Una burocràcia asfixiant

L'article d'Andreu Mas-Colell al diari ARA, "El combat contra la corrupció", és molt interessant i convindria reflexionar-hi, sobretot les persones que creiem en l'administració pública, la necessitat d'enfortir-la, i ens preocupen els problemes de gestió i de burocratització, que perjudiquen tant a la ciutadania. Hi ha una frase que considero clau per resoldre els problemes d'alentiment de la gestió pública, i és quan diu:"El camí que cal seguir és un altre: alleugerir la tramitació ex ante i enfortir molt les estructures ex post d'investigació i penalització de la corrupció."

    Si analitzem què està passant a l'administració pública, per què la maquinària és tan lenta, per què hi ha tantes traves a l'hora de resoldre els temes, expedir permisos, pagar factures, contractar serveis... arribarem a la conclusió que tot és culpa de l'excés de control previ a qualsevol resolució administrativa, per la por a una mala praxi o a la pràctica corrupte d'alguns. Tot això fa que es posi en dubte els funcionaris de torn, els polítics responsables i la pròpia dinàmica administrativa, i els grans perjudicats són els contribuents, els ciutadans que s'adrecen a l'Administració.

    Estic totalment d'acord, com diu l'articulista, que caldria agilitzar els tràmits i després tenir les eines necessàries i suficients per investigar si s'ha obrat bé, si s'ha errat en els tràmits, o si hi ha hagut pràctiques corruptives. No pot ser que la por a que es faci malament ho paralitzi pràcticament tot.

    Les persones que avui dirigeixen un ajuntament, que és l'administració pública ase dels cops, saben perfectament quines són les dificultats per tirar endavant els tràmits administratius. No estem parlant de manca de recursos humans, o de capacitat dels funcionaris, o de deixadesa i vagància d'aquests. Estem parlant que per fer qualsevol tràmit s'ha de picar molta pedra. Que es requereixen uns passos, a vegades absurds i redundants, o existeixen unes limitacions que no tenen sentit, però que s'imposen per dificultar qualsevol arbitrarietat.

    L'administració pública gestiona els nostres diners, i és bo que es tingui cura perquè es faci de la millor manera possible, amb la màxima eficiència i eficàcia, però també a bon ritme i sense encallar-ho per desesperació d'aquells que necessiten una autorització per tirar endavant el seu projecte professional o familiar. Cal rigor en la investigació de tot el que es fa i passar comptes a aquells que no han fet bé, però no es pot asfixiar l'administració pública per una simple malfiança.

Perpetuar-se en el càrrec no és bo

Investiguen Ribó per corrupció i ell manifesta que es tracta d'un error, i que en cap cas se'l pot considerar corrupte. El fet d'acceptar regals des de l'administració sempre provoca malfiança. Sempre s'ha dit que el millor és no acceptar obsequis per evitar que algú ho mal interpreti.

Sembla ser que Rafael Ribó va ser convidat a viatjar a Berlín a la final de la Champions, per un empresari que està immers en la corrupció del 3%. A partir d'aquí tothom és lliure d'imaginar el que més li agradi. No hi ha dubte que l'oposició ho fa servir per desgastar tot allò que formi part de les institucions catalanes, doncs ja no és anar en contra d'uns partits polítics, sinó del mateix país, perquè no hi creuen més enllà d'una descentralització administrativa.

Ribó fa més de 15 anys que ostenta el càrrec de síndic de greuges i seria bo trobar-li un relleu. No hi ha manera que els partits polítics es posin d'acord amb un successor que agradi a tothom, però s'haurien d'adonar que la perpetuació en els càrrecs no és mai bona, encara que no sigui culpa del propi implicat.

Rafael Ribó ja es va presentar al Parlament i va declarar sobre l'assumpte pel qual ara se'l vol investigar. En aquella ocasió ja va deixar clar que considerava un error l'acceptació de la invitació, però a algú no li sembla suficient. Si al darrera de la invitació no hi ha res més, per què se'l pressiona que dimiteixi, quan encara no hi ha relleu? ¿Potser volen que desaparegui la figura del síndic i que ens movem a través del defensor del Poble espanyol? Probablement les coses van per aquí.

L'enderroc de l'espigó del portinyol i la garbinada

He llegit a L'Agenda que Ports de la Generalitat enderrocarà l'espigó del Portinyol per construir-hi un passeig. Sempre és bo saber que les institucions públiques treballen per a nosaltres i, en aquest cas, per beneficiar-nos. Poder disposar d'un nou passeig sempre és bo. Nosaltres que acostumem a caminar fins a Canet, segur que ho aprofitarem.

De totes maneres, abans de llegir la notícia m'han parat pel camí i m'ho han explicat una mica alarmats. Massa sovint ens trobem que les obres públiques es fan malament, o bé no contemplen totes les possibles conseqüències. Això, en algun cas pot ser un perill i derivar ens accidents irreversibles.

La gent d'Arenys de Mar de tota la vida sabran millor que jo, que només fa 35 anys que hi visc, que les garbinades poden arribar a fer desaparèixer la tercera platja. Jo ho he vist alguna vegada, i la fotografia que m'ha cedit en Josep Corney és de l'any 2000 o 2001. Com es pot veure l'aigua topa amb l'edifici del restaurant Portinyol.

La pregunta que alguns ens fem és si enderrocant una part de l'espigó no hi haurà perill que una garbinada faci entrar l'aigua fins a l'actual aparcament. Jo vull pensar que Ports de la Generalitat ho ha estudiat bé, amb informes d'enginyers i 'estudiats', i que mai faria una obra que posés res ni ningú en perill, oi? La malfiança a vegades l'ensopega, i podria ben ser que aquesta possibilitat no l'hagin contemplat.

Tot i ser competències de Ports de la Generalitat, el nostre Ajuntament, si no ho ha fet ja, podria fer-los aquesta observació? Si tira endavant, ens podem trobar amb problemes? Ho tenen tot previst?

A veure si algú ens pot calmar les nostres pors.

L'oposició no es fia de l'alcalde

L'oposició no veu clara l'actuació de l'alcalde. Diuen que no és aigua clara. Un cúmul de contradiccions i decisions errònies de la seva mà dreta han provocat una malfiança en la gestió municipal. Qui coneix l'alcalde no ho veu estrany. És la seva manera de ser, però no està tan clar que sigui la millor manera per a un càrrec electe.

La gran sort del govern municipal és la dispersió de l'oposició i la desconfiança entre ells que no fa pensar cap acord de moció de censura. Ho deia, però, l'altre dia i ho continuo pensant: la moció no és la solució, sinó posar-se d'acord a treballar junts per Arenys, no com a agrupació electoral, sinó com a representants dels vilatans.

En una conversa, aquesta tarda, amb un bon amic, hem fet la repassada a la gestió municipal i hem detectat massa anomalies. Entristeix pensar que la gestió del govern consisteix en un entreteniment que no porta enlloc. Em recorda la sèrie de terra de gegants on els humans eren les seves mascotes, les seves joguines. 

Si l'alcalde ha mentit i ho ha fet més d'una vegada, això és el pitjor que pot succeir. Llavors la desconfiança és total i el perjudici per a la vila és absolut.