Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filigranes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filigranes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de febrer del 2016

Recursos humans a canvi del Pressupost

El rei ha encarregat a Pedro Sánchez la formació de govern, després que Rajoy no disposés de suport suficient per poder ser elegit. L'alternativa del rei tampoc no és gens clara. Les possibilitats que el líder del PSOE aconsegueixi els vots necessaris són encara menors que les de Rajoy, o en tot cas necessita més filigranes.
He llegit que Iceta, en nom del PSC, animava Pedro Sánchez a aconseguir l'objectiu de formar govern i, tot i que semblaria la cosa més normal del món, resulta un xic insòlit tenint en compte els enemics que té dins de les files socialistes. Aquesta divisió interna no li és favorable i li dificulta les possibilitats d'arribar a la Moncloa.
Entretant, a la nostra vila continua el diàleg entre el govern municipal i el PSC per aconseguir la seva abstenció en la votació del pressupost, comptant que les CUP es mantindran en la seva posició. He llegit que una de les condicions que exigeix el PSC local és la de millorar l'Àrea de Recursos Humans, la qual cosa no acabo d'entendre en què consisteix.
Segur que algun dels regidors, que sé que em llegeixen, potser m'ho podrà aclarir. Em consta que durant tot el mandat anterior, l'Àrea o el Servei de Recursos Humans va ser motiu de polèmica i, pel que sembla, la cosa continua. En principi, potser no caldria parlar-ne, però quan veus que és una de les condicions perquè el govern pugui aprovar el pressupost, potser sí que els vilatans hauríem de saber de què es tracta, que sigui tan prioritari.
Des de fora entenem millor tot el treball per millorar la neteja i l'arranjament dels carrers, rials i clavegueram, perquè ho podem palpar i, sobretot, perquè portem massa anys parlant del mateix sense aconseguir res. Si parlem tant de transparència, ens hi poden ajudar els mitjans de comunicació local? i els mateixos regidors? 
Ara entraria a parlar de la transparència i de la manca de resposta de l'equip de govern a moltes consultes, però ho deixarem per a un altre dia.

divendres, 6 de febrer del 2015

Quan la lectura de la premsa va del sainet a la tragèdia

Hi ha dies que després de llegir el diari no saps si plorar o riure. Normalment rius, encara que el que seria més lògic fóra arrancar a plorar. L'actitud del govern espanyol és patètica. La persecució de tot allò que fa o organitza el govern català és d'una mediocritat alarmant. Les trampes que s'inventa el govern català per treure's de sobre la pressió de l'espanyol són unes filigranes que surten gràcies a l'enginy que els ha obligat a desenvolupar.
Llegir tot això, no em digueu que no sigui patètic i deplorable. Però no és només el govern espanyol, sinó que la premsa i televisió també són ridículs, si més no als nostres ulls. Avui, per exemple, he llegit els escarafalls de la premsa espanyola per l'obsequi del president del Barça al Papa Francesc d'una samarreta amb el nom "Francesc". Si són tan escrupolosos a l'hora de conservar el nom d'origen, perquè als anteriors papes els anomenaven Juan Pablo II i Benedito XVI? S'ho han preguntat?
Em direu que són tonteries, però hi ha un rerefons important i uns objectius clars i unes estratègies ben estudiades. Es tracta de contaminar i posar-nos com els dolents de la pel·lícula.
El següent atac del govern espanyol és portar al Tribunal Constitucional les ambaixades catalanes i la llei catalana d'acció exterior. Es tracta de tallar i impedir totes les iniciatives del govern català, per aconseguir convertir l'autonomia, el Parlament, i el govern català en pura joguina, amb unes competències mínimes i insignificants, i continuar xuclant els nostres diners per malbaratar en quilòmetres d'AVE, sense passatgers, mantenint unes rodalies saturades i obsoletes, i aparcant el corredor del Mediterrani, només per posar alguns exemples.
Això i molt més, i perquè no crec en la voluntat espanyola d'acceptar un model federal, que cada vegada tinc més clar que només ens pot salvar el fet de sortir d'aquest Estat opressor i gelós fins a l'extrem de caure en la paranoia i la venjança judicial. M'agradaria que algú m'ho fes veure de manera diferent, però fins ara no hi he sabut trobar cap resposta millor.