Prou trucades!

Estic fart de rebre trucades falses, oferint-me feina, o millores en la facturació de la llum o del telèfon. Trucades que només despenjar ja et comencen a voler estafar. M'he tornat maleducat! Jo sempre em disculpava abans de penjar el telèfon i deixar a alguna persona amb la paraula a la boca. Ara he canviat i no m'ho penso dues vegades.

I de la mateixa manera que rebo trucades diàries, tot i que em vaig inscriure a la llista Robinson, també m'omplen la bústia del correu electrònic amb correus falsos sobre paquets no lliurats, o premis sensacionals que tinc l'ocasió de rebre. Sense obrir-los, procedeixo a bloquejar-los, però no en trec res, perquè les adreces des d'on s'envien aquests correus es van creant i sempre són diferents.

Tot plegat és molt feixuc i emprenyador, i sempre he pensat que des del govern s'hauria de buscar la manera d'evitar que aquesta plaga es vagi estenent i sigui cada vegada més asfixiant. Tot això sense parlar de les persones que, innocentment, són estafades. Els que hem après a malfiar-nos de tot, ens en sortim prou bé, encara que preferiria pensar que tothom és bo.

Avui he llegit la notícia que el govern prohibirà que les empreses truquin des de mòbils, per intentar controlar qui fa la trucada i, si aquesta no és correcta, poder-les denunciar. Se m'escapa si la mesura serà suficient per alliberar-nos de la pluja de trucades. Espero i desitjo que sigui així, i que no hi hagi cap més companyia elèctrica, telefònica o del gas, que em truqui per enredar-me. Si vull canviar de companyia, ja els trucaré jo!

Tampoc necessito trobar feina. Soc pensionista i intento gaudir de la vida, recordant els meus anys treballats, sense que ningú em compliqui la vida, que jo sol ja me l'acostumo a complicar.

És cert que des de les institucions i entitats bancàries ens bombardegen amb avisos que no caiguem en la trampa, però cada vegada les estafes són més sofisticades i no tothom té les antenes en alerta les vint-i-quatre hores del dia. Encara que només sigui per evitar haver de penjar el telèfon, val la pena trobar-hi solucions. Esperem que sigui efectiu!

Hisenda som tots i totes, publicitat o sornegueria?

Em podeu titllar d'anecdòtic, demagògic, oportunista, simplista... Però tot i així vull referir-me a la notícia de la pobra jubilada que haurà de pagar 23.000 euros a Hisenda per haver estat cobrant 91 euros mensuals per unes classes de treballs manuals a la Universitat d'Ossa de Montiel, a Albacete. 

Sembla ser que a més, se li va demanar com a favor i que des de la Universitat havien fet la consulta a Hisenda i, en tractar-se de només 91 euros mensuals, els varen dir que no hi havia incompatibilitat amb el que cobrava de jubilació. Davant la impotència de la jubilada i la direcció de la Universitat, s'ha decidit fer-ho públic.

Històries com aquesta són les que provoquen frustració, però al mateix temps estimulen la picaresca i el frau. També indignació quan penses en la facilitat de grans fortunes d'evitar qualsevol càstig pels seus actes corruptes. I els polítics, els primers que haurien de donar exemple.

Només se m'acut titllar la notícia de patètica i deplorable. Ja sé que els sentiments o el cor no són els millors companys de viatge a l'hora d'aplicar la justícia, però precisament perquè tothom ha de complir davant la llei, no és just que sigui una pensionista qui pagui per la seva acció il·legal i encara hi hagi tantes persones que no han retornat els diners de les black cards.

I el més trist de tot és que no sé veure cap opció de govern possible que ens auguri remeis contra tanta injustícia. Tot acaba en grans promeses i boniques paraules i intencionalitats, però sense que es solucioni res. 

Entenc que si es pot demostrar que Hisenda va mal aconsellar la jubilada, ara se li hauria de condonar la pena, però no sé perquè m'imagino, que ningú acceptarà l'error d'Hisenda i la víctima serà la més dèbil. L'única via que els quedava era denunciar-ho públicament per aconseguir, ja sigui per pietat o vergonya, que la sentència no s'executi.