Se'ns demana un acte de fe en un PAM ambiciós

Després d'una breu explicació de tots els problemes amb què s'han trobat, per culpa d'una gestió horrorosa de l'anterior govern municipal, ens han presentat el nou PAM, amb discurs diferent segons qui feia la presentació d'entre els representants dels partits que conformen l'actual govern. Més teòric en un principi i molt més concret en la darrera intervenció.

Ens demanen un acte de fe i no els ho podem negar. Actuarem de ciutadans inquiets, col·laboradors i participatius. Comprovarem quines actuacions promet el govern, quan les farà i el cost que tenen, i confiarem que la transparència i el retiment de comptes sigui real.

Demanarem als partits de l'oposició que també hi col·laborin i s'encarreguin de comprovar que el govern compleix les promeses, més enllà d'on nosaltres no puguem arribar, i que s'oblidin de les picabaralles i que demostrin que hi són per al bé dels arenyencs i no del seu protagonisme. 

Al torn obert de preguntes ha sorgit el tema de sempre: l'incivisme, i les seccions preferides: la brutícia dels carrers per la brossa treta a deshora i les cagarades i pixades dels gossos. Uns temes comuns en la majoria de municipis, però que en el cas d'Arenys té un protagonisme rellevant.

Quan l'alcaldessa repetia una i altra vegada que estaven al servei de les persones, em venien ganes de preguntar-li per què pensen més en els arbres que en les persones. Ella sabria que parlo del Rial de Sa Clavella, on prefereixen que els arbres destrossin el mur i els cotxes circulin per la vorera, i que les arrels facin saltar les llambordes i entrin a les nostres cases, que no pas solucionar el problema dels veïns que fa anys venim reclamant. Seria bo que en lloc d'estar pensant tant en els arbres, la secció gestionés millor el seguiment dels seus contractes i no permetés, com ens han explicat avui, que ens carreguin gairebé vuit-cents mil euros del 2015 en el pressupost d'enguany.

Maduresa democràtica i corrupció

Llegia un article del diari ARA sobre les eleccions europees del proper 25 de maig, del blog escrit per Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, escoltant la part final de Don Giovanni, de W.A. Mozart, i m'he quedat amb la frase: "Els espanyols no penalitzen la corrupció política a les urnes". I això és ben cert i preocupant.

Falta d'alternativa que ens mereixi confiança? una democràcia i sentit democràtic encara massa febles? o no serà que els espanyols, o si voleu els catalans, ja ens està bé tot plegat mentre puguem anar tirant i no ens compliquin massa la vida?

L'article parla del retiment de comptes, que darrerament surt en moltes converses encara que es practiqui poc. És evident que la capacitat d'exigir el retiment de comptes i la resposta ciutadana a una mala gestió són signes de maduresa democràtica, que no és el nostre cas.

Avui la notícia de l'apartat de la corrupció es centrava en un cas que s'està investigant en relació a la construcció d'un tram del tren d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Un més al cistell que ve a complicar-nos la vida, sense que n'acabem de veure mai les conseqüències.

Com pot ser que la justícia espanyola sigui tan lenta i esbiaixada? Per què els delinqüents miserables paguen les seves culpes i no els rics que es protegeixen a cop de talonari? Per què el senyor Millet, delinqüent confés, viu tranquil·lament a casa seva? i el senyor Jaume Matas, i molts més...

És la desconfiança de la ciutadania la que fa que aquesta no castigui els polítics i partits corruptes? Perquè no té ningú en qui confiar? o perquè si cadascú de nosaltres poguéssim actuaríem d'una manera similar?

La meva humil opinió es queda amb la manca de maduresa democràtica de la nostra societat. Una societat inculta políticament i democràtica, que no és capaç de fer dimitir els polítics corruptes, ni denunciar els empresaris periodístics que menteixen descaradament. I tot això no ho soluciona cap consulta ni cap independència. Això només ho soluciona el creixement cultural, social i democràtic de la societat que és sobirana i que podrà decidir el seu futur.