Exercir el poder sense oblidar-se del carrer

Hi ha partits polítics que no tenen gaires problemes per dissimular que fan el que volen al marge de què pensa la ciutadania, fins i tot la que els ha votat. A tots ens vénen al cap el PP, C's, PSOE, CIU... Uns partits que s'han acostumat a prescindir de la voluntat de la ciutadania i que han pogut governar sense gaires problemes.

Hi ha partits polítics que no ho tenen tan fàcil. Són aquells partits que han sorgit del poble i han estat sempre a l'altre bàndol del poder. Que no han tastat govern, sinó que han format part de l'oposició. Que han pogut solidaritzar-se fàcilment amb les reivindicacions del poble, que es queixa pel distanciament dels governants.

Aquests partits polítics que no han estat mai al govern, reben una forta sotragada el dia que en tenen l'oportunitat. Avui tenim la gent de Podemos que forma govern en coalició amb el PSOE i que ja s'ha trobat amb més d'un mal de cap. El principal problema és governar, tenir responsabilitat de govern, i ser coherent amb els seus principis, amb aquelles reivindicacions de quan eren al carrer, protestant decisions polítiques.

Podemos ha d'anar amb peus de plom per no desanimar aquells que han confiat en ells i els han donat suport electoral. Aquells que sempre han estat crítics amb els grans partits polítics perquè s'han vist abandonats. Ara Podemos no els pot decebre, no els pot abandonar, i això no els resultarà fàcil.

Podemos haurà de refredar molts impulsos, aparcar algunes reivindicacions històriques, centrar-se en allò que provoca menys mal de caps, però fer-ho de manera que els seus no se sentin traïts.

Fins avui ja s'han empassat alguns galàpets, com es diu col·loquialment, però n'arribaran més, i des de Catalunya ens hi fixarem molt.

Tot apunta a unes noves eleccions el mes de març

Els greus atemptats de París, el divendres passat, han deixat en segon pla la notícia permanent des de fa molts mesos, del procés sobiranista, ara en l'estira i arronsa entre Junts pel sí i les CUP. Sembla ser que la impressió inicial que el març tornaríem a anar a votar, ha retornat, després d'unes setmanes en què s'havia albirat una possible entesa entre les dues forces independentistes. Llegint, avui, els diaris, sembla com si CDC tingués clar que l'actitud de les CUP és inamovible, i que l'opció de convocar noves eleccions el mes de març és cada vegada més evident.

Amb tot això caldrà veure quina és l'actitud d'ERC. Tot i que hem estat parlant de les negociacions entre Junts pel sí i les CUP, de fet hauríem de parlar de CDC, perquè fins ara ERC s'ha situat una mica al marge, amb alguna discreta intervenció quan les possibilitats de trencament agafaven més força.

Una vegada més els partits polítics no hauran estat a l'alçada que se'ls demanava, i la societat catalana, una bona part de catalans i catalanes, hauran experimentat la humiliació de sentir-se traïts i enganyats per les forces polítiques, que no els han tingut en compte a l'hora de prendre les seves decisions.

Les víctimes del terrorisme, una joguina del PP

El Partit Popular s'ha aprofitat de les víctimes d'ETA durant molts anys i ara se li ha vist el llautó. El populisme del PP ha arribat a límits insospitats, jugant amb els familiars de les víctimes per guanyar vots, fent-les anar allà on volien, com titelles, aprofitant la seva superioritat política arreu i l'actitud dubitativa del PSOE.

Ara, quan el Tribunal d'Estrasburg els ha destrossat la doctrina Parot, i han hagut de creure i deixar anar els presos d'ETA, les víctimes del terrorisme s'han considerat traïdes pel seu aliat, i no ho entenen. Perquè el PP sempre els ha donat suport, i ara? 

Cospedal, per defensar-se, els ha insultat. El PP tampoc no ho pot entendre ni acceptar, i no sap fer res més que insultar, perquè qui pensa diferent no es mereix res més que l'insult, o el menyspreu. Espanya insulta, ho fan els bisbes espanyols a través de la seva emissora de televisió, ho fa la premsa, ho fa... els catalans hem aconseguit ser l'objectiu de tota la crítica, menyspreu i insults dels nostres veïns.

Vull afegir que, malgrat no tinguin raó, entenc perfectament el sentiment de les víctimes del terrorisme. De fet els diferents governs espanyols els varen enredar i fer creure que les decisions que prenien polítics i juristes, eren encertades i justes, i quan el Tribunal Europeu dels Drets Humans els ha posat el punt sobre la i, no han entès res, s'han sentit traïts, i s'han manifestat en contra, cridant contra el PP i és aquí quan ha entrat Cospedal.