Tractats com a ramats per l'administració espanyola

A mitja setmana vaig anar a l'aeroport del Prat i vaig quedar parat del poc moviment que hi havia. Probablement no era l'hora més concorreguda ni el dia de la setmana més sol·licitat, però em va estranyar que hi hagués tan poc moviment, sobretot per les xifres que es belluguen tot parlant de l'aeroport. Per més moviment que es concentri els caps de setmana, jo creia que els altres dies no podien estar tan morts.

La veritat és que ens va anar bé i ho vàrem poder enllestir de seguida cosa que, segons informen, no està passant aquest cap de setmana de Sant Joan. Una altra vegada hi ha hagut cues d'una hora per poder passar pel nou sistema de control de passaports. Tot i haver-hi més agents atenent els usuaris, no ha estat suficient.

Accepto que sempre hi ha imprevistos que són difícils de solucionar sobre la marxa, però costa més d'entendre que els problemes es repeteixin més de dues i tres vegades sense posar-hi remei. No és just que les persones hagin de ser tractades com a ramats d'ovelles, per una organització nefasta de l'administració.

Fa molta ràbia quan et trobes en situacions com aquestes, on et sents impotent perquè no hi pots fer res. No hi ha manera de solucionar-ho d'una vegada per totes? L'estiu va avançant i cada vegada hi haurà més concentració de viatgers. Ens haurem d'anar queixant per esbravar-nos sense poder solucionar-ho? Llavors diuen que nosaltres ens organitzaríem pitjor. És possible això?

El procés queda eclipsat per la dinàmica de la corrupció

Fa uns mesos, quan ja estàvem tips de corrupció, no ens acabàvem de creure aquelles veus que amenaçaven d'estirar la corda, o la llengua, perquè quedava molt per descobrir, i ves per on, tenien raó, els casos han augmentat i ara tots estem convençuts que la cosa anirà a més. 

Aquests darrers dies han aparegut noves actuacions delictives que impliquen a més gent, però també d'altres actuacions corruptes que s'afegeixen a personatges que van sumant delictes. El PP és el gran acaparador d'actuacions corruptes, però no només ells, i sembla també que darrerament els jutges s'hagin conjurat per ser més expeditius, farts potser de llegir crítiques a la falta d'independència del poder judicial respecte al poder executiu.

Tinc contactes amb polítics de tots colors i no es mereixen tenir com a companys a persones que han jugat amb la confiança de la gent i s'han enriquit descaradament. No pot ser que el senyor Rato, mentre exercia de ministre, o de president de l'FMI, estigués acumulant diners de manera fraudulenta. És inadmissible, i per més que la Justícia faci el seu camí, et sents impotent veient que és tan lent tot, i que viuen alegrament tot i el seu passat delictiu.

Fins i tot confiant en la Justícia, que avui és demanar molt, la seva lentitud i la manera d'actuar, en funció de qui hi ha al davant, provoca ràbia, i això no és bo. Diem molt que som en un Estat de dret, però no acabem d'entendre què vol dir això. On són i com són respectats els drets dels més febles, dels que no tenen contactes ni diner per aconseguir favors ni beneficis?

Tots plegats hem perdut la dignitat, perquè aquí no dimiteix ningú, tret d'Esperanza Aguirre, que ho ha fet tres vegades, fent-se la gran víctima, la qual cosa no és creïble. Rajoy, tot i haver guanyat les eleccions, ha demostrat que no és la persona capaç de treure l'Estat espanyol d'aquest merder de la corrupció, perquè ell mateix hi ha conviscut i no li ha interessat posar les coses clares. La Transparència és inexistent, i tot gira al voltant d'una conxorxa entre jutges, polítics i mitjans de comunicació, no tots!, però Déu n'hi do!

Duran continua volent ser el centre d'atenció

Diuen que Duran i Lleida està movent fitxes per refundar el centre. Jo el que diria és que una vegada més l'única cosa que fa és ressaltar el centre d'atenció. A Duran i Lleida l'única cosa que busca i l'interessa és ser el centre d'atenció, i que tothom parli d'ell encara que sigui per a bé.

Duran i Lleida no està còmode a CIU, i li agradaria poder-se desmarcar de CDC, sense perdre pes polític. Això, però no ho te fàcil, i el que vol mirar és de deixar CDC en una situació incòmode per aconseguir vots convergents. Mas no ho té fàcil. Si aguanta el tipus se'n pot fer la pell, però tampoc en sortirà massa bé si llança la tovallola.

Des de la distància no ho acabo de veure clar. Fins ara a Duran li ha anat bé això d'anar torejant la situació intentant quedar bé a casa i a Madrid, però ara s'ha de decantar per a uns o els altres, i això no li agrada perquè no ho ha fet mai.

Com en tot, ens haurem d'esperar a veure-les passar, però a casa ho tenim mol clar. Probablement tenim les de perdre, però recordaré la pel·lícula de la meva adolescència 'murieron con las botas puestas'. Madrid no ens ho posa fàcil. No fa el gest i cada vegada ho té més difícil, per a una banda i per l'altra. Ha forçat massa la corda i el perill és ara que es trenqui, perquè uns no ens volen donar ni aigua i els altres estem massa cansats de ser l'ase dels cops. Impotents i cabrejats, només tenim una solució i aquesta passa per anar a totes.

Per cert, també emprenyats amb el govern municipal d'Arenys. Aquell estudi que diuen que han de fer sobre els arbres del rial sa clavella, fa anys que està pendent, i cada vegada que fem sortir el tema tenen la mateixa resposta. Ja em perdonarà el senyor alcalde i tot el seu equip, però no tenen cap tipus de credibilitat. Al govern s'hi va a prendre decisions i no pas a encallar i mentir els ciutadans. Potser la CUP és la solució per a la nostra vila aquest 2015.

Magistrat del Tribunal Constitucional enxampat en moto begut

Avui han aturat un magistrat del Tribunal Constitucional que s'ha saltat un semàfor, anant en moto, sense casc i a més begut. Aquest fet no seria res de l'altre món, ja que dissortadament n'hi ha uns quants que tenen aquest comportament, si no fos que es tracta d'una persona que decideix per nosaltres. És un membre d'un Tribunal que es passa pel forro el que aprova un Parlament autonòmic, que ratifica el Congrés de Diputats i referenda el poble català. 

És trist que la justícia estigui en mans de dotze persones que poden ser uns ciutadans incívics com ha estat el cas del magistrat Enrique López. Un magistrat que feia temps que el PP volia nomenar, però que li vetava el PSOE. Finalment el PP va aconseguir nomenar-lo. Haurà durat un any, fins que hem pogut veure quina classe de persona era.

Aquest fet, doncs, deixa en entredit les decisions del Tribunal Constitucional. En primer lloc perquè no és un Tribunal independent del Poder Legislatiu, ni l'Executiu, sinó que és el partit amb majoria absoluta qui el configura. En segon lloc, perquè es dóna més valor al que pensen uns quants magistrats que no al que vol el poble sobirà. 

Només per això és lícit criticar el sistema judicial espanyol, i tot el sistema democràtic en general, perquè el poble no esdevé sobirà, sinó que està a les mans d'uns polítics desvergonyits, que fan les lleis a la seva conveniència i ens deixa impotents davant els esdeveniments. 

Si volem ser independents, i ho aconseguim, caldrà que l'organització política i judicial catalana estigui a l'alçada i no consisteixi en un 'cortar y pegar' del model espanyol. Per fer-ho malament no cal tant esforç.

Quin ministre tan inútil i roí!

És molt tard, però encara que sigui breument, permeteu-me que torni a criticar l'inútil del ministre d'Interior. Quina vergonya! i no em refereixo al que ha passat a Melilla, tot i que va sumant en el currículum del ministre, sinó a les declaracions sobre la destitució del fill de Tejero. Ho ha dit molt clarament: no l'ha destituït per celebrar l'intent de cop d'estat del seu pare, sinó per haver organitzat una paellada sense permís.

És vergonyós i en un país normal aquest ministre hauria dimitit o el president del govern l'hauria cessat, però a Espanya això no passa i és per això que tenim tants inútils en el govern de l'Estat. No és estrany que anem tan malament i, encara que no és garantia de res, tampoc estranya que molts vulguem sortir d'aquest desastre nacional.

Tenim un ministre d'Interior que no controla res. És una calamitat de ministre, un inútil que no serveix ni tan sols com a president d'escala. Quants més desastres haurem de veure i patir fins que no plegui? No hi ha manera de fotre'l fora d'una vegada?

Sincerament, i ho he dit moltes vegades, tot i que ho preveia no em podia imaginar que fos tan, però tan inútil. Sabíem que Rajoy el va nomenar ministre per amistat, per haver-lo ajudat cegament des del primer moment, però no per les seves qualitats. El que no ens pensàvem és que fos un zero a l'esquerra i que tingués la barra de continuar al capdavant del ministeri i no reconèixer que és incapaç de controlar-lo. Ni en temps de Franco hi ha hagut ministres tan sinistres i impotents. Quantes vegades hauré de tornar-ne a parlar? l'hem d'aguantar fins al final de la legislatura? Sisplau, marxem!!!