Atenció amb les ajudes!

Llegia avui la decisió del govern espanyol de subvencionar, de manera universal, la quantitat de cent euros per a despeses d'ulleres o lentilles als menors de setze anys. A partir de l'any vinent, totes les famílies que necessiten adquirir unes ulleres per als seus fills rebran l'import de cent euros per abaratir-ne el cost. Ho rebrà tothom, sigui quin sigui el seu nivell econòmic.

D'entrada, no em sembla justa, ni gens progressista la universalitat de les ajudes públiques. La tasca d'un govern que es diu d'esquerres és la de reequilibrar la riquesa, ajudant a les persones més vulnerables. Una ajuda universal no té cap sentit i només ho poden defensar des de posicions ideològiques dretanes.

Si analitzem les ajudes públiques dels diferents àmbits ens adonarem que cada vegada s'estila més aquesta universalitat. Entenc que és la manera més fàcil de gestionar-la, però no la més justa. A la nostra vila, l'ajuntament regala bosses pels excrements dels gossos, sense importar-li si els seus propietaris poden assumir el seu cost, repercutint-lo a tots els vilatans tinguin o no tinguin animals de companyia. Hi ha més exemples. Tants, que no hi cabrien en aquest post.

El tema està en la gestió pública dels recursos que són de tots. S'ha d'analitzar molt bé què implica subvencionar a famílies que tenen prou recursos per viure tranquil·lament, i no poder ampliar les ajudes a altres que tenen dificultats per arribar a finals de mes.

Queda, doncs, retratat aquest govern socialista amb mesures que no li correspondria prendre. Haurien de treballar millor la redistribució de la renda, afavorir els més febles i minorar tant com sigui possible les diferències socials i econòmiques. 

Els sobiranistes d'ICV treuen el nas

Han trigat més del que convenia, però sembla ser que finalment s'hi han atrevit. No sé si es repetirà la història traumàtica del PSC, o bé a ICV ho sabran fer millor. Recordem que en el PSC els sobiranistes han acabat marxant del partit i ara tenen l'embolic de decidir com s'organitzen, deixant els fidels al PSOE sols i enganyats. Dic enganyats perquè no m'imagino un PSOE decidit a impulsar el model federal, coneixent els andalusos, murcians, extremenys...

Després que la tesi de Joan Herrera vencés a Dolors Camats i els sobiranistes d'Iniciativa per Catalunya Verds, finalment, segons he llegit al diari, aquests s'han començat a moure i no es volen conformar en ser uns escolanets de Podemos, tal com Herrera els ha castigat. Estic content que sigui així, tan per mí com pels amics que tinc dins del partit. Darrerament han estat unes quantes persones que m'han dit que no els agrada ERC, però han deixat de confiar en ICV, i que la seva opció actual és la CUP. El problema de la CUP és la inseguretat de conèixer qui serà el proper líder, quan t'has acostumat amb algú que t'ha agradat. Segur que ho farà tant o més bé, però sempre queda el dubte.

Seguiré de prop l'evolució d'aquest possible corrent intern crític amb la direcció d'ICV, i si realment es posicionen a favor del futur d'una Catalunya sobirana, i deixen d'anar a remolc de Podemos. Que, per cert, voldria aprofitar per comentar-li al senyor Iceta, que no es tracta de frenar Podemos, sinó de presentar un projecte propi engrescador, d'una veritable esquerra progressista, que deixi de treballar només per al partit, i realitzi allò que predica tant de suport als més dèbils, amb una política social en bé dels menys afavorits, buscant un reequilibri social del país. Llavors ja no farà por cap altra iniciativa que es pugui presentar.