Circular pel mig

Avui discrepo de l'articulista Antoni Bassas a "Els Mossos i la poca feina" al diari ARA, no pas per si em sembla bé que aquests multessin una conductora amb quatre multes en 19 minuts, sinó per la disculpa que ofereix a la conductora per conduir pel carril del mig, quan el de la dreta anava buit.

Ho he escrit en alguna ocasió més, perquè és un tema que em molesta i considero que se'n fa poc cas. Estic d'acord que la multa hauria de ser l'última acció i que preferiria que abans s'informés sobre l'obligatorietat de circular sempre per la dreta i només fer-ho pel mig o l'esquerra en els moments d'avançar cotxes més lents.

Antoni Bassas considera que a la nit, quan no hi ha gairebé circulació de vehicles, no és cap problema circular pel mig. Jo penso que és un error deixar a criteri dels conductors si aquell és el moment o no de circular pel mig, perquè sempre trobarem una excusa per fer-ho així i no retornar al carril de la dreta.

Estic fart de trobar-me amb cotxes que fan cas omís de l'obligació de circular per la dreta. No hi ha dia que no me'n trobi més d'un que així circula i estic convençut que creu que ho està fent bé. Si li demanéssim perquè no va per la dreta, segur que ens donaria mil excuses per justificar-se. 

Crec que caldria intensificar la publicitat sobre l'obligatorietat de circular per la dreta, però també sancionar els vehicles que no en fan cas, i que acostumen a ser sempre els mateixos. No és una distracció, que també podria ser, sinó un costum.

Una altra cosa, tornant a l'article de l'Antoni Bassas i a la notícia de la dona sancionada, són els fets succeïts entre els Mossos i la conductora que varen provocar aquest encadenament de multes. Potser totes elles justificables, però que d'entrada fan pensar més en un abús d'autoritat que no pas de vigilància del trànsit. Podem entendre que a vegades les reaccions de la gent no són les apropiades ni el respecte degut el necessari, però això no pot comportar una reacció abusiva que no fa res més que desmerèixer la mateixa policia i el servei que realitzen, que ha de ser en benefici de tots.

Irse a tomar viento

No sé com ho ha dit el ministre d'assumptes exteriors britànic, el senyor Boris Johnson, però el diari La Vanguardia ho ha traduït com "irse a tomar viento", referint-se a la Unió Europea que, segons ell, els presentem una factura massa elevada pel Brexit. Segons el diari, Johnson considera que l'import que Brussel·les vol fer pagar a la Gran Bretanya per anar-se'n de la Unió Europea és abusiu.

No tinc ni idea dels números que cal fer per saldar la liquidació, però entenc que tothom procuri per casa, uns per marxar el més aviat sense massa cost i els altres per fer-los pagar la decisió de deixar de formar part de la UE.

De totes maneres cal tenir en compte que el ministre en qüestió és una mica excèntric, i aquestes expressions no ens resulten estranyes venint d'ell. Potser és una manera de cridar l'atenció i intentar rebaixar les condicions imposades. Caldrà veure si Merkel serà prou forta, i si tindrà el suport de Macron. La resta són per anar fent bullir l'olla.