El pecat de les xarxes socials

El principal problema de les xarxes socials és que tots hi podem accedir i sentenciar tot allò que volem, i ens passa pel cap, sense tenir-ne prou coneixement. És allò de veure qui la diu més grossa. Està molt bé que ens puguem expressar i opinar, però hauríem de ser més cauts a l'hora d'escriure i, si més no, advertir als lectors potencials que tot allò són opinions personals, sense cap garantia que sigui cert. No cal dir que quan s'escriu sota l'anonimat, la confiança amb el contingut s'ha de posar més en dubte, i saber-hi veure la intencionalitat. 

L'espontaneïtat i aquell no esperar cinc minuts abans de prémer la tecla, fa que llegeixis segons quins comentaris que et fan posar les mans al cap. No es tracta d'estar-hi d'acord o en desacord, simplement d'observar afirmacions que no s'aguanten per enlloc, i que demostren ignorància de l'autor, si més no d'aquells temes que s'estan comentant.

Aquesta setmana, i en clau local, l'aparcament en espiga a la Riera d'Arenys ha tingut un gran protagonisme i moltes intervencions a la xarxa. És clar que les primeres persones a escriure-hi tenen tots els desavantatges del món. Després de moltes intervencions es fa més fàcil opinar i adonar-te de coses que potser tu tampoc tenies tan clares. 

M'ha cridat l'atenció l'acumulació de multes que s'han iniciat per aparcar malament. Sempre he dit que fins que no et toquen la butxaca no hi pares atenció, però també he comentat que és bo començar per fer una mica de pedagogia i pensar que probablement hi ha persones que desconeixen les normes, la qual cosa no els eximeix de complir-les, però sí que és cert que és aconsellable donar un marge de temps perquè tothom s'acostumi als canvis. També és cert que a la nostra població la majoria de les multes queden en un calaix, però això és un altre tema, no menys important, i ho podríem tractar a part.

Ja fa uns quants mesos que es va aprovar la nova ordenança de mobilitat, amb la incorporació dels patinets elèctrics. Encara avui dia hi ha molts usuaris que no respecten la norma i desconec si són sancionats. En tot cas hi ha un tema de seguretat, tant per l'usuari com pel vianant que caldria tenir-ho present i no descuidar-ho.

Com a conclusió, diria que està molt bé llegir tot el que es comenta a les xarxes. Alguna cosa n'aprens, però seria recomanable que les intervencions no fossin anònimes i una mica més ben meditades. Parlant la gent s'entén, però també cal mirar què diem i com ho diem.

Llenguatge inclusiu i no sexista

Avui he rebut per les xarxes socials un parell de vídeos relacionats amb el llenguatge inclusiu i llenguatge no sexista que m'han semblat molt interessants. El primer d'ells era un enregistrament de la participació de la malaguanyada Carme Junyent en un programa de TV3. El segon ens parlava dels desdoblaments i les barres. Em quedo amb un comentari que ha fet l'autora del segon vídeo referint-se als polítics que penso que ho haurien de prendre en consideració i ser més cauts a l'hora d'opinar, però sobretot a l'hora de legislar.

    D'alguna manera el que ens deia en el vídeo és que cada especialista ha d'opinar sobre el tema que domina i no pretendre ocupar el lloc d'un altre. No tindria sentit que els experts en medicina opinessin sobre mecànica, o els mecànics sobre medicina. És per això que qui ha d'opinar sobre llengua són els lingüistes i no pas els polítics. Els polítics s'han de dedicar a fer política i en tot cas han de tenir l'habilitat de rodejar-se dels millors experts de les diferents especialitats i deixar que siguin aquests els que opinin sobre els temes a legislar o reglamentar.

    Una mica passa com els tertulians que s'han convertit en professionals de les tertúlies a la televisió o la ràdio, opinant de tot, com si realment entenguessin de tot i fossin experts de tots els temes. A la vida hem de ser conscients de les nostres limitacions, sobretot quan tenim l'atreviment de fer públiques les nostres reflexions i idees. Sempre hem de deixar dit que allò és el nostre parer, però que no en som experts. Si l'objectiu és redactar normatives, llavors sí que hem de deixar pas als que en saben.

    I entrant en el tema del llenguatge sexista, i en concret pel que fa als desdoblaments i les barres, per incorporar els dos sexes en els nostres escrits o discursos, estic molt d'acord en la incoherència en què caiem moltes vegades, iniciant un escrit amb el desdoblament, però oblidant-nos-en a la meitat. La Carme Junyent també ho deia en l'esmentat vídeo, i penso que era una persona prou significada com per creure que té molta raó. 

    Els polítics són, probablement, uns dels que més utilitzen aquests desdoblaments i fa que moltes vegades ens cansem a mig discurs, i ja no diguem quan es tracta de textos que hem de llegir. No està demostrat, com diuen les lingüistes dels vídeos, que qui utilitza el desdoblament per incorporar homes i dones, sigui més feminista en el seu comportament. Llavors, no ens enganyem i, si a la nostra estructura gramatical el masculí s'utilitza de manera universal, no vulguem complicar-nos la vida fent veure que d'aquesta manera som més sensibles respecte al conjunt de la població.

A qui li interessa la crispació?

A qui fa més mal la crispació? a qui té les de perdre. Sempre s'ha vist així i ara no és diferent. Qui ha de demostrar que el canvi és positiu, és qui més l'interessa que hi hagi calma i ningú no es posi nerviós. La crispació s'utilitza sempre per justificar el mal que fan aquells que volen canviar el sistema establert.

En la situació actual les agressions i insults a Navarro i Fernández Díaz vénen com l'anell al dit per a tots aquells defensors de la integritat espanyola, i són un perill per als interessos dels sobiranistes.

Ningú no pot dir que la dona que va agredir Pere Navarro no fos una sobiranista emprenyada. El que sap greu és que persones de la categoria de Pere Navarro ho utilitzin per al seu interès. En el cas del ministre insultat ja ni ho comento perquè s'ha desqualificat des del primer dia.

Malauradament, l'insult als polítics no és cap novetat. Totes les persones que es dediquen a la política ho han d'assumir, encara que no agradi ni tingui cap justificació. En la meva breu experiència en la política també ho vaig patir. Rebre insults pel simple fet de dedicar part del meu temps al meu poble, amb els meus encerts i errors.

No cal fer memòria dels insults que han vingut de l'altre costat. A qui han titllat de nazi? A qui han acusat sense proves? A

totes bandes hi ha fets i persones reprovables i cal ser més intel·ligent i caut. Jugar en foc és perillós perquè et pots cremar.

No podem demanar que els polítics catalans es posin d'acord, però sí que siguin respectuosos, que juguin net i defensin els seus principis de manera honesta i exemplar. I tots junts hem de denunciar els insults i encara més les agressions. No podem donar per fet que la persona que es dedica a la política necessiti una protecció especial. Que tots aprenguem dels nostres errors.