Tallers a la biblioteca

Avui he participat en la primera sessió d'una nova tanda de tallers d'escriptura creativa, a càrrec de la Gemma Tomàs, a la Biblioteca d'Arenys de Mar. Aprofito l'avinentesa per comentar que la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona té una agenda d'activitats que no te l'acabes, i en concret a Arenys hi ha una gran varietat d'actes, cursos i tallers que abasten totes les edats i preferències. Ho dic perquè encara hi ha qui creu que només serveixen per prestar llibres, que és prou important.

Ja porto una bona colla de tallers d'escriptura, perquè m'agradaria millorar els meus escrits. És cert que fa vint anys que escric diàriament, però no es pot considerar escriptura creativa, sinó simplement un recull d'opinions sobre què passa al món, començant per la meva vila d'adopció i arribant a l'altra punta del món.

Soc, doncs, un repetidor dels tallers, i tinc la confiança que alguna cosa hauré après, tot i que no sé fins a quin punt ho aprofito per incorporar en els meus escrits. Avui parlàvem dels detalls, que poden ser rellevants per copsar la idea d'un relat. Aquí, en el meu blog, pocs detalls hi incorporo que puguin destacar. Intentaré, però, tenir-ho en compte.

Ja que parlo de la biblioteca no puc oblidar la meva por sobre l'acabament de les obres de la nova, amb temps per no perdre la subvenció europea. Aprofito per dir que als arenyencs ens costarà uns quants calerons i que probablement s'hauria pogut gestionar millor i aconseguir que els diners, si no tots, arribessin d'institucions supramunicipals. Altres municipis ho han aconseguit i en tinc informació. Però estem on som i hem de mirar endavant.

Perquè hem de pensar que ampliar l'espai i serveis de la nostra biblioteca és bo per a la vila i cal donar-hi el suport que calgui perquè sigui una realitat a començaments del nou estiu. Però fixeu-vos que parlo d'ampliar els serveis, no només l'espai. I això és important perquè, tot i que he comentat que es fan moltes activitats, la biblioteca d'Arenys ha de créixer. La nostra vila és una vila amb tradició cultural i no podem viure del record i la nostàlgia, sinó que hem d'avançar en aquest camí. 

Caldrà que s'ampliïn els horaris d'obertura de la biblioteca i els accessos directes per a totes aquelles activitats paral·leles que es puguin anar organitzant. El nostre suport sí, però també la nostra reivindicació.

Nadal en veu alta i Via morta

Ahir, diada de Santa Llúcia, érem a la biblioteca anticipant-nos al dia de Nadal tot recitant els nostres escrits, acompanyats al teclat amb l'Anna Maria i la participació d'alumnes de l'Institut, de primer i quart d'ESO. Ells també ens varen fer gaudir una estona dels seus escrits. 

Aquest treball fruit del taller d'escriptura creativa, on participo, sempre resulta interessant. T'obliga a pensar què vols explicar, com ho vols fer i perdre la por de compartir-ho en veu alta. És una de les activitats que organitza la biblioteca d'Arenys, i per això cal felicitar-los i agrair-los la iniciativa. 

Ser a la biblioteca ahir a les set de la tarda va fer que no pogués assistir a l'acte que tenia lloc a l'Ateneu, a càrrec de l'Assumpta Montellà, que presentava la seva novel·la «Via morta». Un llibre que precisament estic llegint, preparant la nostra visita a Portbou un dia de les vacances de Nadal. Volem aprofundir en Walter Benjamin, i a casa ens va semblar que aquest llibre ens hi podia ajudar.

A vegades ens queixem que s'organitzen poques coses, però no és ben bé així. Si ens fixem en l'agenda d'actes culturals i socials, per no parlar dels esportius i festius, ens adonarem que n'està farcit, i ens trobem que alguns coincideixen en el mateix moment i has d'escollir.

M'imagino que a l'acte de l'Ateneu hi va anar força gent, tot i que us haig de dir que érem una bona colla a la biblioteca que ens lamentàvem no haver-hi pogut assistir. Sempre és interessant escoltar persones com l'Assumpta Montallà i més si estàs llegint el llibre que et ve a presentar. Espero que algun dels assistents me'n pugui fer cinc cèntims.

Deixeu-me que feliciti la Maira, la professora de català de primer i quart d'ESO de l'Institut, per tota la feina que fa. És molt important fomentar la lectura i ja no diguem l'escriptura, i si això es fa amb la nostra llengua, tan mal tractada per les institucions espanyoles, mereix un reconeixement i agraïment.

Tenim un futur molt incert, però està ben clar que conreant la cultura i la llengua, assegurem uns mínims que ens poden permetre ser una mica optimistes en un món tan desorientat i convuls.  

Microrelats

Aquest dimarts vaig assistir al taller de microrelats de la biblioplatja, amb la Gemma, que també ens va dirigir els dos tallers d’escriptura creativa organitzats per la Biblioteca d’Arenys de Mar aquest hivern. Es tractava d’una sola sessió d’una hora de durada, però malgrat això l’experiència va ser interessant. 

Tots tenim idea de què pot ser un microrelat, el seu nom no deixa gaires dubtes, però una altra cosa és que t’expliquin quines característiques ha de complir un relat perquè entri a formar part de la categoria de microrelat.

Ara no explicaré tot el que se’ns va dir, però sí que m’agradaria comentar que les coses anirien d’una altra manera, i de ben segur que millor, si dediquéssim moments de la nostra vida a pensar i escriure. No es tracta de ser grans escriptors i començar a vendre llibres, sinó ajudar el nostre món, que passa per uns moments creatius molt baixos, a recuperar idees, i engrescar la gent a ser més positius i aportar a la societat alguna cosa de profit.

Al final del taller vaig pensar que continuaria amb els meus escrits al blog, bàsicament dedicats a la reflexió sobre les coses que passen pel món, però que al mateix temps miraria de trobar moments per escriure algun microrelat i procurar ser una mica creatiu. Per col·laborar, amb el meu granet de sorra, a aportar idees que a algú li puguin interessar, i a aprendre de l’escriptura, que al final és el que tots hauríem d’intentar fer.

La diada de Sant Jordi

Avui hem celebrat la diada de Sant Jordi amb moltes ganes de deixar enrere l'excepcionalitat dels darrers anys en motiu de la pandèmia. I ho hem fet coincidint en cap de setmana, recordant la discussió sobre la preferència que sigui un dia festiu o no. I a tot això hi hem d'afegir la proximitat de les eleccions municipals, que treu els partits polítics al carrer amb més ganes que en un any normal.

M'agrada aquesta festa, perquè els catalans ens la sentim molt nostra. Entre tots hem aconseguit creure'ns que podíem ser diferents a l'hora d'estimar una diada pensada per a tots i totes, amb el llibre com a excusa per declarar el nostre amor a la parella, la família, els amics, però sobretot a la terra.

L'he començat amb un acte entranyable organitzat per la Biblioteca de la vila, amb la participació de dos cors, un infantil, el cor Tiamat, i un altre d'adults, el cor Adzé, i els participants del taller d'escriptura creativa. Ha estat un acte emotiu, amb molta assistència de públic, que ens ha permès celebrar la diada d'una manera diferent.

Després han vingut les parades de llibres, amb una presència destacada de les diferents formacions polítiques que volen presentar-se a les eleccions del mes de maig. Alguns amb els candidats com a gran reclam. D'altres més implicats amb el protagonista de la jornada: el llibre.

Haig de dir que, si em feu escollir, em quedo amb l'acte que ha obert la festa. Ho he comentat amb alguns amics que s'han acostat a la parada. Si bé és cert que són coses que es fan i que es justifiquen, no són la meva prioritat. El contacte amb les persones és important, i la possibilitat d'intercanviar idees i opinions també, però en essència estem parlant d'un acte amb un component preelectoral important, que em deixa un cert regust.

Valoro positivament la jornada, i sobretot les cares alegres de joves i grans. Intento deixar una mica de banda aquesta sensació de no estar fent ben bé el que voldries, i procuro barrejar-me entremig de tothom, pensant que la festa s'ho val, i que és bo que, sigui quina sigui l'excusa, els vilatans trobem la manera de gaudir de la vida i oblidar-nos per unes hores dels problemes, que per alguns no són pocs, que ens condicionen el dia a dia. 

Amb Beethoven desitjant l'entrada d'un millor any

El 16 de desembre de l'any 1770 va néixer a la ciutat alemanya de Bonn el gran compositor Ludwig van Beethoven, i per això l'any que entrarem celebrarem el seu 250è aniversari amb multitud de concerts arreu del món. A casa, per no ser menys, ja he instal·lat les nou simfonies que m'acompanyaran molts moments de repòs i d'escriptura dels meus posts.

Recordo que a casa dels meus pares teníem un tocadiscs que es plegava com una maleta, i uns quants discs, al començament no gaires, però entre ells hi havia algunes de les més famoses simfonies de Beethoven. Vaig començar, doncs, molt aviat a escoltar la seva música. Amb el temps m'he dedicat a escoltar més música coral i compositors anteriors, de l'època barroca i més matinera. Tot i així no he deixat de considerar Beethoven com el que ha estat, un dels millors compositors de la història de la música.

Avui, doncs, he iniciat el meu homenatge al compositor alemany i sense esperar l'inici de l'any commemoratiu he començat a escoltar les seves simfonies, que m'acompanyen en la redacció del meu post de Nadal.

Tot paint el menjà de Nadal, us desitjo unes bones festes i en cosa de vuit dies, una bona entrada d'any, que sigui millor que el que està acabant i que els nostres presos polítics puguin sortir de la injusta presó, i s'avancin les eleccions per poder aconseguir un govern i un president millor del que tenim ara.