Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casposos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casposos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2017

La Fiscalia al servei del ppoble

El procés sobiranista, si una cosa té és que ha aconseguit agilitar la feina dels jutjats. Allò que ens tenia acostumats la Justícia, i el Tribunal Constitucional en particular, on s'eternitzaven les sentències, ara es resolen en un pim pam. Qui es queixa que els jutges treballen poc? En tot cas no seran tots, perquè els fiscals pressionen molt i no els deixen tranquils.
L'entrada i sortida de polítics i alts càrrecs catalans de les dependències judicials és un no parar. Les convocatòries per donar-los suport cada vegada en són més, i probablement ens arribaran a cansar, o no?
Avui llegia que la consellera de governació, Meritxell Borràs, i el seu secretari general, Francesc Esteve, han rebut una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya, a instàncies del Fiscal General de l'Estat, el senyor José Manuel Maza, que fa pocs dies era qüestionat per suposades feines brutes. Entre amics, però es fan favors, i això no ha de semblar tan estrany. Jo t'ajudo en això i a canvi tu em dónes un cop de mà en allò. Sempre s'ha fet així, i el PP encara més.
Una altra cosa que ha aconseguit el procés sobiranista, i les corresponents querelles, ha estat el suport unànime d'una bona colla d'espanyols enganyats pels mitjans de premsa més casposos de tots els temps a l'Espanya canyí. Probablement nosaltres no ho hem sabut explicar, però bona part de la culpa de tot plegat ha estat provocada per les forces polítiques i mediàtiques hereves del franquisme i que mai han hagut de donar comptes de res. 
La Solidaritat que s'exigeix a Catalunya no és la mateixa que s'exigeix a altres comunitats autònomes, però, fins i tot deixant les comparacions, el problema no està en la solidaritat exigida, sinó que se'ns demana ser cornuts i pagar el beure. El més greu de tot és que això no ho volen ni veure els partits sucursalistes dels partits polítics espanyols. L'enemic el tenim a dins.

diumenge, 7 de febrer del 2016

C's i PP junts contra la supervivència del Delta

Una evidència més de les similituds entre PP i C's és el seu posicionament amb la llei aprovada pel govern espanyol que posa en perill la vida del Delta de l'Ebre. Caldrà esperar a saber què en diu Europa, després de la visita que demà fa una comissió de Brussel·les, però si no vaig errat ja es va manifestar anys enrere i el PP hi ha tornat.
El PP es queixa que Pedro Sánchez no vol dialogar amb ells, que han obtingut més de set milions de vots, però no afegeixen que la majoria de vots han estat contraris al PP i que durant els quatre anys de majoria absoluta han estat ells que no han volgut dialogar amb ningú.
Els resultats electorals del 20 de desembre han deixat un panorama molt complicat. Deixant de banda el tema Catalunya, és comprensible que Pedro Sánchez no vulgui saber res d'una gran coalició amb el PP de la majoria esclafadora dels darrers quatre anys i que Podemos tampoc vulgui sentir a parlar de C's. El que no entenc són les mirades de Pedro Sánchez a Albert Rivera. No s'adona que és més del mateix del PP?
C's ha pretès conformar la dreta espanyola a imatge d'Europa, deixant a banda els components franquistes i casposos del PP, però s'ha convertit en un partit centralista i anti comunitats autònomes, però sobretot contra Catalunya. No us vingui de nou que l'única raó de no defensar el Delta és perquè és una manera més d'anar en contra dels catalans.

diumenge, 13 de desembre del 2015

Un panorama polític molt depriment

El pitjor ministre de la història recent espanyola i candidat per Barcelona a diputat al Congrés continua donant mostres de la seva incompetència i, ara en campanya, de la seva verborrea i insults a la intel·ligència. És molt trist que un partit polític que ha governat i pot continuar fent-ho a Espanya tingui com a candidat de la segona capital espanyola a un candidat de la poca qualitat com el senyor Jorge Fernández Díaz. No tenen a ningú de millor?
Avui llegia comentaris sobre el cansament de molts amb aquesta campanya electoral que, de manera important, ha utilitzat els programes més casposos del panorama televisiu espanyol per fer sortir els candidats. Fins arribar a l'extrem que el candidat i actual president del govern desestimés presentar-se a un debat electoral i en canvi sortís a la televisió en programes tan prescindibles com el que presenta Bertín Osborne.
Diuen que és la manera de recaptar vots. Sembla ser que si els teleespectadors veuen els candidats fent bajanades com els mateixos presentadors, se'ls fan més propers i guanyen interès. Això, ja em perdonareu, dóna una imatge de la nostra societat que em produeix molta tristesa. Serà certa aquella típica frase de que ens mereixem els polítics que tenim.
Jo, tot i que no la segueixo gens, també tinc ganes que s'acabi la campanya, que pugui anar a votar, i esperar un miracle, perquè de la mateixa manera que no pots esperar guanyar la loteria si no hi jugues, en aquesta ocasió, encara que votis no aconseguiràs un resultat positiu per a Espanya. D'on no n'hi ha no en raja.