El govern espanyol rectifica novament

Ningú no em podrà discutir si afirmo que el govern espanyol s'ha mostrat com un caga-dubtes, ordenant i rectificant a continuació les mesures a prendre. No es pot dir que siguin canvis fruit dels esdeveniments, sinó d'haver pres malament les decisions. A tot això s'afegeix el fet que en cada ocasió han negat la proposta del govern català i d'alguna altra comunitat autònoma, per acabar aplicant-ho. 

Això passarà ara amb la regulació horària de les sortides a passejar de la població. Algú podrà dir que es fa per evitar el que va passar diumenge, però era previsible i se'ls havia advertit, però en aquell moment el que calia era tenir criteri propi i menystenir les altres opinions.

El govern espanyol ha volgut quedar-se amb el control de tot, i decidir des de la distància. Fins i tot ha arribat a decidir que el territori ideal per al desconfinament eren les províncies. Potser és que només s'han fixat en Madrid, Múrcia o La Rioja. No deien que el coronavirus no era cosa de territoris? Doncs per què desconfinen per províncies? És el mateix Barcelona que Tavertet?

Caldrà veure si al final també canvien la decisió i permeten que les comunitats autònomes ho diversifiquen en funció d'altres criteris, com per exemple les àrees bàsiques de salut.

Al ministre de sanitat li ha tocat fer el paper del fill tonto, fins al punt de convocar i desconvocar rodes de premsa, i procurant inventar-se excuses per no fer més el ridícul, però no se n'ha sortit. La història el recordarà com el que ha estat, un personatge desbordat i incapaç de liderar un projecte amb sentit comú. Només ha tingut veu i protagonisme per imposició, gràcies a la declaració d'estat d'alarma.

El guió ens porta a parlar del Pressupost

Ahir podia estar parlant de la hipocresia i les incongruències d'una esquerra plorant i lloant la figura de Fidel Castro, encara que cadascú pensa el que vol i s'expressa com vol, sempre i quan els poders polítics i militars li ho permetin. Això a vegades hi ha qui no ho té massa clar. Avui hem de plorar la mort de setanta-cinc persones que sobrevolaven Colòmbia, entre elles un equip de futbol brasiler i els seus acompanyants.

La mort tràgica és sempre impactant i et fa trontollar pensant en com et pot canviar la vida en uns segons, o com la pots perdre. I és pensant en això que transcendeix quan trobes encara més absurd i inútil el joc polític que s'està vivint al nostre país, ara arran de l'aprovació, per part del govern català, del seu pressupost.

Parlo de joc polític perquè les regles estan establertes i el paper que cada partit polític ha de representar ja està escrit. Llegeixes les declaracions dels partits unionistes o de Catalunya sí que es pot, i no et vénen de nou, són les que toquen, sigui quin sigui el pressupost que se'ls presenti. Ja ho tenen escrit de fa temps, des de sempre.

Tampoc sorprèn el paper de la CUP, ells també fan el paper que se'ls ha reservat perquè interpretin. Són el corcó del govern de Junts pel Sí, i amb ells hauran viatjar sense treva. Són els que donen la nota de color i evitin que el resultat sigui del tot previsible. Amb la CUP no saps mai si acabaran en un bàndol o l'altre, i aporten una mica d'emoció, talment un partit de futbol que es guanya per la mínima i el contrari està abocat a la nostra porteria.

De la mort dels futbolistes i els seus acompanyants els nostres diaris no en parlaran gaire més, i només ho trauran per recordar els aniversaris, però dels nostres polítics i el pressupost en sentirem a parlar durant molt dies. Paciència!

El nyap del carrer de l'Església d'Arenys de Mar

Fins avui no he arreplegat un exemplar de l'Agenda d'aquest mes d'abril, i l'hi he fet una repassada. La notícia de la portada m'ha sorprès, no pas perquè no pensi que la seva construcció fos un nyap, sinó perquè no n'havia sabut res més.

Tampoc m'ha estranyat la notícia sobre les guinguetes de la platja i la possibilitat que algun regidor hagués passat informació privilegiada als guinguetaires. No m'ha estranyat gens perquè hi ha algun regidor que encara no ha entès que no es pot anar explicant tot allò que passa dins d'una administració pública, no pas per amagar secrets, sinó per no revelar informació prèvia a uns pocs privilegiats. Amics potser?

Hi ha moltes coses que conec i que no puc explicar per respecte institucional, però n'hi ha d'altres que no les comentes perquè no sembli que tens alguna intencionalitat concreta en benefici propi. Encara que si arriba el cas i es tracta de fets que has promès revelar, t'hi veus obligat.

El nyap del carrer de l'Església era previsible i jo, que no hi entenc res d'obres, ja ho vaig dir, i vaig intentar defensar una proposta diferent i no em varen fer cas i vaig arribar a dir que quan es constatés que s'havia fet l'obra malament, ho diria públicament. Sembla que ha arribat el moment.

Mai vaig entrar en la qualitat del material, perquè tal com ja he dit, no hi entenc, però sí en la manera que es col·locaven les peces. Les meves referències eren carrers de Mataró i Vic, dues ciutats on hi tinc relació, i tant en una com en l'altra, les lloses les col·locaven arran de paret i el tram amb circulació dels vehicles hi havia el tipus de llamborda.

No sé què hauria passat si s'hagués fet tal com jo plantejava, però del que estava segur era que de la manera que es feia no funcionaria bé. Podem anar a visitar els carrers de Mataró i Vic que us comentava, construïts molt abans que el carrer de l'Església i veuríem que continuen funcionant sense problemes, probablement amb algun petit manteniment, però sense haver d'aixecar l'obra i fer-la de nou. És una llàstima que no es demanin responsabilitats. Això, al nostre país no acostuma a passar.