Ahir a Arenys de Mar estàvem avisats que ens arribaria una tempesta que podia fer mal. L'hora d'inici era les 8 h del vespre i la previsió anava fins a la una de la matinada. Poc abans de les 8 h el cel es va ennegrir i tot feia presagiar que les previsions es complirien. Teníem una mica de por tot recordant unes pluges de finals de maig que ens varen inundar locals i pisos.
El vent bufava i els llampecs es podien veure al darrere dels tres turons. La negror estava aturada al perfil de la serralada litoral i no es veia avançar, però teníem totes les portes ben tancades i les botes d'aigua a punt per si ens calia travessar el rial.
Finalment, tot va acabar en un ensurt i ni una gota d'aigua. Ens havíem estalviat la tempesta, però continuem necessitant que plogui. Les pluges de fa dos mesos se'ns varen posar molt bé, però no n'hi va haver prou i la sequera torna a tocar la porta.
Mentre nosaltres patíem inútilment hi havia altres poblacions que es lamentaven de la pedregada rebuda. Tots hem pogut veure les conseqüències sofertes a Sant Pere de Torelló, i uns veïns de Tavertet es dedicaven a desembussar els embornals del carrer per evitar que l'aigua embassada els entrés a les cases. Un problema que es repeteix cada vegada que plou fort. Problemes de l'obra pública mal feta i mal mantinguda.
Recordo de la meva infància una pedregada el dia de Santa Anna, a Vic. Totes les teulades d'uralita que podia veure des del balcó es varen haver d'apedaçar, i molts anys després encara hi havia ben visibles les marques.
Segurament que molts Santperencs recordaran la data d'ahir. Alguns d'ells hauran de rascar-se la butxaca per arreglar el cotxe abonyegat o les teules trencades. Les pedregades no fan cap bé. Esperem neguitosos la pluja, però no volem aquests cops maldestres que ens foraden les cases i les butxaques.
