L'OPA al Banc de Sabadell

El procés de l'OPA del BBVA sobre el Banc de Sabadell va avançant. Avui hem sabut que el Banc d'Espanya va enviar un informe favorable al Banc Central Europeu, i ara són ells els que han d'informar al respecte. Si la seva opinió és favorable, com tot ho fa pensar, el següent pas és l'informe de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per la informació que rebem, sembla que la majoria d'organismes i experts ho veuen bé, i els únics que hi posen alguna objecció és el govern espanyol, però ja sabem que canvien d'opinió d'un dia per l'altre i, per tant, no podem arribar a cap conclusió.

Em fa una mica de gràcia llegir segons quines declaracions, normalment de gent poc familiaritzada en la matèria, fent èmfasi a la catalanitat del Banc de Sabadell i el possible atac del BBVA i tots els que hi van a favor, contra Catalunya. Cal diferenciar el negoci bancari de l'arrelament a un país. És cert que el Banc de Sabadell era nostrat, però el seu àmbit de negoci va més enllà de les nostres fronteres i, des de la frustrada declaració d'independència la seu social i la fiscal són fora del país.

Estem parlant d'unes empreses amb uns accionistes que hi tenen uns interessos concrets i són aquests els que han de decidir el futur de l'empresa. La idea de reforçar els bancs per fer front a possibles crisis, no és forassenyada. Una altra cosa és analitzar la història de les fusions i, sobretot, el paper de la banca i les seves prebendes. 

L'administració pública hauria de tenir molt presents les relacions entre la banca i la ciutadania. En un món on és impossible viure sense relacionar-te amb una entitat bancària cal regular aquesta dependència i assegurar que els drets de la ciutadania són respectats, que no hi ha un abús de poder, aprofitant les circumstàncies. És per això que, si el govern espanyol entén que l'OPA del BBVA sobre el Banc de Sabadell posa en perill la competència del sector, amb greus perjudicis per a població, farà bé d'oposar-s'hi. Sempre amb la voluntat de protegir els ciutadans. Estem massa pressionats pels monopolis d'empreses de serveis, amb tot el que hem de suportar, per a sumar-hi ara la banca. La catalanitat de la institució, permeteu-me que la posi en dubte i la deixi en un segon terme.

Talls en el subministrament elèctric

Cada vegada tenim més assumit que depenem totalment del subministrament elèctric i, per tant, de les companyies subministradores. Com que al nostre país les empreses s'han repartit el territori, es tracta realment de monopolis que fan i desfan sense que tu hi puguis fer res més que queixar-te, sabent que no aconseguiràs res. 

Avui hem tingut uns talls elèctrics per unes avaries que desconeixem l'abast i els motius. Tots n'hem rebut les conseqüències, encara que hagi estat pocs instants, però sí que hi ha hagut algun problema derivat que ens ha perjudicat i encara no s'ha pogut resoldre. M'agradaria que en situacions com les d'avui, que no ens poden avisar per avançat, perquè no es tracta de manteniment, sinó d'avaria, la companyia informés els seus clients de les causes de l'avaria i com ho han resolt. Penso que, ja que no podem escollir quina empresa volem que ens proporcioni la llum, sí que seria interessant, i fins i tot lògic, que ens tinguessin informats de tot el que passa.

Hem millorat en molts aspectes si ho comparem amb el passat, quan et quedaves a les fosques i no sabies ni tan sols si es tractava d'avaria o manteniment, però podríem estar millor. Les empreses de serveis essencials que actuen com a monopolis, sense competència, haurien de tenir un control directe de l'administració pública, que els obligués a informar en tot moment als seus clients, que en definitiva som els que fem rutllar el negoci.

Aquesta tarda he entrat al web de l'empresa subministradora per veure si hi deia res sobre els talls d'aquest matí, i no hi he trobat res. És cert que hi ha un mapa amb indicació de totes les avaries actuals i, per exemple, he vist unes incidències a Sant Andreu de Llavaneres, on diu que hi ha un avaria i un equip reparant-la, marcant l'hora de l'inici i final. D'Arenys de Mar no en diu res, i per tant no sé si a primera hora, quan no hi podies accedir perquè no tenies llum, ho indicava, i ja ha desaparegut, o bé ni tan sols s'ha referenciat.

La conclusió és que se'ns té per molt queixosos i a vegades intolerants, però la veritat és tot el contrari. Vivim a mercè de les grans empreses subministradores de serveis essencials, sense poder ni tan sols aixecar el dit. Contra els polítics, sí que ens hi atrevim. Són l'ase dels cops, que davant d'aquestes empreses tampoc són resolutius. 

Vint anys després no reconeixen l'engany

Avui toca parlar de l'11 de març d'ara fa vint anys quan un impresentable president del govern espanyol, el senyor Aznar, i tota la seva colla, varen voler manipular la ciutadania per evitar una derrota electoral. No els importava tant la mortaldat d'espanyols com perdre les eleccions. Així és com varen actuar i encara avui ho volen negar. No tenen ni vergonya, ni moral, ni res. Són uns desgraciats!

    Ens queixem que la gent està tipa dels polítics, però alguns d'aquests ho provoquen descaradament. És molt trist que estiguem governats per una colla de gent que només busquen satisfer els seus interessos, enganyant a qui faci falta i abusant del poder que els hi concedeixen les urnes. Quan deixen la política se'n van a cobrar de multinacionals o monopolis que ells mateixos han protegit quan han estat al poder.

    Em repugnen i em farien dir disbarats. El PP és un especialista en agombolar polítics corruptes i tenen la complicitat del poder judicial, els mitjans de comunicació i el poder econòmic. Hi ha de tot a la vinya del senyor, però al PP hi ha un reguitzell de figures que fan vergonya i ràbia. 

    Avui llegia un article al diari ARA que parla de la presidenta del Comitè de Peticions de l'Eurocambra, la senyora Dolors Montserrat, i com de sectària és a favor del seu partit polític. No tenen escrúpols de cap mena i saben que sempre se'n sortiran, ja sigui des de la política com des del món professional que després hi entraran. 

    Avui li ha tocat el rebre al PP, però és que porta una acumulació que fa feredat. I avui es commemora el trist atemptat de Madrid, en què Aznar i els seus es varen trobar a sobre i només van pensar en les repercussions electorals. Sortosament varen perdre les eleccions. Al fons de tot hi havia l'engany de les armes de destrucció massiva que hi havia d'haver a l'Iraq, i que va servir d'excusa per entrar en guerra. 

    Amb tot el currículum que té el senyor Aznar, el millor que hauria de fer, si fos una persona digna, seria callar i no dir res. Si voleu, li estalviem demanar perdó, però que calli per sempre!

El menyspreu de les empreses subministradores

Aquest matí una bona colla d'arenyencs hem patit l'abús i menyspreu de l'empresa subministradora d'electricitat, que ens ha deixat cinc hores sense corrent elèctric sense previ avís. A mig matí l'alcalde ha penjat la informació dels carrers afectats pel tall del subministrament, encara que no hi eren tots, per raó de manteniment. Segons ha informat més tard l'alcalde de la vila, han presentat la corresponent queixa i han demanat explicacions a la companyia.

    Al nostre país ens queixem molt dels polítics, de la corrupció en què cauen alguns d'ells i també d'actituds poc empàtiques per no dir prepotents i ofensives, però tenim unes empreses de serveis que fan el que volen i no els passa res. Tenen la via verda per fer qualsevol cosa, sense demanar permís a ningú, encara que afecti a bona part de la població.

    Els nostres carrers estan plens de cablejat de telefonia, fibra òptica i electricitat, amb unes caixes desbordades i amb les tapes mig penjant, amb molts dels fils que ja no serveixen, però que mai seran retirats. Perforen la teva façana, t'hi col·loquen elements sense demanar permís, però bé que pagues impostos i tens l'obligació de revisar la façana i teulada perquè estiguin en bones condicions. Les empreses disposen de tots els drets i no assumeixen cap deure. Nosaltres, els vilatans, no tenim drets, però sí molts deures.

    Tots podem entendre que hi pugui haver una avaria en el subministrament de l'aigua, el llum o el gas, i que de cop quedem a les fosques. També s'entén que tot requereix un manteniment, i que això obliga a tallar el subministrament. Però el que no s'entén ni es pot admetre és que la companyia decideixi fer un manteniment i suspendre el subministrament, i no avisar amb antelació perquè les famílies es puguin organitzar. Avui, quedar cinc hores sense llum no és una cosa menor.

    Les institucions públiques, ja sigui ajuntaments, governs autònoms o de l'Estat, haurien de vetllar més per a tots els ciutadans i defensar-nos davant d'aquest ultratge continuat de les empreses que són realment uns monopolis, ja que no tenen competència, i et deixen indefens. Obligar les empreses que endrecin el cablejat que passa pels carrers dels nostres pobles, fer-ne un manteniment continuat, i preveure tots els talls de subministrament, haurien de ser unes obligacions que en cas de no complir-se s'haurien de denunciar i sancionar. 

    No és un problema només de la nostra vila, sinó un problema del nostre país, que els nostres polítics no s'han arremangat prou per intentar resoldre-ho. Ja no parlo de soterrar línies, que seria una gran solució, sinó que em limito a exigir respecte, endreça i manteniment. Per aquestes empreses és un bon negoci, doncs exigim que actuïn correctament.

L'equip de la Síndica de Greuges visita Arenys

L'Ajuntament d'Arenys de Mar, al seu web municipal, anuncia la visita de l'equip de la Síndica de Greuges de Catalunya a la vila, el proper dimarts 20 de setembre. La figura de la Síndica de Greuges no és molt coneguda tot i la seva utilitat. En democràcia és important comptar amb aquesta figura perquè està al servei de la ciutadania davant de l'aparell burocràtic de l'administració pública, però també de grups de poder com poden ser les companyies elèctriques, de l'aigua o el gas, que esdevenen un mur infranquejable per als ciutadans.

Tot i el principi que la sobirania resideix en el poble, no sempre queda prou evident. El sistema de representativitat política a vegades queda malmès per culpa, no tant de la voluntat dels polítics de torn, com de l'engranatge que es crea per resoldre els temes que són d'abast públic. És per això que la figura de defensor de la ciutadania, en la modalitat que sigui i l'àmbit que trieu, és una bona resposta als possibles desgavells que es puguin produir en la vida pública de qualsevol territori, sigui d'abast local o estatal.

Malgrat que per algunes persones pugui semblar que el síndic o defensor del poble és la contra del govern de torn, cal veure en aquesta figura la imatge de qui pretén resoldre aquells problemes que es poden produir en la relació entre administrats i administradors públics, i no diguem, entre ciutadans i dirigents d'empreses multinacionals o que pràcticament esdevenen monopolis.

És bo saber que hi ha bona relació entre la Síndica de Greuges i el seu equip amb l'Ajuntament de la nostra vila, perquè trenquen aquesta idea que comentava sobre una possible oposició als governants escollits per la ciutadania a l'hora de gestionar la cosa pública.

També és important comprovar que en aquests moments hi ha plena sintonia entre la Sindicatura de Greuges de Catalunya i el Fòrum de Síndics i Defensors locals de Catalunya. Els objectius són els mateixos i els beneficiats també. Tot el que serveixi per millorar el benestar de la població és benvingut i síndics i defensors procuren que la maquinària administrativa respongui a les necessitats de les persones, evitant que els tràmits administratius provoquin perjudicis innecessaris.

El proper dia 20 de setembre tots els arenyencs i arenyenques que tinguin algun tema a resoldre amb l'administració pública o amb companyies tan properes com les elèctriques, el gas o l'aigua, però que tan sovint veiem massa distants, tenen l'ocasió de plantejar els seus dubtes a l'equip de la Síndica de Greuges de Catalunya. Cal demanar cita prèviament.