagi qüestionat els vots dels ciutadans, no la deixa gaire ben posada.

L'altra pregunta que ens fem és: ha guanyat el menys dolent? S'ha alliberat el món del poder d'una persona autoritària, prevaricadora i manipuladora? Era això del que es tractava? Llavors com és que va aconseguir tants vots? Les eleccions als EUA han provocat molts discursos i també discussions, però penso que encara no s'ha acabat, i pot ser que hi hagi un abans i un després del 6 de novembre de 2020.

Arriba la vacuna a Europa

Havíem de celebrar que ja s'estan posant vacunes contra el coronavirus, si més no a la Gran Bretanya, però hem rebut un avís, de persones que han patit una reacció. Suposo que és normal i que d'alguna manera ens avisen que amb la vacuna no està tot solucionat, encara que sí que anem en la bona direcció.

Ahir fèiem la broma amb el segon pacient que ha rebut la vacuna, el senyor William Shakespeare, que no és qui podríem pensar, però si més no fa gràcia que hagi estat un dels escollits. Sembla ser que un parell de persones, que tracten amb malalts, la vacuna els ha fet reacció, i aconsellen que qui sigui propens a al·lèrgies millor que no es vacuni.

Trump, com no podia ser ningú més, ha promès que no sortiran vacunes fora dels EUA abans que els seus habitants no s'hagin pogut vacunar. Una promesa de difícil compliment, però que està en la seva línia. Grans proclames per convèncer els seus que ell fa el que vol i se'n surt de tot. De tot... menys de les eleccions que, per més que ho ha intentat, finalment haurà de sortir de la Casa Blanca.

Al nostre país encara no sabem quan tindrem accés a la vacuna, i alguns pensem que si triga una mica més no passa res, d'aquesta manera coneixerem millor les reaccions i la fiabilitat de la mateixa. Hi ha hagut prou temps per comprovar que realment produeixen la immunitat de la malaltia? No soc negacionista ni contrari a les vacunes, simplement m'agrada tenir certeses i de moment només podem confiar en els científics, i no pensar tant en que al darrere hi ha unes empreses i uns negocis que en trauran els seus guanys.

Un bri d'esperança

Avui ha aparegut la notícia que la multinacional nord-americana Pfizer disposaria de la vacuna contra el coronavirus amb una eficàcia del 90%. Si això es confirma, la situació epidemiològica faria un tomb important, i això s'ha reflectit a les principals borses mundials. 

Des del principi s'ha dit que no tornaríem a la normalitat fins que no aparegués la vacuna, i que n'hi havia per molt temps. El fet que l'empresa nord-americana pugui disposar d'aquesta vacuna i que es pugui comercialitzar ben aviat, suposa una gran tranquil·litat i esperança per combatre definitivament la malaltia.

Aquests dies estem veient que les dades són més positives a mesura que corren els dies, però malgrat tot encara hi ha massa persones infectades i ingressats a cures intensives. El sacrifici de molts negocis per afrontar les mesures restrictives es mereix una solució urgent, que pot venir amb l'aprovació d'aquesta vacuna.

Caldrà esperar que es confirmin les perspectives optimistes sobre l'eficàcia d'aquesta vacuna, i ser conscients que no estem parlant d'avui per a demà, però sí que podria ser molt més aviat del que ens imaginàvem, per les notícies que anàvem rebent. 

Les proves de la vacuna d'Oxford aturades

La reacció que ha patit un pacient voluntari en la investigació d'una vacuna contra la COVID-19 a Oxford ha creat l'alarma i, sobretot, ha fet trontollar les expectatives de poder disposar de la vacuna el mes de desembre. Ara toca investigar si la malaltia que pateix el voluntari és causada per la vacuna, i entretant es paralitzaran les proves.

Anem contra rellotge i ja ens ha avisat que no és bo córrer massa. Hi ha una cursa per veure quin laboratori aconsegueix abans la vacuna i quin país es posa la medalla. EUA, Rússia i la Xina serien els grans concursants, i moltes persones pensem que deixarem que ho provin uns altres abans de prestar-nos a ser vacunats.

Les autoritats sanitàries comenten que és normal que en el procés de proves de noves vacunes es produeixin parades, per reaccions inesperades dels vacunats. Caldrà veure si hi ha reaccions similars en altres persones o saber per què ha passat en aquest cas.

Ens han dit de manera repetida que fins que no tinguem la vacuna no ens podrem deslliurar de l'epidèmia i el risc de caure contagiats. Dilluns vinent comencen les escoles, i serà un bon baròmetre per valorar l'efecte que el retorn a l'escola pugui tenir en la nostra salut. No podem tenir més temps el país paralitzat, i és un entrebanc el que ha passat amb aquestes proves, però cal confiar en els científics que puguin desvetllar les causes de la reacció, i la manera de solucionar-ho.

França recomana no visitar Catalunya

Una mala notícia per al turisme català i per a l'economia en general és l'avís de les autoritats franceses aconsellant la seva gent que no viatgin a Catalunya pels brots del coronavirus. És cert que la situació no és normal, o si més no aquesta nova normalitat no és la que desitjaríem, ja que hi ha persones afectades en molts llocs i el risc de contraure la malaltia és alt, però els consells del primer ministre francès no ens fan cap favor, sobretot a una economia que ja està molt tocada, i al turisme gironí, en particular, que rep molts visitants francesos al llarg de l'any, i sobretot ara l'estiu.

Ens les prometíem molt felices quan dèiem que hauríem de mirar si de cara a la tardor el coronavirus tornava a atacar, però pensant que durant els mesos d'estiu, la situació seria diferent, que ens deixaria respirar sense tenir por a contraure'l. No sé si és una situació lògica o és deguda a un mal comportament dels mortals, que ens hem envelat i deixat de prestar atenció a les mesures previsores anunciades. 

Diuen que la culpa és de les festes i trobades nocturnes, i potser per això el govern català vol que no hi hagi aquesta activitat nocturna. Una patacada per als joves, que somien poder sortir de nit a passar-s'ho bé, i per als negocis que buscaven recuperar-se dels mesos que han tingut les portes tancades.

Hem d'assumir que ens toca conviure amb el risc i amb el coronavirus, però hem d'evitar posar-nos a la boca del llop. Cal prendre's seriosament les recomanacions per evitar els contagis, i també per no donar peu a governs, com el francès, que d'alguna manera ens tanquen les portes o limiten les visites dels seus ciutadans, que ens podrien ajudar a fer caixa.

El coronavirus, a Barcelona un any abans

La notícia que m'ha cridat l'atenció avui és la investigació de la Universitat de Barcelona en què es conclou que a Barcelona ja corria el coronavirus un any abans de quan es va declarar l'estat d'alarma, és a dir, el març de 2019. Aquesta troballa demostra que abans que es detectés res d'estrany a la ciutat de Wuhan, la malaltia ja corria pel món.

En cap moment es conclou que Barcelona pogués ser l'origen del coronavirus, sinó simplement que no va ser enguany quan va aparèixer la malaltia i que molt probablement es va confondre amb la grip. Els efectes varen ser més lleus i per això va passar desapercebuda.

La història et demostra que tot no és tan simple i que actituds com la del president dels EUA, el senyor Trump, culpant d'una manera poc racional els xinesos com a causants de la malaltia, no tenen cap sentit i més aviat demostren el baix nivell de la persona. Tampoc no queda demostrat que no hi hagi responsabilitat de Wuhan, però si més no seria de molt abans de quan es varen detectar els primers símptomes, i ara per ara pendent de demostrar.

És una llàstima que les investigacions es facin a posteriori i no en el moment que passen les coses, perquè es podrien evitar desgràcies, entre elles la mort de moltes persones. Si ara s'ha detectat que la malaltia ja era present a Barcelona el març de 2019, perquè no ho varen detectar llavors? Què deu estar passant ara que ens n'assabentarem d'aquí a uns mesos o anys?

El poder acostuma a corrompre

No és la primera vegada que un personatge públic, en aquest cas un càrrec públic, reacciona de la mateixa manera quan la policia l'atura per alguna infracció. "Que no sap qui sóc jo?" Abusant del càrrec, que hauria de ser de servidor públic, per lliurar-se de complir amb les obligacions de qualsevol ciutadà.

De totes maneres, el fet que no sigui un cas inhabitual, no li treu tota la culpabilitat i responsabilitat de creure's superior als altres, com si es tractés del rei, qui pot actuar de manera corrupta i no li passa res. No és estrany que hi hagi tants casos de corrupció entre els polítics, perquè tenen poder i maneres de camuflar les seves accions, encara que moltes, a la llarga s'acaben descobrint. Una altra cosa és les conseqüències que se'n deriven. Malauradament tot acostuma a resultar força lleu i per això no serveix d'escarment.

L'actitud de l'ara exalcalde de Badalona és deplorable. No podem ficar-nos en la malaltia que patia o pateix, perquè això no ho voldries per a ningú, però sí en la manera de reaccionar. No crec que sigui només per culpa de l'alcohol, sinó que ja forma part de la pròpia manera de ser. Hi ha massa polítics que es creuen més que els altres pel fet d'haver guanyat unes eleccions. S'ha demostrat que ser polític, o exercir de polític és molt fàcil. El més complicat és fer-ho bé i, sobretot, amb esperit de servei a la comunitat, és a dir, amb humilitat i generositat.

La por és una protagonista temible

Ja fa uns dies que, arran de l'epidèmia del coronavirus, es fa memòria de la grip espanyola d'ara fa cent anys i també de la pesta del segle XVI, que a Arenys de Mar rememorem cada any per Sant Roc, a qui se li atribueix que ens en salvés. Suposo que enguany, quan és d'esperar i confiar que ja haurà passat tot, no hi podrà faltar algun tipus de referència.

No podem comparar uns fets amb els altres perquè les circumstàncies són molt diferents, però sí que m'imagino que hi ha un element que s'ha repetit en un i altre cas: la por. He detectat molta por entre les persones davant el que es considera una amenaça de contraure la malaltia. Una por que ens diuen que és protagonista dins dels hospitals. No és només cautela i respecte, sinó també por.

Diuen que la por guarda la vinya, i que aquesta ha fet que la humanitat hagi persistit, però hem de trobar la manera de poder-la dominar. No és senzill, perquè intervenen els sentiments, també la imaginació i sovint la desconfiança davant d'allò que és desconegut.

No tenim doncs un sol repte, com és el coronavirus, sinó que se'ns hi afegeix la por, que a vegades ens pot jugar una mala passada. Jo voldria animar tothom a vèncer aquesta por, que no vol dir despreocupar-nos de com va evolucionant tot, sinó sense perdre-li el respecte, seguir les pautes que els científics ens indiquen, i confiar que podrem sobreviure a la malaltia. Això és el que desitjo al més gran nombre de persones possible, amigues i desconegudes.

El coronavirus dona descans a uns quants polítics

L'epidèmia del coronavirus fa que els polítics que no hi tenen una implicació directa puguin estar vivint unes setmanes de molta tranquil·litat. El fet que ho tinguem tot centrat als efectes de la malaltia deixa en un pla molt secundari la gestió política que altra hora ocuparia llocs importants de la premsa i mitjans de comunicació. Aquest és el cas també dels polítics locals, que més aviat si se'n parla és per a bé, ja que no se'ls exigeix cap tipus de responsabilitat. Està tot centralitzat a Madrid.

Avui l'article de Xavier Roig a l'ARA és dur contra la capacitat i competència dels nostres polítics i els deixa prou malament. Haig de dir que estic molt d'acord amb el que diu, jo potser no seria tan agressiu i explícit, però el puc entendre perfectament.

A la nostra vila ja no es parla de l'acció de govern ni l'oposició aixeca la veu, perquè estem tots aclaparats per les notícies que ens arriben de manera continuada de l'evolució de l'epidèmia. Fins i tot hem deixat de parlar de la brutícia dels carrers i de la recollida selectiva de la brossa. És que som ara més nets? No tenim motius per queixar-nos?

Pot ser que en estar confinats no embrutem tant i la neteja de carrers i places resulti molt més senzilla que en situacions normals. Reciclem, però bé la brossa? El divendres continua essent el dia que ho traiem tot, sigui plàstic, rebuig, paper o orgànic?

Ho desconec, perquè, obedient com el primer, he deixat de passejar per Arenys i em trobo totalment confinat, esperant que ens deixin sortir de casa. Tampoc he vist fotografies que mostrin quin és actualment el comportament dels vilatans, i si finalment el servei de recollida de la brossa passa per tots els carrers sense deixar-se'n cap.

Un repòs per al nostre equip de govern, que ja tindrà temps de demostrar si realment està capacitat per gestionar l'administració pública de la nostra vila.

Cal estar més preparat per ocupar un càrrec

El ministre de sanitat viu en la seva pròpia carn el cinisme que durant dos anys ha practicat atacant el govern de la Generalitat. Potser no s'havia adonat que governar no és tan fàcil, sobretot quan no es tenen les aptituds suficients per fer-ho. Hi ha persones que a vegades he admirat per la seva predisposició a ocupar qualsevol lloc, encara que no en tinguin ni idea. Potser és aquesta la manera d'actuar, però a mi em deixen parat.

Ha estat criticant el govern de la Generalitat, amb sorna i sí, amb cinisme, i ara es veu embolicat en una compra-estafa de 650.000 tests ràpids del coronavirus. I no serà aquesta l'única cosa que el farà ballar el cap. Avui ja es parla que el govern espanyol està estudiant aplicar mesures més restrictives per afrontar el coronavirus, quan des d'algunes comunitats autònomes ja fa dies que li demanen. 

Ahir estaven molt contents perquè havien disminuït les morts, però avui han tornat a augmentar, per sobre de la mitjana dels altres dies. El problema no està solucionat i cal trobar la manera de millorar-ho.

El govern espanyol, que es creu tan savi, s'ha vist superat per la malaltia i també ahir per les mesures econòmiques que es volien aplicar des de Brussel·les. Se'ls ha titllat de no fer bé les coses. Amb nosaltres fan servir qualsevol excusa, estic d'acord amb l'adjectiu de xarlatà que li dona Xavier Roig a Pedro Sánchez, al seu article d'avui. A Europa no es pot anar amb les mateixes excuses.

Tinc més confiança en el govern de Pedro Sánchez que no pas en el govern de Rajoy, però tot i així li demano més humilitat, i més transparència. 

Reaccionar ràpid i correctament al coronavirus

De tota la cruesa del coronavirus que ens en fa parlar a cada moment, hi ha un tema que sents darrerament que és la manca de recursos dels hospitals que pot portar a haver de triar a qui salves. Dit d'aquesta manera és molt fort. No puc imaginar-me ser una persona que hagi de decidir a qui salvo i a qui deixo que la malaltia avanci fins a una mort segura.

Desconec si es tracta només d'hipòtesis de treball o bé ja està passant. Ho he sentit a dir d'Itàlia, però també de casa nostra. Hi ha qui ho desmenteix que sigui una realitat, i voldria pensar que és així, i que només ens trobem en un punt anterior, que fa patir si això arribés a succeir.

S'ha acusat les retallades a Sanitat dels governs espanyol i català, i també de la famosa frase del ministre Fernández Diaz sobre la destrossa del sistema sanitari català. No sé en què ha afectat aquelles retallades, que sí hi varen existir, però en tot cas ens trobem davant d'una situació anormal, probablement imprevisible i ara caldria saber reaccionar de la manera més positiva possible.

No és estrany que les diferències entre els governs català i espanyol sorgeixin en moments de crisi. No tothom pensa igual i això no seria dolent si no s'agafés com a arma per fer partidisme, per fer política d'una situació que és sanitària i que causa mortaldat, de moment entre les persones grans.

Voldria pensar que revisaran les mesures preses i seran capaços de rectificar en allò que es consideri que no s'ha actuat prou bé. Sempre he dit que la gent bona és aquella que té capacitat de reacció immediata. Davant les crisis s'ha de saber actuar i qui ho fa bé i més ràpid és qui mereix tota la nostra confiança.

Més mesures per contenir el coronavirus

A poc a poc, i més o menys controlat, el coronavirus va avançant a casa nostra. A Espanya són les comunitats de Madrid i la Rioja, i Vitòria els punts més afectats, i a Catalunya sembla que tot estigui més controlat, però pot ser casualitat. És com un sorteig i les mesures que es prenen són més de contenció que no pas resolutives. Encara es coneix poc la malaltia i no hi ha remei. Malgrat tot, a la Xina, on va començar tot, sembla ser que ja està de baixa.

Avui hem conegut les noves mesures del govern espanyol, des de la suspensió dels vols entre Itàlia i Espanya, fins a les competicions esportives a porta tancada. Mesures que poden semblar exagerades, però que cal confiar en els especialistes i entendre que saben el que es fan, dins la incertesa de la situació.

L'experiència ha de servir per valorar la capacitat de reacció d'un món globalitzat davant d'una situació nova, que apareix sense avisar i sense solucions aparents. També hauria de servir per augmentar el grau de solidaritat i col·laboració, en un món cada vegada més individualista.

I gens lligat amb tot això, permeteu-me que us expliqui que ahir, quan escrivia sobre la necessària dimissió del conseller d'Exteriors, al meu entendre, no tenia ni idea que aquesta acabaria sent la decisió del conseller. Penso que és just agrair el gest, sobretot en un país en què les dimissions són raríssimes. L'error del conseller va ser respost amb una actitud digna de tenir en compte, malgrat alguns puguin dir que es va dur a terme quan tot va ser públic i no abans.

Els efectes del coronavirus

El fet que hi hagi empreses internacionals que cancel·lin la seva estada a Barcelona durant el Mobile World Congress per l'epidèmia del coronavirus fa pensar en els efectes de la globalització. En cap cas hauríem pensat que una malaltia que es detecta a la Xina pogués arribar a preocupar-nos. T'adones que la globalització porta que ens moguem d'un cantó a l'altre amb molta facilitat i que la possibilitat del contagi existeixi.

Són alarmistes les precaucions de LG o Ericsson? D'entrada la primera reacció que tens és que són molt exagerats i que no ha de passar res, però tampoc tens la certesa del cent per cent. És per aquest motiu que pots entendre la decisió presa i no criticar-la perquè no li pots garantir seguretat absoluta.

La concentració de gent pot ajudar a desenvolupar l'epidèmia a tanta distància de la Xina, però hem de creure que les autoritats sanitàries han pres precaucions suficients com perquè això no passi.

La incògnita actual és conèixer si hi haurà més empreses que abans de l'inici del congrés es donaran de baixa. D'entrada podem pensar que l'afluència de visitants no serà la mateixa que en anys anteriors, i la causa serà la por al contagi del coronavirus. Caldrà seny a l'hora de parlar del tema i no despertar més angúnies de les necessàries. Al mateix temps, però hem de confiar que es pugui garantir una estada segura i saludable de tots els visitants.

Gràcies Carles per tot el que ens has ensenyat

Trista notícia a primera del matí quan ens anunciaven la mort d'en Carles Capdevila, una mort que, malauradament, no ens ha vingut de nou, però ens ha causat dolor. La seva lluita infatigable contra la malaltia no el va privar d'escriure i alliçonar-nos sobre les coses més simples, però al mateix temps tant humanes i presents a la nostra vida. Aquelles coses que donem per sabudes i no hi parem l'atenció que caldria.

En Carles va aconseguir que jo trobés el diari que havia estat buscant des de feia molts i molts anys. Un diari, en català, gens sensacionalista, amb bona informació, amb grans documents i treballs periodístics, amb col·laboradors interessants, en defensa del nostre país, de manera clara, però honesta.

La imatge que transmetia en Carles era d'un gran professional i al mateix temps un pare de família, reflexiu i interessat en buscar el perquè de les coses, enamorat de la vida, de les coses senzilles, de la bondat, col·locant-se al costat dels més febles. Un defensor del seu país, del dret a decidir, i detractor  de qualsevol tipus de corrupció.

El diari que va fundar ha jugat un paper molt important de creació d'opinió, però ensenyant sempre les cartes. Ningú no el podrà acusar mai d'haver enganyat, en tot cas s'hi podrà estar en contra políticament. El repte de l'actual direcció del diari és gran, perquè el color que li donava en Carles era molt personal i intransferible. Els que des del primer dia ens hem trobat bé amb l'ARA, voldríem continuar fidels al diari, però això dependrà de l'encert i capacitat dels seus directors, que evitin caure en l'error i defectes de la majoria de mitjans de comunicació.

Sempre he pensat que els grans professionals acostumen a ser unes grans persones. Gràcies Carles per haver permès que et coneguéssim suficientment per aprendre a estimar les petites coses de la vida.

La inclusió en salut i en les relacions socials

Darrerament la paraula i concepte "inclusió" apareix sovint i realment té importància, probablement més de la que li acostumem a donar. L'altre dia, parlant de participació ens explicaven que més important que la representativitat eren la diversitat i la inclusió, una havia d'anar de la mà de l'altra.

Avui llegint el diari ARA i més tard la notícia de Ràdio Arenys, entrevistant la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, ha aparegut el concepte inclusió directament o d'esquitllada, però és important reflexionar-hi.

L'entrevista de Lara Bonilla a Beth Rodergas i Estel Solé, al diari ARA, parlen de l'endometriosi, una malaltia crònica que és molt desconeguda i que afecta les dones, i els símptomes més coneguts són el dolor durant la menstruació i el dolor pelvià, i també la infertilitat. Cada vegada anem descobrint noves malalties, algunes poc diagnosticades la qual cosa afegeix un problema a les persones que les pateixen.

El motiu que la consellera Dolors Bassa vingués a Arenys de Mar ha estat la celebració del dia mundial de l'Autisme, una malaltia més coneguda, però que deixa molt indefensos els familiars dels que ho pateixen.

Podríem afegir aquí els celíacs que es veuen obligats a menjar uns productes sense gluten, que escassegen i són prohibitius econòmicament. Per què parlo de la inclusió? Perquè la nostra societat vetlla molt poc per tenir en compte aquests col·lectius afectats per aquestes malalties, amb totes les seves conseqüències. No s'ha treballat suficientment la seva inclusió a la societat, facilitant que les persones amb pocs recursos puguin viure sense tantes dificultats la malaltia diagnosticada.

Començava parlant d'inclusió en el cas de la participació, perquè és important la diversitat i no sempre tothom té les mateixes possibilitats d'interactuar, i és per això que s'ha de vetllar perquè tothom hi pugui ser i donar-se a conèixer i opinar. Quant a les malalties, cal millorar la investigació d'aquelles que encara són mig desconegudes, i trobar la manera que les famílies dels afectats les puguin tirar endavant sense haver de fer sacrificis sobrehumans.