L'Ajuntament punxa el corrent elèctric al Xifré

Ahir la revista local L'Agenda va treure una notícia impactant. Segons el periodista, l'empresa Endesa hauria detectat un ús fraudulent de l'electricitat de l'edifici municipal del Xifré, i també dels mòduls de Can Nadal i el Centre Espriu, que calculen que s'estaria produint des de fa uns tres anys. L'alcaldessa ha reaccionat de seguida culpant el tècnic municipal responsable de tramitar la contractació del subministre elèctric d'aquests edificis, i acceptant la gravetat dels fets.

La notícia és preocupant, i és una mostra més de la desorganització i descontrol de la gestió municipal de l'actual govern d'ERC. No entraré a opinar sobre la responsabilitat tècnica del fet, perquè ho desconec. Entenc que de la mateixa manera que no hauria funcionat la tramitació de la contractació del servei elèctric, tampoc haurà funcionat el control de la despesa. Caldria suposar que l'Ajuntament compta amb un llistat dels equipaments municipals en funcionament i la despesa repercutida. Ningú no ho va saber veure?

Ahir parlava en el meu post de l'acte celebrat a Mataró sobre la transformació interna de les administracions locals, i ho aprofitava per dir que els ajuntaments petits i mitjans tenen moltes dificultats per organitzar-se bé, a diferència dels grans ajuntaments que disposen de més recursos, tant econòmics com personals. Els fets denunciats en aquesta notícia, però, tenen una altra dimensió i creen alarma ja que demostren el desconeixement de l'equip de govern de tot allò que passa a l'Ajuntament.

Ens trobem, doncs, que no només hi ha serveis que s'estan prestant sense tenir el contracte vigent, pagant  les factures, això sí, per acord del Ple municipal, sinó que hi ha subministraments que no es paguen des de fa anys, punxant el corrent elèctric com si es tractés d'uns okupes qualssevol.

Amb tot el que està passant, el nou govern que es constitueixi el mes de juny potser s'haurà de plantejar la realització d'una auditoria per descobrir si hi ha més irregularitats que calgui posar en solfa per intentar-les resoldre abans no sigui massa tard.

Entenc que és molt gratificant poder celebrar cada setmana un acte públic de lluïment, sobretot quan s'acosten les eleccions, però és molt important demostrar que es té un control real de tota la gestió tècnica i administrativa de la institució, i això, per ara, encara està per veure. 

Encara més sobre el judici a Laura Borràs

No sé com acabarà el judici a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, però en tot cas la imatge que s'està donant dels polítics catalans i de les nostres institucions públiques és penós. Ja he dit més d'una vegada que els jutges li tenen ganes a la presidenta, i també molts polítics d'altres formacions, i potser del mateix partit polític. Això no treu, però, que si les coses no es fan bé no s'hagin de denunciar i, si cal, portar a judici.

Per la informació que tinc, haig de pensar que la manera d'obrar de Laura Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes no va ser la més apropiada, i que la pràctica de fraccionar els contractes perquè passin com a contractes menors i d'aquesta manera evitar el llarg camí de les grans contractacions, no és una bona manera de gestionar els béns públics. 

No entro a valorar si el fraccionament es va fer per afavorir una empresa o amics concrets, sinó que em quedo simplement amb el fet de modificar el procediment i contractar a dit, sense donar l'oportunitat a altres empreses a presentar-hi oferta.

El nostre Ajuntament fa temps que està treballant amb empreses amb qui té el contracte caducat, i això, a part de ser una anomalia administrativa, impedeix la lliure concurrència d'altres empreses per fer els mateixos serveis. Es parla que els preus no s'han actualitzat i que per això les empreses tenen pèrdues, però no es diu que potser, amb un nou contracte, les empreses serien unes altres.

L'administració pública ha de ser molt curosa a l'hora de fer les coses, i això provoca alentiment en els processos, i per això és important avançar-se en el temps per evitar estar fora de termini, amb contractes caducats i irregularitats que no agraden a ningú.

La realitat que està vivint Laura Borràs és que una pràctica massa comú a l'administració pública, sembla que només l'hagi comès ella, i que hagi de suportar tot el pes de la Justícia, que d'altres polítics i alts càrrecs s'estalvien de patir.

És per això que, si realment es declara culpable a Laura Borràs, caldria mirar atentament si hi ha altres pràctiques, fetes per altres polítics d'altres colors, que també s'haurien d'analitzar i, si fa el cas, jutjar. No pot ser que tot es concentri en una persona pel fet d'haver estat presidenta d'un Parlament que ha pres decisions que no han agradat a l'Estat espanyol.

L'Eurocambra es pronuncia

Avui s'aixeca la immunitat de Puigdemont, Comin i Ponsatí. Aquest vespre se sabrà si l'Eurocambra permet que els tres polítics independentistes catalans quedin en mans de la Justícia per a ser extradits a Espanya, un pas que haurà de decidir finalment la justícia belga.

Tot fa pensar que el vot serà favorable, tenint en compte quina és la voluntat dels dos grups majoritaris del Parlament Europeu. Per altra banda, el tres diputats europeus pensen recórrer la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per considerar que hi ha hagut irregularitats en el procediment.

La confiança dels polítics catalans és que la justícia belga, en última instància, es pronunciï tal com va fer en el cas del conseller Puig, i per tant tot quedi igual, amb els tres polítics lliures per Europa sense poder tornar al seu país.

El seguiment de tot aquest procés ens haurà servit per entendre una mica més com funciona tot això del món judicial, però sobretot per comprovar les diferències entre la justícia espanyola i l'europea. Ens hem adonat que l'evolució democràtica no ha existit en l'àmbit judicial, i que ens trobem massa propers a postulats autoritaris del temps del franquisme.

Malgrat que Europa no ha fet un pas endavant per defensar els interessos catalans, en tot aquest litigi amb Espanya, sí que hem d'acceptar que ha servit per qüestionar la manera de funcionar dels tribunals de justícia espanyols. Si més no permetent que els nostres polítics puguin viure lliurement a l'exili. 

Que quedi clara també la postura del PP i del PSOE, i que ningú compti en que aquests últims facin res per millorar la situació dels nostres polítics. Un fet que ja ha quedat en evidència amb el tema dels indults frustrats als presos polítics, malgrat les promeses que, com sempre, deixen de complir-se per part del president socialista.

Més irregularitats del rei emèrit

La sèrie Joan Carles I "el corrupte" continua avançant i van apareixent capítols nous. Avui llegíem a la premsa el pagament de més de quatre milions d'euros per regularitzar una situació il·legal no declarada, i la pregunta que ens fèiem tots era: d'on haurà tret els diners? D'alguna altra estafa?

Sembla ser que el rei emèrit té molts bons amics i li han deixat els diners perquè d'aquesta manera no hagués d'anar a judici, perquè... esclar, encara no li han requerit res, i per tant ho pot anar regularitzant, cosa que una persona normal, de carrer, no ho podria fer. Llavors diu, ell mateix, que la Justícia és igual per a tothom. Ja s'ha vist!

Se m'escapa una cosa. Si a mi em regalen quatre milions per pagar a Hisenda, no hauré de declarar aquest ingrés? I les ànimes caritatives com justificaran aquesta generositat? Suposo que no ho acabo d'entendre perquè ni he tingut ni tindré l'oportunitat d'experimentar-ho, però estaria bé que algú ens ho expliqués.

Ha sorprès el to del president espanyol queixant-se de la manera d'actuar del rei emèrit. No sé si ha exagerat la nota per reforçar el seu suport i confiança en el rei actual, però si més no ha estat un canvi de posicionament, que de totes maneres no ens portarà enlloc. Seria bo que ara donés suport a algun tipus d'investigació, però això ja seria demanar massa. Potser ha estat una picada a l'ullet al seu soci de govern.

Sigui com sigui, és de lamentar la situació que estem vivint i tot el que es de domini públic sobre la manera de fer del monarca espanyol. Fa dos dies que se li feia un reconeixement públic per la seva actuació arran del 23 de febrer de 1981, però alguns creiem que no se sap tota la veritat, sinó que hi ha alguna cosa que se'ns amaga. No tenim tan clar que el rei no jugués un paper més que de salvador de la democràcia, i que no hagués tramat alguna operació política que finalment no va acabar de funcionar. A hores d'ara t'ho pots imaginar tot. No hi ha aigua clara en el rei emèrit.

Rufián, estratègia o marxa enrere?

Cada dia anem coneixent més irregularitats comeses pel govern de M. Rajoy a través de les clavegueres de l'Estat i de totes les seves institucions. Avui llegia el pagament a "xivatos" dels Mossos amb càrrec als pressupostos de l'Estat, però els darrers dies n'hem sabut més.

Aquesta és la gran diferència entre l'Estat, que controla tots els poders, de manera legal i també il·legalment, i l'administració catalana que no deixa d'estar al servei de la voluntat de Madrid, que s'encarrega de vetar aquelles lleis que no agraden.

Desconcerta l'actitud d'ERC d'aquests darrers dies, i concretament la de Rufián. Algú pot pensar que és una estratègia per enredar els socialistes per després treure la bena independentista, però a molts sembla com si es tractés d'un fer marxa enrere i trair els independentistes que han sortit al carrer a exigir el referèndum. És una estratègia d'ERC per eixamplar la base?

Vivim uns moments que no pots dipositar la confiança en cap dels partits polítics. Avui diuen una cosa i demà en pensen una altra ben diferent. Rufián s'ha enfrontat en manifestacions contràries, pel seu posicionament al Congrés de Diputats, amb una abstenció per afavorir la denominació de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol. Els radicals més tossuts no li ho perdonen i desitgen demostrar-ho en unes properes eleccions. 

La política com a exercici d'un servei públic

No es tracta de jugar amb la Justícia ni fer els ulls grossos davant de presumptes irregularitats. Si CDC és culpable de tot el que se'ls acusa ha de pagar amb la pena que sigui dictada. Això va per a totes les persones responsables, però no només de CDC, també dels altres partits polítics amb causes en marxa.

Per què ho dic? Doncs ho comento perquè em sembla imprescindible que tots els polítics de tots els partits siguin honestos i coherents, i allò que exigeixen als altres s'ho autoexigeixin també. Està molt bé exigir el president en funcions que plegui, però probablement el president espanyol també hauria de fer el mateix camí. Si val per a un val per a l'altre.

El meu lema és de confiar en les persones fins que no es demostri el contrari. Aquesta pràctica hauria de ser lògica i habitual. El problema que tenim és que hi ha hagut massa corrupció descoberta, la qual cosa ha fet que desconfiem de tothom.

C's juga amb avantatge perquè fins ara no ha tingut gairebé cap responsabilitat de govern, però no ens estranyi que a mesura que assumeixi responsabilitats públiques comencem a descobrir que també hi ha corruptes pel mig. Tant de bo m'equivoqui, ja que no és desitjable per al bé de la nostra societat, però el diner i el poder són molt llaminers i els polítics són humans. Quants més n'hi hagi remenant les cireres més fàcil és que en trobem amb les mans brutes.

La professionalització dels polítics no ha estat una bona pràctica. Si aquests saben que només tenen x anys per gestionar els recursos públics, o bé han d'anar molt de pressa o ja no hi són a temps. Aplaudeixo els partits que posen límits a l'exercici de la política, perquè no la consideren una professió, sinó un servei.

Jorge Fernández Díaz hauria de dimitir

Més motius per demanar la dimissió del ministre de l'Interior. Ja sé que això és picar ferro fred, però no podem deixar de sumar més raons per demanar que aquest mal ministre dimiteixi. Aquest ministre que no ha fet mèrits per ocupar el càrrec més enllà dels favors al president del govern, ha demostrat d'anada i tornada la seva incapacitat per exercir de ministre.

Fins i tot el Tribunal de Comptes de l'Estat, que no és ni estranger ni català, sinó espanyol, ha detectat nombroses irregularitats en la concessió de subvencions del seu ministeri a col·lectius de víctimes del terrorisme.

Ens podem quedar en les irregularitats i incompliments de la normativa de subvencions, però podem anar més enllà i parlar de la discrecionalitat a l'hora de concedir les subvencions. Com a mínim podem sospitar que no totes les entitats i institucions tenien els mateixos punts per ser afavorides. Coneixent com es fan les coses en el PP, no es estranyaria comprovar que els afins ho tenien més fàcil per obtenir les subvencions.

Es parla molt de transparència i s'aprova una llei específica per 'garantir' aquesta transparència, però molt em temo que no arribarem a descobrir tot el que es cou en segons quins sectors de l'administració pública.

El senyor Jorge Fernández Díaz, que ha presumit tant de perseguir els corruptes, acusant sense proves els adversaris polítics, resulta que el ministeri que presideix s'ha dedicat a repartir diners públics sense seguir el protocol obligat i estalviant la justificació de les despeses, una circumstància molt greu que ens hauria d'aclarir.

El ministre no dimitirà, perquè a Espanya només ho fan per conveniència personal. La mala gestió o les responsabilitats polítiques no provoquen cap moguda. Visca la transparència i visca la responsabilitat!