L'extrema dreta continua avançant

Si d'alguna manera segueixes la política de l'Estat espanyol, és lògic que el dia d'avui analitzis els resultats electorals d'ahir diumenge a Castella i Lleó. El primer que cal comentar són les previsions de resultats que el CIS va fer abans de les eleccions i que no en va encertar ni un. El PSOE va perdre les eleccions, per darrere del PP, que no va recular tant com es preveia, i en canvi l'augment de Vox va ser molt superior, passant d'un representant a tretze.

Convé recordar que les eleccions es varen avançar com a estratègia del PP perquè tingués el mateix benefici que Ayuso a Madrid. Això s'ha vist que no ha estat així, sinó que fins i tot ha perdut en percentatge de vot, i queda totalment a mans de Vox. 

Per altra banda, és significativa la davallada de Ciutadans, en la línia dels resultats electorals que hi van havent a totes les comunitats autònomes, i també a l'Estat. Definitivament Inés Arrimadas no ha aconseguit canviar la tendència, iniciada amb el desastre de Rivera que el va portar a dimitir. No cal dir que som molts els que estem contents de la sort de Ciutadans, un partit que va néixer fruit de l'odi, i que només ha viscut per mantenir aquest odi vigent.

La llàstima de tot plegat, però, són els resultats que va tenir el partit d'extrema dreta a Espanya. No és gens bo per a la política d'aquest país, ni tampoc per la societat en general. Un discurs populista i fraudulent, que no pot comportar res de positiu per a ningú. Queda demostrat que els vots de Ciutadans i una part del PP se'n van a Vox, que de moment està resultant molt més atractiu.

Si a tot això hi afegeixo les notícies que ens arriben dels EUA, amb un ressorgiment de l'extrema dreta, que va ocupant espai dins del partit republicà, no puc dir res més que em sento molt pessimista pensant en el futur del nostre món. El panorama que estem deixant als nostres fills desanima al més optimista, i el record que tindran de la nostra generació no serà gaire afalagador.

I entretant, a Catalunya, estem paralitzats i barallats entre nosaltres, sense que puguem apreciar cap futur engrescador que canviï aquesta tendència tan negativa, no ja de cara a la independència somiada, sinó a un progrés social i econòmic que no es veu per enlloc.

Aquesta nova normalitat

L'experiència del coronavirus ens fa ser més pessimistes. No sé si ho coneixem millor, però el cas és que cada vegada és més complicat ser optimista i mentre sembla ser que estem sortint de la segona onada ja ens estan anunciant una tercera que, en cas de no seguir les recomanacions de Salut, la podríem tenir a tocar.

Mentre les famílies estan pensant en com celebrar el Nadal, ja ens estan dient que si no fem bondat el Nadal el podríem passar confinats. A tot estirar un màxim de sis persones i només alliberades les nits de Nadal i Cap d'Any.

És cert que ens venen que tenim la vacuna a tocar, però aquest tocar són com a mínim tres o quatre mesos per als més afortunats, i això, després de tot el que hem passat, s'està fent molt llarg. Hem passat de tenir por i obeir fidelment a sentir-nos cansats i mal dirigits per qui ens ho hauria de resoldre. 

El coronavirus, si una cosa ha ajudat, ha estat que hem fet fàcil la vida dels nostres polítics locals. Considerant que eren víctimes com nosaltres, els hem permès que estiguessin aturats sense fer gairebé res. Tenen l'excusa per no haver complert les seves promeses electorals, algunes d'elles justificables, però no pas totes. 

El pitjor de tot plegat és que els problemes econòmics derivats de l'epidèmia ningú no vol fer-se'n responsable, i s'ha treballat molt prohibint activitats i molt poc compensant les pèrdues econòmiques dels petits empresaris i autònoms. Els ajuntaments, però, n'han quedat al marge, més enllà de compensació d'arbitris i alliberament de taxes. Veient que la cosa va per llarg, sobretot si es confirma una tercera onada, seria bo que algú mirés de trobar la manera de passar millor aquesta nova normalitat, i no agreujar més els problemes de la nostra societat.

Ensenyament no ha fet la feina

Érem molts els que a finals de juny posàvem en qüestió els preparatius d'Ensenyament per a l'inici del curs escolar del mes de setembre. Finalment s'ha pogut comprovar que el Departament no ha fet la feina i qui sí ha treballat de valent ha estat els claustres de professors, la direcció dels instituts i escoles, que han vist com tornant de vacances, els que n'han fet, es trobaven amb l'aigua al coll i sense resoldre's res del que se'ls havia promès.

Aquest país funciona d'aquesta manera i hem pogut constatar que ni la consellera de Salut ni el conseller d'Ensenyament han donat la talla. S'improvisa després de prometre moltes coses i no acaba de solucionar-se res.

Ha estat molta la feina que han hagut de fer les escoles per preparar l'inici de curs d'aquest matí, i no es veu per enlloc la quantitat de professors ni les ràtios promeses. Estem com abans, però amb el problema dels contagis que pengen d'un fil. Hem de confiar que tot anirà bé, però no haurà estat mèrit d'Ensenyament, sinó en tot cas de la voluntat i professionalitat de la direcció de les escoles i instituts.

Avui molts pares han patit en veure com els seus fills entraven a l'escola, sense tenir cap garantia que s'haguessin pres suficientment les mesures necessàries per evitar un confinament, que cada vegada fa més por. Jo soc optimista, en aquest cas, i penso que ens en sortirem, però no està per demés deixar constància que el govern català fa massa promeses, es pensa que ho fa millor que els altres, però al capdavall ho deixa tot a la sort, i a la feina dels altres.

Si els mesos de març i abril havíem d'aplaudir el personal sanitari, que amb un esclop i una espardenya varen afrontar l'epidèmia, posant en risc la seva salut, ara hauríem de fer el mateix amb els mestres i professors que s'han esforçat per deixar-ho tot a punt abans de començar el curs. Confiem que tot surti bé, però sisplau exigim al nostre govern que planifiqui millor, i no es posi tantes floretes.

Finalment hi ha un problema polític

Aquest podria ser un titular després de les converses entre el PSOE i ERC. S'ha passat de problema de convivència a polític, tal com, des de Catalunya, es reclamava que s'entengués. La pregunta que jo faig és si realment podem creure'ns les paraules del president del govern espanyol en funcions, o bé és una estratègia més per canviar-la quan li convingui?

Ja he dit en moltes ocasions que Pedro Sánchez és un especialista a canviar de discurs quan li interessa, quan el beneficia. Si necessita vots de C's llavors ens amenaça amb el 155, però ara que vol l'abstenció d'ERC ens explica que tenim un problema polític, ens dóna per la llossa!

Avui llegia algun comentari molt optimista al respecte, però jo hi continuo desconfiant. Penseu que mentre tot això està passant, els presos polítics continuen empresonats i els judicis paral·lels van avançant. Que ningú es confiï més del compte, que acabarà frustrat.

Sóc poc optimista respecte el resultat de les converses entre el PSOE i ERC, però també crec que han de continuar fins que hi hagi un acord, o bé un desacord final. Parlant la gent s'entén, i d'això es tracta: d'entendre's.

La dreta pressiona perquè l'acord de progrés no tiri endavant, i amb la dreta hi ha l'església espanyola i també barons socialistes. Fins i tot personatges com Borrell, que han avalat Pedro Sánchez davant d'atacs de socialistes històrics, en aquests moments no ho té tan clar. Això de dependre dels independentistes, que són tan dolents...

Espanya desproveïda de policies

El proper cap de setmana poden passar moltes coses i per tant estem davant d'una gran incògnita. Ens imaginem què farà cadascú dels protagonistes, però no en tenim cap certesa. Hi ha qui és molt optimista, per un i altre costat, però també n'hi ha que ho veuen tot molt negre, sobretot entre els mobilitzats a votar en aquest referèndum d'autodeterminació.

Si una cosa tenim clara és que la concentració de policies i guàrdies civils per metre quadrat a Catalunya batrà el rècord. Per contra, a la resta d'Espanya el policies estaran sota mínims, molt atents a veure què passa a casa nostra, però al mateix temps desitjant que els delinqüents no aprofitin l'avinentesa per sortir al carrer perquè no els podrien aturar.

Sembla ser que s'han vist imatges des de poblacions del sud, acomiadant els guàrdies civils, encoratjant-los perquè ens donin una lliçó. Seran molts i amb molt de poder, però les guerres no només es guanyen amb força, sinó que la intel·ligència hi juga un paper clau. És això el que cal esperar dels polítics i ciutadans catalans, que usem la intel·ligència i no tinguem pressa.

Aquests dies, veient el posicionament del PSC, ja m'imagino què passarà el dia que s'asseguin a negociar els governs català i espanyol, que espero que succeeixi, llavors diran que acaben fent el que ells demanaven, però jo els diré que si tothom actués com ells, aquesta trobada que ara ens imaginem, no arribaria a succeir mai.

Uns hauran estat els sediciosos, exaltats i esbojarrats, però hi ha gent que si no els plantes cara no es donen per assabentats. No caiguem en la superficialitat i ens aprofitem de pujar al carro quan aquest marxa lent. Sempre hi ha algú al davant que ha mogut l'animal.

La vida amb música passa més bé

Coneixeu la Missa Solemnis de Beethoveen? "Mass in D Opus 123". Doncs començo l'escrit d'avui escoltant una versió d'aquesta missa que emociona. Quin treball tan genial! Per què, podent fer coses tan perfectes, dediquem tant temps amb foteses?

I he continuat amb la Missa de la Coronació, de W. A. Mozart, una altra meravella. Després d'un dia feixuc a la feina, esperant que arribin les vacances per recuperar-nos d'un curs excessivament tens, el més confortant és parar-te a escoltar bona música. Música al gust de cadascú!

Les notícies que m'arriben d'Espanya, Catalunya o Arenys no són res de l'altre món. Confusió en com estan les coses, promeses de canvis, voluntat de fer bé les coses, però poques garanties d'èxit. Per una banda l'Autoritat independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) preveu un dèficit molt més elevat del que diu el govern i no considera efectiva la reforma de l'impost de societats proposada per Rajoy. Per l'altra banda el Parlament català juga al gat i la rata amb el Tribunal Constitucional, sense que es tingui clar el desllorigador necessari. I a Arenys, la joia de la corona, el viver d'empreses, no té clar el seu inici, tot i les moltes converses que es tenen, recentment també amb el TecnoCampus.

Passi el que passi, es reuneixin o no Sáez de Santamaría i Junqueres, Catalunya continua discriminada financerament i culturalment... Avui parlant amb una persona força implicada en l'ANC em deia que se sentia optimista. Crec que és bo que a les persones no es manqui l'optimisme, però sovint caiem en el parany de l'il·lusionisme, i deixem de tocar de peus a terra.
Ah! i ho remato amb Un Rèquiem alemany, de J. Brahms. Les tres peces dirigides pel mestre Herbert Von Karajan

Ja tenim 9 alcaldables. Qui en dóna més?

Finalment s'ha confirmat que l'actual alcalde, militant d'Unió Democràtica i rebutjat per aquest partit per repetir com a alcaldable de CIU, es presentarà amb una nova llista amb la il·lusió de continuar dirigint la política municipal d'Arenys de Mar.

Ara he entès el comentari que em va fer uns dies enrere. Tenia clar que no serien vuit si no nou les persones que optarien a l'alcaldia de la vila, amb el permís de Podemos, que encara no ha dit l'última paraula. Amb aquest pas ens podríem trobar amb 10 llistes per assolir 17 butaques del Ple municipal.

Amb aquestes circumstàncies, qui pretengui obtenir més de 3 regidors en les properes eleccions municipals ha de ser molt optimista. Comptant que CIU es divideix en dues llistes, i no tres, com alguns han aventurat a dir, cal pensar que els votants també es dividiran i la fragmentació pot fer fàcilment que no sumin els actuals cinc regidors.

Difícilment el PSC conservi els quatre regidors actuals, ni tampoc crec que ICV en guanyi cap més dels que ara té, sinó que més aviat tendirà a perdre'n algun. El PP també patirà una davallada amb la participació de la Rosa Zaragoza amb C's, i resultaria molt estrany que els tres partits que ara només tenen un regidor o regidora, poguessin superar la barrera del 3. És per això que veig difícil que cap partit polític obtingui més de 3 regidors. Tot i així, la decisió és nostra i podem decidir sorprendre els mateixos polítics i decantar-nos majoritàriament per alguna de les opcions que es presenten.

El panorama que se'ns presenta comporta molts dubtes i fins i tot desconfiança sobre la capacitat de constituir un govern estable amb garanties per governar i fer avançar un municipi que es troba encallat des de fa uns quants anys, veient com altres municipis veïns han jugat millor les cartes. Sens dubte que dependrà de l'encert en els pactes i en saber deixar en segon terme l'orgull i els personalismes.

De totes maneres, veient els enfrontaments que ja hi ha abans de començar la campanya, es fa difícil d'imaginar que en siguin capaços. Potser seria interessant que els vilatans ens reuníssim, sense els polítics, i pactéssim una estratègia per al dia 24 de maig. Qui sap si no seria una bona solució i una lliçó per als nostres polítics locals.