Ara és Duran qui s'encomana a la majoria silenciosa

Sembla ser que els partits polítics que són incapaços d'obtenir suficients vots per al seu projecte s'excusen en la majoria silenciosa. És una manera com una altra de buscar culpables en lloc d'acceptar que potser el programa que prediquen no és prou atractiu. En això hi han jugat d'una manera especial els partits espanyolistes a Catalunya. En les darreres eleccions catalanes, però, es va demostrar que tot i l'alta participació, els independentistes varen mantenir-se a dalt.

Ara és Duran i Lleida, que va perdre estrepitosament les eleccions al Parlament català, quedant-ne al marge, qui està reclamant que aquesta majoria silenciosa surti a salvar-lo de quedar definitivament fora de joc i perdre totes les prebendes d'aquests llargs anys de vida política. Sempre li quedarà l'amistat del PP per rebre'n algun regal compensatori.

Des de fa molt temps Duran i Lleida ha demostrat que no té cap tipus de problema de caure en  ridícul. Sempre havia xulejat davant de CDC de la seva força i aportació a la Fundació CIU. A la primera ocasió que ho podia demostrar, però, s'ha vist clarament que el 25% de quota era un regal excessiu. 

Aquests dies se'ns presenta com el Messies que ha de salvar-nos de l'infern de la DUI. L'única persona capaç de dialogar amb l'inepte president del govern espanyol. Insisteix perquè ens ho acabem creient, però la seva credibilitat ja fa temps que ha arribat a mínims insòlits. Les eleccions al Congrés espanyol li poden salvar el cul, parlant clar, però en cap cas serà decisiu en les possibles determinacions que es prenguin des de Madrid. El PP el volia perquè arrossegués CIU, i no per aportar-los la mínima expressió d'UDC.

Èxit espatarrant a la convocatòria de Nou Barris

Us haig de dir que he dubtat un xic a l'hora d'escollir el titular d'avui. Primer se m'ha acudit: "Fracassa la V, no hi ha anat tothom", pensant en la majoria silenciosa que tant agrada a la gent del PP i C's. Després he pensat en la concentració feixista al Raval, però no els volia donar el protagonisme que no es mereixen, encara que fos per dir que eren quatre gats. Finalment he escollit la convocatòria del partit sucursal del que governa a Madrid i no ens deixa votar.

El PP s'ha desmarcat de l'acte institucional perquè diu que no és representatiu de tots els catalans, oblidant-se que ells representen a uns pocs, cada vegada menys. És allò de fixar-se en la palla a l'ull de l'altre i no veure la biga en el propi.

Ara toca escoltar el ball de xifres sobre la participació, sentir a dir que hi havia molts trams buits i que estava ple de quitxalla. La interpretació de la participació d'aquesta tarda és totalment subjectiva i per tant, cadascú en fa la que més l'interessa. La qüestió és justificar-se atacant els altres. No cal tornar a dir que la millor manera de sortir de dubtes és posar les urnes, convidant els ciutadans a votar. Però això no agrada al PP, perquè saben que perdrien, com han perdut sempre a Catalunya, en ser un partit residual.

Em falten les dades de la mobilització de Tarragona. Penso que és bo que els que pensen diferent surtin al carrer i no s'amaguin sota l'ombra de la majoria silenciosa. Entenc que poca gent es cregui que els organitzadors de la V es limiten a demanar el dret a decidir, i les paraules de Forcadell ho evidencien, quan parla de la independència. Als manifestants de Tarragona m'agradaria acompanyar-los a votar. Que tinguin l'oportunitat de votar "no-no".

Demà no participaré en la 'V'

Demà no assistiré a la manifestació de Barcelona per raons familiars. És per això que li prego,  senyora Sánchez-Camacho i tots els seus companys i companyes de partit, que no em sumin en el còmput de la majoria silenciosa i molt menys en el seu bàndol. Fa molt temps que no estic callat, sinó que explico obertament què en penso de tot plegat.

Li demano, senyora Sánchez-Camacho, que em disculpi davant de militants i polítics del seu partit que conec i que considero bones persones, el fet que els col·loqui en el mateix sac que a vostè, el senyor Millo i uns quants polítics més del PP català.

Li recordo, senyora Sánchez-Camacho que, com jo, molts catalans no optaríem per la independència si l'alternativa fos clara, honesta i persistent. No tindríem cap necessitat de sortir d'Espanya si els seus dirigents ens estimessin tal com som i no com voldrien que fóssim, i no deformessin la realitat per tal de confondre els milions d'espanyols enganyats.

Demà no formaré part de la 'V', però la meva absència només serà presencial, perquè em solidaritzaré amb tots els que hi participin. Si les circumstàncies ho permetessin, jo també seria un dels participants, com ho he fet en les dues manifestacions precedents. Jo em manifestaria per exigir el meu dret a decidir què vull ser.

Només hi ha una raó política per negar-me aquest dret, i les excuses jurídiques són simplement això, excuses. I la voluntat política és negar-me el dret perquè els hereus del dictador no han demostrat mai la seva capacitat i voluntat democràtica. En temps del dictador també es va votar i no per això es podia considerar el model de democràtic.

Demà no compararem les manifestacions de Barcelona i Tarragona, perquè l'única cosa que volem valorar és el resultat d'una consulta no vinculant que volem que es convoqui el 9 de novembre. Si l'ha de fer més feliç li acceptaré qualsevol xifra i qualsevol comparació amb altres edicions, però convenci el seu president que ens deixi demostrar què és el que volem, en la consulta que el nostre president ens ha promès que convocarà.