S'ha demostrat a bastament que els catalans som capaços de reunir una multitud de persones per reclamar la nostra llibertat, celebrar referèndums o exigir-los. Ho dic perquè cada vegada que s'acosta l'onze de setembre hi ha qui s'encarrega de proclamar que és necessari participar-hi, però arriba un moment, quan ha quedat palès que en som molts, que no tens tan clar que s'hagi de demostrar una vegada més.
Penso en què escrivia fa uns dies sobre la possibilitat de no manifestar-nos enguany, i esperar el resultat de la sentència al judici als nostres presos polítics. En aquells moments les inscripcions estaven per sota de les expectatives i comparativament amb altres anys. Ho explicava per la situació que vivim, amb una crisi dels partits polítics independentistes i l'enfrontament d'alguns d'ells amb l'ANC. Avui sembla ser que les coses s'han arreglat, no pas les picabaralles entre JxCat i ERC.
Aquests dies es parla de la conveniència de convocar unes noves eleccions, preveient que no s'aprovaran els pressupostos. ERC ha arribat a proposar amb la presentació d'una moció de confiança, que sembla ser que el president Torra no veu bé. Molt de soroll dins del govern i dels partits independentistes, arreu menys a la CUP que sembla que estiguin muts a la gàbia, a l'espera dels esdeveniments.
Una vegada més estarem amatents en observar el poder de convocatòria de les entitats ANC i Òmnium, d'una societat catalana cada vegada més cansada i desencisada. Celebro que el PSC s'apunti als actes oficials de la Diada, perquè és una festa de tots els catalans, i deixin amb el cul a l'aire els impresentables de C's.