Pressupost inicial i liquidat

Espanya, Catalunya i Arenys de Mar ja disposen de pressupost perquè entri en vigor el dia 1 de gener del nou any. No sempre s'aconsegueix que sigui així, i sovint es comença l'any amb el pressupost prorrogat, hi ha anys que això continua fins al final.

Crida molt l'atenció la confecció dels pressupostos, per mirar les partides pressupostàries com queden i, per tant, en què es volen gastar els diners. Hi ha sempre discussions amb l'oposició per justificar uns imports i no uns altres, unes partides i no unes altres. Quan no es disposa de majoria absoluta, com és el cas de Catalunya i Espanya, es fa necessari aconseguir el suport d'algun partit de l'oposició que faci possible la seva aprovació.

Ens fixem molt en els pressupostos inicials, però molt poc en els pressupostos liquidats. Acostuma a passar massa sovint que durant l'any hi ha moltes modificacions pressupostàries que poden fer que el pressupost final tingui molt poc a veure amb el pressupost inicial.

A la vila d'Arenys el pressupost municipal acostuma a modificar-se a cada ple, per la qual cosa l'oposició, i encara menys la ciutadania, deixa de controlar bé com es distribueixen els diners entre les partides pressupostàries. El compliment del Pla d'Acció Municipal i el seu seguiment pot ser una manera de controlar si el govern de torn executa tot allò promès, però hi ha molta despesa incontrolada.

Malgrat els esforços per semblar participatius i transparents, encara necessitem millorar molt per aconseguir aquesta transparència necessària per poder confiar en els nostres polítics. Només com a mostra del que estic comentant, hi ha un exemple molt clar de diferència entre el que està previst i el que s'acaba realitzant, i és la previsió d'inversions estatals a Catalunya. Ens queixem molt que ens dediquen pocs diners, però al final encara són molts menys els que acaben arribant.

Vila 30

Tot i que alguns municipis ja ho havien aplicat des de fa alguns mesos, avui entra en vigor la modificació de trànsit sobre la velocitat màxima en carrers d'una sola via en un mateix sentit, que són la majoria en la majoria de pobles petits i mitjans. Arenys de Mar haurà de canviar els senyals que limitaven la velocitat a 50 km/h.

Aquesta mesura és d'aquelles que molesten a les persones motoritzades i agraden als vianants. En carrers estrets, com és el cas d'Arenys, anar a cinquanta quilòmetres per hora és una exageració, sobretot tenint en compte que les voreres acostumen a ser molt estretes i gairebé no s'hi pot caminar.

No han faltat les crítiques a la reducció de la velocitat, sobretot pel que fa segons a quines vies, on queda molt diferenciat l'espai dels vianants i les dels automòbils. Arguments com la reducció de la pol·lució no han convençut. La raó més exposada és la de reduir els accidents, ja que és molt diferent un atropellament a 30 que a 50 quilòmetres per hora.

M'agradaria conèixer l'estadística d'accidents de trànsit dins de la nostra vila, causats per excés de velocitat. No recordo haver-ho llegit en molt temps, i no crec que s'acostumi a circular a poc a poc, o potser sí que els arenyencs som molt curosos i vetllem per la seguretat ciutadana.

Haurem de controlar-nos més quan circulem per carrers i places, perquè sovint agafes més velocitat de la permesa sense adonar-te, sobretot en hores poc transitades. De totes maneres em fixaré especialment si la nova norma em fa canviar els costums, o bé les característiques dels carrers de la vila ja feien que no circulés per sobre dels 30.

En el Ple Municipal d'Arenys de Mar d'ahir dijous

A vegades prenc la decisió de no llegir cap notícia referent a la gestió municipal de la meva vila, per no posar-me nerviós i començar a escriure més del que és convenient. Malgrat tot, la temptació em venç i ho acabo llegint i normalment em vénen ganes d'escriure'n un post.

Avui he llegit al web de Ràdio Arenys la informació referent al Ple d'ahir dijous. Una de les notícies parlava de la resposta de l'alcaldessa al grup municipal de la CUP, que les sessions de la Junta de Govern no són públiques (per criteris jurídics) i que per tant no els podien lliurar les actes, tal com els regidors li demanaven. 

L'alcaldessa no menteix, ja que les sessions de la Junta de Govern no són públiques, sinó que només hi assisteixen els membres de la Junta i el Secretari, i aquelles persones que s'hi conviden per tractar algun tema concret. Els regidors de la CUP, si la notícia de Ràdio Arenys és correcte, no li demanaven poder assistir a la Junta de Govern, sinó fer públiques les actes, ja que el seu contingut és  públic respectant les normes de confidencialitat que dicta la llei. 

Convido la Il·lma. Sra. Alcaldessa que vagi al web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, per posar un exemple, i busqui qualsevol acta de la seva Comissió de Govern, i veurà com la podrà llegir. És important diferenciar una cosa de l'altra.

Afegeixo que en alguna ocasió jo havia sol·licitat la modificació del ROM per tal que els punts de l'ordre del dia de la Junta de Govern passessin obligatòriament primer, per la Comissió Informativa corresponent, tal com succeeix amb els temes que han d'anar a Ple. L'alcaldessa trobaria exemples d'altres ciutats en què aquest és un requisit obligat.

Convido els vilatans a llegir el ROM, fer comparacions amb altres poblacions, i proposar la seva modificació, de manera participada per totes les forces municipals, durant el proper mandat.

Contràriament al que diu el PAM, el ROM no es modificarà

El Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l'Ajuntament d'Arenys de Mar data del febrer de l'any 2000, quan es va aprovar definitivament, i posteriorment es va modificar, l'any 2008, per incorporar-hi el Senat Municipal. Tenim, doncs un reglament de fa 18 anys i, encara que en el Pla d'Actuació Municipal (PAM) de l'actual govern hi figuri la seva modificació, l'alcaldessa no pensa treballar-hi. Per què?

Modificar un Reglament com aquest no és cosa fàcil. Cal un bon treball tècnic i la confiança suficient per poder portar-lo a aprovar al Ple. El fet que lleis referenciades en el ROM hagin quedat obsoletes no és un problema, atès que si són d'ordre superior s'apliquen automàticament, però sí que hi ha funcionalitats internes que convindria refer, però la negativa a portar-ho a modificar, no ho farà possible.

En parlo avui arran d'una queixa de l'exalcalde censurat i ara a l'oposició, sobre la convocatòria de la Junta de Govern (en el ROM del nostre ajuntament encara parla de Comissió de Govern), sense ordre del dia ni temes a tractar. Tal com diu el ROM actual, el govern només té l'obligació d'informar dels temes tractats a la Junta de Govern, a posteriori. Jo sempre he pensat que això era un canvi que s'havia de fer en el ROM, de manera que l'ordre del dia amb els temes a tractar en Junta de Govern, haguessin de passar necessàriament abans per la Comissió Informativa corresponent, com passa amb els temes que van a Ple, i d'aquesta manera les comissions informatives tindrien més contingut i raó de ser.

També penso, i ho vaig practicar en la meva època de regidor del govern municipal, que a les comissions informatives els regidors de govern haurien d'informar als grups municipals de l'oposició, totes aquelles accions internes i externes de cada regidoria, en un apartat de línies d'actuació. Tot plegat ajudaria a una millor transparència. El meu exemple no es va seguir, ni per part dels companys de govern, ni després per part de regidors d'altres grups quan han estat al govern. Molt parlar de transparència i participació, i al final qui dia passa any empeny.

Les converses entre la UE i Turquia en standby

No pretendré comparar Espanya amb Turquia, perquè faltaria a la veritat, però si que l'actitud de la Unió Europea en relació a Turquia em fa pensar una mica. El Parlament Europeu voldria aturar les negociacions entre la UE i Turquia, perquè considera que el país ha anat enrere pel que fa a les garanties democràtiques, sobretot arran de la modificació de la Constitució que va proposar el president i que va guanyar en referèndum per poc més del 51%

Dic que em fa pensar perquè els dubtes sobre el compliment estricte dels principis democràtics d'un estat, si es tenen en compte des de la UE en la negociació amb els estats aspirants a entrar-hi, potser també caldria fer-ho extensiu als estats que ja són a dins.

Espanya, al meu entendre, té molts punts per arribar a ser considerat un estat amb greu mancances democràtiques, que per alguns poden semblar subtils, però que cal tenir present a l'hora de valorar les bondats del sistema. La corrupció amagada fins fa quatre dies és una mostra més del funcionament real de les institucions públiques espanyoles i qui les lidera. No podem dir que tothom és corrupte, però sí que s'ha defensat activament i passivament també, el fet que existís la corrupció en les altes esferes del govern.

Per experiència cal pensar que la UE no farà cap pas en detriment de Turquia, sinó que com a molt deixarà les negociacions en standby, i treballarà amb acords puntuals i específics, per aprofitar els beneficis de continuar aliats, sense que se'ls vegi el llautó.

Tal com comentava en el post d'ahir dimecres, la UE té molts motius per ser poc considerada pels europeus, i que es vegi la seva tasca més com un obstacle i manca de llibertat, que no pas d'una estructura facilitadora del creixement de tota la Unió.

Rajoy amenaça amb una regeneració democràtica

Avui Rajoy ens ha amenaçat amb regenerar la democràcia, i quan això ve del PP és un perill. Fins ara no hi ha cap modificació que venint del PP hagi suposat una garantia pels drets assolits per la població. Sí per a una minoria, la que el PP beneficia amb la seva política de dretes i centralista.

Ha parlat de la reducció dels aforaments, però també de la llei electoral municipal, perquè l'alcalde o alcaldessa sigui votada directament pels electors. Tot és discutible, si hi ha bona voluntat, però l'experiència ens demostra que només hi ha interès partidista. Un exemple, per no carregar totes les tintes a Madrid, és la incapacitat per consensuar una llei electoral catalana. No es discuteix la idoneïtat de la llei, sinó els guanys o pèrdues dels diferents partits amb un canvi de la llei.

Penso que la millor manera de regenerar la nostra democràcia seria eliminant corruptes i limitant les possibilitats de caure en la corrupció política, afavorint la transparència i no protegir els culpables, com ha esdevingut tan habitual.

La regeneració democràtica també hauria de passar pel món judicial i, sobretot a l'hora d'escollir els jutges i magistrats a qui se'ls confia tota l'autoritat, capaç fins i tot de tirar per terra les lleis aprovades pels parlaments i referendades per la ciutadania. Si no es treballa en aquest sentit, qualsevol regeneració no serà més que una emblanquinada per amagar la realitat, el veritable problema.

Tot això passa el mateix dia en què Pablo Iglesias ha fet el seu discurs al Parlament Europeu, amb un to força diferent al que ens tenen acostumats els representats polítics dels partits tradicionals. No sé si aquest discurs és un presagi de canvis en la política al nostre país, o serà un clam en el desert.