Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Endeutament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Endeutament. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’octubre del 2024

Com mesurar l'eficiència?

M'agradaria que algun expert o entès em clarifiqués com podem valorar l'eficiència. Es parla molt de ser eficient, també eficaç, però em queda sempre el dubte de com mesurem el grau d'eficiència d'un projecte, d'una actuació, d'una obra. Sobretot això em passa quan analitzem actuacions públiques, on qui pren les decisions no li costa ni un duro de la butxaca. 

Si tinguéssim uns paràmetres clars de com determinar si allò que s'ha fet ha estat eficient, s'han reduït costos, s'ha optimitzat recursos, podríem parlar d'eficiència en propietat, però no acostuma a ser el cas. Tothom ho mira amb els seus ulls, i defensa allò que creu, més per ideologia, simpatia o costum, i no tant perquè sigui el millor que es podia fer, i de la millor manera possible. Estem força cansats del malbaratament de recursos públics. Uns polítics s'encarreguen de gestionar una institució pública, i ho fan amb diners públics. No hi ha perill de fallida, com a molt s'incrementa l'endeutament, que algú altre ja vindrà després a solucionar-ho, si és que no s'arrossega indefinidament.

Hi va haver uns anys, de crisi greu, que es va plantejar seriosament el tema de les competències pròpies de l'administració local. És cert que es va passar d'un extrem a l'altre, i arribaves a la conclusió que una bona colla de serveis que oferia un ajuntament no li eren propis, i havia de deixar de prestar-los. No cal anar fins aquests extrems, però sí que convé analitzar a fons què es necessita, quin cost real té, i què és prescindible. No pot ser que el govern de torn tingui la butxaca foradada, que en un primer moment agrada molt, però que a la llarga provoca un llast a l'erari públic que pot arribar a fer tancar l'aixeta.

Quan veig que hi ha grans projectes d'adquisició d'immobles i al darrere no hi ha un estudi seriós sobre la utilització eficient d'aquestes propietats, em poso molt nerviós. A una família no se li acut anar adquirint propietats, que l'endeuten, sense tenir molt clar a què les destinarà, i quin serà el millor rendiment que en pot treure. Si no fa aquest exercici previ, li pot sortir molt car, i acabar en fallida. Quan el polític no té el risc de sortir-ne escaldat, es poden fer molts disbarats. Mesurar l'eficiència podrà ser complicat, però tenia clara una metodologia de treball, sentit comú i responsabilitat, ens pot ajudar a ser més eficients.

diumenge, 12 d’abril del 2020

Els fets obliguen a la solidaritat

Avui s'han referit al darrer discurs televisat del president alemany on manifesta que els alemanys estan obligats a sentir-se solidaris amb els països europeus més castigats per la pandèmia. Un discurs emotiu que avui ens ve de nou, sobretot tenint en compte els discursos que acostumem a escoltar.
L'individualisme que predomina a la societat occidental ve acompanyada per un fort nacionalisme excloent, no només per part dels partits de la ultradreta, sinó força comuns en la resta de partits polítics. Un nacionalisme que ens fa tancar barreres i pensar només en nosaltres. Un nacionalisme que molt critiquem, sense tenir en compte el nostre.
És cert que davant de crisis humanitàries ens manifestem més solidaris i disposats a col·laborar i ajudar els altres, i això s'ha fet evident aquests dies, però no treu que en el fons es mantingui un esperit individualista que mantenim en suspensió a l'espera de resoldre els conflictes més evidents. L'experiència viscuda no ens acostuma a servir per millorar, sinó que passat un temps tornem a caure en els mateixos errors, en la mateixa manera de ser i actuar.
El conflicte sorgit a nivell europeu entre els països del nord i del sud, és una mostra evident de la diferent manera d'entendre la vida en societat. Uns i altres defensem la nostra posició i som molt poc autocrítics. Hauríem de practicar més l'exercici de posar-nos en la pell de l'altre i preguntar-nos quina seria la nostra resposta. No costa tant d'entendre que els països del nord no es fiïn dels del sud i per això siguin reticents a crear eurobons. No poden acceptar que el nivell d'ingressos fruit de la taxa d'impostos que pateixen sigui tan superior al nostre, i per això l'endeutament. 
Entenc les paraules del president alemany, però també la malfiança del nord, quan no som capaços de demostrar el nostre compromís per evitar l'excés d'endeutament i una bona gestió econòmica per part dels nostres dirigents.