Les imatges que ens arriben de Bielorússia

L'actuació de la policia a Bielorússia escandalitza molta gent que no ho va veure de la mateixa manera a Catalunya el dia 1 d'octubre, el dia del referèndum. Un exemple és l'alt comissionat José Borrell. No es tracta de mirar la causa, el motiu o la situació diferent d'un país o un altre, sinó de mirar simplement l'actuació desproporcionada de la policia. 

¿Costa tant d'entendre que quan es critica l'actuació policial no es té en compte qui té raó ni quins són els motius pels quals la gent es manifesta i és atacada per la policia? El problema és que no es mira de la mateixa manera quan passa a casa o a fora i, sobretot, quan estàs posicionat en un bàndol. En el cas de Catalunya, el senyor Borrell tenia molt interès d'anar a favor de la repressió de la policia, i per això no hi va veure res de dolent. La culpa: els pacífics ciutadans.

Avui hauríem de tornar a parlar d'hipocresia, no només dels polítics, sinó de tothom en general. Ens posicionem en un bàndol i som incapaços d'objectivar. Si la policia empra males arts, tant és que sigui a favor o en contra dels teus. El que has d'exigir és proporcionalitat, i això no ha passat ni a Bielorússia ni a Catalunya.

Veient les imatges d'aquests dies a Bielorússia se m'ha fet molt present la data de l'1 d'octubre i encara no puc entendre el comportament tan cínic del govern espanyol i els seus simpatitzants, i els de l'oposició que ho aplaudien d'amagat. Encara en veurem de pitjors. No hi pot haver normalitat quan la veritat és obstruïda pels interessos de partit.

A la recerca d'arguments per defensar la permanència a Espanya

Aquests dies ens sentim perplexos en veure diferent maneres d'interpretar la llei i d'administrar la justícia en funció de qui són les víctimes o els causants dels mals. Estic d'acord en què algunes de les decisions que no entenem i que els pengem l'etiqueta de parcials es deuen a desconeixement de la llei per part nostra, però se'm fa difícil creure que es tracti de totes aquestes decisions incompreses. 

Potser algú em podrà explicar per què unes persones jutjades i condemnades a presó, poden no entrar-hi per decisió del Tribunal Constitucional, al mateix temps que unes altres, que encara no han estat jutjades, estiguin preses per decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional.

Segurament el sentit comú no serveix per a tot ni a tots els llocs, però jo acostumo utilitzar-lo força en els meus pensaments, reflexions i actuacions. M'adono, doncs, que no sempre funciona, si més no en aquest Estat on la corrupció governa, els violents campen lliures, i els pacífics són empresonats sense judici.

La història recordarà aquests darrers anys de transició democràtica com de regressió democràtica, pèrdua de drets humans i tolerància absoluta a la corrupció. I això no serà només per culpa del partit en el govern, el PP, sinó també d'aquells partits polítics que ho han permès. C's, que es va presentar proclamant tolerància zero a la corrupció, ha fet un gir de 180 graus i manté en el govern el partit més corrupte de la història recent de l'Estat espanyol. El PSOE, que pretén ser l'alternativa de govern al PP, ha fet possible que la repressió contra Catalunya sigui un fet, l'ha aplaudit i pretén que els catalans li donin la clau per poder governar Espanya.

No sé com ho veuen, però si no estic molt equivocat, el futur immediat espanyol és continuar sent governats pel partit de la corrupció generalitzada, sense cap aposta per a una millora de la participació democràtica de la societat civil. Davant d'aquest panorama, qui pot defensar la continuïtat territorial?