Opinar sense insultar

Hi ha una pregunta que em faig sovint i és de si els articulistes dels diaris digitals llegeixen els comentaris que escriuen els lectors. M'ho pregunto perquè la majoria dels comentaris no són exactament opinions o crítiques, sinó més aviat insults. Ja he comentat en altres ocasions que caldria un moderador que censurés els insults gratuïts, la majoria dels quals s'amaguen sota l'anonimat. És interessant llegir què pensa la gent, però haver de llegir tants insults seguits t'afarta i et lleva les ganes de continuar llegint.

En algun cas ja tinc la resposta, perquè l'articulista acostuma a respondre opinions de lectors, com és el cas de Miquel Puig, a l'ARA, però això no és el més habitual. Probablement no tenen gaires ganes d'aguantar segons què, insults sense sentit, a vegades perquè no accepten opinions diferents, però sovint perquè hi ha persones que només saben insultar, segurament perquè no tenen arguments a defensar.

I així anem en aquest país on molta gent es pensa que tenen raó en tot i no són capaços d'escoltar i acceptar que potser els altres els poden ensenyar alguna cosa, encara que no els acabi d'agradar. Tot escrivint això penso que no és tan difícil d'entendre, però...

M'ho pregunto sovint, perquè personalment he passat per aquesta experiència, i perquè des de fa més de vint anys escrit diàriament i ho publico i m'arrisco força. Em consola pensar que no acostumo a pontificar i sempre parteixo de la base, i ho dic, que allò que escric són opinions personals que poden ser errònies. A algú, però, això no li pot semblar suficient.

Entenc que no es pot ser molt crític amb tot el que et trobes a les xarxes socials si no tens en compte què es diuen entre ells polítics de diferents partits. Ells, que haurien de donar exemple, perquè tenen responsabilitats i representen a ciutadans que els han donat el vot, són els primers de caure en la baixesa que representa el món de l'insult. 

Tot i el to negatiu d'aquest escrit, em mantinc en l'ànim de continuar buscant opinions on sigui, intentant aparcar tot allò que és tan desagradable i aprofitar el que m'enriqueix.

L'autocensura és viva

A l'entrevista a Carles Sans, al diari ARA, es fa palès un canvi en la manera que té l'audiència d'acceptar la sàtira, que obliga als protagonistes a autocensurar-se per no complicar-se la vida. Avui ens trobem que qualsevol comentari passa per la censura de polítics, jutges i societat civil, i fa més difícil que els artistes es puguin manifestar.

Si analitzem què passava fa uns anys estarem d'acord amb l'opinió d'en Carles Sans. Hi ha discursos que avui no s'acceptarien i en canvi, quan es varen produir, feien gràcia i els aplaudíem. La pregunta que em faig és si ens trobem en una situació millor o pitjor que abans.

L'autocensura no és bona perquè limita l'originalitat i l'espontaneïtat, però és cert que no es pot dir qualsevol cosa i cal pensar-ho una mica, sobretot si el que vas a dir pot ferir un col·lectiu determinat. Què passava abans? Ho acceptàvem tot? Permetíem riure'ns de tothom i tot?

La grolleria és inacceptable, per decència i bon gust, però enriure's del mort i de qui el vetlla no hauria de comportar cap sanció, ni haver de passar per davant de cap jutge, encara que es mofin d'un rei o un president de govern. En aquests moments, però, tenim rapers a la presó o a l'exili. Un senyal que al nostre país no acaba de funcionar.

Què en pensa Unió Democràtica de tot plegat?

Avui el president Mas s'ha reunit amb en Duran i suposo que han valorat la situació en què ens trobem. M'agradaria saber què en pensa en Duran i la resta d'Unió. De moment sembla que estan aconseguint que el president Mas no convoqui les eleccions.

A l'ARA digital llegia que el més fàcil és que Mas decideixi convocar les eleccions a la tardor, per la qual cosa les avançaria, però no tant com molts li reclamen, sobretot ERC. De totes maneres, potser haurem de donar la raó al PSC i fer-li notar al president que ja va sent hora de decidir o bé comunicar quina és la seva voluntat, perquè certament s'està ratllant el ridícul.

Es tracta d'una estratègia política, vull dir electoral? Una estratègia de partit i no de país, oi? Fer-ho abans o després de les municipals. Fer-ho després per si de cas Unió trenca amb Convergència, i d'aquesta manera no afecti la campanya municipal.

Han valorat la resposta dels electors? Els votants fidels fins ara de CIU acceptaran de bon grat esperar les eleccions autonòmiques per a després de les municipals? Els donaran suport en les municipals, o bé s'enfadaran i canviaran de partit? votaran ERC?

S'ha de dir que entretant el Partit Popular ens ha deixat una mica tranquil. Rajoy ha tingut temps d'anar fins a París a defensar la llibertat d'expressió. Perquè tots sabem que ell personalment, el seu ministre Fernández Díaz, i el tot el partit, són uns grans defensors de la llibertat d'expressió. L'última cosa que farien seria censurar cap tipus de publicació. A Espanya no s'imputen humoristes ni es tanquen publicacions pel que diuen. Es pot dir tot...

Esperem, doncs, que Mas faci públic què pensa fer aquest 2015, què passarà fer amb el pressupost d'enguany, i fins quan vol allargar la legislatura. Quan se sàpiga, saltaran els partits polítics de l'oposició, amb els espanyols a primera fila, criticant la decisió que hagi pres. Nosaltres començarem a pensar quina opció política ens representa millor, i preparar la butlleta.