Llistes definitives dels més venuts per Sant Jordi

Quan la meva filla es va acostar a l'Orfeó Català de Mèxic per lliurar-los un exemplar del llibre "el joc del silenci", del seu cosí i nebot meu, en Gil Pratsobrerroca, no ens imaginàvem l'èxit assolit que l'ha portat a ser el segon més venut per Sant Jordi, en la modalitat de ficció en llengua catalana. 

La gent que coneix el nostre parentiu, però també d'altres que ho descobreixen tot parlant-ne, em comenta que el llibre els ha encantat, i la frase més repetida és que enganxa. Arran d'això he parat atenció especial en els llibres que es publiquen, i les seves editorials, i també en comentaris de persones molt més enteses que no pas jo, sobre el gran nombre de llibres publicats, la majoria dels quals tenen una existència efímera i una gairebé nul·la repercussió.

Si un llibre té tant de ressò vol dir alguna cosa. Les editorials s'encarreguen de publicitar els llibres que editen. Són empreses privades que viuen de la venda dels seus llibres i, per tant, han de seleccionar bé què editen i una vegada impresos i posats a la venda, fer-ne la màxima difusió per engrescar els lectors. El boca-orella hi fa l'altra part.

Darrerament, he llegit algun llibre que no m'ha entusiasmat i fins i tot m'ha sorprès que l'editorial s'hagi animat a editar-lo. Potser aquesta facilitat i poca exigència explica que hi hagi tants llibres al mercat, la majoria dels quals tenen poca sortida.

Crec que el nivell de lectura ha pujat tant en quantitat com en qualitat. Això ens ho haurien de corroborar els especialistes, però aquesta és la meva impressió. I si tinc raó, això donaria més força a tots aquells escriptors que han aconseguit apropar-se amb èxit als lectors.

Entenc, doncs, la satisfacció dels autors literaris que han assolit un èxit de vendes, i també de comentaris positius, perquè aconseguir-ho no és fàcil i el mèrit, per més ben embolicat que estigui, és d'ells.

Salut

Avui parlàvem del sistema sanitari dels EUA que, segons se’ns ha dit sempre, no cobreix les necessitats de les persones si aquestes no disposen de suficients diners per fer-hi front. Comentàvem que cada vegada s’allarga la vida, però això no vol dir que es visqui millor. A mesura que ets vas fent gran la teva salut empitjora i tens més necessitat d’assistència sanitària.

A casa nostra n’hem parlat molt perquè hem passat d’un servei sanitari que era enveja de molts a una situació força més precària, amb dificultats per trobar especialistes que estiguin a l’abast dels habitants del disseminat.

Però el tema de la salut és important perquè només en parlem quan tenim problemes. Si ens trobem bé no en parlem ni hi pensem. No fem res per prevenir el que ens pugui afectar i a vegades som poc prudents i ens exposem fàcilment a patir problemes de salut. 

Si et pares a pensar veus que sempre hi ha entrebancs que et fan la vida més difícil, però no hi ha res més important que gaudir de bona salut. Els que pateixen alguna malaltia ho tenen molt clar, però també ho hauríem de tenir en compte els que gaudim de bona salut. Els que podem fer diferents activitats sense impediments. 

Fem una mirada al nostre voltant i imaginem-nos per uns instants què hauríem de deixar de fer si tinguéssim aquells problemes de salut del nostre veí, del nostre amic o del parent llunyà. Segur que si la malaltia ens afecta personalment o algun familiar proper no ens caldrà gaire imaginació. 

Campanya seriosa o bretolada?

Les cartes o paquets amb explosius que han arribat a diferents llocs de Madrid i que aparentment tindrien relació amb la guerra entre Rússia i Ucraïna, i el suport que Espanya està donant al govern de Kíiv, ens tindran uns dies entretinguts. Els serveis secrets i els especialistes en explosius estan intentant resoldre l'enigma de les trameses i sobretot la seva procedència.

Per les notícies que he llegit sembla ser que es tracta d'explosius de poca potència i que no poden arribar a fer gaire mal. La qüestió està en els motius reals d'aquesta tramesa de cartes explosives i què es pretén, ja que es podria tractar de posar en alerta els països occidentals pel suport que s'està donant a Ucraïna, i fer creure que Rússia no veu bé aquesta col·laboració.

No descarto que es pugui tractar d'algun beneït que tingui ganes de fer mullader i aprofiti l'avinentesa del conflicte per desenvolupar la seva afició. No seria la primera vegada que algú pretén confondre els altres fent-los creure que hi ha una potència mundial, com seria ara Rússia, que es mou amb amenaces per fer por.

De moment, doncs, no hi dono més voltes, i caldrà veure com segueix la investigació corresponent i saber si qui hi ha al darrere té consistència o s'atrapa l'impostor bromista. Sigui com sigui, l'objectiu de fer-ne ressò internacional ja s'ha acomplert. Espantar els receptors no crec que ho hagi aconseguit, però mobilitzar molta gent per descobrir-ne l'origen, sí.

Encara no veiem el final del túnel

Avui apareixen dues notícies relacionades amb les vacunes que caldria valorar perquè venen per separat. Per una banda ens diuen que han arribat la vacuna d'Òxford, que permetrà reprendre la vacunació tenint en compte que no es podrà fer a persones més grans de 55 anys, i per l'altra se'ns diu que aquesta vacuna només té una efectivitat del 10% sobre la mutació del virus sud-africana, la qual cosa ens posa en alerta. Què cal fer?

En el meu cas, persona de més de 55 anys, no hi ha cap dubte, però les persones més joves que es posin aquesta vacuna, quina garantia tindran que els immunitzi davant el coronavirus, pensant que la variant sud-africana pot arribar tranquil·lament? 

No he trobat una notícia que agrupés les dues i que ens expliqués quin ha de ser el procediment a seguir. Si es pot vacunar al marge de la seva efectivitat, o si valdria la pena esperar a comprovar que també és efectiva davant la variant sud-africana. Crec que és important que s'aclareixi, perquè ja estem prou atabalats, fins al punt d'haver de confiar a cegues, com perquè a sobre se'ns posin més dubtes.

De moment estem veient que les constants que es prenen per valorar l'evolució de la pandèmia són favorables i van a la baixa, la qual cosa ens tranquil·litza, però per l'altra tenim els especialistes que insisteixen que no podem abaixar la guàrdia perquè la corba es pot tornar a disparar.

Aquests nous dubtes, junt amb la reducció de la producció i arribada de les vacunes inicials, fa que se'ns faci difícil de predir què passarà en els propers mesos, i això és força desesperant. Ens agradaria poder saber quan arribarà el final d'aquest calvari, encara que fos a llarg termini, però com a mínim saber fins on hem d'arribar. La incògnita de com evolucionarà també ajuda que ens trobem més cansats i avorrits del compte i que els nostres ànims no estiguin en la millor posició.

Una sentència que crea jurisprudència

Sense oblidar-nos de la situació en què queden els nostres presos polítics, que és cruel fruit de la venjança de l'Estat espanyol, la sentència del Procés preocupa perquè crea jurisprudència i ja no és un tema d'independentisme sinó de democràcia.

No sóc expert en lleis, ni molt menys, però em preocupa el que sento a dir, d'especialistes en dret, que ens llegeixen la lletra menuda d'una sentència que no castiga justament els 'delictes' comesos, sinó que es tracta de venjar l'atreviment d'haver posat les urnes el dia 1 d'octubre de 2017, encara que sigui a costa de limitar els drets de la ciutadania.

Avui queda clar que enfrontar-se a una decisió judicial pot ser causa de sedició. I pregunto als grups defensors de les persones desnonades, com veuen el fet que a partir d'ara els puguin culpar de sediciosos?

L'Estat espanyol està de dol, i no només els independentistes, sinó totes les persones que creuen en la llibertat d'expressió, en el dret a manifestar-se i a criticar les decisions judicials que creiem injustes. El Poder Judicial acaba de marcar un gol terrible als polítics que es vanten de ser progressistes. Aquí només hi surt guanyant l'extrema dreta, els hereus del franquisme. Una lliçó vergonyosa per al socialisme espanyol.