Canvi de cues

Sembla ser que arran de la pandèmia del coronavirus i la por d'anar a votar presencialment, les cues que presumiblement s'han de muntar davant l'urna s'han canviat per cues a les oficines de Correus. Molta gent ha demanat poder votar per correu i això ha fet que no sigui una, sinó dues les cues que s'han hagut de fer per poder votar. La primera per fer la sol·licitud, i la segona per lliurar el vot.

No és aquesta l'única manera per votar anticipadament, però sí que sembla que és la que ha tingut més seguidors. La solució més fàcil ha estat fer-ho amb signatura digital i després lliurar el vot al mateix carter que et porta les paperetes a casa. Jo ho he fet d'aquesta manera, i la veritat és que ha resultat molt còmode.

La solució, però no és fàcil. El vot còmode t'obliga primer a disposar de signatura digital, una cosa que encara no té gaire gent, i la segona, potser més restrictiva, ser present a casa quan el carter reparteix els sobres. O fas teletreball o ets jubilat, sinó és complicat ser present a casa en horari laboral.

Entre tots hem de trobar la manera de simplificar els tràmits. No pot ser que encara sigui tan complicat. Hem de procurar que no hi hagi tanta gent que estigui al marge de les noves tecnologies i no disposi de signatura digital, però també hem d'incorporar més tràmits digitals i evitar haver de presentar-te a les oficines de Correus.

Aquesta vegada ha anat d'aquesta manera, però em temo que no millorarem i seguirem sense llei electoral pròpia i sense posar-la al dia d'acord amb les circumstàncies i les possibilitats tècniques de què disposem. Tenim una empresa catalana líder en el tema de les votacions digitals, amb totes les precaucions que això obliga, però som incapaços de posar-ho en pràctica. Fins quan? Fins quan haurem de continuar fent cues?

Ernest Urtasun, l'aposta de futur d'ICV?

Després de la intervenció dels tres representants del Parlament català en la sessió del Congrés de diputats de Madrid, sol·licitant poder exercir el dret a decidir, tot i que aparentment podia semblar que era el punt i final de la bogeria sobiranista i que Espanya ens havia deixat clar que havíem de tornar enrere i deixar-nos de rucades, s'observen certs moviments, tal vegada inesperats, que com a mínim deixen entreveure que no s'acaben de creure que ens hagin convençut i que estiguem a punt de llençar la tovallola.

S'ha de reconèixer que hi ha partits polítics que els toca viure una papereta no gens fàcil. El PSOE de Rubalcaba, que necessita fer mèrits per guanyar el PP, s'està passejant per la maroma, amb un peu enlaire i l'altre mig segat per la corda. Tampoc el PSC viu moments senzills. El seu futur està en joc i trontolla entre la seva relació amb el PSOE i la centralitat política a Catalunya. Anar a raure a la perifèria podria ser el seu enterrament.

Però tampoc ho té fàcil ICV. La seva aposta per la consulta és una aposta valenta, perquè en les seves bases hi ha uns interessos més forts que el sobiranisme. Acontentar tothom resulta perillós, per no acabar d'acontentar a ningú. He tingut una sorpresa agradable en la figura d'Ernest Urtasun  a qui no coneixia ni havia escoltat mai a parlar. 

Els partits polítics s'han de renovar i això no és fàcil. Aconseguir que les velles glòries cedeixin terreny en benefici de nous valors, resulta gairebé un miracle, i això perquè hi ha massa dependència de la cadira, del sou del polític. Tornar a la vida diària fent de carter, no tothom hi està disposat. 

Aquesta generositat de cedir el lloc ha d'anar acompanyada de l'encert en els nous valors i en l'acompanyament. Probablement és aquí on el PSC hi té més problemes, res comparable, però amb el que li pugui representar a l'UDC de Duran i Lleida, que hi està ben instal·lat i no hi ha perill que deixa anar la butaca.

Potser és en la persona d'Ernest Urtasun que ICV aposta pel futur, esdevenint la veritable esquerra que necessita el nostre país. Passem pàgina al que hem viscut i preparem el futur.