La guerra dels pactes post-electorals

A poques hores de la constitució de la majoria de consistoris encara podem trobar municipis on no està tot decidit i les diferents formacions polítiques estan treballant a fons per aconseguir el pacte que els permeti formar part del govern municipal. Uns treballs que no han estat exempts de polèmica i picabaralles, algunes de les quals s'haurien d'emmarcar.

La pugna que ha esdevingut eterna entre Junts i ERC a nivell nacional també s'ha produït en moltes poblacions, on queda clar que no és tant qüestió de persones, com es vol vendre, sinó que la motxilla del partit encara pesa molt. 

Curiosament a Barcelona, sembla ser que aquesta tensió entre els dos partits independentistes pot passar més desapercebuda i arribar fins i tot a un pacte per convertir Trias novament en l'alcalde de la capital. Un cas que ens permet observar algunes debilitats del PSC que ha arribat fins a uns límits que poden explicar perquè els socialistes i l'esquerra en general no aconsegueix la confiança necessària de l'electorat per evitar un auge important de la dreta més extrema.

Alguns comentaris i propostes de pacte fan una mica de frissança i provoquen aquesta desconfiança dels electors i afavoreix la desafecció i amplia el percentatge d'abstenció electoral. Si bé és cert que el sistema electoral no és presidencialista i no votem l'alcalde o president de govern, sinó que ho deixem a mans dels pactes posteriors, resulta força xocant segons quins són els moviments post-electorals.

Ja vaig parlar del cordó sanitari, argumentant perquè no els considerava oportú, i també hauria d'afegir que hi ha pactes que són força antinaturals. Quan diem que als pobles les persones tenen molt de pes, no podem pensar gaire en ciutats com Barcelona, on la marca del partit té molt de protagonisme. Que Collboni forci un pacte amb el suport del PP per aconseguir l'alcaldia, no té gaire justificació, sobretot tenint en compte que es va voler distanciar dels Comuns pocs dies abans de la campanya electoral. Què podem pensar de tot això?

Em sembla bé que després d'unes eleccions, si cap partit polític obté la majoria absoluta es pugui arribar a pactes que deixin el partit guanyador a l'oposició, sobretot si s'argumenta i hi ha una coherència entre les forces que configuren el pacte. Quan aquest només se sosté en la voluntat de fer fora el partit guanyador és quan tot comença a grinyolar. 

És difícil diferenciar l'interès personal i partidista de la voluntat i desig de la població que ha acudit a les urnes. Intentar trobar-hi una vinculació i explicacions el més objectives possibles podria ser la manera de no provocar un desengany a les persones que encara tenen la voluntat d'acudir als col·legis electorals per manifestar quins representants polítics volen per a les institucions públiques.

Un sondeig fa Trias guanyador amb un escàs marge

El sondeig de Feedback encarregat per La Vanguardia dóna la victòria a Trias, encara que amb tres regidors menys i per tant amb la necessitat de pactar. El PSC i el PP perden escons que van a parar a Guanyem i C's. Aquests resultats, de ser certs, comportaria molts problemes a l'hora de trobar pactes estables. ERC i CIU no en són prous i amb ells difícilment que ningú més volgués sumar-s'hi. Això serà força el que passarà a tot arreu. Uns consistoris molt fragmentats que requeriran esforços per arribar a consensos, el primer dels quals és l'alcaldia.

A l'hora de fer els pactes, què primarà, el sobiranisme o la ideologia? ERC optarà a pactar amb CIU, pensant en el 27 de setembre, o bé s'aliarà amb el PSC, ICV o els grups que constitueixin la gent de Podemos? M'imagino que dependrà molt de les persones, sobretot en els municipis petits.

ICV procurarà que es tingui més en compte els governs de progrés i es deixi de banda el dret a decidir i, sobretot, la independència. Per la seva banda la CUP, si aconsegueix entrar en els ajuntaments, es trobarà com aliats sobiranistes la dreta, amb qui difícilment podrà pactar-hi. La seva posició no serà fàcil i caldrà molta destresa per visualitzar la seva tasca.

De l'enquesta de Feedback les expectatives del PSC són molt magres. Amb cinc regidors es posaria en quarta o cinquena posició per sota del PP i empatat amb ERC. Aquests resultats demostrarien que la tasca d'Iceta per remuntar el partit han estat un fracàs, i el trencament amb la línia sobiranista un error majúscul. Caldrà veure què passa al Baix Llobregat i l'entorn barceloní, amb ajuntaments que encara compten amb un alcalde socialista. Els resultats municipals, tot i que mai podem extrapolar a altres eleccions, poden ser l'estocada definitiva a un PSC que ha perdut tots els papers. 

Fumata blanca a les plebiscitàries

Finalment hem conegut la data de les eleccions plebiscitàries, després de setmanes d'incertesa i amb moltes ganes d'acabar amb el sainet en què s'havia convertit tot plegat. El president Mas ha anunciat que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el dia 27 de setembre, l'aniversari de la signatura de la convocatòria del referèndum posteriorment admès a tràmit pel Tribunal Constitucional i, per tant, suspès cautelarment.

El president i també Oriol Junqueras s'han disculpat per la manera com han treballat l'acord, conscients que la ciutadania ha patit i fins i tot avorrit. Veurem si després de conèixer quina és la nova ruta, no hi haurà desercions i els ànims es podran recuperar, sabent que no serà fàcil i que els resultats continuen essent una incògnita, amb unes eleccions municipals al mig.

L'altra incògnita que ha aparegut és el paper que jugarà Unió Democràtica. En alguns municipis s'estava especulant amb la possibilitat que poguessin acabar presentant-se per separat. No sé si el fet que la convocatòria sigui posterior a les municipals pot afavorir que no hi hagi trencament de cara a aquestes primeres eleccions, però després, una vegada constituïts els consistoris, pot ser un problema per a la seva continuïtat.

A partir d'ara comença una nova etapa d'especulacions, valoracions i estadístiques. Caldrà comprovar si l'acord a què diuen que han arribat Mas i Junqueras és real, i no ens tornin a muntar un teatre com el d'aquestes darreres setmanes.