Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentals. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de setembre del 2017

No estic d'acord amb l'enganxada massiva de cartells

M'imagino que l'enganxada massiva de cartells per tota la vila no ha estat una iniciativa espontània, sinó que algú l'ha organitzat. Puc pensar que ha estat la secció local de l'ANC, a petició probablement de la mateixa entitat a nivell nacional, i voldria pensar que l'Ajuntament de la nostra vila no hi té res a veure. És així, oi?
Ho dic perquè no hi estic d'acord. No em sembla bé i a més em molesta. No es tracta tant de si s'han saltat la normativa local de com i on s'han de penjar els cartells publicitaris, que també, com de la mala imatge que dóna i la impressió que et fa de sentir-te pressionat, i ho dic jo que defenso que el dia 1 d'octubre es pugui votar.
Puc entendre què pensen i diran totes les persones contràries a l'organització del referèndum de diumenge vinent, estiguin en contra de la manera com s'ha fet, o estiguin en contra del referèndum pactat i el dret a decidir. No és bo donar armes perquè t'ataquin, amb raó, les accions que dus a terme. 
A mi m'agrada una vila neta i endreçada, i després de l'enganxada sense criteris d'aquest matí de diumenge, el que veig és una vila bruta, no només amb bosses amuntonades als Cinc Cantons des de dissabte a primera hora, i pudent, sinó amb cartells a façanes, fanals, portes i finestres. No, no hi estic d'acord.
Prefereixo convidar els que encara dubten a visionar documentals com el que corre per les xarxes socials: Interès d’Estat en ruta, que és interessant de veure ja que, encara que no ens ve de nou el que se’ns explica, està molt ben fet, i ja penjarem banderes i domassos als nostres balcons i finestres, i els cartells en els llocs expressos per fer-ho, mantenint una vila endreçada, sense molestar ningú.



dissabte, 14 de novembre del 2015

Barcelona comparteix Art, Cultura i barraquisme

Al Poble nou, a pocs metres dels nous Encants, l'Auditori, el Teatre Nacional i el Museu del Disseny, ens trobem un descampat de barraques on, segons l'ajuntament de Barcelona, hi viuen més de 400 persones, en unes condicions deplorables que avergonyirien al menys sensible dels mortals.
Unes quantes vegades hem vist els documentals sobre el barraquisme a Barcelona, de l'època d'arribada de la immigració dels anys seixanta del segle passat. Uns documentals que ens podrien fer creure que tot és història, perquè no ens parlen de la situació actual. 
Avui és un dia per pensar i reflexionar sobre els fets de París d'ahir la nit, perquè són greus i deixen entreveure que n'hi haurà més. Pensar en què es va fer malament, perquè ara visquem aquests terribles atemptats. Avui hi pensem i opinem, però no ens podem oblidar de què passa a pocs metres de casa, des de fa anys.
Molts han vist en la nova alcaldessa de Barcelona el canvi dràstic que requeria el govern municipal d'una ciutat que ha brillat, però que té mancances i problemes sota l'estora que convé aflorar. Colau té molta feina i difícil, si vol satisfer les persones que reclamaven una ciutat més justa, on tothom tingui oportunitats. Convé que l'alcaldessa no passi gaires estones al seu despatx i en canvi es passegi també per aquests indrets plens de barraques, brossa i rates, on hi malviu una colla de barcelonins, majoritàriament de procedència de països de l'Est i el nord d'Àfrica.
Però no només l'alcaldessa s'hi ha de passejar, sinó també la resta de barcelonins que viuen còmodament en habitatges amb totes les condicions, i persones que no vivim a Barcelona, però que formem part d'aquesta mateixa nació. Probablement veient el panorama, la nostra opinió i actitud serà diferent, i ajudarem a que els polítics amb responsabilitat de govern, prenguin mesures per reduir aquesta situació tan injusta.