Podrem invertir?

La web de Ràdio Arenys es fa ressò de l'acord del Consell de Ministres d'ahir dimarts que permetrà que les entitats municipals puguin utilitzar el superàvit de 2025 per a inversions sostenibles i polítiques d'habitatge, que no ho limita a l'exercici passat, sinó que ho fa extensiu als exercicis fins al 2029. Unes inversions que podran ser plurianuals, és a dir, que el superàvit de 2025 no s'haurà d'executar necessàriament aquest any, sinó que es podrà fer durant els quatre anys següents.

Tot i que l'acord l'haurà de ratificar el Congrés de Diputats i que cal mirar bé la lletra petita per tenir clar quina mena d'inversions es poden incloure, la notícia és positiva i rectifica o allibera unes restriccions absurdes que impedien que ajuntaments sanejats poguessin invertir i haver de retenir milions al banc sense poder-los invertir en temes tan importants com el clavegueram o l'enllumenat públic, dos elements problemàtics a la nostra vila.

Si es confirma la notícia caldrà demanar al govern municipal que planifiqui les inversions a realitzar i d'aquesta manera desencallar uns temes que sense sentit comú estaven aparcats per la normativa vigent.

És bo explicar-ho a la gent perquè el desconeixement afavoreix comentaris i crítiques que no hi serien si tots tinguéssim la informació al moment. Per la nostra part hem de ser proactius i cercar sempre les fonts correctes que ens ajudin a entendre el funcionament de les institucions públiques i de la societat en general.

Comencem a fer els nostres càlculs i previsions, esperant que tot això es confirmi i puguem disposar del romanent que any rere any s'ha anat ampliant.

Revisar l'enllumenat

El govern local d'Arenys de Mar, ha informat que han arribat a un acord amb l'Associació Catalana de Municipis per contractar l'empresa Boquet la revisió i manteniment de l'enllumenat públic de la nostra vila. Tots som conscients del deteriorament de la xarxa elèctrica al nostre municipi, amb constants interrupcions de l'enllumenat dels nostres carrers i places, sobretot quan plou. Aquesta revisió és totalment necessària per evitar quedar a les fosques, amb el que això representa.

Sovint ens engresquem en grans projectes i novetats, i ens oblidem del manteniment, sigui de l'enllumenat, com és el cas, però també d'edificis i instal·lacions. Arenys de Mar, per exemple, té una assignatura pendent des de fa molts anys, com és la revisió del clavegueram. A través de la Diputació de Barcelona es va encarregar l'elaboració del pla director del clavegueram amb el resultat d'unes deficiències que, en algun cas, són perilloses si no s'hi treballa per resoldre-les. L'import total a invertir és molt elevat i caldrà començar a actuar.

M'agradaria saber també en quina situació es troba la xarxa elèctrica que subministra l'electricitat a les cases. No és estrany sentir les queixes de veïns que han quedat a les fosques, quan avui gairebé tot funciona amb corrent elèctric. Potser seria bo investigar si el monopoli que subministra l'electricitat es preocupa, a part d'obtenir grans beneficis, de donar un bon servei als seus clients. Cal tenir en compte que la companyia ens ve imposada i no hi ha competència que valgui que la pugui amenaçar. Aquest fet, que el tenim totalment assumit, és greu i ningú no fa res per canviar-ho.

Quan analitzes a fons el funcionament de la nostra societat, t'adones de la gran dependència que tenim vers empreses multinacionals i potències mundials. La capacitat de controlar i fiscalitzar la seva actuació és gairebé nul·la, i només ens queda la possibilitat de manifestar la nostra disconformitat, que esdevé un picar ferro fred. Malgrat tot, no podem deixar de denunciar les mancances i servituds a què estem sotmesos, amb l'esperança que es pugui millorar, encara que només sigui per guanyar adeptes.

Bon any 2026!

Tanquem l'any amb un balanç força negatiu, sobretot pel que fa a la manca de solucions a un dels principals problemes de la nostra societat com és l'accés a un habitatge digne. N'hem parlat molt i els nostres polítics s'han trencat el cap per legislar de manera que es prioritzés l'habitatge de tot l'any per davant del turístic, però els resultats no són els esperats.

En l'àmbit mundial tampoc hem resolt els greus conflictes. Tenim molt present Ucraïna i Gaza, però no són els únics llocs del món on la guerra és present, amb víctimes civils diàries. Moltes reunions als diferents organismes internacionals però incapaços de posar fi a la guerra i el genocidi.

Les diferents conteses electorals han evidenciat l'auge de l'extrema dreta amb un discurs populista que ha enganyat els més vulnerables, els més perjudicats sota governs extremistes. Europa no aixeca el cap i s'agenolla davant dels EUA, amb un president que no només deixarà empremta dins del seu país, sinó que ens arrossega a tots cap a l'abisme.

Davant de tot aquest panorama el futur se'ns presenta força negre. No tenim dipositades grans esperances per aquest 2026 que inaugurarem aquesta mitjanit. Malgrat tot hem de fer el possible per capgirar la situació i podem començar per allà on nosaltres som protagonistes i podem prendre decisions. Aconseguir que al nostre entorn hi hagi pau i serenor. Contribuir en millorar la convivència.

Pel que fa a la vila tenim alguns reptes importants. Ho podem criticar tot, però també podem col·laborar que entre tots millorem el municipi. L'aplicació del porta a porta a tota la vila no funcionarà si ens hi girem d'esquena. Podem estar més o menys d'acord amb el sistema, però aquest és el que la majoria de forces polítiques del municipi, les que ens representen, han decidit. Només cal posar-hi voluntat i facilitar la feina. Hem de tenir clar que, sigui el sistema que sigui, els resultats estaran en funció de l'interès nostre de fer bé les coses. 

Tenim pendent les obres de la nova biblioteca, l'ampliació del CAP, la canalització del Bareu, la millora del clavegueram, l'eliminació de barreres arquitectòniques, la millora de la mobilitat i me'n deixo moltes al tinter. L'any 2026 se'ns presenta amb molta feina pendent que hem de mirar de tirar endavant i evitar que en el pròxim balanç tornin a aparèixer els mateixos deures. Us desitjo una bona entrada d'any, i un millor 2026 per a totes les vostres famílies. 

I el temps va passant...

Avui llegia al web de Ràdio Arenys la notícia del nou projecte de l'estació de bombeig que ha d'evitar que les aigües residuals d'Arenys de Munt es passegin per la nostra vila amb tots els problemes que patim de vessaments. Una obra que porta anys de retard i que, com moltes, ens fa caure la cara de vergonya. Què passa amb l'administració pública d'aquest país?

L'ACA a Arenys de Mar ens té força escarmentats. Governi qui governi a Catalunya, l'entitat pública no ens ha tractat mai bé. Sempre hem tingut discussions amb el final de la Riera, els rials i també el clavegueram. No cal recordar el tema del rial del Bareu, que arrosseguem des de fa dècades i encara no tenim una solució que permeti viure i circular per aquell entorn amb la deguda seguretat i comoditat.

En el cas de l'estació de bombeig l'ACA ja va fer un projecte que l'ajuntament veí no va acceptar perquè no encaixava en l'entorn on s'ha de situar. Han passat els mesos i des del Consell Comarcal del Maresme s'ha gestionat de molt mala manera. El Consell també necessita millorar, governi qui governi. Aquí podríem parlar del funcionament de la majoria de consells comarcals del país i plantejar-nos la seva utilitat. Segur que quedarien mal parats.

El problema de l'estació de bombeig i el retard en la seva construcció rau en la importància de l'obra per les nefastes conseqüències que té per a la nostra vila. Si un tema tan important es retarda sine die, què passarà amb les coses menys transcendents? Fa quatre dies que parlàvem de l'encreuament de carreteres a la sortida de la C-32 en el límit dels dos Arenys. Una altra obra que anem reclamant de fa temps i que la nostra Generalitat té aparcada en un calaix.

Ens queixem que des de Madrid ens fan la guitza, però estem comprovant que el govern propi tampoc ens posa les coses fàcils. Està vist i comprovat que només des del govern municipal es podrien solucionar la majoria de problemes. El cas és, però, que les competències i recursos són escassos. I ara que ens sobren diners, ens diuen que no ens els podem gastar. L'administració pública no rutlla i d'això en treu rèdit l'extrema dreta. País!

Tapar forats

Estic preocupat perquè al llarg dels anys a la meva vila el govern de torn es dedica únicament a tapar forats i quan surt un projecte estrella, que ens costa una picossada, s'encalla i eternitza fins al punt que quan s'aconsegueix ja hem perdut la il·lusió. 

Avui llegia la notícia al diari ARA sobre els projectes que la Diputació ha subvencionat a diferents polígons industrials de la província. No m'ha vingut de nou que Arenys de Mar no hi figurés, perquè està en la línia del que ens acostuma a passar, i això que hi ha prou coses a resoldre i millorar als nostres polígons industrials. Parlo amb plural, però potser no ho hauria de fer.

Recordo que fa molts i molts anys un regidor, que malauradament ens va deixar, tenia la dèria de revolucionar el nostre polígon industrial per fer-lo atractiu i que les empreses vinguessin a construir-hi la seva nau, donant feina als vilatans i millorant l'economia vilatana que ja anava de baixa. Res ha canviat i les empreses no han picat. 

El Consistori va modificar el reglament d'ús del polígon industrial per fer-lo més atractiu, i han passat uns quants mesos i no s'ha mogut ni una fulla. Les condicions del polígon no han canviat. Els accessos a la via més important de trànsit són limitats, i la manca d'iniciatives es manté, i així ens va.

Em preocupa aquesta desmotivació política, i per això s'entén que el govern municipal actual rebutgés la idea d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), considerant-lo innecessari. I així ens va.

Si no hi ha idees el resultat final és el que comentava al començament: només es tapen forats i resolen els problemes que apareixen, sense visió de futur, amb molts temes a resoldre que arrosseguem de fa molts anys, com són el clavegueram, la canalització del Rial del Bareu o la mobilitat per la Riera i l'alternativa necessària per descongestionar-la.

Tant de bo arribi el dia que algú clavi un cop de puny a la taula i decideixi canviar aquesta dinàmica paralitzadora. Si no és així anirem vivint dels records, molt alegrament, però sense avançar en res.

Pluvials i aigües fecals per la mateixa canonada

Arran de la notícia dels problemes del clavegueram de l'escola Sinera voldria insistir en un tema que ja he comentat en aquest blog, però que, malauradament, no serveix de res fins que passa el que passa.

Segons diu la notícia de Ràdio Arenys, el regidor d'Urbanisme ha detectat que les aigües fecals de l'escola Sinera no es varen connectar al clavegueram, sinó al pluvial, i és per això que la merda ha sortit a la superfície i els veïns es queixen de la pudor. 

El cas del rial del Bareu no és únic, i així, per exemple, ho vàrem denunciar els veïns del tram alçat del rial de Sa Clavella, a la llavors alcaldessa de la vila, i no ens va fer cas, sinó més aviat ens va titllar de buscabregues sense to ni so. 

Quan es va remodelar el tram esmentat es va instal·lar una nova canonada i embornals. La sorpresa dels veïns, però, va ser que en aquesta canonada s'hi va connectar els pluvials i les aigües fecals. Les cases tenim dues sortides diferenciades, com determina la norma, per no barrejar l'aigua de la pluja amb les aigües fecals, però en aquest tram de carrer, i m'imagino que en alguns altres, tot va a parar al mateix lloc. 

Aquesta canonada del rial de Sa Clavella va soterrada fins a la Riera, i això vol dir, que les nostres aigües fecals van a parar al final de la Riera i no pas a la depuradora. Curiós, oi? Doncs això que nosaltres vàrem denunciar és una realitat i si sentiu pudor al final de la Riera, no us vingui de nou. A Arenys, per culpa d'una mala gestió tècnica i política, ens podem trobar en situacions com la de l'escola Sinera o del tram del rial de Sa Clavella, i no passa res!

Recordo aquells dies amb tristesa per la manera que se'ns va tractar. Després va passar el que va passar, però cadascú és víctima de la seva manera de ser i comportar-se. Les coses no passen perquè sí. Els nostres polítics han de parar l'orella, reflexionar i prendre decisions. No es pot ser prepotent ni treure's del damunt la gent, encara que a vegades siguem insistents i fins i tot impertinents. Quan hi ha raons, s'han d'escoltar i rectificar. Diuen que rectificar és de savis, i en l'obra pública de la nostra vila hi fa falta molta saviesa.

Romanent per a què?

Avui Ràdio Arenys s'ha fet ressò del romanent de tresoreria acumulat amb què es tanca l'exercici econòmic de 2024 a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, i és bo aturar-nos-hi un moment. La xifra resultant és de gairebé 15 milions d'euros. Diners que queden a disposició per ser gastats en millores per a la vila. Diners que no s'han utilitzat en els anteriors exercicis, però que malauradament tampoc en podrem disposar si no canvien les coses.

Les males arts aplicades en la política fan que, sovint, paguin justos per pecadors. Com que històricament hi ha hagut ajuntaments que han malgastat els diners, endeutant-se més del compte, es redacta una llei per limitar la despesa que han de complir tots els ajuntaments, també aquells que han actuat amb cautela i evitat un excés d'endeutament.

Arenys de Mar, tradicionalment ha tancat els exercicis econòmics amb estalvi, la qual cosa també cal analitzar-ne els motius, que no sempre són positius. El problema rau, però, que el nostre ajuntament és ric, però no podrà invertir en projectes prou necessaris. Millorar el clavegueram, per exemple, però n'hi ha més.

La gestió pública té moltes mancances i l'eficàcia i l'eficiència acostumen a faltar-hi sovint. No sempre es fa bon ús dels diners públics, invertint potser en coses que no són prioritàries, i sobretot amb una manca de seguiment i fiscalització d'aquestes inversions, amb el resultat de despeses excessives. 

A tot això també s'hi ha d'afegir tota la problemàtica al voltant de les licitacions d'obres i serveis, amb un resultat força negatiu, ja sigui perquè les empreses guanyadores no són sempre les millors, i que de tant en tant abandonen les obres a mig fer. 

Cal insistir que no es pot posar en el mateix sac tots els ajuntaments i diferenciar aquells que inverteixen amb seny, d'aquells que tenen la butxaca foradada. De totes maneres, però, és necessari que els nostres polítics i tècnics municipals, tinguin una formació adequada de com s'han de gestionar els recursos públics, en la línia del que hem de seguir quan ens referim a l'economia familiar.

Mals aires

Aquests dies he tingut l'ocasió de parlar amb persones que no ens veiem gaire sovint, però que sempre que en tenim l'oportunitat, ens esplaiem amb grans converses, que ens ajuden a ser més conscients de tot el que passa al nostre voltant, i una mica més enllà, i que ens afecta en positiu i negatiu.

Haig de dir que l'aire que es respira no és el desitjable. Hi ha un pessimisme latent que s'encomana fàcilment, i que has de fer esforços per no acabar deprimint-te. Si a tot això hi afegeixes aquells dies plujosos, que varen anar molt bé per omplir pantans, però ens varen estafar moltes hores de sol, els ànims encara estaven més baixos.

Des de la tornada a la presidència dels EUA del senyor Trump, i l'auge de l'extrema dreta a Europa, políticament no estem en la millor situació possible, i tampoc econòmicament. Les decisions que està prenent el president de la primera potència mundial no només afecten els seus, sinó que ens afecten a tots. Probablement, si no ens haguéssim adormit, no seríem tan dependents, però la influència no la treu ningú.

En l'àmbit local, s'està maquillant la situació. Es va endreçant, però no s'acaben de resoldre els principals problemes amb què ens trobem. Penso en el rial del Bareu, les Clarisses o l'estat del clavegueram, i no acabo de veure com ens en sortirem. Cal molta inversió, però també encert en les decisions que es prenen. No és fàcil.

De totes maneres en moments així, ens convé ser positius, i trobar allò que funciona, parlar-ne i engrescar-nos una mica. No es tracta d'amagar el cap sota l'ala i no afrontar la realitat, però convé posar-hi bona cara i, sobretot, anar una mica de bracet per tenir més força, recollir més idees, i resoldre totes les traves que, vulgues o no, sempre ens trobarem pel davant.

Hi ha coses que no podem resoldre, però amb tot allò que estigui a les nostres mans, cal lluitar-hi i dedicar-hi temps i esforç. Ens adonarem que sí que tenim coses que depenen de nosaltres i som nosaltres que les podrem solucionar.

Algú pensa fer alguna cosa amb el clavegueram?

La Diputació de Barcelona va encarregar l'elaboració del Pla director de clavegueram d'Arenys de Mar, que va lliurar a l'ajuntament de la nostra vila a finals de 2023. Es tracta d'un estudi exhaustiu de gairebé nou-centes cinquanta pàgines, on es detalla la situació actual del clavegueram i es proposen les mesures a prendre per posar-ho al dia, classificant-les segons el grau d'urgència i perillositat. 

Les conclusions de l'estudi deixen clar el conjunt de deficiències del clavegueram, en part per tractar-se d'una construcció mal planificada, perquè el diàmetre de la conducció és massa petit, hi falten pous que permetin el manteniment de la xarxa i hi ha sectors amb molt pendent per poder provocar, entre altres, inundacions. La xarxa està molt envellida i deteriorada, i apunta que caldria introduir-hi sistemes de drenatge sostenible. 

L'estudi proposa diferents solucions per aconseguir una xarxa capaç d'evacuar les aigües pluvials, que eviti l'aixecament de tapes i sobrecàrrega dels col·lectors, i esmenta el Rial de Sa Clavella com a indret on el drenatge de les aigües pluvials no està ben resolt. Us recomano que hi doneu una ullada.

Segons l'estudi, els principals eixos que generen més problemes són: el Rial de Sa Clavella; el carrer de Santa Marta; l'acumulació d'aigua en superfície i la sobrepressió dels col·lectors al final de passeig troncal, a la carretera C-61, i el final del Rial del Bareu, on hi ha pendent la seva canalització. Aquests quatre enclavaments formarien part del primer paquet a resoldre, amb un cost d'inversió previst de 2.412.604 €. A partir d'aquí detalla tres grups més d'actuacions, amb el seu cost corresponent. Perquè us en feu una mica la idea, el pressupost total de les actuacions és de 9.832.383,53 €. Poca broma!

La pregunta que em faig és què té previst fer el nostre govern municipal, després de conèixer l'estudi en detall i observar les recomanacions dels seus redactors, sobretot pel que fa a les actuacions que consideren urgents donada la perillositat de la situació actual. L'estudi ha tingut un cost i ha de servir per a alguna cosa. No ens podem quedar coneixent la problemàtica i no actuar. Se'n vol fer cas, o bé l'estudi quedarà en un calaix?

La catàstrofe recent de València ens hauria de fer reflexionar. Tot té relació. Una mala xarxa de clavegueram és un perill en potència. No posar-hi mà és una irresponsabilitat que ningú hauria de permetre's. Confiem que els nostres governants siguin responsables i programin les actuacions necessàries per millorar la xarxa de clavegueram, i evitar que tinguem un ensurt innecessari. 

L'ús eficient dels recursos públics

Les persones que hem estat relacionats amb l'administració pública local, sigui com càrrecs electes o treballadors, tenim molt clar els problemes financers dels ajuntaments i el desequilibri que hi ha en el repartiment de recursos entre les diferents administracions. La que dona la cara és la més mal pagada.

No sé si us sona, però és molt típic sentir a dir que qui té els diners és la Diputació de Barcelona. El món està mal repartit i, malgrat que fa anys que es demana una millora del finançament dels ajuntaments, això no es produeix. 

La Diputació ofereix serveis als ajuntaments, sigui en espècie o amb diners, i aquests han de fer la carta als reis per aconseguir-ne com més millor. La desconfiança fa pensar que si els negociants són de la mateixa corda, pertanyen al mateix partit polític, tenen més possibilitats de rebre diners i recursos. Digueu-me mal pensat. Però hi ha un tema que se'n parla poc, o si més no, encara que se'n parli, s'hi treballa poc, i és el control sobre l'eficiència i l'optimització dels recursos oferts. 

Si un ajuntament rep recursos o serveis, que han tingut un cost, ha de rendibilitzar la inversió, encara que a l'ajuntament no li hagi costat ni un ral. El tema de l'eficiència passa una mica desapercebut. Com que no em costa diners, ja no me'n preocupo!

La Diputació de Barcelona va licitar, l'any 2022, la contractació de l'elaboració de plans directors de clavegueram de sis municipis de la província, entre els quals hi havia Arenys de Mar. L'import era de 174.000 euros, IVA inclòs. A finals de l'any passat va lliurar al nostre ajuntament l'estudi realitzat amb una sèrie d'instruccions i inversions a fer, algunes d'elles de caràcter urgent, per la perillositat que suposa l'estat actual del clavegueram a la nostra vila. El pla director ja el tenim, ara només falta aplicar-lo. Hi ha previst fer alguna cosa al respecte?

No tinc la informació i m'agradaria pensar que els nostres tècnics municipals, per indicació del govern local, hi estan treballant. Temo que no sigui així, i que ens trobem amb dos problemes. Per una banda, que els problemes de clavegueram no se solucionin i s'agreugin, i que la inversió de la Diputació, amb recursos públics, no hagi servit de res. Tant de bo que m'equivoqui!

Arran de les paneroles que ens acompanyen

Quan vaig arribar a Arenys de Mar, una de les coses que em va sorprendre més va ser que l'aigua de les canals de les cases desembocava sobre les voreres. No entenia que no estigués soterrat, sinó que havies de sortejar l'aigua per les estretes voreres que tenim a la vila.

Amb els anys s'han anat urbanitzant carrers, sobretot aquells que donen prioritat a les persones, amb un sol nivell, canalitzant l'aigua dels teulats i col·locant embornals perquè l'aigua de la pluja s'hi filtri i no deixi els carrers plens de bassals. Les coses de mica en mica es van solucionant.

La normativa municipal, a l'hora de construir els habitatges, deixa molt clar que els constructors han de separar l'aigua pluvial del clavegueram, i d'aquesta manera surten des de les cases dues canonades, una per connectar amb el clavegueram de la vila i l'altra amb el conducte d'aigües pluvials. 

Malauradament, no sempre el govern de torn i els seus tècnics encarregats d'inspeccionar les obres actuen de la millor manera. Ja ho vaig comentar en una altra ocasió, però insisteixo. Amb motiu de les obres de remodelació del tram de carrer de casa, es va soterrar una canonada que, curiosament, hi varen connectar tant l'aigua pluvial com el clavegueram, i a més varen obrir uns embornals que, evidentment, estan connectats amb el clavegueram.

Tot i la insistència dels veïns perquè es fes bé l'obra, l'equip de govern del moment no va cedir i així va quedar l'obra. Els veïns obligats a tenir dues sortides diferents des de l'interior de les cases, per anar a parar al mateix conducte. Un disbarat que hauria de fer caure la cara de vergonya als polítics i tècnics del moment. Però per a ells això ja és història.

Ara, llegint que tenim una invasió de paneroles a la vila, puc afirmar que no em sorprèn de cap manera. No diré que la culpa recaigui exclusivament a haver deixat a l'aire lliure el clavegueram, a través dels embornals, però de segur que hi ajuda molt. En fets com aquests t'adones de la importància de tenir bons gestors municipals, i a Arenys això és un tema pendent. 

Indignació, ràbia, impotència, resignació...?

Avui és d'aquells dies que es fa difícil entendre tot el que passa i sense ganes de culpar a ningú en concret, t'adones que tots plegats ho estem fent molt malament. Un dels problemes d'Arenys de Mar és la deficient canalització de l'aigua pluvial. També tenim problemes amb el clavegueram, però avui em centro en les conseqüències de cops de pluja més forts dels habituals, però que tampoc no són cap novetat, ni ens ve de nou.

    Una vegada més el rial del Bareu ha baixat amb força, inundant la carretera nacional  i algun establiment comercial. Desconec en aquests moments si hi ha més immobles afectats, cosa que podria molt ben ser. Portem molts i molts anys parlant i programant la canalització d'aquest rial i fins ara hem estat incapaços de trobar una solució. Tan difícil és? 

    Entenc que la canalització té moltes dificultats. Segurament ens posaríem d'acord en dir que un rial no es pot convertir en un carrer amb habitatges. I seguim construint, i ho fem en un cul de sac. Llavors de què ens podem queixar?

    Fa anys es va canalitzar la Riera, que quan plovia era tot un espectacle, emportant-se cotxes i mobiliari. Avui, però, la intensitat de la pluja i la força amb que baixava l'aigua ha fet que recordéssim temps passats. Diuen que el foc té aturador, que l'aigua no.

    Ens indignem? Ens enrabiem? Com ens sentim? Impotents? O resignats?

    Això que ha passat aquesta tarda es repetirà tard o d'hora, i per tant, tenim l'obligació i necessitat de trobar solucions, encara que estiguem parlant de fets puntuals, poc habituals. No podem estar amb els braços plegats veient tot el que passa, i encara menys quan estem agreujant la situació, amb una urbanització de més territori, que el fa impermeable i, per tant, provoca més corrent d'aigua amb més força i velocitat. Algú hi pot posar remei?

    Trobarem una solució per a la canalització del Bareu? Què ha d'arribar a passar perquè algú, amb autoritat i coneixement, prengui una decisió? No busquem culpables, busquem solucions! Però tinguem molt present que les decisions d'avui poden ser una arma letal per al futur. 

Un nou fracàs en la redacció dels plecs

El govern municipal ens ha informat que un nou concurs ha quedat desert. Una vegada més tot l'esforç per redactar uns plecs tècnics per tirar endavant un servei necessari per a la vila ha estat en va. S'haurà de repetir amb tot el que això representa, de feina, diners i temps. Què ens està passant? Tan maldestres som?

    Gestionar un ajuntament no és fàcil. Hi ha molts elements a tenir en compte i a això s'hi sumen els imprevistos que no són pocs. Els recursos de l'administració local estan descompensats. S'ha de donar resposta a moltes demandes, algunes de competència totalment pròpia, d'altres sobrevingudes. Algunes, per tradició, i moltes pel desig dels vilatans de poder disposar de serveis que municipis més grans en poden gaudir.

    La improvisació és mala companya de viatge, i sovint és el que es nota en la manera de dirigir una ciutat, un país. La planificació es fa necessària, i no tothom ho té clar. És més fàcil acontentar la majoria amb promeses simpàtiques i serveis pomposos, però hi ha un seguit de tasques i responsabilitats que no acostumen a destacar, però quan no es fan o no es fan prou bé, en pateixes les conseqüències.

    Llueix més tenir una biblioteca, que jo sempre defensaré, que no pas una xarxa de clavegueram renovada i en bon funcionament. Per a una vila marinera és important l'accés a les platges, però aquestes s'han de mantenir i deixar a punt cada dia. També els rials, els carrers, el mobiliari urbà, l'accessibilitat, la mobilitat. Quan alguna cosa d'aquestes trontolla, tots ho veiem, però abans calia preveure'n les conseqüències d'una mala gestió.

    Els nostres serveis tècnics han tornat a preparar unes bases que no han interessat a cap empresa i ja em portem tres de seguides, però moltes més a la història recent. Ni el porta a porta, ni la neteja i manteniment de les platges, ni tan sols les cabines higièniques per a les festes populars. Tan difícil és fer-ho bé?

    Cal que el nostre govern resolgui aquest problema que s'està repetint constantment, si no volem que s'encalli tota la gestió pública a la vila. No ens ho podem permetre. Cal trobar-hi solucions. Hem de formar la gent, reorganitzar l'administració i fer millor les coses. El futur de la nostra vila està en joc.

Un nou concurs declarat desert a Arenys de Mar

Davant la notícia que la licitació per al nou servei de recollida selectiva de la brossa a la vila d'Arenys de Mar ha quedat deserta perquè cap empresa no hi ha presentat oferta, i al fet que és un tema força recorrent, considero que caldria reflexionar-hi i intentar trobar una solució definitiva, per evitar que es repeteixi contínuament, amb el perjudici que provoca al servei públic que rebem els vilatans.

    Si anem sumant tot el que passa, podem arribar fàcilment a la conclusió que a la casa gran alguna cosa falla, i no és un simple detall. Probablement és un problema estructural i que s'hi ha de posar remei. Entenc que dirigir un municipi no és fàcil, però cal evitar excuses i arremangar-se de veritat per solucionar els problemes, sobretot quan aquests es repeteixen permanentment.

    A l'anterior mandat reclamàvem la figura del gerent per posar ordre al funcionament municipal. Es va optar per un relacions públiques i mà dreta de l'alcaldia.  Amb la convocatòria de les eleccions semblava que molts partits polítics acceptaven que calia un gerent per organitzar millor l'Ajuntament. Amb el nou consistori, amb majoria absoluta, es va decidir un canvi de càrrecs de confiança i tot feia pensar que, pel perfil d'un d'ells, aquestes funcions gerencials quedarien resoltes. Molts encara no sabem si la nova figura té l'encàrrec gerencial, o no, però tot fa pensar que són altres les funcions que se li demanen, i que d'alguna manera ens agradaria conèixer.

    L'externalització de serveis és una pràctica molt habitual, que no tots els partits polítics veuen bé, i que té els seus avantatges i inconvenients. Sigui un model o l'altre, però, és necessari que abans de posar en marxa un servei es faci un estudi exhaustiu del funcionament, costos i beneficis, i això sembla ser que al nostre Ajuntament no acaba de funcionar correctament. Hi ha qui defensa que aquests estudis s'han d'encarregar a fora, per incapacitat dels treballadors de la plantilla. D'altres creuen que cal ampliar la plantilla, perquè no donen l'abast. Tot plegat és raó suficient per defensar la necessitat d'asseure's a analitzar què està passant i de quina manera solucionem el problema. Hi ha serveis, com la recollida selectiva de la brossa, la neteja i manteniment de les platges, el manteniment de l'enllumenat o de la xarxa del clavegueram, que són massa importants com per tenir-los arraconats o mal resolts. 

    Estem, doncs, davant d'un problema que ens afecta a tots, els que tenen la responsabilitat de govern, d'acord amb els resultats electorals, i els que formen part del Consistori, en representació d'una bona part dels vilatans. Cal asseure's per trobar aquest desllorigador que ens permeti avançar, oferint uns serveis de qualitat i a temps a tots els vilatans. Avui dia un estudi de costos és bàsic per tirar endavant qualsevol projecte. No té cap tipus d'explicació que no ho sapiguem fer bé.

Sense aigua bona part del dia

Una avaria a la canalització de l'aigua de boca de la nostra vila ens ha deixat gairebé a tots sense aigua durant moltes hores. De fet, he començat aquest post sense que l'aigua hagi fet acte de presència a casa nostra.

Un fet accidental com el d'avui, ens ha trasbalsat i ens ha fet anar de corcoll durant unes quantes hores. I això ens fa adonar de la importància de tenir aigua corrent a les cases. Un fet que ens sembla lògic, però que si tiréssim uns quants anys enrere, sortosament força anys, seria tota una novetat. 

Arran del problema han sorgit tot tipus de comentaris a les xarxes, alguns d'ells de crítica a la falta de manteniment de les instal·lacions. Penso que ara no és el moment de culpar ningú, encara que caldria pensar si realment ho tenim en condicions per assegurar que fets com el d'avui no es repeteixin gaire sovint.

Quan varen fer obres al carrer de casa nostra, deu fer uns tres anys, la canonada de l'aigua va patir diferents talls, que s'anaven arreglant a mesura que es rebentava. Els veïns vam haver d'insistir molt perquè es canviés la canonada, que era molt vella i no garantia un correcte subministrament. Ho vàrem aconseguir, després de rebre moltes crítiques per part del govern de torn, que els semblava que ens queixàvem sense raó.

El que no vam aconseguir és que la conducció de les aigües pluvials i el clavegueram es diferenciessin, amb el resultat que, ara, els embornals ens connecten directament al clavegueram. Que les cases que tenim diferenciades les sortides d'aigües pluvials i clavegueram, com és obligat, observem que es connecten en el mateix conducte públic. L'equip de govern d'aquell moment no va voler transigir, i es va fer malament l'obra.

El clavegueram a Arenys de Mar està molt malament. La Diputació té en marxa un estudi que hauria de portar a conèixer quina és la seva situació actual, i plantejar la seva reparació. El subsol de la nostra vila està molt malament, i encara és hora que algú es plantegi fer-hi passar altres conductes, com la telefonia, electricitat i fibra òptica, per netejar d'una vegada les nostres façanes i permetre gaudir de la bellesa dels nostres carrers i places.

De feina n'hi ha, però avui em volia fixar en la importància de fets que tenim tan assumits que no sabem valorar. Només ens n'adonem en el moment que hi ha un entrebanc, com avui amb la rebentada de la canalització de l'aigua.

Les paneroles envaeixen la ciutat

Avui m'ha cridat l'atenció el reportatge de l'ARA sobre les paneroles i la seva proliferació en època de calor i sequera. Sempre havíem tingut la idea que la seva presència ens definia l'espai com a brut i els seus residents com a desmanegats, deixats. Hem pogut veure que, no només els llocs bruts atrauen les paneroles, sinó que les humitats també hi fan la seva.

Aquest estiu no és diferent dels altres, i hem pogut saber que veïns nostres han tingut la visita d'aquests molestos animals. La veritat és que són desagradables i comporten maldecaps, perquè no són fàcils de foragitar. El reportatge explica les mesures a prendre per evitar que convisquin amb nosaltres. És important no deixar aliments al seu abast, ni aigua que degoti. Enretirar els mobles, perquè els agrada lliscar pel darrera dels armaris. Tenen una gran capacitat per escalar parets llises.

La sequera és preocupant, i cada vegada ocupa un lloc més present en les nostres converses. La convivència amb les bèsties urbanes no sempre és agradable. Penso en les paneroles, però també en les rates, que cada vegada en veiem més pels nostres carrers.

No sé si som capaços de fer el mínim per evitar les plagues, però la impressió que tinc és que no hi dediquem prou esforços per evitar la seva propagació. No és gens estrany caminar el vespre pels carrers i trobar-te amb una rata que surt d'un embornal. Sobretot tenint en compte que a la nostra vila s'han fet les obres molt malament, i s'han unit pluvials amb clavegueram. Això fa que els embornals arriben a connectar directament a la claveguera.

L'altre dia em queixava de com les nostres façanes estan plenes de fils elèctrics, telefònics i demés. El desmanec és total i si mirem per sota hi podem afegir aquesta mala praxis de deixar les clavegueres obertes pel carrer.

La responsabilitat és dels nostres governants, però mai se'ls exigeix res, i tothom va passant fent la viu-viu, deixant els nostres pobles totalment a mercè de les grans companyies, pel que fa al cablejat, o a les bèsties de claveguera, que busquen les bosses i deixalles que deixem alegrament al carrer.

És molt desagradable trobar-te una panerola a dins de casa, però també ens hauria de preocupar i molestar veure com pels nostres carrers i places circulen animalons que caldria tenir més ben controlats. Avui no parlo dels gossos pixaners i caganers que els seus amos no es comporten cívicament.

I encara el clavegueram

El web de Ràdio Arenys treu la notícia de l'aprovació, al Ple del Consell Comarcal del Maresme, d'aquest dimarts passat, del projecte de desviament del clavegueram d'Arenys de Munt cap a la depuradora instal·lada a Canet de Mar. Un projecte que fa massa temps que està empantanegat i que sabem que el govern municipal de la nostra vila s'ha fet un tip d'anar-hi al darrere pels problemes que el funcionament actual ocasiona a la nostra xarxa de clavegueram.

És una llàstima que projectes tan necessaris com aquest, hagin de passar per aquest calvari fins a ser una realitat. Malgrat tot, encara no podem cantar victòria. Certament és una bona notícia, però el procés encara serà llarg fins que el desviament del clavegueram no sigui efectiu.

Com molt bé diu la notícia, el proper pas serà trobar una empresa que es vulgui fer càrrec de l'obra. Tots sabem com està el tema de les obres, i en concret de les obres públiques, amb uns marges de benefici molt ajustats, uns augments de preu dels materials molt destacats, la qual cosa ha provocat en més d'una ocasió que la licitació no aconsegueixi cap oferta, o fins i tot que hi hagi obres que s'abandonin a mig fer.

Hem de creuar els dits i confiar que en aquesta ocasió les coses aniran de manera diferent i que es trobarà qui pugui fer l'obra, amb la màxima rapidesa i que finalment aconseguim alliberar la nostra xarxa de clavegueram i evitar els problemes que des de fa anys s'hi produeixen.

És bo que prenguem consciència de les coses que passen sota terra. És per això que sempre he demanat que es faci més pedagogia, que s'expliquin bé les coses, perquè tothom entengui que sovint hi ha dificultats que es desconeixen i que pot ajudar a entendre quina és la tasca de l'administració, a l'hora de resoldre temes que aparentment serien molt fàcils de solucionar. 

La xarxa del clavegueram de la nostra vila necessita una revisió a fons, i això vol dir destinar-hi molts diners. De moment, si aconseguim que el desviament sigui una realitat ben aviat, hi tindrem molt de guanyat.

 

Escapada a Begur

Aquest matí de divendres hem fet una escapada a Begur, una població de la Costa Brava que no havíem visitat fins ara. L'experiència ha estat interessant i m'han vingut ganes de comentar-ho. De fet ha estat realment una escapada, de poques hores, just una matinal d'un dia ennuvolat, però sense pluja. Un més del que ens està afectant les darreres setmanes. No fa sol, però no plou.

La població de Begur m'ha encantat, perquè sense grans pretensions, si més no aparents, enamora la cura que els seus habitants i dirigents polítics tenen del poble. Net i polit, però també endreçat. No es tracta només de no trobar-hi papers o plàstics per terra, o bosses de la brossa no recollides, sinó que les parets de les cases es troben lliures de fils elèctrics i de telefonia. Les aigües pluvials també ben dirigides.

Algú, que no fos d'Arenys de Mar, podria pensar que tot això que comento no té gaire sentit, però els que vivim a la nostra vila i ho patim, sí que hi trobem sentit, perquè casa nostra no té res de tot això. No hi ha carrers que no estiguin plens de brutícia, amb bosses de la brossa, capces, papers... i els fils elèctrics travessant els carrers de banda a banda, o recargolats per les façanes de les cases.

A la nostra vila s'ha reurbanitzat carrers i s'ha aprofitat per canalitzar les aigües pluvials, però no tots hem tingut la mateixa sort. Al carrer de casa, que es va aixecar farà uns tres anys, l'obra municipal va barrejar les aigües pluvials amb el clavegueram. Els embornals connecten amb el clavegueram. Tot i que els veïns ho vàrem denunciar durant les obres, el nostre Ajuntament, amb l'equip de govern pràcticament idèntic a l'actual, i la mateixa alcaldessa com a responsable d'Urbanisme, no ens va fer cas, titllant-nos de partidistes sense escrúpols.

La nostra visita a Begur ha tingut la part positiva, de gaudir d'un bon paisatge i una població endreçada i curosa, amb la negativa de pensar que a casa nostra això no és possible, i que fins i tot ens fa vergonya convidar-hi amics i forasters, per la incomoditat que ens representa observar el desmanec que entre tots, vilatans i govern municipal, permetem que predomini als nostres carrers i places.

El desviament del clavegueram torna a ser notícia

La notícia que l'avantprojecte de l'estació de bombament de l'aigua i el corresponent desviament del clavegueram estarà enllestit a finals de mes, seria una molt bona notícia si no fos que estem molt escarmentats que les obres públiques s'endarrereixin, i que es tracta d'una obra essencial que fa molt temps que hauria d'estar resolt.

Sembla que a finals d'aquest mes de juliol es podria lliurar l'avantprojecte a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que és qui s'haurà de fer càrrec de les obres, però en intervenir-hi tantes administracions, el perill és que no s'avanci suficientment, i que l'obra s'endarrereixi encara més.

La informació de Ràdio Arenys diu que la consellera comarcal ho veu d'aquesta manera, i que es tracta d'una obra que afecta els dos Arenys, però qui en rep les conseqüències és Arenys de Mar, cada vegada que hi ha pluges importants. Arenys de Munt ha de beneir l'emplaçament al seu terme municipal, i això esperem i desitgem que acabi passant, i que els tràmits per a la requalificació dels terrenys no s'allarguin gaire més.

Arenys de Mar té una sèrie de projectes encallats que porten molts anys endarrerits, i que són de vital importància. El Rial del Bareu, el clavegueram, el desviament per fora de la població de l'accés entre la N-II i l'Autopista, el mateix accés a l'autopista, entre els dos Arenys, el camí cap a Caldes d'Estrac... tot això sense parlar de temes que només afecten a la pròpia administració local. Tots els descrits hi ha com a mínim una administració supramunicipal que ens fa la guitza, i no sempre ens posem d'acord.

Aquest arrossegament dels temes cansa molt i fa perdre la confiança en l'administració pública del nostre país. No és estrany que la gent es senti estafada i poc escoltada, quan observa el poc cas que es fa de les reivindicacions, penso jo assenyades, d'unes obres que són necessàries per a la vila.

Seguirem el procés d'aquest desviament del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt, amb molta paciència, però sense defallir. Confiem que els nostres polítics siguin prou rotunds en la pressió a les altres administracions, perquè no s'allargui més.

Aspirar a governar un municipi al costat dels seus vilatans

Quina enveja sana m'agafa llegint l'escrit d'Itziar González a l'ARA, "Les Rambles com a infraestructura social". Direu que és molt agosarat comparar les Rambles de Barcelona amb el Rial Sa Clavella d'Arenys de Mar, però no es tracta d'això. Si llegiu l'article, que us ho recomano, veureu que defineix molt bé com s'ha d'actuar des de l'administració local, al costat del ciutadà. I això que sembla tan fàcil, no passa. I no passa, per exemple, en una vila de 15.000 habitants amb una alcaldessa d'ERC, un partit assembleari. Ironies de la vida!

Unes obres, per aquelles persones que ho desconeixeu, que havien de durar cinc setmanes i ja em portem tretze, i encara no s'han acabat. Unes obres on se'ns ha imposat mantenir uns arbres que perjudiquen les cases i el mateix carrer. Unes obres que han provocat l'embussada d'un clavegueram d'una casa i han trigat més de deu dies per desembussar-li, i a sobre l'han criticat perquè es feia pesada reclamant-ho.

Certament no és comparable la feina que ha fet l'equip d'Itziar a Barcelona amb el que es podia haver fet a Arenys de Mar, però sí que caldria escoltar més la gent i respectar-la. No és voler enfonsar una alcaldessa o un equip de govern, és reclamar ser escoltats i demanar i, per què no, exigir més empatia amb els vilatans, sobretot quan s'està decidint una obra que els afecta directament.

Itziar diu: "Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d'assegurar la imparcialitat en l'aplicació de les normes i en la gestió dels serveis, es doten d'espais formals i informals que reconeguin i fomentin que la ciutadania actuï de manera cooperativa i també vigilant amb l'administració, de manera que es puguin adoptar les millors decisions en un entorn complex". 

En la darrera reunió amb l'alcaldessa de la vila es va tornar a posar èmfasi en la veritat i raó dels tècnics municipals davant l'opinió d'uns veïns sense coneixement de res. L'alcaldessa ignorava que darrera dels veïns hi ha tècnics d'urbanisme que ens han donat la raó des del primer dia. 

En situacions lamentables com les viscudes a Arenys queda en evidència quins polítics tenim al capdavant de l'ajuntament.