El franquisme continua viu

Durant les feines de trasllat de les restes mortals del dictador Franco, per fer-lo fora del Valle de los Caidos, ha quedat demostrat que el franquisme continua viu en l'Espanya constitucional. La cerimònia ha donat protagonisme a les forces franquistes que enyoren els anys de la dictadura, encara que molts d'ells hagin nascut després.

Precisament, el fet que hi hagi persones joves que es considerin franquistes i enarborin la bandera preconstitucional, resulta curiós. No estem parlant de persones que varen viure felices i afavorides per la dictadura del general, sinó en tot cas els seus descendents. Joves que van en contra la democràcia, avui trontollant, reclamant mà dura contra aquells que desafien el poder central.

Pedro Sánchez ha complert la seva promesa, però són molts els que esperen més resultats. Són moltes les persones que hi tenen enterrats els seus familiars, que amb nocturnitat i traïdoria varen ser-hi traslladats. Com deia algun comentarista de televisió, el problema del PSOE és que evoluciona molt lentament, reacciona tard i massa a poc a poc.

La pregunta que ens fem és si el trasllat de les restes de Franco beneficiarà el PSOE en les eleccions del proper 10 de novembre, o més aviat espavilarà els defensors del dictador, representats per VOX. Sigui com sigui, l'acte d'avui era convenient, potser sense tanta transcendència mediàtica, però volem la segona part, i confiem que si Pedro Sánchez manté la presidència, després de les eleccions, posi la directa i faci justícia als familiars de les persones enterrades sense cap tipus d'autorització.

Un pas endavant per a la dona saudita

Una notícia que no ho hauria de ser, és el fet que a l'Aràbia Saudita les dones ja poden tramitar el passaport sense necessitat que els hi autoritzi cap home, i poden divorciar-se, casar-se... Som al segle XXI i se'ns fa estrany que aquesta situació no hagi estat vigent fins ara. Ho sabíem perquè les notícies de qualsevol racó del món ens arriben en segons, però se'ns feia difícil d'entendre. Probablement culpàvem els homes de la situació, quan es tractava d'una norma que venia de l'autoritat i tradició.

Si mirem la nostra història observarem que no fa tants anys que a països com Espanya la dona necessitava l'autorització del marit per fer moltes de les accions que l'home feia amb tota naturalitat. És per això que ens hem d'alegrar que Aràbia Saudita adopti aquesta llei alliberadora per a la dona, i desitjar-los que vagin avançant en la línia de la igualtat. Nosaltres encara no hem arribat al punt ideal i lògic. Tenim unes lleis que hi ha partits constitucionalistes que voldrien abolir, com és el cas de Vox, i que fan amics al PP i C's. És per això que encara hem d'estar alertes perquè ningú no ens marqui un gol, amb nocturnitat i traïdoria.

Lluny d'una societat sana i saludable

Assabentar-te de la detenció dels autors dels actes vandàlics contra alcaldes del Maresme et produeix una doble sensació. En primer lloc t'alegra pensar que aquelles persones que han actuat amb nocturnitat i traïdoria contra uns representants dels pobles han estat detinguts pels seus actes i que hauran de donar explicacions, els hi posarem cara. Al mateix temps, però, i atesa l'experiència, sabem que l'endemà mateix quedaran en llibertat i podran reincidir sense que els hi passi res, més enllà de tornar a ser detinguts i posteriorment alliberats.

Aquesta dinàmica a què ens han acostumat fa que per una banda confiem ben poc en els esforços de l'Estat per fer complir l'ordre, i també que continuem veient com són els incívics i malfactors els que viuen amb impunitat i molta tranquil·litat, i qui ho pateix sigui la societat cívica i complidora dels deures. 

Ho he dit moltes vegades, però és tan cert i constant que no me'n cansaré de repetir-ho. Fins que no trobem la manera que qui molesti en pagui les conseqüències i no qui rep les molèsties, la nostra societat continuarà malalta, amb una qualitat democràtica molt baixa. No és estrany que personatges com els militants i ja ara representants polítics de VOX apareguin a l'espectre polític d'aquest Estat, i ocupin llocs de responsabilitat. La societat l'hem embrutat tant que ha perdut la capacitat de defensar-se de qui només busca el benefici propi, menyspreant qui pensa diferent. Ens trobem molt lluny d'una societat sana.

La Constitució, un perill per a la democràcia

El títol del meu escrit pot semblar un disbarat, però us haig de dir que se m'ha acudit quan he llegit l'article de l'ARA referit a Egipte: Al-Sissi modifica la Constitució per conservar el seu tron fins al 2030. No pensava precisament en la Constitució espanyola, però també en parlaré.

Vist el panorama dels veïns, anem a bloquejar el meu lideratge i així fora problemes. Es tracta d'utilitzar la Constitució a mercè de qui ostenta el poder i canviar allò que ens perjudica, ja que tenim la majoria.

Em direu que això no passa en democràcies consolidades. Que estic parlant d'Egipte amb tot el que això representa. Tenim encara memòria de com aquest senyor va arribar al poder, i de com l'utilitza per controlar i sotmetre l'oposició. És cert, però podem no anar tan lluny i quedar-nos a casa. Que ha passat amb la Constitució espanyola? Parlem d'un estat amb la democràcia consolidada, oi? O potser no!

La Constitució espanyola que qui la va votar gairebé no se'n recorda, i que la majoria de la ciutadania se la va trobar feta, no s'ha modificat mai en referèndum. Tots els canvis han estat amb nocturnitat i traïdoria. Ara qui defensa amb les ungles la Constitució és qui no la va votar, sinó que són hereus dels que hi varen votar en contra! Però ara els va bé.

El problema de la Constitució espanyola no és tan el seu text, que hagi pogut quedar obsolet, sinó la seva interpretació. La judicialització de la política espanyola, i l'opressió de l'aparell estatal a tots els que en discrepen. Aquest és el mal, i no sembla que hi hagi guarició possible. La Constitució pot acabar sent un perill per a la democràcia.