Transformació temporal d'una ciutat

Ahir em vaig desplaçar fins a Palafrugell i, encara que no vaig poder fer una visita com caldria, em va causar una bona impressió. Em vaig prometre que un altre dia hi aniré per passejar-me pels seus carrers i places, amb tranquil·litat. 

Palafrugell és una ciutat d'uns vint-i-cinc mil habitants, una xifra que recordo que a Vic es considerava "en la mesura humana", però ara ja l'han doblat. A diferència de la capital d'Osona, que té una població constant durant tot l'any, Palafrugell veu augmentat el nombre de residents a la temporada d'estiu fins a arribar, per algunes setmanes, a quadruplicar la població. 

Ens ho deia l'alcaldessa, on ens va parlar de les seves visites als barris, el contacte amb els seus habitants, la necessitat de proximitat i conèixer de primera mà quines són les seves necessitats i voluntats. Passar de vint-i-cinc mil a cent mil habitants, encara que només sigui per unes setmanes, no ha de ser gens fàcil de gestionar. 

Llegia unes declaracions de l'alcalde de Vic queixant-se dels problemes que ha d'afrontar per l'augment de la població amb una manca de recursos, ja que les instal·lacions i serveis queden saturats. Imagineu, doncs, què pot passar en una ciutat on el nombre de residents es multiplica per quatre. Quins serveis s'han d'establir per poder atendre l'allau de residents de l'estiu?

Tot i que coneixem que això passa als centres turístics del nostre país, probablement no ens parem a imaginar què representa per a un govern municipal haver de gestionar aquesta transformació tan important del seu municipi, perquè tothom estigui ben servit.

Sempre he comentat que gestionar un municipi no és fàcil. És cert que no tothom se'n surt prou bé, però massa sovint caiem en l'error de simplificar la feina i creure'ns que tot és bufar i fer ampolles.

Incapacitat per legislar

Aquests dies estem comprovant que els nostres polítics tenen un problema greu d'incapacitat per legislar correctament, sense entendre on és l'arrel dels problemes i confonent-se a l'hora de redactar lleis i, per tant, no solucionant-los. Em refereixo concretament a la llei de regulació del preu dels lloguers, però trobaríem altres exemples, com va passar amb la llei contra la violència de gènere, i més.

    Els nostres polítics han quedat satisfets amb una llei que regula el preu de lloguer dels pisos. Satisfets relativament perquè alguns encara volien anar més a fons. En lloc de treballar per invertir en la construcció de pisos de protecció del lloguer, pisos socials, i evitar al mateix temps que aquells que ho havien estat, ara es trobin en el mercat lliure, s'han entossudit a pressionar els propietaris dels pisos per resoldre un problema de mala gestió pública.

    Han posat un topall al lloguer dels pisos, que certament han experimentat una crescuda desmesurada i preocupant per a les persones que necessiten llogar un pis per viure-hi. Estan en contra dels grans tenidors i no volen que hi facin negoci a costa dels ciutadans, per un dret contemplat a la Constitució, però que, com d'altres coses, és paper mullat, però de retruc castiguen als petits propietaris que han invertit en immobles els estalvis del seu treball. Resulta, però, que se'ls hi escapen moltes casuístiques i els més beneficiats són els qui en principi es dirigien per evitar els grans negocis: els grans tenidors. 

    La pressió sobre el mercat de lloguer està convertint els pisos de lloguer de tot l'any en pisos de temporada, en pisos turístics, burlant d'aquesta manera la nova llei. I ara s'ha sabut que una bona part de grans tenidors són propietaris d'immobles amb molts pisos. Un fet que permet considerar-ho com un sol element a l'hora de comptabilitzar el nombre de pisos de propietat, i deixar-los fora del llistat de grans tenidors, i per tant al marge de la normativa més restrictiva d'aquesta llei.

    Diuen que feta la llei, feta la trampa, i ens trobem que tenim uns polítics que erren els trets, atacant unes persones que no toca, i permetent que els llestos de sempre quedin al marge d'aquesta pretesa pressió. Voler solucionar els problemes de l'habitatge pressionant els privats és un error que tindrà conseqüències. En lloc d'això caldria planificar la construcció d'habitatges públics de protecció del lloguer, i fer possible que el percentatge d'habitatge protegit al nostre país tingui més a veure amb el que passa a la resta de països del món occidental on pertanyem.

A la recerca de la vacuna al coronavirus

Estem iniciant el desconfinament amb molts dubtes i un lideratge poc clarificador per part de les autoritats sanitàries. No sabem el temps que comportarà aquest desconfinament fins arribar a la "nova normalitat", és a dir, fins a poder fer una vida menys estressant i més tranquil·la. Sense haver de patir per ser contagiats pels nostres veïns i companys de treball.

Aquest desconfinament, encara sota el paraigua de l'estat d'alarma, no és cosa d'un mes o dos, sinó que ja es parla de com es viurà l'inici del nou curs escolar, el mes de setembre, i es prenen mesures amb vigència fins al mes de desembre. Està clar que l'objectiu dels investigadors és aconseguir la vacuna que freni l'atac del coronavirus, i ja estan sortint veus optimistes que parlen de poder-ne disposar a finals d'aquest mateix any. No tothom ho veu de la mateixa manera, però no hi ha cap dubte que existeix una forta pressió perquè sigui el més aviat possible.

També ens diuen que correm massa amb el desconfinament, i que el perill d'un rebrot encara pitjor, és molt alt. Volem un estiu de sol i platja, però ningú no ens el pot assegurar. Encara hi ha festivals d'estiu que no s'han cancel·lat, tot i que és pràcticament segur que els macroconcerts no es podran celebrar. 

Davant d'aquest panorama, i preveient que es trigarà en obrir les fronteres internes europees, el turisme d'enguany serà pràcticament inexistent, i molts negocis turístics se'n ressentiran de mala manera. Alguns signarien perquè tot s'acabés aquest 2020 i poguéssim començar el 2021 de zero, sense perill de contagi, amb tota la maquinària productiva en marxa. Tota la maquinària que hagi pogut subsistir, després de la frenada econòmica tan bestial. Tot això serà possible si arriba a temps la desitjada vacuna.

Capitals imperials, final de trajecte

Budapest no ens va impressionar el primer dia, però tal com avançava ahir, a mesura que l'hem anat coneixent i trepitjant els seus carrers, els turístics i els que no ho són, t'adones que és una ciutat preciosa i més neta de la impressió inicial. Sens dubte, i sense ganes de fer més comparacions, en el tema de la neteja va al darrere de les altres dues capitals visitades.

Avui toca dir-li adéu i probablement a reveure. Hi ha espais que no hem visitat, sobretot els interiors. Pot ser una excusa per tornar un altre dia. La passejada en barco pel Danubi ens ha servit per veure per darrera vegada les imatges més emblemàtiques de Budapest. 

Viatjar és cultura, perquè no només aprens del que veus, sinó també de la història dels països i les seves ciutats, i t'ajuda a reflexionar i, per a molts, deixar de mirar-se el melic.

Permeteu-me una anècdota. Dos soldats palplantats al voltant de la bandera del país. De tant en tant quatre passes per trencar la solemnitat estàtica, de segur ben cansada, i de nou en posició de descans al costat del pal de la bandera, sense moure's. No és una excepcionalitat. A tots els països passa. Els humans som ben ridículs.

No sé si m'heu seguit els relats d'aquests nou dies. Potser us han cansat o bé els heu trobat poc interessants. Sapigueu, però que nosaltres ens ho hem passat meravellosament bé. Demà tornarem a primera hora cap a casa. En tenim ganes, però també sentim que el viatge se'ns ha acabat.

Budapest captiva

Recordant l'anterior visita a la ciutat he recuperat la confiança amb ella i hem gaudit d'una jornada molt profitosa i interessant. Tots exteriors. Avui al capvespre ens hem mullat i ho hem agraït. La temperatura ha baixat força i la passejada de la tarda-nit ha estat més plàcida.

Torno a la reflexió del primer dia d'arribar a Viena, i repeteixo que no es poden fer comparacions entre les ciutats, i quant a netedat, avui ho hem trobat molt més net que no pas ahir.

Hem visitat la part més interessant i moguda de Pest, i hem pujat al castell, palau i bastió dels pescadors, a Buda. La panoràmica és molt bonica i la passejada per alguns carrers de Buda agradable. Avui hem trobat la Budapest que esperàvem.

En fer-se fosc hem passejat i fotografiat els edificis il·luminats d'ambdues parts del Danubi i hem anat a sopar dins l'ambient del divendres nit, al barri jueu de la ciutat. El nivell de vida és baix, però els preus turístics els mantenen alts. Això ho comproves contrastant diferents zones de la ciutat.

Demà volem caminar i aprofitar les darreres hores de les nostres vacances. En cap moment, però, no hem deixat de pensar en els nostres presos polítics, i que el dia onze de setembre serà una nova ocasió per rebutjar la injustícia que plana sobre el nostre país.