L'obsessió per Catalunya empobreix el discurs electoral

Degut a l'obsessió per xafar la Catalunya sobirana la campanya electoral d'aquestes generals resulta patètica des del punt de vista d'oralitat. Els discursos que es pronuncien fan vergonya, a part de ràbia i por. Sobretot els discursos del senyor Casado, el candidat del PP que fa l'efecte que cada dia quan es lleva se'n pensa alguna per poder sortir als diaris. És igual que les actuacions promeses siguin factibles o no, siguin legals o no. Ell és la llei i si guanya l'aplicarà a la seva conveniència. Té la sort que l'aparell de l'Estat li va a favor.

Enyorem polítics intel·ligents i correctes. La política dels darrers temps s'ha embrutat i la majoria dels nous polítics no tenen la preparació tècnica ni humana per estar liderant els partits polítics que decideixen el futur del país. Ens hi trobem a Espanya, però també a Catalunya. No hi ha ningú millor?

M'he proposat escoltar el mínim possible per no ferir-me. És insuportable, no només el que diuen, sinó també el que estan fent. L'estratègia de tots ells és enredar tant com puguin els electors per portar l'aigua al seu molí. Estan massa acostumats a rebre vots sense merèixer-los. No ho tenim fàcil, hem de votar i jo sóc dels que creuen que hem de barrar el pas a la dreta espanyola, nostàlgica del franquisme. Ara no és un partit polític, sinó que en són tres. No val a badar.

Una alenada d'aire fresc del Collsacabra per continuar endavant

No sé si és per l'edat o el cansament que arrossego darrerament, cada vegada em va millor desconnectar de la civilització, de la societat que entre tots hem desmanegat i contribuït a que resulti insuportable. Aquest matí he tingut la sort de deixar-me caure per Cantonigròs i Tavertet, i la veritat és que resulta molt saludable. Poca gent, aire molt més pur, silenci assegurat, bones persones...

A vegades no es tracta d'anar gaire lluny, sinó només de canviar l'hàbit, canviar el paisatge i les persones, que ni seran millors ni pitjors, però t'ajudarà sortir de l'encasellament en què ens fiquem si no fem res per evitar-ho.

No he parlat ni pensat sobre les declaracions, sembla ser llastimoses, del president espanyol ahir davant d'un escenari arreglat, ni dels problemes de l'aeroport del Prat, o les citacions de càrrecs públics catalans per part de la Guàrdia Civil. Tot aquest entramat que ens podíem imaginar i que encara no ens ha sorprès del tot. 

Si el govern català, les forces majoritàries del Parlament i la ciutadania que vol votar en referèndum es mantenen unides, de més grosses en passaran, perquè qui ostenta el poder de veritat, hi està en contra, i farà servir tot el que està a les seves mans per evitar-ho. Si no ho aconseguís seria un ridícul que el deixaria fora de combat, i això Madrid, els socialistes i els populars no s'ho poden permetre.

Demostrar que el PP ha estat el partit més corrupte de la història espanyola no té cap mena d'importància ni conseqüències, però que quedés en evidència un govern espanyol davant l'intent de celebrar un referèndum d'autodeterminació, això no ho perdonaria ningú.

Us adoneu que... acabo d'aterrar i ja hi torno?

Un veí denuncia que els cants dels galls no el deixen dormir

Fent un parèntesi al gairebé monogràfic tema del 9N, avui m'he fixat en una notícia del diari ARA que pot passar tranquil·lament desapercebuda, però que m'hi aturo per fer èmfasi en les dificultats de conviure en una societat tan irritada i intransigent com la nostra. Tenim els nervis a flor de pell i ens creiem amb el dret de protestar-ho tot. Tots tenim aquest perill de caure-hi i ens convindria asserenar-nos una mica i comptar fins a 10 abans de moure fitxa. Per altra banda, però, sovint ens oblidem que els nostres actes i comportaments poden ser molestos per als nostres veïns.

La notícia de l'ARA diu que un veí de Sant Martí de Centelles presenta una denúncia perquè li molesten els cants dels galls. Uns cants que superen el nombre de decibels permesos. Amb aquest anunciat penses que no pot ser que això estigui passant, sobretot perquè entens que en un poble hi conviuen persones i animals, encara que d'aquests cada vegada n'hi ha menys. Quan llegeixes tot el cos de la notícia pots entendre-ho diferent.

Sembla ser que feia molt temps que es queixava a l'Ajuntament perquè un seu veí té quatre galls, dos gossos i cinc oques, que fan molt soroll, i l'Ajuntament no li feia cas. A tot això sembla que s'hi varen sumar uns quants coloms i més gallines, de manera que el soroll era insuportable.

A la meva vila un veí va demanar que el campanar de l'església deixés de tocar els quarts i les hores perquè li molestava. I un poble rural un estiuejant es queixava de la mala olor de les vaques. Tot això complica la convivència i sap greu que no es trobi la manera de resoldre-ho amb algun tipus de mediació i no s'hagi de recórrer a la denúncia. El tema consisteix en valorar si té més dret el propietari dels animals a gaudir-ne o bé el veí a poder descansar sense sorolls.

Aquí ho deixo perquè pensem en un moment tots aquells sorolls que ens molesten dels nostres veïns i com hi reaccionem, i al mateix temps, una cosa més difícil, ens fixem en tot allò que fem al llarg del dia que pot molestar els nostres veïns. Després... opinem.