Suport a la ciutadania

El dia a dia és prou complicat perquè, a més, t'apareguin problemes inesperats i que et poden fer anar de corcoll. No sempre estàs preparat per afrontar segons quins conflictes i necessites algun professional que t'ajudi a resoldre'ls. L'Administració t'ofereix el suport en temes com l'habitatge, el consum, o la mediació, que no sempre es coneixen. El recurs d'acudir a un advocat o directament als Jutjats sempre hi és, però a vegades es pot evitar acudint a serveis de competència municipal o supramunicipal.

A Arenys de Mar, com a la majoria de poblacions de dimensions semblants, tenim dos serveis que treuen fum, però que, tot i això, són desconeguts per una part de la població. Em refereixo a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), que es troba a l'edifici del Xifré, i el Servei de Mediació Ciutadana, que atent des de l'edifici del Calisay.

Segurament que en alguna ocasió ens hem trobat davant de problemes relacionats amb empreses dels subministraments de gas, llum o aigua, o amb comerços o industrials del mateix Arenys o de fora. L'experiència i professionalitat de les persones que estan a l'OMIC et faciliten tots els tràmits i t'ajuden a resoldre aquells dubtes que t'hagin pogut sorgir.

La convivència no és fàcil i en alguna ocasió hem pogut patir algun conflicte amb els veïns. La mediació és una manera fàcil, sempre que l'acceptem, de resoldre aquelles discussions que no cal portar als Jutjats, possibilitant arribar a acords. És també un o una professional de la mediació la que aconsegueix simplificar la situació i estalviar-te diners i temps.

Aquests són dos exemples de serveis municipals que tenim a l'abast, però n'hi ha d'altres. És bo que se'n tingui un coneixement, encara que puguem desitjar no haver-los de menester. 

Com podem veure, no tot és negatiu. També hi ha aspectes positius que cal considerar i fer públic. No podem estar tota la vida veient només les coses negatives, que n'hi ha, perquè viure són quatre dies i cal gaudir-ne.

Mesures econòmiques de primers d'any

Una de les notícies d'aquest inici de l'any és l'encariment dels productes de consum, alguns d'ells molt habituals i necessaris. També la repercussió que tindrà en la factura de la llum el fet que s'apliqui novament l'IVA del 21%. Ens havíem acostumat a uns preus energètics moderats i ara ens despertarem d'aquest somni.

Quan es bonifiquen els preus no penses que vindrà un dia que t'ho trauran, sobretot quan són productes de primera necessitat. En el cas de l'electricitat tot queda molt clar. Les factures reflecteixen bé els diferents conceptes i pots comprovar què estàs pagant i què t'estan abonant, però en altres casos la cosa no està tan clara i hi trobo a faltar més control. Em refereixo, per exemple, en el cas del pa, que ja n'he parlat en alguna altra ocasió. Un dia el govern va decidir treure l'IVA del pa, i els consumidors no vàrem notar cap diferència. En el moment que es va recuperar l'impost, llavors sí que es va notar l'augment del preu. Què vol dir això? Que la rebaixa de l'IVA va ser profitosa pels industrials, les fleques, i, per tant, poc profit en vàrem tenir els consumidors.

Molts dels problemes econòmics són deguts a una mala política governamental, amb un control nefast o nul sobre el funcionament del sistema. El problema el pateix el més feble, que té pocs recursos per poder protestar i beneficiar-se de les mesures fiscals que un govern fort i progressista ha de dictar per redistribuir la renda. 

I després està tot el tema dels sous. Per més que el govern actual estigui movent a l'alça el salari mínim interprofessional, el tenim tan avall que s'hauria d'incrementar ostensiblement per poder ser més justos i aconseguir que el poder adquisitiu de les famílies no s'estanqui o fins i tot vagi a la baixa. Caldria anar de pressa, perquè quan torni la dreta, això ja no ho tocaran. El mal que patim en aquest país és que l'esquerra, quan governa, és molt lenta en aplicar i legislar a favor de la gent amb menys recursos. 

Una de les mesures que s'aplicaran a partir d'avui és la limitació de l'augment del preu del lloguer dels habitatges, quan toca revisar el contracte. Caldria també que el govern trobés la manera de fer efectiva la seva promesa de construcció d'habitatges de preus assequibles i evitar que l'estoc d'habitatges protegits desaparegui, passant al mercat lliure. Un fet massa habitual i que condemna als més necessitats.

La nostra aigua de cada dia

Vaig llegir un dia que la gran preocupació d’aquest món no seria la falta de minerals fòssils, sinó la manca d’aigua. Tots som conscients de la importància de disposar d’aigua en qualsevol moment del dia, ens trobem allà on siguem, però no fem res per evidenciar-ho. Intentem estalviar llum i gas, probablement perquè el cost és alt, però l’aigua? 

Si mirem la relació de factures de tot un any ens adonarem que l’import de l’aigua consumida representa un percentatge prou baix. Potser és això el que fa que no tinguem gaire interès en estalviar-ne el consum, sobretot quan deixem que corri l’aigua mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o esperem que arribi prou calenta a la dutxa. Quan obrim una aixeta i no surt aigua, llavors sí que ens lamentem que ens hagin tallat el subministre, encara que només sigui per reparar una avaria.

Portem molts mesos parlant de la sequera que pateix el nostre país. Hem vist moltes imatges del nivell dels nostres pantans. Gairebé no recordem el dia que va estar plovent de manera sostinguda unes quantes hores. Malgrat això no hem canviat els hàbits i ara ve quan ens diuen que hauran de reduir la pressió i qui sap si també ens tallaran l’aigua unes hores al dia. Serà aquesta la manera de reduir el consum?

L’aigua és un bé essencial i com a tal tothom n’ha de poder disposar per satisfer les seves necessitats de consum, però ja va sent hora que ens comportem de manera responsable i no la malbaratem. No sé si cal incrementar-ne el preu. Potser no seria una mala idea, sempre i quan fem possible que ningú es quedi sense per dificultats econòmiques. És perquè creiem en un Estat fort i amb finalitats redistributives que podem continuar amb la cara alta i criticar aquests corrents ultraliberals que volen privatitzar-ho tot, afeblint l’administració pública i posant en risc una vida digna i de ple dret per a una bona part de les famílies que per elles soles no se’n poden sortir.

Reflexionem si ho estem fent bé. Apliquem totes les eines de què disposem per assegurar l’aigua a totes les llars, però al mateix temps controlem-ne el mal ús. La tarifació social per una banda i la regulació del consum en funció del Padró poden ser dues mesures que ens ajudin a racionalitzar el consum de l’aigua i combatre les dificultats que la greu sequera ens comporta, i que no sembla pas que hagi de millorar en un futur. 

Una jornada completa

Avui us parlaré de verdor i de cooperativisme perquè d'alguna manera han estat els dos temes que han configurat el meu dijous. També us podria parlar de la visita a un veí que en aquest darrer mig any ha aconseguit superar una situació molt delicada de salut. De fet seria aquesta la notícia remarcable de la jornada. M'ha causat molt bona impressió, i espero i desitjo que ben aviat pugui tornar a casa.

I comentava el tema de la verdor perquè aquest matí he pogut constatar que, com a mínim a una part del nostre territori, ha tornat el color verd. La pluja de les darreres setmanes, que considerem insuficient, sí que ha permès que el paisatge canviés el to amarronat i terrós, i hi predomini el verd. Soc conscient que la sequera encara és una amenaça i que necessitem que els dies plujosos no s'acabin, sobretot tenint en compte com es comporta l'estiu al nostre país. És bo tenir un xic d'esperança que potser el desastre ecològic i climàtic encara no és definitiu. 

A la tarda he assistit a la celebració de la IV nit del cooperativisme al centre cultural el Calisay, i he pogut observar la il·lusió d'unes joves per tirar endavant projectes sense ànim de lucre, la majoria d'ells al voltant de serveis a la comunitat, i tots ells amb voluntat transformadora d'una societat on ens hi hem apalancat.

Hi he trobat a faltar la presència de representants de l'Ajuntament donant suport a l'acte, encara que de ben segur que el nostre govern ho ha beneït i ha posat totes les facilitats perquè es pogués realitzar. 

El moviment cooperativista sempre m'ha interessat, tot i que no hi he entrat mai a fons, però ja en temps universitaris recordo haver elaborat alguns treballs sobre aquest món, visitant diferents tipus de cooperatives, la majoria eren agràries. Recordo les converses amb diferents cooperativistes, o haver estat moltes hores en una biblioteca mig perduda al costat de l'església del pi, a Barcelona.

Va ser llavors quan em vaig subscriure a la revista Cooperació, i continuo rebent-la. En els darrers anys han aparegut cooperatives de consum, però hi trobo a faltar la força de les cooperatives de treball, i d'alguna manera l'esperit del cooperativisme. Ara pots ser soci d'una cooperativa, com per exemple Som Energia, i no respirar els aires que en el boom del cooperativisme predominaven. Suposo que és cosa de la història i de l'evolució de la nostra economia i la vida en general. 

La sequera que tenim a sobre

Demà començaran a aplicar-se noves mesures de restricció del consum de l'aigua a diferents zones del territori català i la nostra vila en queda afectada. Portem molts mesos sense que plogui suficientment al país i les reserves d'aigua dels nostres pantans s'ha anat reduint fins a unes xifres insòlites i preocupants.

Sortosament, al seu dia, es varen construir plantes dessalinitzadores que han permès tirar endavant més temps sense limitar el consum de boca, però cada vegada es fa més difícil preveure si finalment també l'aigua que ens arriba als nostres dipòsits es veurà reduïda.

La manca d'aigua a la terra és una preocupació global, que quan no t'afecta directament sembla que no existeixi. El nostre país està situat prou al sud com per acabar patint problemes greus de manca d'aigua, a l'agricultura, la indústria, però també a les cases.

En alguna ocasió, arran dels problemes de subministrament de petroli, havíem comentat que les conseqüències del seu encariment, o fins i tot la reducció de les reserves de petroli arreu del món ens provocaria problemes greus si no érem capaços de trobar-hi substituts a temps. La idea de la sequera es feia present a les converses i més d'un afirmava que el veritable problema del nostre planeta és la manca d'aigua a moltes regions.

M'imagino que els caps pensants tenen present aquesta realitat i que estudien com solucionar-ho abans no sigui massa tard. De moment a casa nostra podem obrir l'aixeta les vint-i-quatre hores del dia, però potser arribarà el dia en què de l'aixeta no en rajarà ni una gota, si més no durant unes hores del dia.

Fa anys que escoltem campanyes que ens sensibilitzen a reduir el nostre consum d'aigua. A reparar les pèrdues d'aigua, a tancar l'aixeta quan no la necessitem, però després cauen quatre gotes i ens oblidem del problema.

No hem de ser alarmistes, però sí conscients de tot el que està passant. Hem de col·laborar en la reducció del nostre consum d'aigua, i tenir present que el nostre planeta cada dia es troba més sec, i que el ritme de pluges ha canviat, amb molts períodes sense veure una gota sobre els nostres caps.

Exigim als nostres governants que prenguin mesures per evitar situacions extremes de manca d'aigua, però arremanguem-nos i siguem els primers en col·laborar perquè l'aigua no llisqui inútilment per casa nostra.

Treure profit de la jubilació

A mesura que l'esperança de vida s'ha anat allargant cada vegada són més les persones que una vegada acabada la seva vida laboral gaudeixen de força anys de vida, amb la seguretat de cobrar una pensió que els permet fer front a les despeses que no són poques. És cert que no tothom està en les mateixes condicions, començant per les persones que, amb edat avançada, han quedat sense feina i que la pensió que poden arribar a cobrar és insuficient. 

El cert és que durant els anys d'exercici de les diferents professions s'adquireixen uns coneixements i una experiència que amb la jubilació es trenca de cop, i en algunes empreses això fa mal. Els joves cada vegada tenen més problemes per trobar una feina estable i agafar l'experiència que s'exigeix d'entrada en moltes convocatòries de feina. El relleu, doncs, no sempre és fàcil, i probablement no s'hi ha treballat prou, per fer-ho fàcil.

S'ha de reconèixer que darrerament la revisió de les pensions ha estat significativa, i en això el PSOE s'ha desmarcat de la seva alternativa de govern, el PP, que tenien fixats uns augments anuals ridículs i molt lluny de l'encariment real dels preus dels productes de consum. De totes maneres, caldria estudiar a fons l'equilibri entre la jubilació, que alguns voldrien que es retardés, amb l'entrada al món laboral dels joves.

Però hi ha un tema que trobo interessant i que, amb algunes excepcions, s'hi ha pensat poc, i és l'aprofitament de l'experiència i coneixements de les persones jubilades per a projectes socials, pedagògics i d'oportunitat. Seria bo trobar una manera reglada perquè les persones jubilades, i que es trobin en bones condicions de salut, poguessin aportar aquests seus coneixements en benefici de la societat. 

Hi ha iniciatives particulars, i totes elles són benvingudes i d'agrair, però caldria reglamentar-ho d'alguna manera, perquè fos més freqüent i se'n pogués treure més profit. Havent arribat a l'edat de jubilació, ho estic vivint i m'adono de la importància de ser útil als altres, aprofitant la disponibilitat de temps lliure. 

És bo enriquir-se intel·lectualment, inscriure's en aules de gent gran, cursos i xerrades organitzades per ateneus i entitats del tercer sector, també d'institucions oficials, però hi hauria d'haver una mica d'aportació personal pensant en els altres, ja siguin empreses, organismes oficials, tercer sector... 

És per tot això que, aprofitant els meus coneixements i experiència en l'administració local, opto a presentar la meva candidatura per, de manera desinteressada, ajudar en la governabilitat del meu municipi, pensant principalment en les persones més vulnerables, les que necessiten més ajuda i recursos, també humans, i d'aquesta manera fer una vila més humana, participativa i convivencial. I ho faig a través d'una formació política, perquè així funciona el nostre sistema democràtic representatiu, plena de joventut engrescada en canviar la manera de fer política. Aquest és el gran repte!

La nova societat dels metalls

Ahir a la tarda vaig assistir a una taula rodona sobre els recursos naturals i la sostenibilitat, organitzada pel Museu d'Arenys de Mar, amb la col·laboració de l'Ateneu arenyenc, que va obrir les seves portes perquè es pogués celebrar l'acte. Em va sorprendre una mica la poca assistència de públic, ja que en totes les conferències i activitats que s'hi celebren hi acostuma a anar força gent. La taula estava formada per diferents experts en matèries diverses, tots ells amb un bon currículum, per la qual cosa es preveia que seria interessant. 

Sense posar en dubte el coneixement i vàlua dels participants, sí que haig de dir que l'acte em va decebre una mica. Al marge de sortir força desanimat, per alguns dels seus comentaris, crec que es va perdre una excel·lent oportunitat per tractar un tema prou important que la majoria dels mortals desconeixem, i que és bo que en tinguem constància.

Crec que el resultat no era el que es podia esperar, probablement perquè no es va enfocar prou bé en la temàtica que s'anunciava. Sí que es varen fer algunes referències sobre els metalls i el minerals, el monopoli que els controla i l'abús actual en el consum de productes que esdevenen totalment dependents d'aquestes primeres matèries. El debat es va orientar o va derivar a parlar molt de la societat de consum i els poders fàctics que controlen el món, sense endinsar-se en el món dels metalls tal com jo m'imaginava.

Davant la minimització de la problemàtica del canvi climàtic per part d'un dels ponents, o si més no això és el que es va entendre, hi va haver alguna reacció entre el públic en desacord, com també va passar quan s'insistia tant en la incapacitat de les persones normals i corrents a poder fer res per canviar una dinàmica que tots coincidíem que ens portava un xic al desastre.

Desconec quina va ser la sensació general dels pocs assistents a l'acte, perquè vaig sortir ràpid cap a casa sense intercanviar opinions, però en tot cas jo n'esperava un altre desenvolupament de la taula, sobretot tenint en compte la presència de bons professionals i coneixedors del tema.

Malgrat aquests comentaris, d'entrada poc afalagadors a la taula rodona, crec interessant la seva programació i animo que ens brindin noves oportunitats per aprendre d'una realitat que ens afecta directament, però que sovint desconeixem a fons.

Es proposa congelar els impostos i les taxes municipals

Cada any per aquestes dates es porten a aprovació les ordenances fiscals per al proper exercici econòmic, atès que han d'estar aprovades definitivament abans del dia 1 de gener, quan comencen a meritar les taxes municipals. Avui hem conegut la notícia que l'equip de govern municipal de la nostra vila, que està en minoria, ha decidit presentar una proposta de taxes i impostos municipals congelats, tenint en compte els moments que vivim.

Sobre aquesta decisió hi hauria molts comentaris a fer. No cal dir que d'entrada els vilatans es poden sentir contents pel fet que no s'incrementin els impostos i les taxes, però això significa una congelació dels ingressos municipals, si més no de la part que correspon a ingressos propis i que en el cas de l'Ajuntament d'Arenys de Mar deu representar un 75% dels ingressos totals.

Congelar els ingressos en un moment d'increment de les despeses, es tradueix en què la capacitat de gestió del nostre govern municipal es redueix i caldrà veure quins serveis seran els més afectats. En la discussió sobre una administració forta o dèbil es desprèn quins són els interessos que predominen en cada cas. Un pensament liberal defensarà que sigui el mercat de l'oferta i la demanda qui reguli el mercat, sense intervenció de l'administració. Qui té interès en reduir les diferències entre la classe rica i la més humil, voldrà que l'Estat sigui fort per intervenir i redistribuir l'economia en benefici dels més dèbils.

En el cas dels ajuntaments, i tenint en compte la despesa cada vegada més important en serveis impropis, fa que els ingressos propis, que venen dels ciutadans, siguin més necessaris per equilibrar la balança, que per llei ho ha d'estar sempre.

És per això que a nivell personal ens pot interessar la congelació dels impostos i les taxes municipals, perquè d'aquesta manera evitem més despeses en un temps d'inflació i d'un increment dels preus del consum exagerat. Des d'un punt de vista col·lectiu, el fet que el nostre ajuntament perdi capacitat de despesa no és bo, sempre i quan estiguem d'acord amb la priorització d'aquesta, per part de l'equip de govern, i del control necessari d'aquesta despesa perquè sigui ben justificada i no es malgasti.

En el cas d'Arenys de Mar, i atesa la situació minoritària de l'equip de govern, caldrà veure què hi diuen els partits polítics de l'oposició, per conèixer si anem a unes noves ordenances o bé es prorroguen les d'aquest any. En el cas del pressupost, que serà el proper tema a debatre, la situació serà força la mateixa. Voldria animar els nostres governants, governin o estigui a l'oposició, que pensin en els vilatans a l'hora de decidir quina és la seva proposta i la seva decisió final.

Què passa amb Consum estratègic?

El web de l'ANC on es presentava la campanya de boicot a les empreses de l'IBEX ha estat tancat per instàncies del Jutjat mercantil número 11 de Barcelona, arran de la denúncia presentada per Foment del Treball Nacional, que presideix el senyor Josep Sánchez Llibre. Des d'Octuvre se'n fan ressò per ajudar a difondre tot el muntatge que ha servit per deixar fora de joc la campanya de l'ANC.

La campanya d'ANC pretenia animar els catalans a desvincular-se d'una sèrie d'empreses que havien col·laborat amb la repressió contra l'1 d'octubre. La idea era que deixéssim de treballar amb aquestes empreses i en contractessin d'altres més afins als nostres interessos com a poble lliure.

Al marge de tot l'entremat que explica Octuvre, i que n'hi ha per llogar-hi cadires, hi ha el tema de la llibertat d'expressió que una vegada més es posa en dubte. Considero que el cas que es fa a Foment del Treball és interessat i que no s'ajusta a dret. Entenc la demanda de Foment del Treball que defensa els interessos dels seus associats, però no comparteixo la resolució del jutge quan ordena tancar el web de l'ANC.

Crec que tinc tot el dret a manifestar-me públicament contra unes empreses o si més no aconsellar la contractació d'unes altres empreses que em mereixen més confiança o m'hi senti més identificat. Desconec el contingut de la campanya de l'ANC, i per tant no puc entrar en detall a discutir la seva idoneïtat, però si és el que explica Octuvre en el seu vídeo, entenc que la campanya hauria de ser respectada i que la gent que ho vulgui, en faci el cas que consideri més apropiat.

El més important de tot plegat és fer veure a la gent que hem d'intentar ser el més coherents possibles, i no decidir a la lleugera, sinó procurar prendre les decisions d'una manera raonada i lògica d'acord amb la nostra manera de pensar. I està bé que hi hagi qui t'ajudi a fer aquesta reflexió. De la mateixa manera que evito entrar en un restaurant si no hi ha la carta en català, també m'agrada escollir l'empresa elèctrica, de gas o telèfon que considero que respecta millor la meva manera de ser i pensar.

Hem d'exigir poder-nos expressar lliurement sense cap tipus de pressió ni amenaça. No sé si el senyor Sánchez Llibre pensava el mateix que ara, quan s'asseia en un escó del Parlament català per Unió Democràtica de Catalunya. Estic segur que els fundadors del partit ara estarien més a prop de les tesis de l'ANC, en quant a aquesta campanya, que no pas en les del Foment del Treball del senyor Sánchez Llibre.

Com dissimular la pujada de preus

Avui he recordat la mare quan ens parlava d'en Quico, que ens venia la llenya a Cantonigròs, perquè preguntant-li sobre el preu d'aquell any, sempre deia que ell no variava el preu, el mantenia, tot i que, això sí, en reduïa la quantitat. 

A Planta Baixa, de TV3, han parlat de diferents marques de productes alimentaris que han adoptat la mesura per combatre la inflació, tot mantenint el preu, però disminuint la quantitat del producte. Parlaven de pasta, de iogurts, cacau en pols... I comentaven que era una mesura legal, encara que discutible.

Aquests dies ho veiem arreu, que els preus s'han disparat. Tothom es queixa que en cosa de pocs dies els productes s'han encarit d'una manera bàrbara, i això es nota a les butxaques. Estic convençut que l'increment de les primers matèries té una repercussió sobre els productes finals, però els meus dubtes són si tots els productes han experimentat aquest increment de costos com per accelerar l'augment de preus.

Tinc la impressió que moltes productors han aprofitat l'avinentesa per augmentar els preus i d'aquesta manera tenir un increment de beneficis. Entenc que això és molt difícil de comprovar, i que al final tothom acaba pagant allò que se'ns demana sense entrar en polèmica. Alguna cosa caldria que hi fes l'administració pública per evitar que aquesta pràctica vagi en augment i l'increment de preus no tingui aturador.

Ahir, una veïna de casa ens comentava que la culpa era nostra. Ens deia que si anaves al supermercat t'adonaves que hi faltava de tot. Que la gent comprava i acaparava, al marge del preu, i per això els venedors i productors s'animaven a apujar el preu en veure que els clients no ho deixaven de comprar.

Sigui com sigui, ens trobem en un període d'inflació, que té repercussió en tot, menys en els salaris i les pensions. Si la cosa dura gaire, veurem com el nostre poder adquisitiu ha disminuït sensiblement, i potser ens haurem de plantejar si canviem el nostre ritme de compra, i reduïm el consum que puguem considerar superflu. En situacions com l'actual no es bo que hi hagi reducció de despesa, però pot arribar un moment que no hi hagi cap més possibilitat.

La sequera i l'alça de preus, dues preocupacions més

En plena guerra europea, la sequera i l'increment de preus al consum són dos aspectes a tenir en compte i que preocupen a tothom. No cal dir que la guerra s'emporta la majoria de titulars, i ens colpeixen. Se'ns fan molt presents les imatges que ens arriben d'Ucraïna, amb un treball excel·lent dels diferents corresponsals destinats en aquest país. Malgrat tot, no podem deixar de pensar en la situació en què ens trobem, amb una sequera que porta molts mesos intensificant-se, i amb una apujada de preus, que tot fa pensar que encara aniran més a l'alça, en bona part pel conflicte de l'est d'Europa.

És important que les autoritats monetàries i els polítics responsables de conduir el nostre país, i Europa en general, estiguin preparats i atents a l'evolució del mercat i les conseqüències que això comporta als preus dels productes i, de rebot, a la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies, a l'increment de les hipoteques, del lloguer de les cases, etc.

Les dades que han aparegut sobre l'IPC del mes de febrer són força alarmants, encara que entesos en la matèria consideren que no cal extremar la por, però sí estar a l'alerta pel que pugui passar els propers mesos.

La sequera és l'altra preocupació a casa nostra, un país que repetidament té problemes d'aigua, però que en aquests moments porta massa dies sense ploure, i els embassaments estan molt baixos. Una preocupació per tota la gent que viu de l'agricultura, però de tots nosaltres, que podem arribar en situacions de restricció en el subministrament de l'aigua corrent. Ja hi ha alguna zona de Catalunya que s'ha començat a restringir aquest subministrament.

No podem caure en la desesperació, però sí que va sent hora de prendre decisions sobre el futur del planeta. Penso que totes les mesures que ens portin a l'estalvi energètic seran benvingudes, i convé, sempre que això sigui possible, optar per les energies renovables, aplicant-les a casa nostra. No podem tancar els ulls a una realitat, que és preocupant, però que pot tenir sortides satisfactòries si hi posem les ganes i l'interès per canviar la manera de fer, que no ha estat sempre la més idònia.

El món de la pagesia

Avui m'he fixat en l'article de l'exconseller Carles Mundó, que publica l'ARA, que relata els problemes que tenen els pagesos, i concretament els que tenen vaques i venen la llet a les empreses lleteres. Segons diu l'exconseller, en aquests moments els pagesos estan venent la llet per sota del preu de cost, la qual cosa ha fet que molts pagesos hagin plegat. I es pregunta: Volem un país sense pagesos?

Viure de la pagesia ha estat sempre molt complicat, amb pocs incentius més enllà de la passió pel camp. Dependre de la climatologia i haver-hi de dedicar totes les hores de la setmana, festius inclosos, ha fet que molt jovent no hagi continuat la professió dels seus pares i hagi preferit anar a ciutat a treballar en altres camps.

Si afegim l'èxode del jovent a la precarietat amb què es viu a l'hora de vendre els productes que es conreen, tot plegat ajuda a pensar que el món de la pagesia té cada vegada més números per desaparèixer de casa nostra. Es parla molt de consumir productes de quilòmetre zero, però si quedem sense pagesia, haurem de consumir productes que venen de molt lluny.

El poder de les empreses lleteres sobre el mercat de la llet, que evidentment té una data de caducitat, és molt gran i fa que els pagesos tinguin poc marge de maniobra. L'exconseller treu el tema de la força dels consumidors a l'hora de comprar a una empresa lletera o una altra, i posa l'exemple del cas de Llet Pascual l'any 2003, quan va deixar de comprar llet de les granges catalanes i la venda es va desplomar, un signe de solidaritat dels compradors en vers els pagesos.

Sigui d'una manera o altra, hem de tenir consciència de quina és la realitat, i de la importància que els pagesos tinguin un marge de benefici que els permeti continuar treballant i no hagin de plegar. Un país no pot prescindir del sector primari i dependre de fora per al consum intern. Si tenim consciència d'aquesta realitat, caldrà que trobem la manera de solucionar aquesta anomalia.

Rebuig als preus desorbitats de la llum

Avui llegia que s'està preparant una acció en contra del preu abusiu de la llum, tenint en compte els enormes beneficis que en treuen les companyies elèctriques. Sí que és cert que el govern del PSOE ha fet algunes declaracions sobre la limitació de les crescudes del preu, però estem massa acostumats a molta xerrera i pocs resultats.

La proposta que es fa des de Catalunya, el País Basc i Galícia, és fer una aturada en el consum elèctric, una apagada, el dia 8 d'octubre, durant mitja hora, a partir de les 10h del vespre. És important que la ciutadania busqui la manera de fer-se notar i que s'ajunti per realitzar accions reivindicatives en contra del poder, en aquest cas econòmic, i que el poder executiu no acaba de resoldre.

¿Si amb un govern progressista, el que més de tota la història, segons ells, no aconseguim defensar els interessos de la població, sobretot la més vulnerable, què farem quan tornin a governar els representants del gran capital, amb el concurs de l'extrema dreta?

M'ho apunto a l'agenda, perquè no em passi per alt, encara que suposo que d'aquí al dia 8 d'octubre se'n parlarà més i els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens ho refrescaran. Cal ser proactius en aquestes accions, perquè mai se'ns pugui dir que ho hem beneït amb el nostre silenci. No pot ser que un bé essencial pateixi aquests increments de preu, i això ho hem de cridar als quatre vents.

Què passaria si demà no encenguéssim cap llum?

Què hem de fer demà? Apagar tots els llums i no consumir electricitat en tot el dia? Diuen que demà serà el dia amb els preus de la llum més cars de la història. No fa gaires dies que ja vàrem batre un rècord, però sembla que això no s'ha acabat i anem a pitjor.

Ho deia precisament arran de batre el rècord de preus, no fa gaires dies, que l'electricitat no és un caprici, sinó un servei bàsic que no em podem prescindir. És per això que si tenim el govern més progressista de la història, hauria de treballar de valent perquè un servei bàsic no es veiés afectat per aquestes apujades de preus. 

Si alguna cosa ha de diferenciar un govern d'esquerres amb un de dretes és precisament en vetllar per l'economia dels més dèbils, i quan estem parlant d'un producte bàsic i imprescindible, és evident que això afecta també els més pobres. 

Potser seria hora que es plantegés el dret a l'habitatge amb els serveis bàsics inclosos. No n'hi ha prou en procurar un habitatge per a tothom, sinó que també s'ha de procurar que les despeses de llum, aigua i gas estiguin a l'abast de tothom.

El més trist de tot plegat és llegir els beneficis que obtenen diàriament les empreses elèctriques, i que haguem de patir aquests increments de preus que es mengen molts estalvis. No sé si una mesura com la que insinuava al començament de l'escrit tindria cap efecte, però es podria provar. Seríem capaços d'apagar tots els aparells elèctrics durant un dia? Algú em pot dir què arribaríem a provocar si la mesura es seguís de manera massiva? Aquí ho deixo escrit.

Nou rècord històric del preu de la llum

Resulta preocupant la notícia sobre l'augment del preu de l'electricitat, arribant avui a un nou rècord històric, però que de ben segur que aviat quedarà superat. El govern va aprovar l'aplicació de l'IVA, que passa del 21 al 10%, i que espero que es consolidi, però amb això no n'hi ha prou. El consum d'electricitat s'ha de regular i fer molta pedagogia, però no podem oblidar que és un servei bàsic necessari i imprescindible.

Si no es troba la manera de limitar aquests augments continuats del seu preu, farem més grossa la injustícia social, ja que molta gent no es pot permetre el luxe de pagar aquests preus tan alts. Cal estudiar com es regularitza el mercat elèctric i s'evita aquesta situació actual que sembla no tenir aturador.

Com ja he comentat algun altre dia en aquest blog, a casa vàrem decidir instal·lar plaques fotovoltaiques que produeixen electricitat que revertim a la xarxa. De moment sense compensació econòmica perquè encara no hem rebut la documentació que legalitza la instal·lació, però que sabem que el preu que es cobra és molt baix. Amb l'apujada de preus ens és molt complicat calcular què estem estalviant, i volem imaginar-nos que ha valgut la pena.

La inversió difícilment s'amortitza, però com a mínim t'ajuda a sentir-te més ecològic i contribuir en la reducció del CO2. La regulació del preu, però es fa necessària i cal insistir al govern de l'Estat que busqui la manera que un bon ús de l'electricitat sigui compensat amb la rebaixa del seu cost per a les famílies. 

Frenar la pujada del preu de l'electricitat

El consum d'electricitat no és un luxe, sinó una necessitat bàsica. En tot cas s'ha de vetllar pel mal ús, però s'ha de trobar la manera d'abaratir els costos que representen per a les famílies. Si de veritat creiem que tenim un govern progressista, hauria d'aplicar el màxim de mesures progressistes entre elles l'abaratiment de l'electricitat.

Avui el Consell de Ministres extraordinari ha acordat rebaixar l'IVA del 21 al 10%. No fa gaires dies va sortir publicada una comparativa del percentatge de l'impost a diferents països europeus, i el més car era l'espanyol. Aquesta mesura s'ha pres amb caràcter provisional, però espero que es prorrogui més enllà del 31 de desembre i quedi així fixada.

No pot ser que l'electricitat, que cada dia és més cara en el mercat, sigui una llosa tan pesant per a les famílies. S'ha de regular de manera que s'abarateixi el cost i ja està bé que ens ajudin a regular-ne el consum.

Fins no fa gaire temps, la producció d'electricitat amb plaques fotovoltaiques a les llars espanyoles era una dificultat sense sentit. Va ser una gran victòria que s'alliberessin els obstacles per instal·lar-les i que no es consideressin productors d'energia a l'hora de demanar la corresponent llicència. Ara caldria fer un altre pas.

L'excedent de producció energètica que reverteix a la xarxa elèctrica caldria que fos remunerada a un preu més raonable. Aquesta contribució de les famílies en la producció d'electricitat provenint del sol, hauria de ser valorada amb més empenta i incentivar les famílies a instal·lar les plaques. Ja és bo que els ajuntaments hi contribueixin amb la bonificació de l'IBI, però caldria un esforç per part de les companyies elèctriques per ajudar en la iniciativa i contribució de les famílies. 

Instal·lació de plaques fotovoltaiques

Aprofitant que sóc soci de Som Energia he participat en una de les compres col·lectives de plaques fotovoltaiques i les hem instal·lat a casa. Era conscient que no tindria un rendiment del cent per cent, atès que tinc blocs d'edificis més alts de l'actual normativa, i de casa nostra, però tot i així hem cregut que era interessant entrar en aquest món per afavorir el consum d'energia ecològica.

Tot just és el primer dia que estan les plaques en ple rendiment i que tinc l'aplicatiu per fer el seguiment de l'energia que consumim, la que produïm i el saldo que enviem a la xarxa elèctrica. Som coneixedors que el preu de l'energia que exportem està molt per sota del preu de l'energia que hem d'importar, i que per tant no estem parlant de cap negoci.

El més important de tot és la sensació que col·labores a reduir el CO2 de l'atmosfera i la reducció de carbó. És una contribució a la millora del clima i del futur del planeta. S'ha de dir que és important que la inversió necessària per dotar-te del sistema d'energia solar, ve en part subvencionada per l'Ajuntament de la vila, amb una reducció de l'IBI. Crec que és important aquesta ajuda perquè difícilment arribaries a amortitzar-ho econòmicament.

Animo els vilatans a instal·lar plaques fotovoltaiques, que no provoquen cap nyap estètic, perquè s'adapten a la teulada, i en canvi redueixen el consum elèctric de la xarxa i t'alliberen de pensar llevar-te a mitja nit a posar en marxa els electrodomèstics. La gràcia està en concentrar la despesa elèctrica a l'hora del sol.

No cal dir que els primers dies seran d'adaptació al nou sistema, i de fer un seguiment online de la generació d'electricitat, el consum i l'estalvi. 

A quina hora farem bugada?

La diferenciació tarifària a la factura de la llum pot fer-nos canviar els nostres hàbits domèstics i l'ús dels programadors dels nostres electrodomèstics, sobretot la màquina de rentar plats i la rentadora. Des d'avui dia u de juny ha entrat en vigor la nova tarifa elèctrica que té en compte les franges horàries a l'hora de valorar el cost del consum, castigant l'ús de les hores puntes del dia i afavorint les nits i els caps de setmana.

No tinc les dades a la mà, però de ben segur que la gran majoria de consumidors familiars no teníem diferenciada la tarifa elèctrica i no ens fixàvem si era de dia o de nit quan realitzàvem el màxim consum. Ara, amb la determinació de tres tipus de tarifes, ens incentiven a programar el nostre consum, mirant d'utilitzar aquells aparells programables, a les hores de tarifa més econòmica.

Aquesta conscienciació induïda pot ajudar a regularitzar les grans inversions per fer arribar suficient potència elèctrica a tots els consumidors, fent baixar les puntes de consum. Els humans tenim això que els diners ens posen a to. És per aquesta mateixa raó que sovint reclamem sancions per fer creure la gent. Només amb mà dura i repercussions econòmiques ens acabem de creure allò que és positiu per al conjunt de la societat.

A partir d'avui, doncs, ens fixarem quan posem en marxa els nostres electrodomèstics i com distribuïm les tasques de casa durant el dia. La pregunta que em faig és si això durarà gaire. ¿Serem capaços d'adaptar aquests canvis i mantenir-los en el temps, o bé d'aquí uns mesos ja no ho recordarem i retornarem a la rutina de sempre?

La invasió dels animalistes

Com en totes les coses sempre hi ha qui es passa de frenada i provoca més mal del que vol evitar. Aquests dies hem llegit sobre accions d'animalistes en granges d'animals a les nostres comarques. Han entrat en espais privats i han volgut actuar en defensa d'aquells animals "explotats" pels grangers i pagesos. 

Si miréssim enrere veuríem com ha funcionat l'explotació ramadera des de sempre i de ben segur que, amb alguna excepció, mai s'han tractat tan bé els animals com ara. També el govern de la Generalitat té els seus mecanismes per comprovar el correcte funcionament de les explotacions, i en tot cas seria en aquest estat on s'hauria de reclamar i no entrant a les granges i prendre's la justícia per la seva banda.

Els moviments animalistes entenc que tenen els seus principis de bona fe, i les ganes de protegir els animals de la mala praxis dels humans. La teoria és molt bona i fins i tot cal donar-hi suport. Malauradament a la pràctica no sempre s'actua amb aquest to i es cau en les exageracions confonent animals i humans. Una cosa és defensar el bon tracte a les bèsties i una altra de diferent és anar en contra del seu consum. 

Probablement és aquesta confusió la que acaba provocant aquest abús dels animalistes en contra de les explotacions ramaderes. Una cosa és el que t'agrada i una altra de diferent és atacar allò que no t'agrada. La societat ha de procurar-se les normes de comportament i no tot és excusa per fer complir allò en què creus.

Hospital farcit de plàstic

Em resisteixo a pensar que només hem de parlar d’un únic tema, malgrat que sóc molt conscient que és tan important com injusta la situació dels nostres presos polítics. Es fa difícil imaginar que la política espanyola i el poder judicial estiguin tan corromputs i puguin actuar de manera tan fatxenda sense que no els caigui la cara de vergonya, ni cap organisme o institució democràtica hi pugui posar fre. Aquest és l’alt nivell de cinisme i injustícia de la nostra societat.

Volia avui, però, parlar de la meva experiència d’aquesta setmana a l’hospital en què m’he adonat que el plàstic està més present a la nostra vida del que puguem arribar a pensar. Darrerament sembla que hi ha més consciència del mal que ocasiona el plàstic i sembla com si ens haguem conscienciat una mica més. Se'n parla molt. Potser és per això que m’he adonat de l’alt consum de plàstics als serveis sanitaris. Plàstics tous i plàstics durs. No es podria reduir?

Probablement no és tan fàcil, però de ben segur que ens hi podríem fer més. Ho deixo així per als que en saben i que poden influir en la indústria de components sanitaris. M'agradaria conèixer què passa en altres països, sobretot aquells que estan mes sensibilitats amb els residus i el seu tractament.

He anat observant, durant aquesta setmana, tots els elements que entraven i sortien de la meva habitació. Hi ha molt plàstic! Com a exemple molt senzill que no crec que fos tan difícil de resoldre n'apunto un: la bossa de plàstic que embolica els coberts del càtering; es podria evitar, no fa falta i en són moltes les bosses diàries que s’utilitzen.